El feudalisme
- 1. EL FEUDALISME INS MONTGRÒS SANT PERE DE RIBES PROJECTE 2n TRIMESTRE
- 2. ÍNDEX DEL TEMA 1. EL FEUDALISME 2. LA SOCIETAT FEUDAL 3. LA CORONA 4. LA NOBLESA 5. L’ESGLÉSIA 6. ELS CAMPEROLS
- 3. 1. EL FEUDALISME - EL FEUDALISME, DEFINICIÓ: és un nou sistema polítc, econòmic i social que apareix a Europa durant l’Edat Mitjana. - CONTEXT HISTÒRIC: després de la desaparició de l’Imperi Carolingi, Europa es va dividir en nombrosos regnes. Els reis eren molt dèbils. Cada noble va assolir el domini de les seves terres i van acceptar la primacia del rei mitjançant un pacte anomenat VASSALLATGE.
- 4. 1. EL FEUDALISME -Els vassalls juraven fdelitat al rei a canvi d’unes terres (els feus). D’aquesta manera, la noblesa, ja fos laica o eclesiàstca, esdevingué en senyors feudals. - Els senyors feudals eren l’única autoritat als seus territoris. El regne estava fragmentat en senyorius (o cada senyor imposava la seva llei i recaptava els impostos). Els pagesos conreaven aquestes terres a canvi de “protecció”. - El Pacte de Vassallatge: - Els nobles es converten en vassalls del rei en una cerimònia que rep el nom d’HOMENATGE. Agenollats i besant la mà del monarca, li juraven fdelitat, ajuda militar i consell en el govern. - El rei feia l’acte d’INVESTIDURA, pel qual cedia una porció de terra, el FEU, al seu vassall.
- 7. 1. EL FEUDALISME - Les terres que rebien els nobles a canvi de la seva fdelitat es diuen FEU o SENYORIA.
- 8. 1. EL FEUDALISME Representació gràfca de la distribució del feu o senyoria
- 9. 1. EL FEUDALISME - A cada feu hi havia la residència del senyor, a més de poblets, terres, pastures i boscos. - LA RESERVA SENYORIAL: part de la terra administrada directament pel senyor - ELS MASOS: porcions de terra que el senyor concedia als pagesos perquè les cultvessin. A canvi havien de pagar al senyor unes rendes. - BOSCOS: terres d’ús comunal, per caçar, recol·lectar, agafar llenya..., a canvi de peatges o impostos
- 10. 1. EL FEUDALISME
- 11. 1. EL FEUDALISME
- 12. 2. LA SOCIETAT FEUDAL - La societat medieval, s’allunyà de la societat esclavista romana. Podem dividir-la en dos grups, anomenats estaments: PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS. Tenia una estructura jeràrquica i es representa en forma de piràmide. El naixement marcava el fet de pertànyer a un o altre estament. Ciutadans lliures Ciutadans lliures Ciutadans no lliures PATRICIS PLEBEUS ESCLAUS LLIBERTS
- 13. - Al capdamunt estava el REI - ELS PRIVILEGIATS: eren els nobles i el clero. No pagaven impostos, no havien de treballar, podien portar armes i ocupar càrrecs en la Cort i l’administració. - ELS NO PRIVILEGIATS: eren els pagesos, artesans i comerciants. Havien de treballar i pagar rendes o impostos. 2. LA SOCIETAT FEUDAL
- 14. 2. LA SOCIETAT FEUDAL
- 15. 2. LA SOCIETAT FEUDAL -L’església catòlica, a canvi de riqueses i poder, legitmava aquest ordre social. A una època on la major part de la població era analfabeta, sacerdots, bisbes i frares, predicaven eren peces fonamentals pel manteniment i funcionament del sistema. Des dels seus púlpits predicaven en favor seu i de la Corona. - La legitmació dels tres ordres: - “El orden eclesiástco no compone sino un solo cuerpo. En cambio, la sociedad está dividida en tres órdenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras dos condiciones: el noble y el siervo que no se rigen por la misma ley. Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defenden a todo el pueblo, a los grandes lo mismo que a los pequeños y al mismo tempo se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada sin sufrimiento. Provisiones y vestdos son suministradas a todos por ellos, pues los hombres libres no pueden valerse sin ellos. Así, pues, la ciudad de Dios que es tenida como una, en realidad es triple. Unos rezan, otros lucha y otros trabajan. Los tres órdenes viven juntos y no sufrirían una separación. Los servicios de cada uno de estos órdenes permite los trabajos de los otros dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás. Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha estado en paz. Pero, ahora, las leyes se debilitan y toda paz desaparece. Cambian las costumbres de los hombres y cambia también la división de la sociedad.” ADALBERON DE LAON, Carmen ad Robertum regem francorum (a. 998). Recoge: M. Artola,Textos fundamentales para la Historia, Madrid, 1968, p. 70.
- 17. 3. LA CORONA -El poder dels reis era molt dèbil, havien de buscar suport en la noblesa. El rei es trobava al cim de la piràmide feudal i era considerat el “primum inter pares” (primer entre iguals). - Les principals funcions de la corona eren: elaborar les lleis, dirigir els exèrcits a les campanyes militars, recaptar impostos per sufragar les despeses (guerres, coronacions...) i actuar com màxima autoritat judicial. Per governar estava acompanyat de: - CORT: estava formada per la família, els servents i la guàrdia personal. - CÚRIA o consell reial: estava format per un grup de juristes, eclesiàstcs i guerrers que ajudaven el rei a governar. - L’EXÈRCIT reial era molt reduït. Calia el suport dels nobles amb els seus exèrcits per l es guerres.
- 18. Fragmentació d’Europa Feblesa dels reis i dels seus exèrcits Nobles Camperols Exèrcit propi Castell + (Serfs dels nobles) Caiguda de l’Imperi Carolingi protecció treball FEUDALISME 3. LA CORONA La feblesa dels reis
- 19. 4. LA NOBLESA - Grup privilegiat. La seva funció era la de ser guerrers, per això, la guerra és la seva actvitat principal, els diversos senyors feudals s’enfronten entre ells per augmentar el seu territori i riqueses, o recolzen les campanyes militars dels reis, a canvi obtenen més territoris i serfs. Han de defensar el seu senyoriu. - La noblesa no treballava ni pagava impostos, vivia de les rendes que obtenia dels senyorius. - Quin era l’armament d’un cavaller? - Armament defensiu: cota de malla, armadura, casc o elm i escut. - Armament ofensiu: espasa, llança, maça.
- 20. 4. LA NOBLESA - Com s’arribava a ser un cavaller? Els flls de les famílies nobles eren educats i ensinistrats com a guerrers. PATGE: als 5 o 7 anys es posaven al servei d’un noble important. ESCUDER: als 14 anys aprenien les diferents tècniques de combat. CAVALLER: als divuit anys se’ls armava cavallers en una cerimònia que consista en: - Després d’una nit de vigília, els joves juraven acatar les normes de cavalleria i eren ordenats per un altre cavaller. Aquest donava a l’aspirant l’espasa, uns esperons d’or i donant-li dos copets amb l’espasa o amb la mà el declarava apte per a la cavalleria.
- 21. Noblesa Diferents esglaons Guerra Actvitat principal Llança Escut Espasa Maça Fills dels nobles Patges i escuders Majoria d’edat cavallers Temps de guerra Ajut militar al rei Temps de pau Tornejos Dames: Missió principal, casar-se i tenir flls. Solteres ingressaven en monestrs. Matrimonis concertata pels pares. Dirigien la feina dels sevents. Educaven els flls més petts. Brodaven i teixien. Rarament sorten dels castell. No podien desobeir el marit. 4. LA NOBLESA
- 22. 4. LA NOBLESA
- 23. 4. LA NOBLESA - Els centres del poder de la noblesa eren els castells. Com eren? Qui hi vivia? Com era la vida al castell? - El castell era la residència forticada del senyor feudal i lloc de refugi dels habitants del feu quan es produïen atacs. - Luxes i comoditats? Tapissos, catfes, llars de foc, pocs mobles - Per protegir-se, els castells estaven envoltats de fossats i tenien una o diverses fles de muralles amb torres. Pont llevadís, barbacana, merlets... - A l’interior presentava estables per guardar els cavalls i el bestar, grans pats en què entrenaven els militars, una ferreria, pous i graners, habitatges dels servents... - L’espai central era la torre de l’homenatge de dos o tres pisos. Dins la torre, hi havia la gran sala per fer festes, banquets i recepcions, per a les quals feien venir joglars, trobadors i artstes; també hi havia les habitacions de la família.
- 24. 4. LA NOBLESA
- 25. 4. LA NOBLESA
- 26. 4. LA NOBLESA -La vida dels nobles al castell, on estaven quan no sorten a fer la guerra, consista a rebre els seus vassalls, conversar amb els seus amics, actuar com a jutges i recaptar els tributs, tan en renda com en espècia, que havien de pagar els seus serfs. - L’oci de la noblesa consista en la celebració de banquets, els torneigs, les caceres i les festes amb joglars i trobadors. - Les dames organitzaven els treballs domèstcs, tenien cura de flls o s’entretenien amb la música i/o la lectura. Les dones no podien accedir a l’ordre militar. - Els matrimonis es concertaven pels pares de família per reforçar les llaços feudals.
- 27. 5. L’ESGLÉSIA -El poder de l’església catòlica era omnipotent. Al cim de la jerarquia catòlica estava el Papa, el bisbe de Roma. Per sota, trobem dos branques: - el clergat secular: bisbes, arquebisbes i sacerdots - el clergat regular, les ordres religioses: abats, abadesses, monjos/es i frares.
- 28. 5. L’ESGLÉSIA - La cristandat - Cristanisme = Religió majoritària dels europeus. - Va contribuir a formar una civilització comuna. - Estava present a tots els països i regions d’Europa; per això, aquest territori rep el nom de cristandat. - S. XI i XII; ampliació del territori cristà: - Pel nord i l’est: els catòlics alemanys cristanitzen pobles pagans germànics i eslaus, i els ortodoxos bizantns fan el mateix amb els eslaus dels Balcans i Rússia. -Pel sud: els regnes cristans de la península van conquerint territori musulmà. -En aquest context destaquen les croades, les expedicions militars dels diferents regnes cristans per conquerir els territoris sagrats.
- 29. 5. L’ESGLÉSIA -Els monestrs medievals - Per controlar els seus territoris i pel tarannà pagès de la població, l’església, va establir-se al camp, es va ruralitzar. - A qualsevol nucli habitat, l’església era l’ediici central, a la plaça del poble. A l’església hi tenien lloc les celebracions, les cerimònies religioses, a més, les campanes s’utlitzaven per avisar i/o convocar a la població. - Es van construir molts monestrs, on vivien monjos o monges que acceptaven de sotmetre’s a una regla, un conjunt de normes que organitzaven la vida monàstca (pregària, treball, lectura). - El monestr comptava amb un conjunt de dependències (biblioteca, infermeria, cuina estable...) i terres, que eren treballades, principalment, pels serfs i per pagesos lliures. - L’actvitat principal dels monjos era l’oració però també es dedicaven a copiar els manuscrits, treballar la terra i tenir cura dels malalts. - Els monestrs van esdevenir centres de cultura, amb biblioteques importants. També s’hi ensenyava a llegir i escriure.
- 30. 5. L’ESGLÉSIA - Els monestrs medievals
- 31. 5. L’ESGLÉSIA - Els monestrs - Els ordes religiosos: - L’orde religiós més import. va ser el dels BENEDICTINS, fundat per Benet de Núrsia a Itàlia en el segle VI - Cada orde tenia una REGLA, un conjunt de normes i obligacions, horari dels membres, dirigia tots els aspectes de la vida quotdiana. - Cada orde vesta un hàbit que l’identfcava. - Els monjos i monges feien tres vots: - Obediència: al seu superior i a Déu. - Pobresa: no podien tenir béns materials. - Castedat: no podien mantenir relacions sexuals.
- 32. 6. ELS PAGESOS - Grup no privilegiat, majoria de la població. - LLIURES: propietaris de la terra i disposaven lliurement de la seva vida. - SERFS: treballaven les terres del senyor feudal i no tenien llibertat personal, estaven vinculats a les terres del senyor, no podien deixar el senyoriu perquè estaven adscrits a la terra.
- 33. 90% de la població Classes de camperols Serfs (majoria) Lliures No podien abandonar el feu. Treballaven pel senyor a canvi de protecció. Pagaven el delme. Condició hereditària. Treballaven als masos de la senyoria a canvi de pagar rendes al senyor. Pagaven el delme. Podien abandonar el feu. Condicions de vida: Cases molt pobres. Autosufcients Dieta molt pobre Esperança de vida molt baixa. 6. ELS PAGESOS
- 34. 6. ELS PAGESOS - LA FEINA AL CAMP: - ECONOMIA SUBSISTÈNCIA: agricultura destnada a l’autoconsum, vivien del que produïen. - TÈCNIQUES DE CONREU: la rotació biennal (tècnica del guaret), poca innovació - EINES AGRÍCOLES: falç, dalla, forquilla... - PRODUCTES: cereals, llegums, vinyes, verdures i arbres fruiters.
- 35. 6. ELS PAGESOS - LES RENDES senyorials que els pagesos havien de pagar. - PART DE COLLITA o productes com porcs, gallines, fruites... - DIES I HORES DE FEINA obligatòria a les terres del senyor. - DINERS per la utlització del forn, el molí, la ferreria, el pont o altres serveis del feu Impostos feudals: -Delme: pagament de la desena part de les collites que recaptava l’Església. - Impostos per fer servir els molins, les premses, els ponts... - També calia pagar un impost a la Corona - Tots aquests impostos els pagaven únicament l’estament no privilegiat, sotmès a dures condicions de vida.