Compo ian mes_final
- 1. IaN+ Museu Tomihiro en Azuma Irene Gascón / Hernan Lleida Haga clic para modificar el estilo de subtítulo del patrón
- 2. És com un rusc! És podria extendre per tot el territori! Diagrama Símbols que indiquen les característiques dels espais, quina funció té cada àrea i fletxes que indiquen les circulacions. Expliquen el funcionament però no d'on sorgeix la forma o els materials.
- 3. Exemples de diagrames d'altres projectes. És una constant per aquest despatx explicar els projectes d'aquesta manera. La justificació del diseny sempre la fan de forma escrita; i el projecte d'estudi no és excepció. - Amb aquests diagrames segur que puc trobar el camí!
- 4. Diagrama de la Casa Goethe. A partir dels recorreguts i activitats dels usuaris es generen uns diagrames que donaran forma al projecte.
- 5. - Aquesta gent es pensa que l'arquitectura Japonesa és aixecar les coses sobre pedres i fer murs translúcids!! La veu dels autors. “El museu és la síntesi de tres elements: museu-natura-treball d’artista. El pas del temps i les estacions i el contacte amb el paisatge és important.” “Els maons de vidre filtren la llum natural del paisatge d’Azuma.” “Museu construït en un únic nivell per facilitar el pas dels visitants.” - Es pensen que els maons de vidre, per ser translúcids, poden fer referència al nostre shoji. Ara bé, la construcció en un únic nivell aixecat sí que és cosa nostra! - Clar, fill meu, perquè el shoji es caracteritza per la seva lleugeresa, mobilitat i permet una relació física amb la natura. Un mur de mig metre de gruix, per més translúcid que sigui, no fa cap al·lusió a la nostra arquitectura.
- 6. - Mira fill, la nostra arquitectura s'aixeca lleugerament perquè no hi entri l'aigua. I el paisatge no l'intuim a través del shoji, el vivim quan l'obrim. És lleugera com l'estructura que es mostra evident. Desmuntable i càlida.
- 7. (Ens sembla que no ha captat l’essència de l’arquitectura japonesa) - Doncs a mí em sembla que sí que s’han inpirat en la tradició japonesa: també s’aixeca del terra! Clar que sobre uns pilars molt gruixuts i pesats, perquè és modern i queda bé. L’interior està completament aïllat de l’exterior, però hi entra la llum com si tota la pell es tractés d’un shoji gegant i pesat.
- 8. Les referencies són clares Ens sembla que el punt de partida d’aquest projecte no ha estat la relació amb l’arquitectura tradicional japonesa, sinó una forma natural.
- 9. Planta segona. Aquest i els altres diagrames, Expliquen els principis funcionals del projecte. No transmeten la relació amb el paisatge que ells posen com a punt de partida del projecte. Planta primera. Com a la planta baixa, s’explica la funció dels espais amb símbols i es marquen els recorreguts amb fletxes. Cada volum es un espai d’exposició. La funció ve determinada per la mida. Planta baixa. Es marquen les peces que funcionen com estructura. S'aixeca per relacionar-se amb el paissatge fent una relectura purament formal (i equivocada) de l'arquitectura tradicional japonesa.
- 10. “Recrear les condicions ideals per estar en contacte amb l’art per mitjà d’una arquitectura contemporània.” Es tracta d’un projecte que sorgeix d’unes IDEES inicials. - Relació amb el paisatge, - facilitat de recorreguts, - unitat formal dels espais. En aquest cas el diagrama no dona peu a la forma del projecte, només explica la seva funcionalitat. A la maqueta es mostra la importància de la relació amb el paisatge mitjançat l’elevació del museu i l’ús de maons de vidre.
- 12. Una idea feta arquitectura sense el filtre dels sentits.