Programa de ma 08
- 1. Dissabte, 31 de març de 2012, a les 19.00 h DE L’ETERNITAT AL FUTUR DE L’ETERNITAT AL FUTUR I PART Franz Liszt (1811-1886) Concert per a piano i orquestra núm. 1 en Mi bemoll major, R455, S.124 18’ I. Allegro maestoso II. Quasi adagio III. Allegretto vivace–Allegro animato IV. Allegro marziale animato Piotr I. Txaikovski (1840-1893) Variacions sobre un tema rococó per a violoncel i orquestra, op. 33 18’ II PART Johannes Brahms (1833-1897) Simfonia núm. 1, en Do menor, op. 68 45’ I. Un poco sostenuto-Allegro II. Andante sostenuto III. Un poco allegretto e grazioso IV. Adagio-Allegro non troppo, ma con brio Beatriz Blanco, violoncel (guanyadora del Premi El Primer Palau 2010) Daniil Tsvetkov, piano (guanyador del Concurs Ricard Viñes 2010) Rubén Gimeno, director Orquestra Simfònica del Vallès Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrprets a les Impressions des del quart faristol, al nostre web: www.osvalles.com Amb la col·laboració especial de Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat CONCERT SIMFÒNIC 08
- 2. El futur de la música simfònica podria ser excel·lent. Dependrà del suport i la confiança que tu puguis donar amb la teva presència a tots els joves intèrprets que en aquest concert et volen oferir el mi- llor d’ells mateixos. Alguns són guanyadors de concursos impres- cindibles en el panorama musical català: Premi El Primer Palau, el Maria Canals i el Ricard Viñes. D’altres seran dins de l’orquestra, compartint amb la Simfònica i amb tu la primera aposta de Brahms per la simfonia. Tots aquests joves músics creuen en allò que fan, que no és altra cosa que fer-te viure una experiència musical única i inoblidable. Mereixen el teu suport. No hi faltis. Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana Orquestra Simfònica del Vallès És un plaer doble poder treballar juntament amb estudiants del Con- servatori Superior de Música del Liceu. D’una banda, perquè els oferim la possibilitat de conèixer de prop la professió de músic d’orquestra, però també, i no és menys im- portant, perquè treballar amb ells significa per a una orquestra que fa 25 anys, tornar a trobar-se amb l’energia positiva de la joventut. Per als músics d’orquestra el més difícil és no perdre mai l’entusiasme per la feina dins de la música, saber conjugar el plaer d’interpretar Mendelssohn o Beethoven o Txaikovski i renovar cada dia aquest entusiasme sense deixar de sentir l’íntima passió que va fer crear aquestes obres meravelloses. Els oferim l’oportunitat de participar en projectes “professionalitza- dors”, però el que esperem rebre a canvi és igualment molt valuós: esperem rebre a canvi l’ànima de la joventut. Hi sortirem guanyant. Orquestra Simfònica del Vallès
- 3. El silenci després de Bach FANFARES per a la celebració ALBERT ARGUDO (Barcelona, 1945) Nou compositors amics ens han Va estudiar violí, piano, composició i direcció d’orquestra, amb regalat una fanfara per celebrar grans èxits acadèmics, sota el guiatge de noms tan prestigiosos el nostre 25è aniversari. Les com Toldrà, Massià, Zamacois, Montsalvatge, Ros Marbà i d’altres. interpretarem al llarg de la temporada. La del concert d’avui Plenament vinculat a la vida musical barcelonina, ha estat ens l’ha regalat l’amic Albert violinista de les agrupacions més importants i també profes- Argudo. sor d’harmonia, anàlisi musical, música de cambra i direcció d’orquestra de diversos centres. També ha escrit música per a MOLTES GRÀCIES, Albert, cinema, teatre i televisió. PER LA TEVA FANFARA! Ha estat director de diverses agrupacions instrumentals i vocals i cal remarcar la seva tasca al capdavant de l’Orquestra de Cambra de l’Ateneu Barcelonès des del 1974. Molt vinculat al món de la lírica, ha dirigit diverses vegades al Teatre del Liceu, on va debu- tar l’any 1974. Ha estat director titular de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 fins al 1993, al capdavant de la qual va dirigir prop d’un miler de concerts de gran ressò popular i social. L’any 1981 va ser nomenat director associat de l’Orquestra Ciutat L’OSV vol aprofundir en el contingut del silenci, des de Barcelona, de la qual és col·laborador. També és convidat a di- de l’espai del qual emana tota música possible i tot rigir orquestres espanyoles, com la Nacional de España, Orques- missatge sonor... Aquest és l’objectiu d’incorporar un ta de Cámara Española, simfòniques de Castella i Lleó, Bilbao, breu fragment de Bach en cada concert, només per Sevilla, Màlaga, València, etc., i ha col·laborat amb solistes de la retrobar la relació amb el silenci des de la bellesa de categoria de Montserrat Caballé, Alfredo Kraus, Narciso Yepes, l’organització sublim dels sons. Vol ser un acte de pu- etc. rificació per endinsar-nos en el concert amb l’ànima més neta del soroll diari. Director fundador de l’Orquestra Simfònica del Vallès, de la qual va ser responsable artístic del 1987 al 1993, és col·laborador En el concert d’avui la violoncel·lista Beatriz Blanco habitual en les representacions organitzades per l’Associació ens ha confirmat que, en el cas d’interpretar un bis, d’Amics de l’Òpera de Sabadell. el dedicarà a Bach. Un petit regal del 25è aniversari de l’OSV
- 4. Música de paraules Sabies que... Per Pere Andreu Jariod TRES VARIACIONS, per Carles Torner ... Franz Liszt va compondre dos con- ... les Variacions sobre un tema rococó Recomanacions certs per a piano i orquestra? tenen un cert regust mozartià? Va estar-hi treballant de forma gairebé Txaikovski es va confessar sempre un LISZT simultània en tots dos durant gairebé vint enamorat de la música del compositor de Concert per a piano TEMPESTA AL PALAU TRES SONS ESTRANYS i orquestra núm. 1 (variació sobre un poema propi) (variació sobre un poema de Wisława Szymborska) anys, fins que els va enllestir. Mentre que Salzburg, i la seva influència es va deixar Martha Argerich el primer és extravertit i virtuós, el segon notar en algunes obres, com la Suite per (piano) A dalt de la carena es va fer fosc tot d’una. Quan dic Violoncel, és més íntim i personal. El més popular i a orquestra núm. 4, “Mozartiana”, o aquest Orquestra Simfònica No eres pels masos, ni al barranc, ni al bosc, ni al riu. no me n’arriba el so. interpretat, però, és el que sentirem avui. expressiu tema amb variacions. Mozart de Londres Els quatre moviments que el componen és la inspiració, la música és 100 % de Claudio Abbado No eres enlloc. Vas arribar com a l’estiu Quan pronuncio la paraula Silenci, (director) una tempesta: els núvols van engolir la lluna. la destrueixo. s’interpreten seguits, sense interrupció. Txaikovski. CD Deutsche Quan els dits de la mà esquerra Grammophon Vaig entomar l’aiguat, ulls clucs, sense protesta, busquen el punt precís ... el Primer Concert el va estrenar Liszt ... Johannes Brahms va tardar 43 anys a (1996) fins que vaig sucumbir: voltat de llamps i nit, mentre l’arquet espera mateix, amb Héctor Berlioz dirigint escriure la seva Primera Simfonia? l’orquestra? El pes de Beethoven, especialment de TXAIKOVSKI tot xop, fuetejat pel vent, ben arrupit i diu Silenci Variacions sobre contra un avet, s’aturà el temps. Només tempesta. a la seva manera Va ser a Weimar el 1855. Liszt va les seves nou simfonies, es va deixar un tema rococó descobreixo que no és mut. anomenar l’obra Concert Simfònic per notar durant tot el segle XIX. Si a això per a violoncel Quan l’endemà al matí vaig obrir els ulls, on era la importància que hi té l’orquestra, hi sumem la inseguretat i el caràcter i orquestra aquell ruixat? Daurada i verda i riallera, TOTA TU SERÀS MÚSICA però sense que per això el piano perdi profundament autocrític de Brahms, Mstislav Rostropóvitx protagonisme. El va dedicar a l’anglès entendrem que provés de fer obres com (violoncel) vaig contemplar la plana com qui troba un tresor. (variació sobre un poema d’Emily Dickinson) Orquestra Henry Litolff, pianista i compositor com el Rèquiem alemany o el Concert per a Filharmònica El xàfec s’esmunyí dins meu, a la impensada. Tant de bo el teu concert jo pogués ser, ell. piano i orquestra núm. 1, abans d’abordar de Leningrad Si em mires fit a fit veuràs la solellada quan t’oblides de tot, quan tota tu et renoves! amb originalitat la seva primera simfonia, Guennadi d’estiu damunt la cara, i la tempesta al cor. Com l’estiu que emergeix de la soca dels arbres ... Txaikovski va compondre només una a la qual va dedicar molts anys de feina. Rozhdestvenski peça per a violoncel i orquestra al llarg (director) i s’instal·la pertot, seria el teu paisatge. CD MELODIYA de la seva carrera? ... el director Hans von Bülow va (1994) Deixaré el soroll lluny, el desordre sonor, És l’obra que sentirem avui, que va anomenar-la “Desena Simfonia de la mirada dispersa, l’atenció fluctuant escriure l’any 1876. L’estrena va Beethoven”? BRAHMS i t’entraré pels porus, pel gest, pels cabells: venir l’any següent. Anava destinada Aquesta afirmació la va fer mesos Simfonia núm. 1 al violoncel·lista alemany Wilhelm després que l’obra s’estrenés a Karlsruhe, Orquestra Simfònica tota tu seràs música. de Chicago Fitzenhagen, professor al Conservatori dirigida per Felix Otto Dessoff, amic del Georg Solti de Moscou. Fitzenhagen va intervenir compositor. Von Bülow veia en la Primera (director) Carles Torner (Barcelona, 1963). Rep el Premi Amadeu Oller amb el recull de poesia A la ciutat blanca (1984), i el mateix any el Premi Carles Riba amb Als límits de la sal. Continua la seva producció poètica amb els títols L’àngel del saqueig (1989), Viure molt en la partitura final, fins al punt Simfonia de Brahms similituds amb CD Decca després (1998), Premi de la Crítica de poesia catalana, i La núvia d’Europa (2008). de modificar l’ordre de les variacions i algunes simfonies de Beethoven, com (1992) suprimir-ne una. No va ser fins al segle la Cinquena o la Novena. Brahms, però, Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallès XX que l’obra original, sense els afegits en cap moment va amagar que havia fet i compta amb la col·laboració de del solista de l’estrena, va tornar a ser un homenatge a Beethoven, però no una restituïda. còpia.
- 5. Orquestra Simfònica del Vallès L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació Patrocinadors principals d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfò- nica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes. Fundació BIOGRAFIES Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat... La seva intensa activitat –més de cent actuacions l’any– se centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catala- na, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals. Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya. L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas Sin- fónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles. Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, Patrocinadors i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén Gimeno. L’OSV està patrocinada per la Fundació Banc Sabadell, Unnim Obra Social, Ajuntament de Sabadell i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Indústries Culturals. WEB www.osvalles.com BLOC www.osvalles.com/blog www.facebook.com/simfonicadelvalles www.twitter.com/osvalles
- 6. Rubén Gimeno, director Rubén Gimeno és el director titular La seva activitat en el camp de la lí- de l’Orquestra Simfònica del Vallès, rica l’ha portat a dirigir les noves formació amb la qual va començar la produccions del Teatro Campoamor seva marxa en la temporada 2009-10. d’Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua, azucarillos y aguardiente. Així mateix, ha estat director artístic de la Jove Orquestra de la Simfònica Ha dirigit Cádiz de Chueca amb de Galícia durant gairebé una dècada, l’Orquestra Simfònica de Galícia, i La tasca que va compaginar amb el cà- del Soto del Parral al Teatro de la Zar- rrec de violinista de l’Orquestra Sim- zuela. La temporada 2010-11 va de- fònica de Galícia. butar dirigint els Contes d’Hoffmann dins del cicle d’Òpera a Catalunya. Com a director convidat ha col·laborat amb una gran part de les orquestres El seu inici en la direcció es va produir espanyoles, com l’Orquestra Simfò- gràcies a James Ross, tot graduant- nica de Galícia, Orquestra Nacional se a la Universitat de Maryland. d’Espanya, Orquestra Simfònica de Posteriorment estudià al Conserva- Tenerife, Orquestra d’Euskadi, Or- tori d’Estocolm sota el mestratge de questra Simfònica de Castella i Lleó, Jorma Panula, i va rebre classes de Orquestra de Màlaga, Orquestra de mestres com Alan Gilbert, Esa-Pekka València, Orquestra de Barcelona i Salonen, Jukka Pekka Saraste i Leo- Nacional de Catalunya, Orquestra Ciu- nard Slatkin. tat de Granada i Oviedo Filarmónica, entre d’altres. Ha enregistrat amb l’Orquestra Sim- fònica d’Euskadi per al segell Claus, Fora de les nostres fronteres ha di- dins de la seva sèrie de compositors rigit la Norrkoping Symphony Or- bascos. chestra, Gavle Symphony Orchestra, Orquestra de Cambra de Ginebra, Or- Ha inaugurat la nova temporada questra de l’MMCK (Japó) i l’Orquestra d’Òpera a Catalunya dirigint L’elisir Nacional de Colòmbia, col·laborant d’amore. amb solistes de la categoria de Dmitri Sitkovetski, Fazil Say, Kirill Gerstein, María Bayo, Midori, Michel Camilo i d’altres.
- 7. Beatriz Blanco, violoncel Daniil Tsvetkov, piano El fet d’haver estat guanyadora dels Daniil Tsvetkov va néixer l’any 1984. Ha guanyat diversos premis nacio- Ha tocat amb la Gran Orquestra primers premis en concursos com Es va graduar a l’Escola Central de nals i internacionals i ha ofert con- Simfònica Txaikovski “Nova Rússia”, Joventuts Musicals d’Espanya, Pedro Música de Moscou l’any 2003 i al certs a les sales més prestigioses Orquestra Filharmònica de Tbilisi, Bot, Intercentros i El Primer Palau, Conservatori de Moscou l’any 2009. de Rússia i de tot el món. També ha Orquestra Filharmònica de Belgrad, li ha donat l’oportunitat de tocar en Va estudiar amb la famosa pianis- participat al Festival Internacional de Orquestra Filharmònica de Porto, Or- grans sales de concerts espanyoles i ta i professora russa Natalia Trull. Música y Danza de Úbeda el 2007. questra Simfònica de Romania i l’Or- europees, com el Palau de la Música En el seu repertori, extraordinària- questra Filharmònica del Marroc. Ha Catalana i l’Auditori de Barcelona, au- ment ampli, hi trobem música de En el marc del Concurs Internacional treballat amb directors com Vladimir ditoris Conde Duque, CaixaForum, Na- diferents estils i èpoques, però hi té Franz Liszt, ha participat en classes Ziva, Ievgueni Buixkov, Jean-Bernard cional de Madrid i Palau de les Arts de un paper especial la música romàn- magistrals amb els professors Domi- Pommier, Stuart Stradford, Ovidiu València, amb orquestres com la Sim- tica (Schubert, Schumann, Brahms, nique Merlet (Utrecht, Països Baixos), Balan i Bojan Sudjich. fònica de Castella i Lleó, Simfònica Liszt) i peces d’un gran virtuosisme. Vincenzo Balzani (Itàlia) i, al Conser- del Vallès o Simphonieorchester Ba- Amb peces com Réminiscences de vatori de Moscou, amb el pianista es- sel a l’Stadtcasino de Basilea (Suïssa). Don Juan de Liszt i Tres moviments tonià Kalle Randalu. de “Petruixka” d’Stravinsky, Daniil té Neix a Valladolid l’any 1987, on rea- l’èxit assegurat entre el públic. litza els primers estudis de violoncel i piano amb Chola de Santiago i Ju- Participa amb gran entusiasme en lia Rocha. Continua al Conservatori festivals i recitals musicals dedicats Superior de Música de Salamanca a la música de cambra amb joves amb Aldo Mata i, un any més tard, a artistes russos. El seu repertori de Musikene, Sant Sebastià, amb Asier cambra comprèn trios per a piano Polo. Posteriorment es trasllada a de Schubert, Mendelssohn, Brahms, la Hochschule für Musik der Stadt, Rakhmàninov, Xostakóvitx, Quatu- a Basilea, on accedeix a la classe or pour la fin du temps de Messiaen, d’Ivan Monighetti i realitza el màster sonates per a violí, violoncel i clari- Konzertdiplom. Actualment ha estat net i cicles vocals de Schubert, Wolf, becada per la Fundación Caja Madrid Prokófiev, entre d’altres. Ha tocat per començar els estudis de postgrau amb cèlebres músics russos joves: a la Universitat Mozarteum de Salz- Nikolai Savtxhenko, Valentin Uriupin, burg, Àustria, amb el professor Cle- Alena Baeva, Ievgueni Rumiantsev, mens Hagen. Ilia Gaisin, etc. Toca un violoncel Lorenzo Storioni (Cremona, 1790). www.beatrizblanco.net
- 8. Fem comunitat. Compartim emocions L’any 2009 vam aprovar el Pla Estratègic de l’OSV per als propers tres anys. Entre els valors que el configu- raven i que continuen vigents vam incloure l’AMOR. Una orquestra, el cor de la qual està fet de les emocions que la música crea i transforma, ha de ser permeable a l’amor i ha de vehicular aquest sentiment en totes les direccions. Així ho hem cregut per tal d’iniciar, a més de millorar tots els aspectes de la realitat artística de l’orquestra, una intensa activitat d’àmbit social. Des d’aleshores vertebrem al voltant de la música un ventall d’interrelacions amb entitats molt diverses: escoles, casals de gent gran, escoles bressol, conserva- toris, escoles de música, presons, hospitals... La música que emociona internament es converteix així en la música que mou externament. En aquesta comunitat hi ha moltes altres iniciatives que treballen en la mateixa direcció. Des d’aquí volem aprofitar per oferir-los un espai, tot i que més petit que no pas es mereixen, per presentar-se, per dir on són i què fan... La resta està, també, a les vostres mans. Som la Simfònica del Vallès Compromesos amb les persones ACRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials) treballa per a la promoció del benestar de la gent gran, de la seva qualitat assistencial i qualitat de vida a través de l’atenció que presten les entitats de recursos assistencials (residències assistides, centres de dia, llars residencials, pisos tutelats, teleassistència, atenció domiciliària i centres sociosanitaris) per a gent gran de tot Catalunya. • 900 serveis assistencials associats • 30.000 places d’atenció a la dependència • 20.000 professionals dedicats a les persones Més informació: 93 414 75 52 / www.acra.es / acra@acra.es
- 9. Propers concerts al Palau de la Música Catalana Cicle Coral Orfeó Català. CONCERT 5 10 ABRIL 12 EL TESTAMENT MUSICAL DE MOZART 20.30 h Cor Jove de l’Orfeó Català Orquestra de Cambra Terrassa 48 Quim Térmens, concertino David Alegret, tenor Ana Puche, soprano Pau Bordas, baix Elisenda Arquimbau, contralt Esteve Nabona, director H. Berlioz: La fugida a Egipte W.A. Mozart: Requiem Cicle Concerts Simfònics al Palau · CONCERT 9 26 MAIG 12 LA DAN7A DE BEETHOVEN 19.00 h Christian Lindberg, trombó Rubén Gimeno, director Johann Sebastian Bach: Coral amb els metalls de l’Orquestra Leopold Mozart: Concert per a trombó i orquestra Christian Lindberg: Mandrake in the corner (per a trombó i orquestra) Concurs de fanfares: tres obres finalistes Ludwig van Beethoven: Simfonia núm. 7 en La menor, op. 92 Cicle Concerts Simfònics al Palau · CONCERT 10 2 JUNY 12 AIXÒ ÉS BROADWAY 19.00 h Gladys Rossi, soprano Stefano Palatchi, baix David Giménez Carreras, director Leonard Bernstein: obertura i “Glitter and be gay” de Candide Richard Rodgers & Oscar Hammerstein: “Oh, what a beautiful morning” d’Oklahoma Victor Herbert: “Art is calling for me”, de The Enchantress George Gershwin: selecció de Porgy and Bess, An American in Paris Mitch Leigh: The Man of La Mancha, The Impossible Dream Frederick Loewe: “I could have danced all night”, de My Fair Lady Andrew Lloyd Webber: “All I ask of you”, de The Phantom of the Opera