2. Fonts imatges digitals: A Internet a banc d’imatges com Flickr i cnice i als cd de col·leccions d’imatges classificades per categories. Si teniu la imatge a la pantalla de l’ordinador, podeu fer una impressió de tota la pantalla (botó impr pantalla) o només de la finestra activa (alt + impr pantalla). També amb els editors gràfics podeu capturar pantalles. Si disposeu de la imatge impresa, podeu digitalitzar-la amb un escàner. Si disposeu d’una càmera digital, podeu crear imatges digitals a partir de la realitat. Si disposeu d’una càmera de vídeo digital, podeu extreure fotogrames amb el programari escaient. Si teniu capturadora de vídeo o port firewire, podeu extreure fotogrames de qualsevol senyal de vídeo o enregistrament. Podeu crear vosaltres mateixos una imatge amb un editor gràfic.
3. Formats imatges digitals: Un cop digitalitzada la imatge, es converteix en un arxiu. En funció del tipus d’arxiu, conservarà característiques fidels de la seva font, tindrà més o menys qualitat, serà fàcil d’interpretar amb diferent programari.... Tots aquests factors venen determinats pel format de la imatge, la profunditat de color, la resolució i el pes de l’arxiu . El format de la imatge és la manera com es codifica la informació de la imatge en un fitxer : gràfics vectorials i mapes de bits. Els gràfics vectorials (EPS, WMF..) contenen vectors (línies i corbes), descriuen la imatge a partir de les seves característiques geomètriques. Es tracten i realitzen amb programari com Freehand, CorelDraw, Ilustrator... Tenen com a característica principal que són independents de la resolució. S’escalen automàticament sense pèrdua. Els mapes de bits, utilitzen píxels amb una determinada posició i un determinat color. El programari que fem servir per editar i modificar els mapes de bits són photoshop, paint shop pro, gimp,... I els formats més comuns són BMP i TIF (sense compressió o molt poca), GIF, PNG i JPG ( amb compressió) i els propis de cada pogramari, arxiu font o de treball (PSP, PSD, XCF).
4. Paràmetres de definició d’una imatge: Quan parlem d’imatge gran o petita, fem referència a l’espai que ocupa el fitxer ( bits, Kb, Mb..) o a les dimensions de la imatge , amplada i alçada ( expressada en cm o píxels). En el primer cas, estem parlant de pes i en el segon de dimensions . Sempre que necessiteu reduir el pes d’una imatge, heu de renunciar a alguna característica de la imatge original, compressió amb pèrdua, menys colors (baixar la profunditat), menys píxels de color ( baixar la resolució) o fer-la més petita (baixar dimensions). Dels formats amb compressió, el gif i el png són més adients per gràfics amb ombres i colors poc significatiu, ja que només tenen 256 colors (indexat). Aquest tipus d’arxiu rebaixa la profunditat de color. Quan no hi ha compressió el tipus de color de pantalla RGB, és color real o milions de colors i la classe o profunditat visual és de 24 bits ( milions de colors).
5. Profunditat de color: Nombre de bits utilitzats per representar el color a cada píxel. Una profunditat de color n representa 2 elevat a la n colors. La profunditat de color en el tractament d’imatges oscil·la entre 1 i 32 bits. Els més usuals són 8 bits (2 elevat a la 8 = 256 colors), 16 bits ( 65.566 colors) i 24 bits ( color real, color RGB). L’ull humà no és capaç de diferenciar tants colors, una profunditat de 24 bits és més que suficient per representar tots els colors possibles d’una imatge. Les imatges de 32 bits, no contenen més informació de color que les de 24, la informació addicional s’utilitza per transparències de bits. Ressolució : Correspon a la quantitat de píxels que la descriuen. Sol mesurar-se en píxels per polzada. Afecta a la seva qualitat, presentació en pantalla, sortida per impressora, memòria que es necessita per treballar amb l’ordinador i pes de fitxer. Per documents electrònics amb una resolució de 72 ppp ( 72 X 72 = 5.184 píxels) hi ha prou.
