1. Projecte Parlament Investigació i recerca CEIP Nostra Senyora de Robines Alumnes de 5è EP Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans
2. HISTÒRIA DE L’AUTONOMIA LA CONQUESTA DE MALLORCA Dia 5 de setembre del 1229, la flota de Jaume I, formada per catalans, aragonesos… partí cap a les Illes Balears. S’inicià el desembarcament a Santa Ponça. Les tropes àrabs i els cristians tengueren les primeres escaramusses. El rei Jaume I i els seus homes arribaren a la capital Medina Mayurca. La conqueriren el dia 31 de desembre del 1229. Menorca fou conquerida el 1287 i Eivissa, el 1235.
3. EL REGNE DE MALLORQUES I El Regne de Mallorques, juntament amb el de València i el Principat de Catalunya, formava una confederació que pertanyia a la Corona d’Aragó. El Regne de Mallorques tenia institucions pròpies amb potestat de governar, de legislar i aplicar la justícia.
4. EL REGNE DE MALLORQUES II El Regne de Mallorques es constituí regne independent des del 1276 amb Jaume II fins al 1329, any en què morí Jaume III a Llucmajor. Jaume II Jaume III El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques ) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca ( 1229 ). El Regne fou alguns anys independent, després infeudat al rei d'Aragó per integrar-se definitivament a la Corona d'Aragó fins a la seva liquidació a 1715 pels Decrets de Nova Planta .
5. LA PÈRDUA DE LES INSTITUCIONS PRÒPIES Des del 1229, any de la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I, fins el 1715, en que Felip V implantà el Decret de Nova Planta, el Regne de Mallorques va viure un autèntic règim d’autogovern. Felip V promulgà el Decret de Nova Planta. El de Mallorca fou promulgat el 1715. Desaparegueren les estructures institucionals, polítiques i administratives pròpies de les nostres illes. (T ambé l’ús de la llengua catalana. ) DECRET DE NOVA PLANTA
6. Contesta el següent qüestionari : Clicau l’enllaç i trobareu una prova per comprovar el que heu après en les diapositives anteriors… http://www.thatquiz.org/es/practicetest?jy2dm1px4jjj
7. ESTATUT D’AUTONOMIA Les estructures autonòmiques ens han tornat amb la Constitució Espanyola del 1978. A partir del dia 1 de març del 1983 tenim l’Estatut d’Autonomia: “ El poble de les Illes Balears, com expressió de la seva identitat històrica i dins la unitat de la nació espanyola, es constitueix en COMUNITAT AUTÒNOMA, per tal d’accedir a l’autogovern, d’acord amb els principis i dins el marc de la Constitució i d’aquest Estatut, que n’és la norma institucional bàsica. La denominació d’aquesta serà la de COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS.” DIA 1 DE MARÇ CELEBRAM EL DIA DE LES ILLES BALEARS
8. ESTATUT D’AUTONOMIA L´Estatut d´Autonomia va ser aprovat a l’any 1983. L´Estatut és la llei més important de la Comunitat, després de la Constitució. S´hi defineixen: *EL NOM DE LA COMUNITAT: ILLES BALEARS. *EL TERRITORI I LA CAPITAL: PALMA DE MALLORCA. *LA LLENGUA PRÒPIA, QUE ÉS LA CATALANA, I ÉS OFICIAL. *LA BANDERA DE LES ILLES BALEARS. *LES COMPETÈNCIES QUE TÉ EL GOVERN AUTONÒMIC. *L´ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI. *EL NOM I ORGANITZACIÓ DE LES INSTITUCIONS: GOVERN PARLAMENT PRESIDENT DE LA COMUNITAT CONSELLS INSULARS DE MALLORCA, MENORCA, EIVISSA I FORMENTERA.
9. HISTÒRIA DE LA DEMOCRÀCIA La paraula democràcia prové del grec “govern del poble”. Definia a Atenes un sistema de govern on les decisions eren preses per una assemblea. Això té molt poca semblança amb la democràcia actual, que respecta els drets humans i no discrimina cap persona. En aquella època a l’assemblea no hi havia dones, esclaus ni estrangers. Quasi totes les cultures han elegit o al menys acceptat els seus dirigents. Però encara hi ha en el món països on la gent no viu en llibertat ni té el dret a exposar les seves idees. Nosaltres, futurs ciutadans i ciutadanes, volem viure en democràcia . DESITJAM UN MÓN MILLOR
10. DEMOCRÀCIA A L´ESCOLA Nosaltres, nins i nines, també som persones que vivim en democràcia. Aquestes situacions que compartim a l’escola són exemples de situacions democràtiques. PARTICIPAM EN LA PRESA DE DECISIONS: 1- Consell de delegats i delegades. Reunions mensuals. 2- Eleccions dels delegats de nivell. 3- Presa de decisions per part del consell de delegats. 4- Col·laboració per part de l´alumnat en la nova organització dels jocs del temps d´esplai. 5- Elaboració dels drets i deures de l´alumnat de la nostra escola a les sessions de Filosofia 3/18. 6- Sessions de debat a l´hora d´elegir diverses opcions. 7- Bústia de suggeriments. Propostes de millora per part de l’alumnat. 8- Grups de treball elegits segons els interessos de l´alumnat. 9- Ocupació de l´espai de l´aula per elecció democràtica i decisió conjunta. 10- Càrrecs de responsabilitat dins l’aula.
11. DEMOCRÀCIA És el sistema polític en què el poble escull lliurement, mitjançant eleccions, les persones que l’han de governar. Aquest és un exemple de democràcia: La gent vota els seus representants. Per què serveix la democràcia? És una forma d'organització de grups de persones. La característica predominant és que cada persona pot triar els seus representants.
12. VOTACIONS Per què votam les persones adultes? Els governs han de ser elegits regularment per votació secreta. La gent té dret a votar els polítics que tenguin les idees més semblants a la seva. A un país democràtic el poble elegeix els seus representants, lliurement i sense cap coacció. Aquestes persones exerceixen el seu dret a votar: EL VOT ÉS SECRET
13. ESCUT DE LES ILLES BALEARS L´ESCUT ESTÀ FORMAT PER QUATRE BARRES VERTICALS VERMELLES DAMUNT UN FONS GROC, I UNA FRANJA BLAVA EN DIAGONAL. PRESIDENT DEL GOVERN DE LES ILLES BALEARS, FRANCESC ANTICH I OLIVER
14. BANDERA DE LES ILLES BALEARS La bandera de les Illes Balears està formada per quatre barres horitzontals vermelles damunt un fons groc, i el quarter de fons morat amb un castell blanc de cinc torres enmig.
15. ILLES BALEARS LES NOSTRES ILLES SÓN: MALLORCA, MENORCA, EIVISSA, FORMENTERA I CABRERA.
16. Un parell de preguntes més… Clicau l’enllaç i trobareu una prova per comprovar el que heu après en les diapositives anteriors… http://www.thatquiz.org/es/practicetest?jw2dm49x4l95
18. SALA DE PLENS ESCALES DEL PARLAMENT EDIFICI DECLARAT BÉ D’INTERÈS CULTURAL A L’ANY 1990. ANTIGAMENT ERA L’EDIFICI DEL “CÍRCULO MALLORQUÍN”. Va realitzar el projecte de l’edifici primitiu l’arquitecte Antoni Sureda el 1848. S’han fet nombroses reformes a diferents èpoques.
19. UBICACIÓ DEL PARLAMENT El Parlament està ubicat en la zona antiga de Palma. Molt aprop de la Seu, els Jardins de s’Hort del Rei, del casc antic de la Ciutat. Està al costat de l’Ajuntament de Palma (Cort) i de la seu del Consell de Mallorca.
20. MEMBRES DEL PARLAMENT El Parlament és la institució més important de la Comunitat Autònoma. Qui són els diputats? Els diputats representen el conjunt del poble de les Illes. Són elegits per votació popular. Ocupen el càrrec durant quatre anys. Al Parlament hi ha 59 diputats: 33 per Mallorca 13 per Menorca 12 per Eivissa 1 per Formentera.
21. Un petit qüestionari… Clicau l’enllaç i trobareu una prova per comprovar el que heu après en les diapositives anteriors… http://www.thatquiz.org/es/practicetest?jw2dm2gw4ic9
22. El president o presidenta del Parlament de les Illes Balears El president és el representant màxim de la sala. S'ocupa del seu bon funcionament. Funcions: * La presidència ostenta la representació del Parlament. * Assegura la bona marxa dels treballs. * Dirigeix i coordina l'acció de la Mesa. Ha de complir i fer complir el Reglament. * Assumeix la direcció i l'ordre dels debats.
23. LA PRESIDENTA ACTUAL DEL PARLAMENT La presidenta del Parlament és la Molt Hble. Senyora Aina Rado i Ferrando.
24. És l’actual presidenta del Parlament de les Illes Balears. Accedí a la presidència el 9 de març del 2009. Mestra, ha estat dirigent de FETE-UGT. De 1999 a 2003 va ser Consellera insular del Consell de Mallorca i Directora General de Menors del Govern de les Illes Balears. Del 2003 al 2007 va ser consellera insular i diputada autonòmica, sempre en les llistes del PSIB-PSOE. Des de 2007 a 2009 va ser reelegida diputada autonòmica i va ocupar la Vicepresidència Segona de la cambra, fins a la dimissió de Maria Antònia Munar. Va ser Secretària d’Igualtat de la Federació socialista de Mallorca entre el 2000 i el 2004, creant els Premis Maria Plaza que entrega anualment.
25. Unes preguntes per acabar… Clicau l’enllaç i contestareu les darreres preguntes: http://www.thatquiz.org/es/practicetest?jw2acbhx4lql