Efecte hivernacle
Download as PPT, PDF1 like11,494 views
Autor: Timur Izmailov
Efecte hivernacle
- 1. EFECTE HIVERNACLE. Timur Izmaylov
- 2. ÍNDEX Portada......................................diap. 1 Índex...........................................diap. 2 Definició……………………........diap. 3 Causes i conseqüències……...diap. 4 Gasos contaminants…………..diap. 5,6 Història del canvi climàtic…….diap. 7 Bibliografia.................................diap. 8
- 3. DEFINICIÓ: L’efecte hivernacle és el procés pel qual l’atmosfera d’un planeta fa que s’escalfi, permetent l’entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l’emissió de calor des del planeta.
- 4. Causes i conseqüències: Quan l’energia del Sol arriba a la superfície de la Terra, aquesta s’escalfa. L’energia absorbida és remesa com a radiació infraroja. Però no tota aquesta radiació pot escapar de tornada a l’espai, ja que una part és absorbida novament per l’atmosfera (al voltant d’un 90%), sent un fenomen semblant a què manté la temperatura El balanç entre radiació absorbida i transmesa per l’atmosfera a diferents longituds d’ona és el que produeix l’efecte hivernacle. L’atmosfera absorbeix més fàcilment la radiació infraroja de sortida que no pas la radiació visible rebuda del Sol, i això és el que fa que la Terra sigui més calenta del que ho seria sense atmosfera. D’aquesta manera l’equilibri tèrmic s’estableix a una temperatura superior a què s’obtindria sense aquest efecte.
- 5. Gasos causants de l’efecte hivernacle El diòxid de carboni (CO2) : és el principal responsable de l'efecte hivernacle (49%) . Prové de la combustió de carbó, petroli i gas natural. Aquests combustibles fòssils els cremem a casa, a les fàbriques, als cotxes i a les centrals energètiques per obtenir calor i energia. El metà (CH4): és un gas olorós que desprenen les zones pantanoses, els arrossars, els abocadors de deixalles, les mines de carbó, els conductes de gas natural i els excrements dels bestiar. Causa el 16% de l’efecte hivernacle. L'òxid de nitrogen (NO2): és present de forma natural en l'atm ò sfera, ja que apareix per l'acció dels bacteris del sòl. Però s'ha incrementat com a conseqüència de l'ús de fertilitzants químics i de la combustió de carburants. Causa el 6% de l’efecte hivernacle.
- 6. L'ozó de superfície (O3): és un element molt contaminant que apareix quan la llum del Sol reacciona amb la contaminació de les indústries i els vehicles. Produeix una boira fotoquímica o smog . Els gasos CFC (Clorofluorocarbonis): s'utilitzen en els sistemes d'aire condicionat, els materials d'envasament alimentari de plàstic, determinats tipus de suro sintètic i alguns refrigeradors. Les neveres antigues abandonades emeten gasos CFC. Els aerosols antics també emetien grans quantitats de gasos CFC. Destrueixen la capa d’ozó.
- 7. Història del canvi climàtic 1863: John Tyndall publica un document on explica el paper del vapor d’aigua en l’escalfament de l’atmosfera. 1890: Svante Arrhenius i P. C. Chamberlian consideren, independentment, els problemes del CO2 a l’atmosfera i el relacionen amb l’ús dels combustibles fòssils. 1890-1940:La temperatura mitjana de l’atmosfera ha augmentat 0,25ºC. 1940-1970: La temperatura mitjana disminueix 0,2ºC. En el món científic minva l’interès per l’efecte hivernacle. 1957:David Keeling, instal·la el primer seguiment continu de la concentració de CO 2 a l’atmosfera. 1970: el Departament d’Energia dels Estats Units incrementen l’alerta sobre un futur escalfament global. 1985:La primera conferència internacional important sobre l’efecte hivernacle. 1987: Any més calorós enregistrat en la història de la meteorologia. 1988: L’escalfament global atreu els titulars de tot el món Les Nacions Unides creen l’IPCC (Pannell Intergovernamental del Canvi Climàtic) 1990:El primer informe de l'IPCC troba que la temperatura del planeta ha augmentat 0,5ºC en l’últim segle. Proposa mesures per evitar que s’incrementin les emissions de gasos hivernacle. 1992: Es firma el Conveni de Rio per 154 països. Adopta les primeres regulacions internacionals per reduir les emissions de gasos hivernacle. 1997: El Protocol de Kyoto acorda disminuir les emissions mitjançant processos legals de les nacions industrialitzades i establint quotes nacionals d’emissió. 1998: L’any més calorós de la dècada més calorosa del segle més calorós del mil·lenni. 2000: L’IPCC alerta sobre augments de fins a 6ºC en un segle.
- 8. Bibliografia Gasos causants de l’efecte hivernacle:Text http://efecteehivernacle.blogspot.com/2009/01/gasos-del-efecte-hivernacle.html Imatges: www . medicario .com. ar , http:// sebbm .es/ BioROM /contenido/ JCorzo / temascompletos / InteraccionesNC /inicial/metano.GIF , http:// eltamiz . com / wp - content / uploads /2008/09/h2o. png , http:// proxa .es/ images / moleculas _ozono. jpg , http:// upload . wikimedia . org / wikipedia / commons /6/6c/ Chlorofluorocarbons _%28space- filling _ representation %29. jpg . Història del canvi climàtic http://www.xtec.cat/aulanet/ud/ciencies/atmosfera/crono_hiv.htm