ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)

ÍNDEX
2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
1.- INTRODUCCIÓ: QUÈ SÓN LES
PRIMERES AVANTGUARDES ?
3.- EL FAUVISME
4.- L’EXPRESSIONISME
5.- EL CUBISME

1.- QUÈ SÓN LES PRIMERES AVANTGUARDES ?
QUÈ SÓN LES PRIMERES AVANTGUARDES ?
Reben el nom de Primeres Avantguardes tots els moviments creatius, essencialment
pictòrics , que van aparèixer a Europa des de el 1905 fins el 1945.
Uns moviments, que presenten com a principal característica , el fet de qüestionar l’art del
passat i que cercaren la renovació radical de l’art, tant a nivell formal com de continguts.

Els artistes d’avantguarda van mostrar un rebuig frontal a la idea tradicional de l’art com a
imitació de la realitat.
Van proposar com a alternativa la creació de nous llenguatges artístics basats en
l’experimentació constant amb les tècniques i els materials.
I també en la cerca de nous continguts i
significats
I també en la cerca de nous continguts i
significats, que donessin lloc a noves formes
d’interacció de l'espectador amb l’obra d’art.

La gran llibertat creativa de que van gaudir els artistes durant aquest període, els va
permetre mostrar a les seves obres una major sensibilitat envers els fets històrics
contemporanis: Predomini de la vida urbana, els conflictes bèl·lics , l'acceleració del
progrés ...
Pablo Picasso: Guernica (1937)
August Macke : Modegeschaft (1913) Luigi Russolo: Dinamisme d’un tren (1910)

CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
A començaments del segle XX el desenvolupament científic i tecnològic canvien la visió i la
representació del món que fins llavors es tenia, i un nou món molt més complex i insegur,
hi apareix davant els ulls de l’artista.
La idea que al segle XIX s’havia desenvolupat respecte a que la humanitat avançava cap un
món idíl·lic, gràcies al progrés científic i tecnològic ,i que generarien un nou món de
prosperitat, justícia i pau, es comença a esborrar.
La realitat mostra, com les bosses de misèria creixen a les ciutats industrials . Com el
capitalisme industrial genera grans injustícies. Com amb l’imperialisme, els països
colonitzadors exploten a les colònies; o com, dia a dia, creixen tensions armades entre les
potències europees”
En iniciar-se el segle XX , Europa doncs, presenta una situació econòmica, política i social
que augmenten aquesta sensació d’inestabilitat, angoixa i inseguretat.

Finalment, l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la primera guerra d’un món industrial on
les màquines, van mostrar un poder de mort i destrucció com no s’havia no conegut mai ...
Va generar una commoció brutal en tota
la societat europea
I donarà lloc a gran canvis polítics,
econòmics i socials.

L’Esclat , doncs de la Primera Guerra Mundial marca l’inici d’una primera meitat del segle XX
que presenta com a principal característica el ser una època convulsa, una època inestable,
una època de grans transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals.
- CANVIS POLÍTICS:
Europa 1914 Europa 1919
-Aparició del primer Estat Socialista del Món: La URRSS.
-Canvis en la moral i l’estructura social: Nou paper de la dona en la societat,
- Desaparició del grans imperis i aparició de nous estats
-Nova potència mundial: EE.UU.-“Feliços anys vint”
- Crac de 1929: Depressió econòmica del capitalisme. (abast
mundial)
-Aparició del totalitarisme: Ascens del feixisme i el nazisme
- Esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945).
Una època, marcada entre d’altres pels següents referents històrics:

Tot aquest conjunt d’esdeveniments, incidirà profundament sobre el món de l’art, donant
lloc a importants canvis, que afectaran tant en la producció artística, com a la pròpia
concepció que de l’art es tenia fins a les hores.
Uns canvis, que ja des de finals del segle XIX, els artistes impressionistes i sobretot els
postimpressionistes, havien anunciat, iniciant un camí orientat cada cop més a...
LA INTERPRETACIÓ DE LA REALITAT I NO LA REPRESENTACIÓ DE LA MATEIXA
Un camí, que a començaments del segle XX continuaran i profunditzaran les noves
tendències artístiques com:
- EL FAUVISME
- L’EXPRESSIONISME
- EL FUTURISME
- EL CUBISME
- L’ABSTRACCIÓ

I que en el període que seguirà a la guerra “època d’entreguerres” completaran altres
moviments artístics directament vinculats al fort impacte que la guerra havia causat en la
societat:
- EL DADAISME - EL SURREALISME

ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)

EL FAUVISME
Nascut al 1905 és considerat el primer
moviment d'avantguarda que trenca amb
la tradició.
La denominació prové de la paraula
francesa “fauve” que significa fera i que fa
referència a l’aplicació exacerbada i
violenta dels colors sobre la tela.
Aquest estil trenca amb la tradicional
associació entre l’objecte representat i el
seu color real. ( Autonomia del color
respecte a la forma)
Preponderància de la visió subjectiva i
estètica de l’artista per sobre de la copia
mimètica de la realitat.
3.- ART SEGLE XX: EL FAUVISME

El punt de partida pels fauvistes són el color i la pinzellada expressiva de Van Gogh
L’art negre Africà també influí en els fauvistes, especialment les màscares
africanes per la seva innocència, la seva ingenuïtat i la puresa de les
seves formes.
i l’estètica decorativista i el color pur de Gauguin
PUNT DE PARTIDA: INFLUÈNCIES

CARACTERÍSTIQUES DEL FAUVISME
- No imitació: fuig de representar la realitat tal qual és.
- El color és l’autèntic protagonista. El color s’independitza de l’objecte: Utilitzen
els colors purs, tal com surten del tub, utilitzant principalment els colors primaris i
complementaris
- Pinzellades amples i soltes , vigoroses, gruixudes, de pasta abundant. (taques)
- La forma, l’objecte se simplifica (simplicitat de formes pròpies màscares africanes)
- La línia recupera la seva energia: Traços grossos i nítids.
- No profunditat: composicions que tendeixen a un pla únic. ( Els efectes de
relleu o volum en els objectes s’aconsegueixen per degradacions de tonalitats o
forts contrasts cromàtics (càlids / freds))
- Expressionisme: colors i objectes es representen en funció d’un sentiment, un
desig d’expressar alguna cosa interior o provocar una emoció.,

CARACTERÍSTIQUES DEL FAUVISME (RESUM)
- No imitació: fuig de representar la realitat tal qual és.
- El color és l’autèntic protagonista. El color s’independitza de l’objecte: Utilitzen
els colors purs, tal com surten del tub, utilitzant principalment els colors primaris i
complementaris
- Pinzellades amples i soltes , vigoroses, gruixudes, de pasta abundant. (taques)
- La forma, l’objecte se simplifica (simplicitat de formes pròpies màscares africanes)
- La línia recupera la seva energia: Traços grossos i nítids.
- No profunditat: composicions que tendeixen a un pla únic. ( Els efectes de
relleu o volum en els objectes s’aconsegueixen per degradacions de tonalitats o
forts contrasts cromàtics (càlids / freds))
- Gran Expressivitat: colors i objectes es representen en funció d’un sentiment, un
desig d’expressar alguna cosa interior o provocar una emoció.,
AMPLIAR INFORMACIÓ

“Les estructures cromàtiques defineixen
l’espai, el volum, la perspectiva”
PRINCIPALS FAUVISTES
Henri MATISSE
( 1876-1958 )

En el quadre “Habitació vermella “ del pintor fiancés Henri Matisse podem apreciar totes
les característiques del fauvisme.
- Fugida de la representació de la realitat (no imitació ).
- El color és el protagonista (primaris i complementaris)
- Simplificació de les formes i els objectes
- Línia remarcant els contorns (traços nítids i forts)
- Tendència al pla únic. (profunditat i volum mitjançant els contrastos de colors)
- Gran expressivitat i emotivitat (els color com a font d’emocions)
PAU17
- Decorativisme coma a tret personal i diferenciador
de l’obra de Matisse (arabescos)
PAU17
PAU17
PAU17
OBRES PAU 2017

El pont de Charing Crosses
(1905)
André DERAIN (1880 - 1954) Maurice VLAMINCK (1876-1958)
ALTRES FAUVISTES
Arbres vermells (1906)

4.- ART SEGLE XX : L’EXPRESSIONISME
L’Expressionisme sorgeix com a resultat de la commoció provocada per la I Guerra Mundial
i la crisi de les primeres dècades del segle XX.
Les obres expressionistes presenten una forta càrrega emocional, centrant-se
essencialment en l’expressió dels sentiments i les emocions humanes
A les seves obres els autors expressionistes volen plasmar allò que és més profund de
l'ànima humana.
La solitud, la incomunicació, el dolor, l’angoixa, el dolor o la mort seran temes recurrent a
les seves creacions.

Però no sols des de una vessant personal, sinó també social, per això a les seves obres
apareixen amb freqüència representats ambients urbans.
Carrers plens de gent, o es fa palesa la indiferència, la solitud i la incomunicació dels
que les omples...
O escenes que presenten aquells aspectes la societat oculta o amaga, com la prostitució.
Fidel reflex d’una societat commocionada, i decadent, on la solitud, la incomunicació, la
desesperança campen per tot arreu.

En les seves pintures els colors, les formes o la composició, es supeditaran a
l’expressivitat, dissociant-se de la representació de la realitat objectiva.
Per tal de reflectir aquest sentiments i remarcar l’expressivitat els expressionistes, deformaren
en les seves pintures la realitat visual.
És doncs, una pintura que presenta una gran
subjectivitat, en la que l’expressió subjectiva prima
per sobre de la representació de la realitat objectiva.
Amb l’expressionisme, el quadre doncs, serà un vehicle de comunicació dels sentiments
del pintor, més que no pas una representació de la realitat.

El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor noruec Edvard Munch i en especial la
seva obra “El crit” que havia realitzat al 1893
Edvard Munch (1863-1944) Va tenir una infantessa marcada per la malaltia i la mort de la
mare, d’una germana, del pare i d’un germà. La qual cosa influí de manera determinant
en el seu caràcter i la seva producció artísitica.
A les seves obres va
representar amb gran
mestria la soledat i
l’angoixa de l’ésser
humà.
Per Munch l’objectiu de l’art havia de ser és
essencialment:
“Transmetre els sentiments d’angoixa, de
pessimisme, de temor, de solitud, de buidor,
d'incomprensió que sorgeixen davant
de la realitat”

La mort, el dolor, la desesperança, la incomunicació, la soledat... Són temes recurrents en la
seva obra.
Les pintures de Munch són l’expressió colpidora de
sentiments i d’ emocions humanes .

Per tal de reflectir aquest sentiments i remarcar l’expressivitat, Munch, deformarà en les
seves pintures la realitat visual.
Un bon exemple d’això ho trobem en la seva obra
més coneguda: El crit (1893)
En aquesta pintura el dibuix, el color i la composició
es subordinen a l’expressió
Munch, deixa de banda la còpia mimètica de la
realitat visual, i converteix el quadre en un
paisatge delirant a base forts contrastos cromàtics
i de grans línies ondulades.
I simplificant o deformant les formes com el rostre
del personatge del qual sorgeix el crit.
El quadre es converteix així, en una experiència
subjectiva a través del qual Munch expressa les
seves, pors, angoixes i frustracions existencials tal
com ens explica ell mateix:
“ Caminava amb dos amics pel passeig - el sol es ponia- de sobte el cel es tornà roig - jo em vaig
parar- ... sobre la ciutat i el fiord blau no veia sinó sang i llengües de foc. Els meus amics seguien el
seu passeig i jo continuava aturat al mateix lloc, sol, tremolant d’angoixa, i vaig sentir un crit,
extens, infinit que penetrava tota la natura"

Així doncs, en aquesta pintura Munch, avança allò , que anys més tard faran els
expressionistes:
Converteix la pintura en un vehicle de
comunicació dels sentiments del pintor, més que
no pas una representació de la realitat.
Un pas més en la pintura, en el seu camí per
dissociar-se de la còpia mimètica de la realitat.
Un camí que ja havien iniciat Van Gogh i Cèzanne
en les darreries del segle XIX, havien continuat
els fauvistes a principis del segle XX ( l’autonomia
del color respecte a la forma) i culminaria amb
l’arribada de l'abstracció.
Un trencament amb la realitat que dotarà a la
pintura en particular i a l’art en general, de
noves i majors capacitats expressives.
“El crit” a més de representar els sentiments del propi autor, també es pot interpretar, en un
sentit més ampli, com una metàfora visual de la soledat i l’angoixa de l’home en la societat
moderna. (vessant social de l’expressionisme)
PAU17
PAU17
PAU17
PAU17
OBRES PAU 2017

El fenomen expressionista és manifestarà amb especial intensitat a Alemanya, durant les
primeres dècades del segle XX , (1905-1933) i on podem diferenciar dos nuclis força
diferent entre si:
TENDÈNCIES EN L’EXPRESSIONISME
És un grup que tindrà la seva seu a la ciutat de Dresde i
posteriorment a Berlin. Els seus principals representants són E. L. Kirchner i E. Nolde
Presenten com a principal característica una actitud crítica vers la societat burgesa i el rebuig
de les seves convencions morals i socials.
1.- DIE BRÜCKE (el pont)

Aquest grup es desenvoluparà a la ciutat de Munic. És un grup menys agressiu que el els del
grup “El Pont” i representen la part més lírica i poètica de l'expressionisme.
Presenten una actitud més refinada i les seves obres formalment són una combinació
harmònica de formes i colors. El seu objectiu és captar l'essència espiritual de la realitat.
Destaquen les figures de Franz MARC, Vassily KANDINSKY i Paul KLEE
2.- DER BLAUE REITER ( EL GENET BLAU)

EL CUBISME
El cubisme sorgeix de la mà de Picasso i Braque al voltant de 1907
Les demoiselles d'Avignon
Picasso 1907
Cases de l’Estaque
Braque (1908)
5.- ART SEGLE XX : EL CUBISME

El cubisme és un moviment revolucionari que trenca definitivament amb les formes de
representació de l’art occidental des de el Renaixement.
En front de l’apreciació visual de les coses (impressionistes) els cubistes cerquen
representar l'essència de les coses, allò que és substancial i que no varia mai.
Per els cubistes, és fals que la realitat des coses variïn per efecte de la llum com
afirmaven els impressionistes.
“Tots sabem que un edifici és sempre el mateix per més que canvií la llum”.
I ho sabem perquè hi ha quelcom que no varia mai: La seva forma, la seva estructura.
L’únic que fa la incidència de a llum es modificar l'apreciació visual que tenim sobre un
objecte, però això no canvia la seva realitat.

Per els cubistes , el que importa són les formes, però no sols com les veiem, sinó com
sabem que són, allò que fa que siguin sempre elles mateixes.
Sota aquesta premissa els cubistes consideren que la realitat és una construcció mental i
aspiren en les seves obres a realitzar una representació total de la realitat dels objectes
representats.
Per aconseguir representar aquesta VISIÓ TOTAL de l’objecte a les seves obres els
pintors cubistes:
1.- Redueixen els objectes a les seves
formes geomètriques essencials, tal com
feia Cézanne.
2.- No segueixen les regles de la perspectiva
tradicional. Els objectes són representats des
de diferents angles de visió o punts de vista
I és precisament en aquesta cerca de l’essència dels objectes a representar, i en l’intent de
realitzar una representació total del mateix, on rau la seva gran aportació:
Concebre l’art com una construcció mental i no pas com una representació més o
menys fidedigna de la realitat visual.

En ella ja poden observar:
Aquestes característiques ja són visibles en la obra de Picasso les senyoretes d’Avinyò
(1907) considerada per alguns com el naixement del cubisme
- La reducció dels cossos i objecte
a les seves formes geomètriques
essencials.
- Desaparició del punt de vita únic
propi de la perspectiva tradicional
i aparició de la multiplicitat de
punts de vista: Rostre i cos
conjuguen la visió frontal i lateral.
El punt de vista ja no és únic i
immòbil, com a la pintura
tradicional, sinó que els punts de
vista es multipliquen.

En el seu desig d’aconseguir la representació total del objecte, el cubistes també
introduïren la representació simultània del mateix objecte des de diferent punts de vista
Braque. Ampolles i peixos (1910)
Es tracta de representar el objecte no aturat
en un moment donat, com feien els
impressionistes, sinó movent-se , és a dir,
presentant els diferents angles de visió que
el objecte pot presentar en el devanir
temporal.
Per tant cal representar l’objecte des de tots
els punts de vista possibles (anterior,
posterior, lateral...) simultàniament.
La qual cosa obliga a la descomposició de
la figura en múltiples elements prismàtics
que ens permeten contemplar –lo al mateix
temps des de diferents punts de vista.
LA SIMULTANITAT DELS DIFERENTS PUNTS DE VISTA
Aconseguint així, introduir en el quadre la quarta dimensió: El temps

ELS ANTECEDENTS DEL CUBISME
El precursor del moviment va ser Paul Cézanne
L'any 1907 es celebra a Paris una gran exposició retrospectiva de l'obra d’aquest artista i
causà un gran impacte en els ambients artístics .
La seva manera de presentar la
realitat per mitjà de figures
geomètriques el converteix en el
precursor del cubisme.

Un altre element que influí força en l’aparició del cubisme va ser l’art de les cultures
primitives, especialment les mascares africanes, tant per la seva simplicitat com per la
geometrització de les formes.

EVOLUCIÓ DEL CUBISME:
En l’evolució del cubisme podem diferenciar dues etapes:
El CUBISME ANALÍTIC ( 1907-1911)
Noia amb Mandolina. Picasso 1910
EL CUBISME ANALÍTIC I EL CUBISME SINTÈTIC
El CUBISME SINTÈTIC ( 1911 - 1914)
Picasso. Guitarra 1916

El CUBISME ANALÍTIC (1907-1911)
En analític l’objecte s’analitza i es
desfà.
També hi ha una reducció cromàtica: El color es redueix a games de colors càlids
ocres, castanys, beixos ) i de tonalitats fredes (grisos i verdosos).

Braque. El portuguès 1912
La fragmentació dels objectes arribarà a tal nivell que arriba un moment en aquest
queden gairebé destruïts. Fase que és coneix com cubisme analític hermètic.
Braque. La mesa

La gamma de colors s’amplia. (més rica). Es reprèn el color, com a recurs plàstic.
El CUBISME SINTÈTIC ( 1911 - 1914)
En ell els objectes ja no s’analitzen ni es descomponen tant, sinó que el pintor tria el
que és més significatiu de cadascun.
Juan Gris. L’ampolla d'anísPicasso. Guitarra 1916
Picasso. Musics amb mascares 1921
Picasso. Natura morta amb copa i
fruiter (1912)
També disminueix la multiplicitat de punts de vista dels elements presentats

Per últim cal destacar una altra de les grans aportacions del cubisme “ EL COLLAGE”
Picasso. Violí 1912 (Papers de colors,
papers pintats i paper de diari
Tècnica que consisteix en incorporar diferents materials (parts de la realitat) en el quadre
tals com fragments de paper de diari, papers de colors, cartrons...
Picasso. Natura morta amb reixa de
cadira (1912)
MÉS APORTACIONS: EL COLLAGE

CUBISME i EXPRESSIONISME
Els artistes cubistes incorporaren cada cop més una major expressivitat en les seves
produccions, arribant sobretot a partir de la dècada dels anys 30 a produir obres on van
fusionar els dos estils : cubisme i expressionisme.
Dos artistes espanyols destaquen en aquest aspecte:
Pablo Picasso i Pablo Gargallo.
PICASSO: Guernica ( 1937 ) GARGALLO: El Profeta ( 1933 )
PAU17
PAU17
OBRES PAU 2017

AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
L’ EXPRESSIONISME
EL CUBISME
EL FAUVISME
VIDEOS PÀGINES WEB
PRIMERA A PROXIMACIÓ
L’ EXPRESSIONISME
EL CUBISME
PRIMERA APROXIMACIÓ
EL FAUVISME

ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (20)

Similar to ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I) (20)

More from Antonio Núñez (17)

ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)