Coneixem El Curt Semi
- 1. Sessió pràctica per a 5è de primària UD: Coneixem el curt-semi! Didàctica de la música 2 Marta Graells Casamiquela 3r Magisteri – Ed. Musical Professora: Marta Figueres UAB – 2008/2009
- 2. INTRODUCCIÓ Tipologia centre i alumnat: ens trobem al CEIP Catalunya, de Sabadell. És una escola pública, catalana, laica i inclusiva. Aquesta escola es troba en un extrem de la zona centre de la ciutat, per això el nivell socio-econòmic de l’alumnat és molt divers, ja que hi ha alumnes amb un nivell econòmic mig-alt (del Centre), hi ha alumnes amb un nivell econòmic mig (zona Eix Macià) i hi ha alumnes amb un nivell econòmic mig- baix (barri Els Merinals, són alumnes gitanos que fan efecte fugida, els seus pares prefereixen portar-los a una escola més cèntrica perquè creuen que tindran una millor educació i un millor futur professionalment). Nivell: 5è (cicle superior) Durada de la sessió: 2 hores Situació de la sessió: ens trobem en la segona sessió de la unitat didàctica: Coneixem el curt-semi! En la primera sessió vam començar amb l’audició Suite nº 2, BWV 1067 de Bach i vam aprendre dos conceptes nous: la corxera amb dos semicorxeres i què és un Rondó. Aquesta segona sessió servirà per fer un repàs d’aquests conceptes i veure si realment van quedar clars en la classe anterior. 2
- 3. DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ Objectiu general: treballar la corxera-dos semicorxeres (“curt-semi”) ACTIVITAT 1. HE MIRAT EL PRAT Objectiu: reconèixer la corxera-dos semicorxeres. Contingut: aprenentatge d’una cançó, Capacitat per picar el ritme amb les mans i amb els instruments. Activitat: aprenem la cançó “he mirat el prat” i la cantem a cànon. Després agafem els instruments (els alumnes poden escollir entre claves, caixes xines, triangles i panderetes) i després de picar el ritme de la cançó, fem un cànon rítmic (per grups d’instruments). Donem la partitura perquè siguin conscients del ritme que estaven picant i encerclen amb un color la corxera-dos semicorxeres. La mestra ho ensenya des del projector perquè no s’equivoquin (no confonguin el “curt-semi” amb el “semi-curt”!) Avaluació: cànon rítmic. ACTIVITAT 2. IMITACIÓ DE RITMES Objectiu: reconèixer una audició a partir del ritme. Contingut: reconeixement d’una audició, imitació de ritmes, memòria rítmica. Activitat: pico una cèl·lula de 4 pulsacions i els alumnes la repeteixen, primer ho fem: jo pico i dic el ritme amb la veu i ells ho repeteixen, després jo només pico i ells han de picar i dir el ritme amb la veu. Sense que ells s’adonin, començo a picar el ritme de l’audició que vam escoltar en la sessió anterior: Quan l’he picat sencer (per cèl·lules que ells han anat repetint), els pregunto si els sona alguna cosa. Com que és probable que diguin que no, torno a picar el ritme, però aquest cop els quatre compassos seguits. Si em responen que és el ritme de l’audició continuem amb la següent activitat (en la sessió anterior vam extreure entre tots el ritme de la part A de l’audició i el vam escriure a la pissarra. D’aquesta manera vam conèixer un ritme nou). Si ningú ho esbrinés, tornaria a picar el ritme “tararejant” una mica la melodia. Avaluació: saber imitar, memòria auditiva. 3
- 4. ACTIVITAT 3. AUDICIÓ: SUITE Nº 2 BWV 1067, J.S. BACH Per fer aquesta activitat utilitzo l’audició que hi ha al cd “40 audicions musicals” perquè està una mica més lenta, i permet millor als nens poder picar el ritme amb les mans. Objectiu: imitar la mestra i reconèixer l’estructura de l’audició. Contingut: imitació de la mestra, reconeixement de les parts d’una audició. Activitat: un cop hem recordat el ritme de l part A de l’audició, els pregunto si recorden la forma que tenia la música que vam escoltar (forma rondó, també ho vam escriure a la pissarra), i que era un rondó especial perquè repetia la part A dos cops al començar, és a dir: A A B A C A Els explico que escoltarem l’audició i que en la part A picarem el ritme, i que en la part B i C portarem la pulsació en alguna part del cos. Escoltem l’audició. Avaluació: distinció de les parts A, B i C de l’obra. ACTIVITAT 4. MOVIMENT A PARTIR DE L’AUDICIÓ Objectiu: distingir l’estructura de l’obra i ser creatius. Contingut: moviment “lliure” a l’aula a partir d’una audició. Activitat: per assegurar que tota la classe sap distingir les diferents parts de l’obra, fem quatre grups i cada un ha de buscar un moviment per a cada part de l’audició, és a dir, un moviment per la part A, un per la part B i un per la part C. Aquests moviments han de ser ben diferenciats un de l’altre, poden fer-se assentats a la cadira o movent- se per la classe, tot el grup ha de fer el mateix moviment a cada part (consens en el grup), poden utilitzar el material que vulguin (estoig, carpeta, cadira) amb la condició que si fan soroll sigui fluix per poder escoltar bé la música. Deixem 4 minuts perquè busquin els moviments. Com que hi ha quatre grups i es faria molt llarg posar l’audició 4 cops, decidim que actuen alhora 2 grups i després els altres 2. Els alumnes que no els toca han de mirar bé als seus companys per veure si distingeixen o no cada una de les parts i si els moviments que fan són adequats i diferents. Després surten els altres dos grups. Avaluació: creativitat i consens. ACTIVITAT 5. CADENA DE RITMES Objectiu: improvisar utilitzant el ritme treballat. Contingut: improvisació d’una cèl·lula rítmica utilitzant la corxera-dos semicorxeres. 4
- 5. Activitat: continuem la sessió fent una activitat més distesa. Consisteix en fer una cadena de ritmes inventada, amb la condició que tothom utilitzi, com a mínim un cop, el “ritme nou”. Començo jo per donar un exemple i continuen un per un la resta de la classe. Avaluació: improvisació, pulsació interior, utilització de la corxera dos semicorxeres. ACTIVITAT 6. NOTEFLIGHT Objectiu: desenvolupar el sentit musical i rítmic, utilitzar un programa informàtic de música. Contingut: creació d’una partitura a partir del programa Noteflight. Activitat: Anem a l’aula d’informàtica i utilitzem el programa de música Noteflight (els alumnes ja l’han utilitzat varies vegades). Aquest programa ens permet buscar partitures i crear-ne de pròpies. Explico als alumnes que, de dos en dos, han de crear una partitura de 8 compassos que el pròxim dia interpretaran amb instruments de percussió i orff a la classe. Els dono consignes perquè els sigui més fàcil fer l’activitat: només poden utilitzar negres, corxeres i curt-semis i fer servir de les notes do3 al sol3. Avaluació: saber utilitzar el programa Noteflight, creativitat recordant que ho hauran de interpretar. 5
- 6. OBSERVACIONS Continguts treballats més profundament: treball rítmic (sobretot la corxera-dos semicorxeres) i la creativitat. Tres objectius per a un contingut treballat: - Contingut: treball de la corxera-dos semicorxeres o Objectiu 1: identificació i reconeixement de la corxera-dos semicorxeres o Objectiu 2: imitació de la corxera-dos semicorxeres o Objectiu 3: creació de ritmes utilitzant la corxera-dos semicorxeres Competències bàsiques i artístiques treballades: - Competència artística i cultural - Competència d’aprendre a aprendre - Competència d’autonomia i d’iniciativa personal - Competència social i ciutadana 6
- 7. AUTOAVALUACIÓ I PROPOSTES DE MILLORA: Preparació de la classe - Què t’ha estat més difícil, per la preparació de la classe? Que hi hagués una part de TAC. A la meva escola, l’aula de música no té ordinadors ni projector, i l’aula d’informàtica està ocupada. Amb això vull dir que no estic acostumada a veure com funcionen aquest tipus de classe, i si li sumem que jo no domino gaire el tema, fa que em costés una mica pensar activitats amb TAC. Després se’m va acudir que al treball posaria que a l’aula de música tenien projector i ordinadors, per poder complir els criteris que se’m demanaven, però igualment em pensar com ho faria a l’escola de pràctiques: en el cas de poder fer servir projector, ho faria a la seva classe habitual (allà si que en tenen) i, abans de començar la sessió o al finalitzar-la, els posaria la partitura projectada o el que fes falta. En el cas de treballar amb TAC, vaig pensar que es podrien aprofitar algunes hores d’informàtica per fer-ho, ja que la mestra de música també s’encarrega de fer els classes d’informàtica (treball amb el Noteflight, Music time, Audacity, Finale, Punto...). - En quins moments de la classe has tingut en compte que, per damunt de tot, calia crear espais per tal que els nens i nens fessin i/o escoltessin música? Quan escoltem l’audició i fem uns moviments per distingir l’estructura, és molt important que els nens l’escotin atentament, perquè si no, no s’adonaran de quan canvia cada part. Una de les consignes que es donen és fer suficient silenci com per poder apreciar bé la música. Una altra part és la de creació amb el Noteflight, ells han de crear i anar escoltant el que fan per poder opinar si els agrada o volen anar canviant coses. - Dels tres procediments bàsics –escolta, interpretació, creació- quin/s creus que ha/n pres més protagonisme? Com podries re-equilibrar-ho a la classe següent? Penso que totes les parts han quedat treballades, però per ordre de més a menys seria: primer l’escolta, després la creació i finalment la interpretació. Per equilibrar-ho, els demanaria que per a la següent sessió fessin grups de 5 persones i interpretessin la cançó “he mirat el prat” com volguessin: a capel·la, instrumentada, a cànon melòdic, a cànon rítmic amb les mans o amb instruments, amb moviment corporal... 7
- 8. Realització de la classe - Posa un qualificatiu a la teva actitud Tranquil·la, agradable, a l’expectativa de si participaven o no i oberta a les seves preguntes o dubtes. - Què t’ha costat més durant la classe? Que els meus companys em prestessin atenció. Quan jo vaig fer aquesta sessió amb els nens van estar molt atents i interessats. Segurament perquè provenia d’una sessió anterior, perquè jo estava més ficada en el meu paper i hi havia més interacció amb ells mitjançant preguntes i perquè a l’escola, jo sóc una mestra, i no una companya de classe. Una altra cosa que m’ha costat molt ha sigut anar canviant el meu paper: a vegades ells eren alumnes i a vegades eren els meus companys. Aquest joc feia que no acabés de mostrar bé la meva sessió. Per exemple, després de picar el ritme de l’audició i ells ho descobrissin, jo vaig fer preguntes: “de qui era l’audició?, i quina estructura tenia? Us recordeu del ritme nou que vam aprendre?”, etc. Això amb els meus companys no ho he fet i al no fer-ho em sembla com que ells no han acabat d’entendre bé com tenia planejada aquesta activitat. - Has trobat algun moment especialment reeixit, on hi havia una bona comunicació amb els companys? Penso que hi ha hagut poca comunicació amb els meus companys perquè més que fer, he explicat molt les activitats que tenia pensades (creia que fer una cadena no era prou interessant, perquè tots ho coneixien) i això ha creat que no hi hagués tants moments de interacció amb ells. On potser n’hi hauria pogut haver força era quan un grup comentava què li havia semblat els moviments que havia fet l’altre per diferenciar les parts de l’audició. En aquest moment és quan tots podien opinar si els havia agradat, si creien que era un moviment adequat, si era diferenciat dels altres, si s’havien equivocat o no, i l’altre grup explicar-se el perquè ho havia fet d’una manera i no d’una altra. - Un comentari general sobre el que t’ha aportat fer l’activitat Al haver-la fet prèviament amb els meus nens de pràctiques, anava molt segura del què feia perquè m’havia anat bé. Més que aportar-me, penso que jo he pogut aportar als meus companys una sessió que podran fer servir (igual o modificada) en les seves classes i això em motiva, perquè voldrà dir que ho he fet bé. 8
- 9. Aquestes sessions m’han aportat sobretot aprenentatge dels meus companys, activitats, recursos, altres maneres de treballar, maneres de plantejar les sessions que no se m’havien acudit i això m’agrada molt. Realment m’adono que he après i que tinc ganes de posar-me a treballar per posar en pràctica tot aquest aprenentatge. - Avalua’t, amb una nota de l’1 al 5. És molt difícil avaluar-me jo mateixa perquè potser no tothom opina igual, però suposo que em posaria un notable (4), estic contenta de la meva sessió. 9