2. Marc històric Generalment el terme “clàssic” es refereix a les manifestacions artístiques que posseeixen qualitats com l’ equilibr i, la proporció , serenitat ...(qualitats universals). L’època clàssica musical coincideix amb l’anomenat n eoclassicisme a la resta de les arts. El situem al segle XVIII , el segle de la il·lustració i el triomf de la raó.
3. Nou estatus de músic El músic intenta passar de ser un artesà que treballa per la cort a ser un professional lliure. Tot i que la seva música passa a ser interpretada en sales de concert, no aconsegueix aquesta llibertat ja que continua estant lligat als diners, al que el públic demana.
4. Com està considerada la música? La música és un entreteniment innocent que té per finalitat fer la vida més amable. El resultat és una música elegant, enginyosa, que busca la bellesa en la senzillitat, la proporció i l’equilibri. Durant aquesta època es fa un procés de popularització de l’art i l’aprenentatge . El públic volia música fàcil d’entendre i tocar (temes breus fàcils de recordar, tonalitats majors, frases de 8 compassos...)
5. Principals diferències amb la música barroca S’incorpora el crescendo i el diminuendo . Textures més transparents i lleugeres. Predominança de l’ homofonia per damunt del contrapunt. Creixement de l’ orquestra i desaparició del baix continu. Això fa guanyar flexibilitat rítmica i tímbrica , l’orquestra es torna més mal·leable. Imposició del piano i desaparició del clavicèmbal en l’orquestra. Les formes instrumentals guanyen prestigi.
6. Característiques de la música clàssica - Varietat d’elements dins d’una composició: diferents ritmes, melodies, temes i relleus tímbrics i de caràcter, riquesa dinàmica. La melodia esdevé molt important. És natural i equilibrada, feta de frases simètriques línies sense ornaments. Predomini de les tonalitats majors . Les principals ciutats on es desenvolupa aquest estil són: Berlín , Salzburg , Viena .
7. TERME SONATA La paraula sonata designa dos conceptes diferents, encara que relacionats. La sonata com a estructura es refereix a una manera especial d’organitzar i de desenvolupar els temes musicals en el primer moviment d’una composició. Aquesta formula ofereix tantes possibilitats que s’aplica a diferents obres que prenen noms diferents segons la combinació instrumental. Són obres formades per 3 o 4 moviments interpretades per 2 o 3 instruments.
8. Forma sonata Es basa en el principi del desenvolupament temàtic i es poden diferenciar tres seccions: Exposició: presentació de les idees musicals bàsiques. Desenvolupament: Treball temàtic de les idees musicals presentades a l’exposició. Reexposició: apareixen de nou les idees de l’exposició amb petites transformacions.
9. Sonata Derivada de la barroca. Per un o dos instruments. Formada per tres o quatre moviments : Allegro, Lento, Allegretto i Allegro. Boccherini va ser autor de moltes sonates. FORMA SONATA + 1 (o 2) SOLISTES Sonata en La major per cello i piano de Boccherini
10. Simfonia És com una gran sonata per orquestra . Principals moviments Primer moviment: ràpid en forma de sonata Segon moviment: ràpid Tercer moviment: com una dansa (minuet) Quart moviment: ràpid en forma de rondó o sonata. FORMA SONATA + ORQUESTRA Haydn fou una referència per als músics de la seva època. 1r moviment Simfonia 45 de Haydn
11. Concert Desapareix el Concerto grosso del barroc i es desenvolupa el concert per instrument solista . El piano s’imposa com a instrument solista modern. Mozart compongué uns trenta concerts per piano. FORMA SONATA + SOLISTA I ORQUESTRA Concert per a piano de Mozart
12. Música de cambra Sorgeix el quartet de corda . Les seves obres estructuralment són semblants a les sonates i les simfonies. Com a compositors en destaquen Haydn i Mozart. FORMA SONATA + 2 VIOLINS, VIOLINS, VIOLONCEL El quintet i el trio utilitzen també la forma sonata. 1r moviment quartet núm 3 en Sol M de Mozart
13. Òpera Es canta tot o part del diàleg. Barroca Pensada per complaure un cercle tancat d’aristòcrates Personatges mitològics i irreals Caràcter solemne Classicisme Públic burgés Situacions més quotidianes i els personatges es comporten d’una manera creïble. Sentit de l’ humor Arguments entretinguts Apareixen diferents gèneres relacionats amb l’òpera: el musical i l’ opereta . El compositor més destacat va ser l’alemany Christoph Willibald Gluck . Fragment de l'òpera Paride ed Elena de Christoph Williball Gluck
