2. Índex Biografia Model connexionista clàssic - Com es va elaborar? - Característiques principals Afàsia Wernicke - Definicó - Localització - Característiques de la parla - Símptomes
4. Biografia Wernicke va néixer a Tarnowitz un petit poble de l’Alta Silesia (en aquells moments formava part de Prusia) el 15 de maig del 1848. El seu pare treballava d’administrador en una empresa d’explotació de mines. Va estudiar medicina a l’universitat de Breslau a la frontera de Polònia. En aquesta universitat va treballar com a ajudant de Heinrich Neuman. Es va doctorar el 1870. Durant la guerra Franco-germana va ser ajudant del cirurgià Fischer. Al 1874 descobreix l’afàsia sensorial. Al 1905 mor a alemanya.
6. El model clàssic connexionista es va elaborar a partir de diferents descobriments de Carl Wernicke, tals com la hipòtesis proposada en què es manifestava que, l’activitat d’articulació dels sons del llenguatge requeririen, como altres activitats motores, un tipus de coordinació amb la informació relativa a las imatges sensorials corresponents. Amb aquest fet es dedueix que les funciones cognitives no estan localitzades aïlladament en determinats centres sinó que poden ser producte de connexions entre centres cerebrals . Com es va elaborar?
7. Com es va elaborar? Un altre fet important dins l’elaboració del model va ser la publicació per part de Wernicke al 1874 de l’article titulat “The sympton complex of aphasia: a psicological study on a neurological basis”. En aquest, Wernicke ofereix una classificació dels síndromes afàsics i un model general de com està representat el llenguatge en el cervell, on es podien predir nous síndromes i es descobreix que existeixen diversos subtipus de síndromes afàsics, sent cada un d’ells el resultat en àrees diferents del cervell.
8. Característiques principals Defensava l'existència de centres per cada un dels components fonamentals del llenguatge. Es va anomenar model connexionista perquè les funcions complexes quedaven establertes gràcies a la connexió de components simples. Wernicke va interpretar les diverses formes clíniques del trastorn com a conseqüència de lesions en un o altre centre (és a dir, va anomenar diferents tipus d’afàsies).
9. Com a resultat d'aquesta activitat es van trobar altres centres en el còrtex cerebral, seguit per una descripció dels sistemes de connexió entre ells: - un centre per l'escriptura - un centre pel càlcul matemàtic - un centre per a la lectura - i un centre per a l'orientació en l'espai Així, es van poder dibuixar mapes funcionals del còrtex cerebral i, d'aquesta manera, segons ells, el problema de l'estructura funcional del cervell com a òrgan d'activitat mental ja estava solucionat d'una vegada per sempre.
11. Definició Al 1874 Wernicke denomina el síndrome afàsic, on més tard passarà a anomenar-se afàsia sensorial, que implica la impossibilitat de comprendre el significat del llenguatge oral i escrit.
12. Localització Wernicke va trobar que la localització de l’afàsia sensorial no era la mateixa que l’afàsia descoberta per Broca, encara que les dues són provocades per un dany cerebral. L’afàsia sensorial (o de Wernicke) està localitzada en el lòbul temporal. Es manifesta després d’una lesió en el terç posterior de les circumval·lacions temporals del hemisferi esquerre, zona cortical encarregada de la funció auditiva. S’expressa en dificultats per analitzar els sons de la llengua, trastornant la comprensió.
13.
14. Localització L’afàsia de Wernicke està localitzada en una àrea, l’àrea de Wernicke que correspon a les àrees 22 de Brodmann
15. Característiques de la parla La parla té una fluència normal, sense alteracions articulatòries i les parafàsies fonètiques estan absents o es presenten de manera molt esporàdica. Els pacients no mostren esforç articulatori, les frases tenen una longitud normal i en general no mostren alteracions grosseres en la sintaxi. La prosòdia també és normal i adequada a les situacions comunicatives. L’expressió verbal està afectada, amb un alteració del significat. El discurs sembla buit de significat. El discurs posa en manifest alteracions de la comprensió.
16. Símptomes Parafàsies i neologismes: Les paraules estan transformades, canviades d’odre i alterades fonèticament. La fluència: Parla sense parar “LOGORREA” Anomia: Impossibilitat de trobar la paraula. Perseveració: Producció reiterativa se síl·labes, paraules, frases curtes...etc El pacient no entén el que li diuen, ni és conscient dels seus errors.
18. Noms alternatius Psicosis de Korsakoff Encefalopatia alcohòlica Malaltia de Wernicke El síndrome de Wernicke és un trastorn cerebral degut a la deficiència de vitamina B-1 (tiamina), comú en persones alcohòiques que pateixen una desnutrició. El Síndrome de Korsakoff tendeix a desenvolupar-se a mesura que desapareixen els símptomes de Wernicke. Això implica un dany a àrees del cervell involucrades en la memòria.
19. Símptomes Canvis en la visió - Visió doble - Anomalies en els moviments oculars Caiguda de les parpelles Pèrdua de coordinació muscular Moviments descoordinats al caminar, marxa inestable Pèrdua de memòria (que pot ser profunda) Confabulació (inventar històries) Incapacitat per recordar situacions noves Al·lucinacions
20. Tractament Pel control inicial dels simptomes cal hospitalitzar al pacient. S’ha de subministrar dosis de tiamina, que poden millorar els símptomes de confusió i deliris, les dificultats de la visió, els moviments oculars i la falta de coordinació muscular; en canvi, no millora la pèrdua de la memòria i la capacitat intelectual associada amb la psicosis de Korsakoff. La Síndrome de Wernicke – Korsakoff sense tractament va progressant constantment fins la mort.
21. Bibliografia Clínica Dam . (9 de octubre de 2006). Recuperado el 20 de octubre de 2009, de http://www.clinicadam.com/salud/5/000771.html Editum . (2007). Recuperado el 19 de octubre de 2009, de http://www.editum.org/Afasia-De-Wernicke-Definicion-Y-Sintomas-De-la-Afasia-p-863.html Institut d'Estudis Catalans. (s.f.). Recuperado el 20 de octubre de 2009, de http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000056%5C00000085.pdf Medline Plus . (18 de octubre de 2009). Recuperado el 19 de octubre de 2009, de https://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000771.htm
22. Revista Digital Universitaria . (s.f.). Recuperado el 18 de octubre de 2009, de http://www.revista.unam.mx/vol.9/num12/art103/int103-1b.htm University of Maryland . (s.f.). Recuperado el 18 de octubre de 2009, de http://www.umm.edu/esp_ency/article/000771all.htm Wikipedia . (s.f.). Recuperado el 18 de octubre de 2009, de http://es.wikipedia.org/wiki/Encefalopat%C3%ADa_de_Wernicke
