Animals fantàstics:
                   El Minotaure:




Que era el Minotaure?

En la mitologia grega, el Minotaure era un monstre que tenia el cos d'home i el cap de
toro. Havia nascut de la unió de Pasífae amb el Brau de Creta. Pasífae era l'esposa de
Minos, rei de Creta.
El Minotaure causava tan d'horror a creta que Minos li va ordenar al inventor Dèdal que
construís un laberint per tancar-lo. El laberint era una presó amb passadissos i cambres
d'on resultava gairebé impossible poder sortir.
Una de les llegendes més conegudes del Minotaure es la següent::
Teseu i el Minotaure:
Durant aquella època, la principal ciutat que rivalitzava amb Creta pel domini del
Mediterrani era Atenes. Egeu, rei d'Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos,
planejava una rebel·lió contra ell. Un cop en què Androgeu havia acudit a Atenes per a
participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo.
Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i
com que no va trobar ni una cosa ni l'altra, va decidir venjar-se. Minos va imposar una
norma a Atenes, que consistia en què, cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set
nois i set noies a Creta, destinats a ser alliberats dins del laberint i un cop a dintre
devorats pel Minotaure.
Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i quan aquesta tribut havia de ser enviat per
tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per anar al laberint del Minotaure.
Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de
Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu.
Ariadna va decidir ajudar a Teseu i li va donar un cabdell de fil per tal de que quan acabes
de matar el Minotaure gracies el cabdell de fil pogués trobar la sortida del Laberint. Teseu
va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar, alliberant així als atenencs
d'haver de pagar més el tribut de sang.




    En aquesta imatge podem veure la lliute entre Teseu i el Minotaure.
Sirenes:
Des de fa milers d'anys, les sirenes atreuen la imaginació del humans.
Una sirena és un ésser mitològic que té cos de dona i cua de peix . També és coneguda
com a ondina en català poètic.
La primera menció a la sirena és la història assíria d'Atargatis, qui es va transformar per
amor. Aquesta connotació amorosa i de seducció acompanyarà la majoria de
representacions posteriors de la figura. Veure sirenes era signe de mala sort per als
mariners. Per contra els finesos la veien com un auguri de sort, ja que la sirena era una
mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o curar una malaltia.
La equació d'extrema bellesa i perill és una constant en alguns mites sobre la dona, dels
quals la sirena en seria un exemple.

Les sirenes de la mitologia grega:
L'origen de les sirenes no és clar. Eren filles de Forcis, o d'un déu fluvial, el riu Aguelos,
segons uns mites la seva mare era la musa Melpòmene, segons altres Terpsícire o
Cal.líope. Les sirenes de la mitologia grega eren nàiades (nimfes marines) meitat dones i
meitat aus. Pero a partir de la edat mitjana es va considerar que tenien cos de dona i cua
de peix.
Vivien a la illa Antemessa (florida) on la terra era blanca degut als ossos blanquejats dels
navegants morts. Segons una altra versió les seves víctimes naufragaven als esculls.
Segons altres versions vivien a l'estret entre Escil·la i Caribdis, a la costa occidental de la
Itàlia Meridional.
Segons els oracles deien que quan un vaixell ple de marines passes per davant de la illa
de les sirenes, en escoltar els seus cants es tirarien per la borda i caurien en les mans de
les Sirenes.




 Abans de l'edat mitjana es creia          A partir de la edat mitjana es va considerar que
 que una Sirenes eren meitat dones         tenien cos de dona i cua de peix.
  I meitat aus.
Una de les llegendes més famoses de les sirenes en la mitologia grega es;
                      Ulisses a l'illa de les Sirenes:
Antigament corria un mita que deia que si els mariners escoltaven els bells cants de les
sirenes, eren seduïts i desapareixien a les profunditats dels mars amb les sirenes.
Ulisses amb el seu viatge per tornar a Itaca, mentre que anava navegant pel mar
Mediterrani va tindre de passar per la illa de les Sirenes. Peró per que els mariners i ell no
siguessin seduïts pels cants de la mort de les Sirenes va fer taps de cera per tal de que no
poguessin escoltar els seus cants.
Ulisses era molt curiós i va voler escoltar el cant de les Sirenes i va ordenar a els seus
marines que el lliguessin al pal del vaixell per tal que no es pogués escapar i anar a l'aigua
i caure a les mans d'elles. Llavors les sirenes humiliades, ja que ningú no les havia
enganyat així, ni ningú havia pogut fugir del seu encant, es van tirar al mar i es van
ofegar.




 Aquí podem veure l'escena de la llegenda d'Ulisses en la illa de les
 Sirenes.
L'Esfinx:
Que era l'Esfinx?
L'esfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia. Era un monstre amb cos de lleó i
rostre humà.
El mot prové del grec Σφινξ, Sfinx, aparentment derivat del verb σφινγω, sfingo, que
significa "estrènyer".
En la mitologia grega l'esfinx era dotada d'ales d'ocell de presa i tenia el rostre de dona.
Sovint s'utilitzava com a motiu decoratiu de les tombes. Segons algunes versions era filla
d'Ortre i de Quimera, altres la consideraven filla de Tifó i d'Equidna.


                      El mite de Èdip i l'Esfinx:
L'Esfinx vivia en unes muntanyes prop de Tebes, on l'havia enviada Hera com a càstig a
una ofensa al matrimoni que havia fet la ciutat. El monstre tenia aterrits a les persones
que passaven, ja que els proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de
resoldre'ls. Solia posar-los sempre el mateix enigma, que era el següent:
     «Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre,
     però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més ràpid com menys peus
     utilitza en caminar?»

Ningú havia aconseguit trobar-ne la resposta fins que Èdip va arribar a Tebes. En ser
preguntat per l'Esfinx, Èdip va respondre:
     «És l'home, que va de quatre grapes quan és petit i que fa servir les dues cames i el
     bastó quan és vell.»

La resposta era correcta i, com a conseqüència, l'Esfinx es va suïcidar estimbant-se des de
l'alta roca on solia asseure's. Segons altres versions, fou Èdip mateix qui la va matar. Com
a recompensa per haver-los deslliurat del monstre, els tebans van coronar Èdip rei.




      En aquesta pintura podem veure Èdip dientli la resposta de l'enigma a l'Esfinx.
Elenarodri

More Related Content

PPT
Teseu
PDF
Orfeu i eurídice
PDF
Odissea iconografia per cants
PPT
Teseu i el Minotaure
PPT
Judici de Paris
PPT
Perseu
PPT
Teseu en el laberint
PPT
Edip
Teseu
Orfeu i eurídice
Odissea iconografia per cants
Teseu i el Minotaure
Judici de Paris
Perseu
Teseu en el laberint
Edip

What's hot (20)

PPT
Teseu en el laberint
PPT
Odissea_1BATX
PDF
Ariadna i Teseu presentació
PPT
Odisseu i l'Odissea
PPT
PDF
Eneida 1 12
PDF
Destrucció de troia
ODP
011teseu
PPT
PPT
Mite cheyi
PPT
Joc: "A la recerca d'una pàtria. La història de l'Eneida"
PDF
Zeus, pare de déus i homes
PPT
Teseu i Ariadna
PPTX
Els contes i la mitologia
PPTX
Mite del minotaure
PPT
PPSX
Laberint masc
PPT
Perseu i Medusa
Teseu en el laberint
Odissea_1BATX
Ariadna i Teseu presentació
Odisseu i l'Odissea
Eneida 1 12
Destrucció de troia
011teseu
Mite cheyi
Joc: "A la recerca d'una pàtria. La història de l'Eneida"
Zeus, pare de déus i homes
Teseu i Ariadna
Els contes i la mitologia
Mite del minotaure
Laberint masc
Perseu i Medusa
Ad

Similar to Elenarodri (20)

PPT
Criatures mitologiques
PPS
La mitologia grega
ODP
Les sirenes, abans i ara
PPTX
Narracions de mites clàssics
PPT
Mitologia grega
PDF
Metamorfosis
PPT
La Mitologia Grega
PPT
Teseu 4rt eso
PDF
Éssers mitològics
DOCX
Mots i expressions catalanes amb component mimtològic
DOCX
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
PPT
Un munt de monstres
PPT
Un munt de monstres
DOCX
Percy jackson y el ladrón del rayo
DOCX
Percy jackson y el ladrón del rayo
PDF
Power monstres mitològics grecs
PDF
Narracions de mites clàssics · Part III
PPT
Melissa Carol i Elisabet Balmes
PPT
El naixement de la Filosofia
PPT
Pigmalió i Prometeu
Criatures mitologiques
La mitologia grega
Les sirenes, abans i ara
Narracions de mites clàssics
Mitologia grega
Metamorfosis
La Mitologia Grega
Teseu 4rt eso
Éssers mitològics
Mots i expressions catalanes amb component mimtològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Un munt de monstres
Un munt de monstres
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
Power monstres mitològics grecs
Narracions de mites clàssics · Part III
Melissa Carol i Elisabet Balmes
El naixement de la Filosofia
Pigmalió i Prometeu
Ad

More from Seminari de Clàssiques-INS Eugeni d'Ors (19)

Elenarodri

  • 1. Animals fantàstics: El Minotaure: Que era el Minotaure? En la mitologia grega, el Minotaure era un monstre que tenia el cos d'home i el cap de toro. Havia nascut de la unió de Pasífae amb el Brau de Creta. Pasífae era l'esposa de Minos, rei de Creta. El Minotaure causava tan d'horror a creta que Minos li va ordenar al inventor Dèdal que construís un laberint per tancar-lo. El laberint era una presó amb passadissos i cambres d'on resultava gairebé impossible poder sortir. Una de les llegendes més conegudes del Minotaure es la següent:: Teseu i el Minotaure: Durant aquella època, la principal ciutat que rivalitzava amb Creta pel domini del Mediterrani era Atenes. Egeu, rei d'Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos, planejava una rebel·lió contra ell. Un cop en què Androgeu havia acudit a Atenes per a participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo. Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i com que no va trobar ni una cosa ni l'altra, va decidir venjar-se. Minos va imposar una norma a Atenes, que consistia en què, cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser alliberats dins del laberint i un cop a dintre devorats pel Minotaure.
  • 2. Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i quan aquesta tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per anar al laberint del Minotaure. Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu. Ariadna va decidir ajudar a Teseu i li va donar un cabdell de fil per tal de que quan acabes de matar el Minotaure gracies el cabdell de fil pogués trobar la sortida del Laberint. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar, alliberant així als atenencs d'haver de pagar més el tribut de sang. En aquesta imatge podem veure la lliute entre Teseu i el Minotaure.
  • 3. Sirenes: Des de fa milers d'anys, les sirenes atreuen la imaginació del humans. Una sirena és un ésser mitològic que té cos de dona i cua de peix . També és coneguda com a ondina en català poètic. La primera menció a la sirena és la història assíria d'Atargatis, qui es va transformar per amor. Aquesta connotació amorosa i de seducció acompanyarà la majoria de representacions posteriors de la figura. Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners. Per contra els finesos la veien com un auguri de sort, ja que la sirena era una mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o curar una malaltia. La equació d'extrema bellesa i perill és una constant en alguns mites sobre la dona, dels quals la sirena en seria un exemple. Les sirenes de la mitologia grega: L'origen de les sirenes no és clar. Eren filles de Forcis, o d'un déu fluvial, el riu Aguelos, segons uns mites la seva mare era la musa Melpòmene, segons altres Terpsícire o Cal.líope. Les sirenes de la mitologia grega eren nàiades (nimfes marines) meitat dones i meitat aus. Pero a partir de la edat mitjana es va considerar que tenien cos de dona i cua de peix. Vivien a la illa Antemessa (florida) on la terra era blanca degut als ossos blanquejats dels navegants morts. Segons una altra versió les seves víctimes naufragaven als esculls. Segons altres versions vivien a l'estret entre Escil·la i Caribdis, a la costa occidental de la Itàlia Meridional. Segons els oracles deien que quan un vaixell ple de marines passes per davant de la illa de les sirenes, en escoltar els seus cants es tirarien per la borda i caurien en les mans de les Sirenes. Abans de l'edat mitjana es creia A partir de la edat mitjana es va considerar que que una Sirenes eren meitat dones tenien cos de dona i cua de peix. I meitat aus.
  • 4. Una de les llegendes més famoses de les sirenes en la mitologia grega es; Ulisses a l'illa de les Sirenes: Antigament corria un mita que deia que si els mariners escoltaven els bells cants de les sirenes, eren seduïts i desapareixien a les profunditats dels mars amb les sirenes. Ulisses amb el seu viatge per tornar a Itaca, mentre que anava navegant pel mar Mediterrani va tindre de passar per la illa de les Sirenes. Peró per que els mariners i ell no siguessin seduïts pels cants de la mort de les Sirenes va fer taps de cera per tal de que no poguessin escoltar els seus cants. Ulisses era molt curiós i va voler escoltar el cant de les Sirenes i va ordenar a els seus marines que el lliguessin al pal del vaixell per tal que no es pogués escapar i anar a l'aigua i caure a les mans d'elles. Llavors les sirenes humiliades, ja que ningú no les havia enganyat així, ni ningú havia pogut fugir del seu encant, es van tirar al mar i es van ofegar. Aquí podem veure l'escena de la llegenda d'Ulisses en la illa de les Sirenes.
  • 5. L'Esfinx: Que era l'Esfinx? L'esfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia. Era un monstre amb cos de lleó i rostre humà. El mot prové del grec Σφινξ, Sfinx, aparentment derivat del verb σφινγω, sfingo, que significa "estrènyer". En la mitologia grega l'esfinx era dotada d'ales d'ocell de presa i tenia el rostre de dona. Sovint s'utilitzava com a motiu decoratiu de les tombes. Segons algunes versions era filla d'Ortre i de Quimera, altres la consideraven filla de Tifó i d'Equidna. El mite de Èdip i l'Esfinx: L'Esfinx vivia en unes muntanyes prop de Tebes, on l'havia enviada Hera com a càstig a una ofensa al matrimoni que havia fet la ciutat. El monstre tenia aterrits a les persones que passaven, ja que els proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de resoldre'ls. Solia posar-los sempre el mateix enigma, que era el següent: «Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més ràpid com menys peus utilitza en caminar?» Ningú havia aconseguit trobar-ne la resposta fins que Èdip va arribar a Tebes. En ser preguntat per l'Esfinx, Èdip va respondre: «És l'home, que va de quatre grapes quan és petit i que fa servir les dues cames i el bastó quan és vell.» La resposta era correcta i, com a conseqüència, l'Esfinx es va suïcidar estimbant-se des de l'alta roca on solia asseure's. Segons altres versions, fou Èdip mateix qui la va matar. Com a recompensa per haver-los deslliurat del monstre, els tebans van coronar Èdip rei. En aquesta pintura podem veure Èdip dientli la resposta de l'enigma a l'Esfinx.