Codony
- 1. El codony tardoral Josep Carner
- 2. Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa, té una blancor molt gerda en tot el cos diví, i corre, embriagada de tanta jovenesa, i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.
- 3. Però ja saps com elles es tornen malgirbades per fills i feines, o perquè no n’han tingut, i amb cara tediosa caminen desmarxades i són codonys, diries, el fruit més boterut—.
- 4. I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat, nosaltres rondinem, esgarriant les passes, i flagel·lem el dia amb folles amenaces, saturns a la memòria del goig mal escampat
- 5. Llavores, el codony, que es féu vell en la branca, dins el calaix perfuma la nostra roba blanca, i si l’amorosim al caliu de la llar i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.
- 6. Crèdits Fet per Iu Pino i Vilanova