2. Hermes: funcions i representació - Missatger dels déus, guia dels morts fins als inferns i déu dels viatgers, del comerç i dels lladres. - Es representa com un jove cobert amb un capa i un barret o casc alat, calçat amb sandàlies també alades i duent el caduceu a la mà.
3. Hermes: el naixement Fill de Zeus i Maia, nasqué en una cova de Cil·lene i poc després s'escapà del bressol, robà tot un ramat de vaques pertanyents a Apol·lo i les menà a Pilos, on en sacrificà dues, en menjà una part i amagà les altres en una cova. En tornar a Cil·lene trobà una tortuga, en buidà la closca i amb ella inventà la lira afegint-hi c ordes confeccionades amb budells de vaca.
4. Hermes: el naixement Paisatge amb Apol·lo i Mercuri d e Claude Lorrain_ Palazzo Doria Pamphili, Roma
5. Hermes: el naixement Apol·lo descobrí el lladre de les vaques gràcies a les seves dots endevinatòries i portà Hermes davant Zeus perquè imposés justícia. Però al final Apol·lo acordà amb Hermes bescanviar les vaques per la lira. També la siringa fou inventada per Hermes, que la lliurà igualment a Apol·lo a canvi del seu caduceu d'or i d'algunes nocions d'art endevinatòria.
6. Hermes: el naixement Al centre de l'obra hi apareix Hermes entregant la lira a Apol·lo; en un segon terme apareix el ramat de vaques i a la part superior hi ha representat Zeus, amb l'àguila reial, i Hera. Francesco Albani, Galleria Nazionale d'Arte Antica. Roma
7. Hermes: la seva descendència Hermafrodit :nom compost per Hermes i Afrodita, fou un fill immortal d'Hermes i Afrodita. Fou transformat en hermafrodita quan els déus van concedir literalment a la nimfa Salmacis el desig de no separar-se mai d'ell. Hermafrodit i Salmacis de Francesco Albanie, Museo del Louvre, París
9. Hermes i Argos Zeus tement la gelosia d'Hera transformà a Io, de la qual n'estava enamorat, en vedella. Però Hera aconseguí la vedella com a regal i per tal de mantenir Zeus lluny de la jove, la féu vigilar per Argos. Argos era un ésser sempre atent, de força prodigiosa; representat amb un nombre variable d'ulls, a vegades un, o bé quatre, o cent, al cap o repartits per tot el cos. Zeus ordenà que recuperés la vedella i aquest amb la música adormí el monstre i el matà. Per això Hermes té el sobrenom d'Argifontes, matador d'Argos.
10. Hermes i Argos Museum fur Kunst und Gewerbe, Hamburg Kunsthistorisches Museum, Viena
11. Hermes i Argos Peter Paul Rubens, Museo del Prado, 1636-37
13. Hermes i Herse A les Metamorfosis d'Ovidi es relata amb una gran precisió el moment en què Mercuri, de camí cap a Atenes, es topà amb un grup de nimfes que portaven les seves ofrenes per al culte a la deessa Pal·las i s'enamorà a l'acte de la nimfa Herse, la més bella de totes.
14. Hermes i Herse Aquesta obra situa l'escena en un paisatge boscós, en el qual les nimfes juguen de camí al temple del fons. A la dreta, sobre un riu vola Mercuri havent estat atrapat ja per la bellesa d'Herse. Francken, Frans II; Wildens, Jan, 1635
16. El naixement de Dionís Museu Nacional Arqueològic de Tarent, 405-385 aC
17. El naixement de Dionís Un silè juga amb Dionís; al seu costat seu una nimfa de Nisa i assentat, Hermes, amb el casc alat, les sandàlies i una lira. Museu Nacional Arqueològic de Nàpols
18. El judici de Paris Paris està assentat en una roca envoltat de gossos i ovelles; al seu costat, s'hi troba el déu Hermes i damunt d'ell la Nike (victòria alada). Les tres deesses estan juntes: Atena, Afrodita, acompanyada del seu fill Eros, i Hera Museu du Louvre, París
19. El judici de Paris Obra de Rubens elaborada cap al 1638; en ella hi apareix Paris que reflexiona assentat sota un arbre. Mercuri, com a missatger dels déus, porta la poma de la discòrdia, mentre que les deesses esperen el judici.
20. Hermes i Persèfone Hermes condueix a Persèfone acompanyada per Hades, des del món subterrani, on és rebuda per Hècate, que porta dues entorxes Metropolitan Museum, New York City
21. Hermes i Persèfone Hermes condueix a Persèfone; davant hi ha Hècate amb dues entorxes enceses acompanyada de Demèter
22. La Primavera de Sandro Botticelli Segle XV, Museu Uffizi de Florència
23. La Primavera de Sandro Botticelli En aquesta obra s'hi troba representada Venus al centre. - Al seu damunt hi ha el seu fill Cupido. Al costat esquerre de Venus, Flora, i juntament a ella Cèfir, el déu del vent, i la nimfa Cloris. Al costat dret de Venus, hi ha les tres Gràcies i Mercuri_ representat amb les sandàlies alades i el caduceu per separar les serps, aquí representades en dracs alats; sembla, doncs, el guardià del jardí de Venus. La mirada cap al cel s'ha interpretat com una unió amb el més enllà.
24. Els hermes Hermes també fou el déu fàl·lic de les fronteres. El seu nom, amb la forma herma, designava un munt de pedres utilitzat per marcar els camins i delimitar les fronteres i les propietats. Cap al 520 aC, Hiparc, fill de Pisístrat, substituí els munts de pedres per pilars rectangulars de pedra o bronze, coronats amb un bust d'Hermes amb barba i un fal·lus erecte a la base.
