2. Del colonialisme a l’Imperialisme. Al darrer terç del segle XIX els països occidentals es van llançar al domini del món, en un procés que es coneix com a colonialisme , basat en el domini cultural, polític i econòmic d'Àsia i Àfrica per part de les potències europees, com a culminació de l'expansionisme iniciat al segle XV. En el darrer terç del segle XIX, el desenvolupament del capitalisme en el context de la segona revolució industrial va originar un gran creixement econòmic i demogràfic en la major part dels estats europeus, i també als Estats Units i el Japó.
3. Per diverses causes, les potències industrials van iniciar una cursa frenètica per a conquerir territoris, que palesava tant les limitacions del seu propi desenvolupament econòmic, com les ambicions de poder i les rivalitats internacionals per aconseguir l'hegemonia mundial. Entre 1870 i 1914, van protagonitzar l'era de l'imperialisme, període caracteritzat per l'explotació sistemàtica de territoris dominats políticament i econòmicament. L' imperialisme és l'expansió del propi territori o de la pròpia influència a base de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors. Del colonialisme a l’Imperialisme.
4. Les idees liberals van frenar l’expansió colonial, i també van facilitar la independència de les majoria de les colònies Americanes. A partir del 1870 es van originar canvis en el tipus colonialisme. -Els grans imperis eren el Regne Unit i França. -Es va ampliar el nombre d’estats. Van canviar les àrees d’expansió que es van localitzar a Àfrica, Àsia i Oceania. L’estat va assumir el control polític i econòmic de les colònies. Del colonialisme a l’Imperialisme.
5. L'expansió colonial va originar profundes transformacions en les societats indígenes i tensions i conflictes internacionals entre les potències imperialistes. El resultat de tot plegat fou l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Per als pobles colonitzats, l'època sota domini estranger va sentar les bases del subdesenvolupament en què es van trobar, i es troben encara, amb la descolonització. És per això que l'imperialisme és un fenomen clau per a entendre el món actual. Del colonialisme a l’imperialisme.
6. Imperialisme. Sistema de govern que promou l'expansió i domini d'un país sobre els altres països.
8. Factors econòmics. Causes principals. Búsqueda de nous mercats Matèries primes Exportació de capitals Donar sortida al excedent de població Crisis econòmiques (sobreproducció i subconsum)
9. Factors econòmics. Les potències europees necessiten mercats nous i exclusius per al seu desenvolupament econòmic. Aquests territoris han de ser, a més, rics en matèries primeres, que es puguin utilitzar en la indústria del país. És la teoria dels grans mercats i l'autoabastiment de l'economia. La «gran depressió» provoca una onada de proteccionisme econòmic que fa molt car el comerç internacional
10. Factors econòmics. Finalment, els factors econòmics van ser de dos tipus: D’una banda, l’imperialisme comercial a la recerca d’uns mercats susceptibles tant de rebre productes de la metròpoli com de facilitar el proveïment de les primeres matèries necessàries per a la indústria. Amb la implantació del capitalisme monopolista les indústries no podien subsistir sense els mercats exteriors.
11. Factors econòmics. Les crisis del 1873, del 1882, i del 1890 van agreujar aquest fet i van provocar un canvi generalitzat de la política econòmica, que consistia a abandonar el lliure canvi substituint-lo per una política de caràcter proteccionista. Això faria indispensable poder disposar de mercats i de recursos en unes altres zones del món i els països industrialitzats van haver de dirigir-se cap a àrees no explotades. D’aquesta manera els països colonitzadors es garantien un mercat sense intromissions ni competències. En conseqüència, l’expansió colonial i el proteccionisme van esdevenir dos fenòmens econòmics paral•lels.
12. Factors polítics. En aquesta època els països europeus lluitaven per obtenir una hegemonia, creació d’un estat i millorar el prestigi nacional a través de la conquista d’altres territoris fora del continent. Aquest procés polític s’anomena política d’expansió imperialista i es va produir en França i Gran Bretanya.
13. França. L’expansió es va iniciar a l’imperi de Napoleó Bonaparte. Entre 1850-1860 es va ocupar la Conchinchina. Napoleó III, fill de Napoleó Bonaparte, va proclamar el segon imperi francès. L’imperi de Napoleó III va ser un règim autoritari, com el del seu pare. La els indicis de derrotade l’imperi van començar a la batalla de Waterloo, però la derrota definitiva va ser a la guerra francoprussiana on Napoleó III va ser derrotat definitivament. En aquest moment es va proclamar la Tercera República Francesa.
14. Gran Bretanya. L’expansió de es va desenvolupar durant 300 anys. El seu punt culminant va ser entre 1890 i 1910. Aquesta expansió va afavorir a la tectecnologia,comerç i l’idioma anglès. Alguns dels territoris que van formar part de l’Imperi Britànic són: Irlanda, Estats Units, Canadà, Jamaica, Austràlia, Nova Zelanda, Índia, Malàisia, Egipte, Sud-àfrica, Nigèria, Camerun, Kenya, Hong Kong, Iraq, Xipre, Gibraltar, Menorca, etc.
16. Van ser possibles Gràcies als interessos estratègics de cada país, tant en la estratègia terrestre com en la estratègia marítima.
17. Factors ideològics. Els païssos són impulsats a expandir la seva influència i a la vegada els seus valors polítics, culturals i religiosos.
18. Factors ideològics. Les idees de l’expansió imperialista té unes missions, que són de dos tipus, nacionalistes i culturals: Nacionalistes: Pretenien la generalització d’un sentiment nacionalista de caràcter conservador. Culturals: Els pobles veien l’imperialisme com una manera d’afermar la seva força i la seva superioritat cultural.
19. Factors ideològics. Causes Ideològiques Nacionalistes Nacionalisme Mostrar la superioritat de la raça blanca .
20. Factors ideològics. Nacionalisme. Aquest exalta el poder d’un país (grandesa nacional) i considera la missió de la comunitat nacional, prolongar la seva sobirania en els dominis colonials. Mostra la superioritat de la raça blanca. El nacionalisme conservador va aplicar la teoria del darwisme social (la tendència humana dels més forts a imposar-se sobre els més dèbils), que va ser necessari pel desenvolupament del colonialisme
21. Factors ideològics. El Darwinisme social: Afirmava la supervivència dels individus més aptes per justificar la superioritat de la raça blanca. Considerava que la dominació colonial afirmava la superioritat cultural i racial dels conqueridors sobre els conquerits.
24. Factors ideològics. Interès de conèixer. Va afavorir l’explotació d’altres continents, especialment l’Àfrica. Va permetre ampliar-ne els coneixements geogràfics Causar l’encontre amb altres cultures considerades primitives i salvatges. I tot això va fer iniciar el paternalisme i una missió evangelitzadora.
25. Factors ideològics. Paternalisme. És el que l’escriptor Kipling va descriure com “la feixuga tasca de l’home blanc” Els europeus consideraven que tenien el deure de difondre una cultura i una civilització a través d’un “paternalisme civilitzador” entre uns pobles considerats inferiors. Podriem dir, que el paternalisme és una espècie de racisme.
26. Factors ideològics. Missió evangelitzadora. La idea d’un missioner era difondre la seva cultura i religió, per tant els europeus es van marxar a altres països per cristianitzar als indígenes.
27. Factors ideològics. Totes aquestes idees nacionalistes i culturals les van difondre grups de pressió: Les societats filantròpiques: Que no tenien caràcter religiós i només pretenien ajudar a la societat Missioners : Que volien mostrar els seus coneixements a la resta de països. Aquests tenien un caràcter més religiós. Les societats geogràfiques: Van proliferar en tots els països europeus. Tenien un caràcter científic Van ser patrocinats pels monarques Van contribuir a l'exploració i coneixement dels dominis colonials. I la majoria segueixen funcionant actualment.
28. Factors ideològics. Les societats colonials: Van relacionar a gent d'economia, política i del món intel·lectual amb la finalitat de promocionar totes les tasques implicades en el fenòmen imperialista.
29. Factors ideològics. La suma de totes aquestes causes ens explica el fenòmen de l’imperialisme, i també la creació i el manteniment de les colònies amb un baix rendiment econòmic.
