Program. 4t eso
- 1. -SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ BIOLOGIA i GEOLOGIA DE 4t ESO curs 2014-15: Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs són les següents: 1r TRIMESTRE: setembre-desembre Unitat 1: La cèl·lula. Unitat de vida Unitat 2: La informació genètica Unitat 3: Herència i transmissió de caràcters Unitat 4: Origen i evolució dels éssers vius 2n TRIMESTRE: gener- març Unitat 10: La història del nostre planeta Unitat 7: El relleu i el seu modelatge Unitat 8: Estructura i dinàmica de la Terra Unitat 9: Manifestacions de la dinàmica terrestre 3r TRIMESTRE: abril- juny Unitat 5: Estructura dels ecosistemes Unitat 6: Dinàmica dels ecosistemes -RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART D'ESO : TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB PRIMER 1.-La cèl·lula. Unitat de vida. 1, 2, 3, 28, 29 B2.1, B2.2, B2.3, B2.4, B2.5, CIMF 2.-La informació genètica. 1, 4, 7, 8, 28, 29 B2.6, B2.7 , CIMF, CM, CTICD 3.-Herència i transmissió de caràcters. 1, 5, 6, 7, 19, 28, 29 B3.1, B3.2, B3.3, B3.4, B3.5, B3.6, B3.7 CIMF, CM, CTICD 4.-Origen i evolució dels éssers vius. 1,9, 10, 28, 29 B4.1, B4.2, B4.3, B4.4, B4.5, B4.6, B4.7 CIMF, CM
- 2. SEGON 10.-La història del nostre planeta. 1, 11, 26, 27, 28, 29 B1.1, B1.2, B1.3, B1.4 CIMF, CSC, CM, CAA 7.-El modelatge del relleu 1, 21, 22, 28, 29 B1.5, B1.6, CIMF 8.-Estructura i dinàmica de la Terra. 1, 23, 24, 28,29 B1.5,B1.6, CIMF 9.-Manifestacions de la dinàmica terrestre. 1, 25, 28, 29 B1.5, B1.6, CIMF TERCER 5.-L’estudi dels ecosistemes. 1, 12, 13, 14, 28, 29 B5.5, B5.6, B5.7, B5.8, B5.9, B5.10, CIMF, CM 6.-Canvis dels ecosistemes 1, 15, 16, 17, 18, 20, 28, 29 B5.1, B5.2, B5.3, B5.4, B5.11 CIMF, CSC, CM PRÀCTIQUES DE LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 4t ESO CURS 2014-15 La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la següent: -Professora d’assignatura: ANDREA DAURA TUR -Professor de desdoblament: SANTIAGO JIMÈNEZ CORRAL -Dia de pràctiques de laboratori de pràctiques: TRIMESTRE UNITAT PRÀCTICA LABORATORI ACTIVITATS (Llibre volum 4) PRIMER 1.-La cèl·lula. Unitat de vida. 1-Ús del microscopi. 2-Observació de mostres histològiques. 3- DVD: La cèl·lula 4-Elaboració de cariotips. -Primer assaig mundial amb cèl·lules embrionàries en humans. Pàg. 244- 245 2.-La informació genètica. 1-Programa Codigene 2-Extracció del teu ADN. Pàg.43 -Aliments transgènics. Pàg. 246-247
- 3. 3.-Herència i transmissió de caràcters. 1-Problemes de genètica I II. 2-DVD(ECV): Cèl·lula y genètica. 3-Identificació de grups sanguinis. ( Web: nobelprize) -Toxicitat del bisfenol A. Pàg. 248-249 4.-Origen i evolució dels éssers vius. 1-DVD: La millor que tenim. Darwin i l'evolució 2-DVD: Fossi-les a través del tempo. 3-Identificació de fòssils -Canvi evolutiu en una població. Pàg. 250-251 SEGON 10.-La història del nostre planeta. 1-Tira cronològica 2-PWP de la història de la Terra amb els esdeveniments biològics i geològics de cadascun. Exposició oral -L’impacte del límit cretàcic-terciari. Pàg.264-265 7.-El modelatge del relleu 1-DVD: Les glaceres -Pluja àcida. Pàg.258-259 8.-Estructura i dinàmica de la Terra. 1-Visum tres tipus de roques. Observació i identificació. -L’astenosfera Pàg.260-21 9.-Manifestacions de la dinàmica terrestre. 1-DVD: Volcans 2-DVD:Terratrèmols -Riscos geològics. Pàg.262-263 TERCER 5.-L’estudi dels ecosistemes. -DVD: Els ecosistemes. La biodiversitat. -DVD: Sis espècies, sis joies. -PWP: Figures de protecció dels espais naturals -Quan l’oxigen és un verí mortal. Pàg.252-253 -Correcció d’impactes ambientals. Pàg. 254-255 6.-Canvis dels ecosistemes -Encalentiment global Pàg. 256-257
- 4. SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART ESO CURS 2012-13 7.6-CRITERIS D’AVALUACIÓ: SORTIDA ACTIVITAT TRIMESTRE UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA BÀSICA PRIMER 1.-La cèl·lula. Unitat de vida. 1. Aplicar els postulats de la teoria cel·lular a l’estudi de diferents tipus d’éssers vius. 2. Identificar les estructures característiques de la cèl·lula procariòtica i de la cèl·lula eucariòtica vegetal i animal. 3.Relacionar cadascun dels elements cel·lulars amb la seva funció biològica. 4.Reconèixer les característiques del cicle cel·lular i descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre meiosi i mitosi, així com el significat biològic de cadascuna. L’alumnat ha de ser capaç de reconèixer, utilitzant les tècniques adequades ,l’existència de cèl·lules en diferents organismes. Es tracta d’avaluar també si és capaç d’identificar les estructures cel·lulars en dibuixos i microfotografies ,i d’assenyalar la funció de cadascuna d’aquestes. Així mateix, ha d’entendre la necessitat de coordinació de les cèl·lules que componen els organismes pluricel·lulars. Comprovar que l’alumnat reconeix la mitosi com a un tipus de divisió cel·lular asexual, necessària en la reproducció dels organismes unicel·lulars i que assegura el creixement i la reparació del cos en els organismes pluricel·lulars. També ha d’explicar el paper de la meiosi i dels gàmetes a la reproducció sexual. Es tracta de comparar els dos tipus de divisió cel·lular en aspectes com ara: els tipus de cèl·lules que la fan, el seu mecanisme d’acció, els resultats obtinguts i la importància biològica dels dos processos, mitjançant la utilització i interpretació de dibuixos esquemàtics, models de cicles cel·lulars, fotografies de cariotips, o altres recursos. 2.-La informació genètica. 1-Reconèixer que els gens estan constituïts per ADN i ubicats en els cromosomes. 2-Interpretar el paper de la diversitat genètica (intraespecífica i interespecífica) i les mutacions a partir del concepte de gen. 3-Valorar críticament les conseqüències dels avenços actuals de l’enginyeria genètica. Avaluar si l ’alumnat és capaç d’ explicar que l’emmagatzematge de la informació genètica resideix en els cromosomes ,interpretar mitjançant la teoria cromosòmica de l ’herència les excepcions a les lleis de Mendel i explicar el concepte molecular de gen, així com l ’existència de mutacions i les seves implicacions en l ’evolució i la diversitat dels éssers vius. També s’ha de valorar si utilitza els seus coneixements per valorar les repercussions sanitàries i socials dels avenços en el coneixement del genoma i analitzar, des d’una perspectiva social, científica i ètica, els avantatges i els inconvenients de la biotecnologia moderna (teràpia gènica, PRIMER TRIMESTRE SEGON RIMESTRE -Sortida al bosc de Ses Estaques per l’observació del modelatge del litoral per l’efecte de l’aire i de l’aigua. -Sortida a Sant Llorenç per fer una ruta boletaire i de vegetació mediterrània. TERCER TRIMESTRE -Sortida a la platja de Ses Estaques, Santa Eulària, per a realitzar l’activitat de l’Ecosistema marí: esnòrquel i fotografia subaquàtica. - Sortida a Formentera ( 2 dies) : Observació i estudi de l'ecosistema litoral- identificació i reconeixement de la flora i fauna de Formentera
- 5. aliments transgènics, etc.). 3.-Herència i transmissió de caràcters. 1-Resoldre problemes pràctics de genètica en diversos tipus d’encreuaments utilitzant les lleis de Mendel i aplicar els coneixements adquirits per investigar la transmissió de determinats caràcters en la nostra espècie. Avaluar si l ’alumnat és capaç de diferenciar els conceptes bàsics de genètica i resoldre problemes senzills sobre la transmissió de caràcters hereditaris calculant percentatges genotípics i fenotípics dels descendents i reconeixent en aquests resultats el seu caràcter aleatori. També s’ha de valorar si és capaç d’aplicar aquests coneixements a problemes concrets de l’herència humana, com ara l’hemofília ,el daltonisme, el factor Rh, el color dels ulls i els cabells, etc. 4.-Origen i evolució dels éssers vius. 1- Exposar raonadament els problemes que van conduir a enunciar la teoria de l’evolució, els principis bàsics d’aquesta teoria i les controvèrsies científiques, socials i religioses que va suscitar. 2- Relacionar l ’evolució i la distribució dels éssers vius, i destacar les adaptacions més importants, amb els mecanismes de selecció natural que actuen sobre la variabilitat genètica de cada espècie. -Avaluar si l ’alumnat coneix les controvèrsies entre fixisme i evolucionisme ,i entre diferents teories evolucionistes, com les de Lamarck i Darwin, així com les teories evolucionistes actuals. -Valorar si l’alumnat sap interpretar, basant -se en la teoria de l’evolució, les dades més rellevants del registre paleontològic l’anatomia comparada; les semblances i diferències genètiques, embriològiques i bioquímiques; la distribució biogeogràfica i altres aspectes relacionats amb l ’evolució dels éssers vius. SEGON 10.-La història del nostre planeta. 1-Identificar i descriure fets que mostrin la Terra com a un planeta canviant i registrar alguns dels canvis més notables de la seva llarga història utilitzant models temporals a escala. -L’alumnat ha de reconèixer la magnitud del temps geològic mitjançant la identificació dels esdeveniments fonamentals de la història de la Terra en una taula cronològica i , especialment, a través de la identificació i ubicació dels fòssils més representatius de les principals eres geològiques i altres registres geològics com ara l’ adaptació estratigràfica, els tipus de roques, les serralades i els processos orogènics o les transgressions i regressions marines. 7.-El modelatge del relleu 8.-Estructura i dinàmica de la Terra. 1-Utilitzar el model dinàmic de l’estructura interna de la Terra i la teoria de la tectònica de plaques per estudiar els fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera i relacionar-los amb la seva ubicació en mapes terrestres.
- 6. 9.- Manifestacion s de la dinàmica terrestre. -Avaluar la capacitat de l’alumnat per aplicar el model dinàmic de l ’estructura interna de la Terra i la teoria de la tectònica de plaques en l’explicació de fenòmens aparentment no relacionats entre si, com ara la formació de serralades, l’expansió del fons oceànic, la coincidència geogràfica de terratrèmols i volcans en molts llocs de la Terra, les coincidències geològiques i paleontològiques en territoris actualment separats per grans oceans, etc. -També s’ha de comprovar si és capaç d ’associar la distribució de sismes i volcans als límits de les plaques litosfèriques en mapes d’escala adequada, i de relacionar tots aquests processos. TERCER 5.-L’estudi dels ecosistemes. 1-Explicar com es produeix la transferència de matèria i energia al llarg d’una cadena o xarxa tròfica concreta i deduir-ne les conseqüències pràctiques per a la gestió sostenible d ’alguns recursos per part de l ’ésser humà. -Es tracta de valorar si l ’alumnat és capaç de relacionar les pèrdues energètiques produïdes a cada nivell amb l’aprofitament sostenible dels recursos alimentaris del planeta (consum d’aliments que pertanyen als últims nivells tròfics)i les repercussions de les activitats humanes en el manteniment de la biodiversitat en els ecosistemes (desaparició de depredadors, sobreexplotació pesquera, introducció d’espècies exòtiques, etc.). 6.-Canvis dels ecosistemes 7.7.CRITERIS DE QUALIFICACIÓ La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera: - Proves escrites ( exàmens o controls) : 60%. - La nota mínima per fer mitjana amb les altres notes és de 3, si no es supera l‘avaluació queda suspesa automàticament. - si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia ( més de 10 diferents) se li pot baixar la nota fins a un 10%. Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen. - treballs , pràctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40% - actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però una actitud no adequada i negativa podria fer baixar la nota global fins un 20%.. - El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota. - El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o proves per a recuperar els trimestres suspesos. - Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament. - A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà
- 7. recuperar en una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a final de curs, en juny, i així avaluar el procés d'aprenentatge del grup. - Si l’alumne aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 40% corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no superarà l’assignatura. - Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en setembre de tot realitzant una prova escrita que comptarà un 70% i un treball d‘estiu que valdrà 30% i lliurarà el mateix dia del la prova escrita.