1. INSERCOOP, UNA APUESTA EDUCATIVA PARA LA INSERCIÓN LABORAL
Xavier Orteu
1. El contexto de la inserción laboral
2. La propuesta de Insercoop
3. La apuesta educativa
Primer El Xavier Orteu fa una exposició del context da la inserció Laboral. presenta la
inserció laboral com un aspecte pel qual les societats occidentals miden el nivell de
benestar de les seves poblacions.
Ens explica que antes el aturat estava considerat com la víctima de la seva situació, en
canvi actualment els discursos enfoquen la persona com a responsable de la seva situació.
El plantejament de les situacions d’atur es fan termes utilitaristes, les politiques actuals
intenten harmonitzar el aturat amb les demandes que es formulen des del sector econòmic,
actuen com a mediador amb la empresa.
El problema no és en la situació del mercat laboral sinó la persona ja que es pot sospitar
que no vol treballar. l’aturat deu tenir competències general que tothom deu tenir ( ex:
disposició per a treballar, motivació) que justifica la exclusió com a falta de potencial
comportamental.
els objectius dels programes són que la persona s’adapti ràpidament a la realitat del mercat
( en definitiva les perspectives laborals estan marcades per la precarietat i la anemaça
constant de l’atur.
Reduir el aturat a les necessitats econòmiques és demanar-li de renunciar a la seva posició
de poder elegir ja que se subordina a tenir una feina.
La proposta de Insercoop és fer possible la promoció laboral com a subjecte.
flexibilitat en les modalitat de accés a seus serveis.
La concepció de inserccop és que la inserció al mercat laboral no s’ha de fer renunciant al
interès de la persona, acceptant una fatalitat a la qual esta predestinada la persona.
les qüestions que es plantegen són: Com una persona està a l’atur, que li passa amb el
respecte al mercat laboral. ?No és possible construir cap projecte sens que la persona es
senti comprometida.
Una entrevista inicial deu explorar la trajectòria laboral, els interessos de la persona, si té
interès per a canviar la seva situació i que podria fer per aconseguir-ho.
Si les persones pensen que els tècnics saben el que s’ha de fer no estan disponibles pel
treball educatiu, que no és el que esperen. El repte és tornar a les persones la seva
capacitat de saber i que explicar el que poden esperar dels tècnics per construir itineraris de
inserció tenen en compta la situació de la persona i les seves urgències.
No funciona com un contracte ( que seria un control) al contrari són estratègies de
desenvolupament i se construïen i se reconstruïen permanentment. mobilitzar el interès,
canalitzar-lo perquè la persona pugui descobrir com la seva participació pot canviar el seu
futur.
a més de un suport individual, a insercoop hi ha espai per que la persona pugui venir a
buscar, sin objectiu predefinit, a comentar con li va sin més sin estar sota un seguiment, que
vingui perquè vol venir i perquè hi a coses per a encontrar allà.
