1. PAC 2: Inclusió social a través de l’e-learning
Núria Prats Solà
Programa: Postgrau de Direcció i gestió de projectes e-learning
Assignatura: Organització i gestió de l’e-learing
Consultora: Nati Cabrera
3. “La bretxa digital és un dels perills més greus a l’hora de consolidar un desenvolupament
harmònic de la societat de la informació. Es tracta d’una divisió metafòrica que separa
aquells ciutadans que poden usar les noves tecnologies en benefici propi d’aquells que
no ho poden fer.”
David Casacuberta
4. El concepte de bretxa digital (“digital divide”) implica:
Les diferències en l’accés a internet entre països desenvolupants i
països envies de desnvolupament.
La diferència entre rics i pobres dins d’una nació en quant a accés a la
informació.
Dins de la comunitat en línia, la diferència entre aquells que fan ús i el
que no fan ús d’una àmplia gamma de recursos digitals per a captar,
mobilitzar i participar a la vida pública.
5. Dimensions de la bretxa digital
Generacional: es deixa al marge a les persones grans
Social: es mantenen les desigualtats socials, deixant al marge als més
pobres
Cultural: les persones amb menys formació no poden aprofitar els
avantatges de les TIC
S’inclouen tots aquells grups socials que no s’han adaptat, no disposen
d’accés a les noves tecnologies, no saben utilitzar-les o no disposen de la
capacitat de comprendre la informació que existeix a la xarxa i poder
convertir-la en coneixement.
6. La informació constitueix una força social motriu molt important, i entorn
d’aquesta apareixen molts dels nous conflictes i formes d’exclusió social.
En realitat, la bretxa digital es va incrementant, no per la menor quantitat
d’ordinadors connectats a internet en els països en vies de
desenvolupament, sinó per a major quantitat de persones que no saben
què fer amb internet i les seves aplicacions.
7. El ràpid desenvolupament de les TIC ha augmentat el risc d’exclusió
social via analfabetisme digital dins la nostra societat:
Persones grans
Minories ètniques
Treballadors poc qualificats
Estudiants amb fracàs escolar
Alguns col·lectius d’immigrants
Algunes persones amb discapacitat
Població reclusa que té limitat l’accés a Internet
Persones sense sostre, etc.
9. Inclusió social: bastiment de ponts que permeten salvar el buit o la
distància que separa punts, condicions socials, beneficis i col·lectius
concrets.
La inclusió social és alguna cosa més que accés digital o dotació
d’infraestructures, fins i tot una mica més que alfabetització tecnològica.
Per tant, no és suficient amb proporcionar ordinadors i connexions a
internet.
10. Incloure socialment passa a fer un ús extensiu de l’educació, de qualitat i
ajustat a les necessitats particulars de cada grup o condició.
Compartir coneixement i deixar de capitalitzar-lo és una de les primeres
mesures encaminades a reintegrar col·lectius i desfer algunes de les
desigualtats, heretades o no.
11. Conceptes clau de la inclusió digital
Connectivitat
Accessibilitat
Comunicabilitat
12. L’objectiu d’utilitzar la TIC amb grups marginals no és superar la divisió
digital, sinó promoure un procés d’inclusió social.
Per a complir aquest objectiu, és necessari “centrar-se en la
transformació, no en la tecnologia”.
El que és més important de les TIC no és tant la disponibilitat del
dispositiu informàtic o de la línia d’Internet, sinó la capacitat de les
persones d’utilitzar aquest dispositiu i aquesta línia per a participar en
pràctiques socials significatives.
13. L’accés a la TIC s’integra en un complex de factors que inclouen:
Recursos físics: accés als ordinadors i a les connexions de
telecomunicacions.
Recursos digitals: material digital que està disponible en línia.
Recursos humans: l’alfabetisme i l’educació.
Recursos socials: estructures de la comunitat, de les institucions i de la
societat que donen suport a l’accés a les TIC.
Tots desenvolupats i promoguts tenint en compte l’objectiu de millorar el
poder social, econòmic i polític dels usuaris i les comunitats a què es
dirigeix.
14. El principal responsable de resoldre la part humana de la bretxa digital és el
govern, que ha d’afavorir les condicions per a que cada cop més gent
incorpori entre les seves capacidtats l’ús d’aquestes tecnologies.
Increment dels espais públics amb accés gratuït a la xarxa
Creació de més punts d’accés a internet per als ciutadans on formar-se en
noves tecnologies a costos accessibles
Diversificació de l’oferta amb l’objectiu de reduir costos en l’accés a
internet (major competència entre operadores)
Creació d’una tarifa social per als pobres
Millora de les condicions per a la investigació i desenvolupament de les
TIC, ajudes als nous emprenedors, atracció d’inversions extangeres, etc.
Formació de treballadors, empresaris i consumidors en l’ús de les TIC com
a mitjà per a augmentar la productivitat i la competitivitat.
Canvi cultural: accés a la informació, noves formes de formació, accés als
serveis tant des del sector privat com des del sector públic, accés a nous
mitjans de comunicació, etc.
16. L’e-learning està contribuint decisivament a la millora de la productivitat i
adaptabilitat del treball qualificat, però alhora està ampliant la distància
entre aquest i el treball no qualificat o aquell que no participa del lifelong
learning.
Malgrat que l’e-learning és un agent responsable de l’increment de la
bretxa digital, és alhora un instrument fonamental per a la inclusió social.
17. L’e-learning no ha de ser només un mitjà per a incrementar la productivitat
de bens i serveis, sino també una eina per a la transformació i progrés de
la nostra societat.
Per tant, parlem de prioritats socials, de premisses que han de respondre
a un interès públic i col·lectiu per un dels valors més preats de les
societats actuals: la informació i el coneixement.
18. L’e-learning com a motor de transformació social i cultural, exigeix
consens, esforç i un acurat compromís d’articulació que aconsegueixi:
reunir i orientar polítiques públiques i governamentals amb sectors
privats
atreure al tercer sector
dotar d’infraestructures que resolguin problemes d’accés
tenir una relació amb el sector empresarial i competitiu
imprimir un sentit de responsabilitat marcat i justícia social a aquests
entramats necessaris.
Sempre tenint em compte els col·lectius a què es dirigeixen aquestes
plataformes, les seves necessitats específiques i els aprenentatges
necessaris per que puguin aprofitar i explotar totes aquestes
potencialitats.
19. La casa de Shere Rom: inclusió social
mitjançant les TIC
20. “Darrere d’aquesta expressió (dimensió social de l’e-learning) apareixen els
rostres de persones que amb il·lusió, esperances, utopies creuen en la
possibilitat de millorar les seves vides, de millorar les seves relacions i de
transformar aquells aspectes més problemàtics del seu entorn.”
Jordi Planella. Israel Rodríguez
21. El Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona va impulsar el projecte
educatiu “LaCasa de Shere Rom” amb la intenció de combatre l'absentisme
escolar.
La iniciativa anava dirigida als alumnes gitanos, però actualment ja hi han
passat més de 200 alumnes de diferents procedències, a causa dels bons
resultats.
22. Aques model pedagògic d’intervenció educativa es desenvolupa
mitjançant “l’e-learning per a la inclusió”, que busca com a fi últim
combatre qualsevol forma d’exclusió social i digital.
La comunitat gitana ja havia patit aquesta guetització de l’alumnat:
Dificultat de les famílies per a compartir fites
Alts nivells d’absentisme
Fracàs i deserció escolar
Baixos nivells en l’adquisició de competènciesi coneixements
Negatiu autoconcepte com a escolars
Escàs o nul ús del català com a llenguatge social
23. Un cop a la setmana, els alumnes dediquen la tarda al projecte La Casa
de Shere Rom, una activitat educativa basada en l'ús de la narració i les
tecnologies audiovisuals per a combatre la desmotivació i l'absentisme
escolar.
La CSR és una sala equipada amb ordinadors i
perifèrics connectats a internet, on es realitzen
activitats de manera col.laborativa i on tothom
interactua de forma oberta,lliure i lúdica, que
estimulin la vinculació de l’alumne amb l’escola i els
seus companys, sota la supervisió d'estudiants de
psicologia de l'Autònoma.
24. L’aprenentatge a la Casa de Shere Rom ha proporcionat als alumnes
competències fonamentals per a la vida:
Socialització
Esperit democràtic i inclusiu
Observació
Lectura
Escriptura
Memorització
Adquisició d’habilitats de
comprensió, selecció i organització
26. “La web representa la conexión entre personas, pero tenemos que
considerar que el 80% de ellas todavía no tiene acceso a esa
herramienta. A pesar de que la (red de) Internet existe para servir a la
humanidad".
Tenint en compte aquesta realitat, Tim Berners-Lee, considerat el “pare”
d’internet, aposta per a la utilització dels telèfons mòbils per a la
"promoció" de la inclusión digital:
"La conexión vía teléfonos celulares es fascinante, pues permite el
acceso de personas que viven en áreas rurales o de aquellas que no
tienen computadoras“
Tim Berners-Lee
27. Mobile-learning: aprenentatge mitjançant l’ús de dispositius mòbils
(mòbil, IPad, MP3, MP4, Consoles)
Característiques del m-learning:
Aprenentatge col.laboratiu
Aprenentatge dinàmic, atractiu
En qualsevol lloc, a qualsevol moment
Autoaprenetatge al ritme de cada estudiant
28. Avantatges del m-learning
Millora, diferenciació i personalització de l’aprenentatge
Increment de les habilitats dels alumnes
Increment de l’interès en l’aprenentatge
Increment de la motivació, creativitat, compromís i innovació
29. BYOD (Bring Your Own Device)
Aprofitem la presència de mòbils a les aules
Aprofitem per a promoure un ús apropiat de la tecnologia
Utilitzem e-books, videos, apps, cerques online, projectes digitals,
facebook, twitter, whatsapp
Involucrem als pares i familiars: també tenen mòbils
30. TIC:Tecnologies de la Informació i la Comunicació
TAC: Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement
TEP: Teories de l’empoderament i la participació
La Informació es transforma en Coneixement, que evoluciona en
Participació i presa de decisions per a transformar la cultura i la societat
utilitzant les noves tecnologies.
31. El mòbil no serà el gran salvador del fracàs escolar o de la motivació a l’escola
El mòbil serà el gran aliat per a canviar el paradigma de l’escola actual
El repte està en mans dels docents
Cal cedir el poder als estudiants, que siguin els protagonistes ells i no
els professors, que diguin el que realment els preocupa i necessiten i
tindrem classes amb alumnes motivats i professors satisfets.
