2. 10. Un cop arribeu a la bifurcació, manteniu-vos a
1. Direcció sud-oest de Passeig del Ferrocarril cap a
l'esquerra, seguiu les indicacions de
Carrer de Castelló
Lleida/Zaragoza/Tarragona i incorporeu-vos a
Autopista B-23.
2. Gireu a la dreta per Carrer del Molinot
11. Continueu a E-90/AP-2 (indicacions per
3. Gireu cap a l'esquerra per entrar a Carrer del Lleida/Zaragoza
Molinot.
12. Agafeu la sortida 25 per incorporar-vos a E-
4. A la rotonda, agafeu la tercera sortida per enllaçar 15/AP-7 en direcció a Terrassa/Manresa/Girona.
amb el branc d'entrada C-32 cap a Barcelona.
13. Preneu la sortida 24 cap a Manresa.
5. Incorporeu-vos a Autopista de Pau Casals/C-32.
14. Incorporeu-vos a E9. Carretera amb punts de
6. Preneu la sort peatge
7. Gireu cap a l'esquerra en direcció C-245. (indicacions 15. Incorporeu-vos a E9.
per Sant Boi nord/Cornellà de Llobregat)
16. Preneu la sortida cap a Sant Llorenç de
8. Continueu endavant per C-245. Morunys/Borredà/Ripoll/Vilada.
/Tarragona/Girona)
9. Incorporeu-vos a A-2 pel branc d'entrada cap a E-
90/Girona/Tarragona/Lleida.
4. Saber els km. Que hi ha desde l’escola fins a la casa de les colonies fins al
centre del poble, fins a la capital de comarca…
Des de l’escola a la casa de
colonies hi ha:111 quilòmetres
per la C-17.
Des de l’escola a la capital de
comarca hi ha: 115 quilòmetres
per l’E-9.
Des de l’escola al centre del
poble 111 km i 20 m.
5. Sortida de Castelldefels, que pertany a la comarca del Baix Llobregat, és una comarca
del litoral perquè està a prop del mar.
Desprès ens adreçarem cap a Manresa que pertany a la comarca del Bages i és una
comarca de l’interior perque no té mar.
Finalment passarem per Berga, Puig-reig i Vilada i ja arribarem a la casa de colònies
de castell de l’Areny que pertany a la comarca de Berguedà i és una comarca de
muntanya perque està a prop dels pirineus.
7. EL BAGES
El Bages, situat al centre de Catalunya, és una terra de contrastos gràcies al seu variat
patrimoni natural, històric i arquitectònic que és testimoni de totes les èpoques i estils.
S'hi troben restes prehistòriques de les coves del Toll, monuments romànics, gòtics,
renaixentistes i barrocs de gran relleu des de la muntanya de sal de Cardona als parcs
naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Una comarca fèrtil amb una gran força de la terra que li permet produir vi de qualitat
amb la Denominació d'Origen Pla de Bages i una gran varietat de productes alimentaris
que l'ha convertit en un rebost de productes naturals. Un indret ple de contrastos i amb
un ventall de propostes i d'atractius com els punts d'interès turístic que us oferim.
8. EL BERGUEDÀ
El Berguedà és una comarca de Catalunya. Té una superfície
total de 1.184,89 km² i una població de 41.488 habitants
(2008). És la més septentrional de les comarques de la
província de Barcelona (amb l'excepció del municipi de
Gósol, adscrit a la província de Lleida). Està situat a l'interior
de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del
Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de
la Depressió Central.
9. El Berguedà, és una comarca amb un important gradient altitudinal, que porta a la
diferenciació de dues parts: l'Alt i el Baix Berguedà.
Pel que fa referència a la vegetació hi trobem un gran nombre de formacions vegetals
entre les que hi destaquem les formacions forestals. Els boscos varien a mesura que
avancem cap a les zones més enlairades de la comarca, de manera que es poden
diferenciar en l'àmbit més baix i més pròpiament mediterrani, formacions amb alzinar
de carrasca, propi dels ambients continentals. L'Alt Berguedà, per la seva banda, és
caracteritzat per una vegetació de tipus submediterrani amb rouredes amb boix, i
fagedes que únicament fan aparició a les obagues més frescals. L'explotació secular
dels boscos ha afavorit en gran part d'aquest territori la substitució de la roureda per
la pineda de pi roig, actualment molt més abundant. Per sobre dels 1600 m d'alçada
fa aparició el paisatge subalpí caracteritzat pel bosc de pi negre, i per extensos prats
rasos pasturats.
10. Natura al Berguedà
El Berguedà és una comarca excepcionalment diversa. Seguint el curs del
Llobregat, que li imprimeix el seu caràcter únic i en modela el paisatge,
s'alça des de la plana fins cims dels Prepirineus, oferint al visitant un
extraordinari ventall de paisatges, espais naturals, animals i plantes. Us
oferim la possibilitat d'atansar-vos als innombrables tresors naturals que
alberga la comarca, i us suggerim alguns indrets perquè els pugueu
conèixer de primera mà.
11. Fauna
Fauna - La fauna berguedana
Mercès a la varietat de paisatges i d'ambients de què
gaudeix la comarca, que s'alça des de la plana de la
depressió central fins a pics de 2500 metres, acull una
notable varietat d'espècies que s'adapten als diferents
hàbitats. Des dels prats alpins fins als camps de conreu de
la plana, el Berguedà bull de vida, que es manifesta en tots
els racons d'aquest enorme espai natural.
12. A la comarca del Berguedà, tal i com passa al territori català, las poblacions de
peces autóctones han patit una clara regresió. Per un costat molts dels espais
fluvials han patit més o menys nivell de contaminació produida tant per a l’
industria com per les diferents àreas urbanes, que ha arraconat las poblacions
de peces en els ambients més conservats. Hi ha que dir que la tendència actual
és recuperar molts dels ambients que habían estat més contaminats y que
havien mostrat una clara millora de qualitat d’aigües.
13. El clima de l'Alt Berguedà és plujós i fred i amb neu a l'hivern
als vessants més enlairats. Les precipitacions mitjanes anuals
superen els 1000mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La
vegetació és constituïda principalment per pinedes de pi
roig i rouredes. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més
rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi
negre i per damunt dels 2200 metres els prats alpins.
La meitat meridional del Berguedà (Baix Berguedà) és
constituïda per relleus poc enlairats. El clima és mediterrani amb
una lleugera tendència continental. Les precipitacions mitjanes
anuals ronden entre els 700 i els 900mm, amb un mínim a
l'hivern. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els
11º i els 13º, amb hiverns freds i estius no excessivament
calorosos. La vegetació espontània és formada per carrascars
en els indrets més secs i sòls pobres, i rouredes allà on plou
més i els sòls són més profunds. A la part central i occidental sol
dominar el roure valencià, i a la part més oriental i septentrional
el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot brolles amb pins
(pi blanc, pi roig) amb moltes àrees de rebolls i rouredes joves,
especialment després dels incendis forestals que van arrasar
aquesta zona l'any 1994.
14. La població del Berguedà ha estat sempre
escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants.
Els anys següents anà perdent població
s'arribà a un mínim de 23.257 habitants el
1887. El 1900 ja s'hi censaren 27.217
habitants. A partir d'aquest moment
s'observa un augment progressiu: 39.600
habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950
i 47.953 habitants el 1960. A partir de la
dècada de 1960 el descens és notable.
L'augment derivat de l'activitat econòmica
dels anys anteriors (mineria, indústries
tèxtils, explotació forestal, ramaderia i
agricultura) s'atura davant una forta crisi
generalitzada a la comarca. El 1970 s'hi
censen 44.446 habitants i el 1981 42.152
habitants. Al 2001, hi ha 37.995 habitants i
al 2007 40.479.
Darrer padró municipal (2005): 39.746
habitants.
15. A què es dedica la gent que hi viu a aquella
comarca?
La comarca del Berguedà
El Berguedà és una comarca del interior de
Catalunya.
A què es dedica la gent que hi viu a
la comarca del berguedà?
La activitat econòmica principal del
Berguedà sempre a sigut la indústria i la
mineria sobre tot a Berga i Puig-Reig .Tot i
axi el sector terciari està creixent molt per
exemple el turisme rural. El sector primari
és complemantari amb la
ramaderia,agricultura i aprofitament
forestal.
No hi ha aeroport ni tampoc ferrocarril. La
principal vía de comunicació són les
carreteres, les dues més importans són: la
carretera C-16 que circula de sud a nord
passant per les principals poblacións i la
C-26 que travessa d´est a oest la comarca.
16. CASTELL DE L´ARENY DADES
D’INTERÈS
POBLACIÓ
- 70 habitants: homes 39, dones 31
SERVEIS
- cases rurals: cal Marc, cal Xiu, cal Xic, cal Miquel
- camp de futbol
- piscina
- no disposen de teatre, escola, hospital, poliesportiu i biblioteca propis,
depenen dels de Berga, Ripoll, Puicerdà o Torellò .
17. CASTELL DE L´ARENY DADES
D’INTERÈS
ECONOMIA
Turístic rural i casa de colònies
Explotacions agràries amb ramaderia: 4 camps de
bestiar: 174 vaques, 62 ovelles, 1 porc, 17 aus, 4 conills i
8 cavalls .
18. Història: Castell de
l’Areny
Apunts històrics
Aquest poble fou abandonat durant uns anys, durant
aquests anys els documents ban anar desapareixent.
De resultes d´ això, no en sabem res de la seva història.El
llibre Cap de Ferro es una traducció d´un manuscrit
trobat allà.
19. La casa de colònies Flor de Neu s’estén al llarg del poble de Castell
de l’Areny, on hi trobareu, entre d’altres: piscina, camps de futbol i
de bàsquet, circuit d’aventura, rocòdrom, sales per fer-hi tallers o
celebracions, a més de l’església, la plaça Major, el mirador i les cases
que fan de menjador i habitacions.
20. Activitats esportives
Futbol, Bàsquet, Piscina, Vollei, Tennis taula, Muntanyisme,
Rapels, Circuit d'aventura, Tir amb arc, Escalada amb roc,
Escalada amb rocòdrom, Mountain bike, ...
Esports nàutics a l'embassament de la Baells.
24. Isabel Gutiérrez - Diego
Lázaro- Erik Lorente –
Tutora: Paulina Andrés Mora Astrid Lorenzo
Ossama achoukhy –
Beatriz Cáceres –
Gerard Garcia -
Pablo Franco - Ziheng Liu
Andrea Moya -
- Fernando Porcel
Hugo Fonta – Raul de la
Maeva Martínez – Arnau Cruz – Marc Puy – Martín
Molina – Sofia Santana – Valencia
Irene Serrano - Ilias
Zarrouk
Andreu Acheli – Mireia
Geldolf – Julia Lechado –
Liam Villalba
25. La fauna i la flora
del Bages
Tenim prou dades per afirmar que, en general, la
superfície del Bages que trobem actualment coberta
per vegetació espontània ha estat fortament alterada
per l’home durant segles. La major part d’aquesta
superfície era ocupada per conreus
(vinyes, oliveres, ametllers...) a finals del segle XIX,
com ho demostren les fotografies antigues i
la presència de marges i barraques. L'àrea coberta
per vegetació espontània probablement va assolir el
seu mínim històric durant la darrera dècada del
segle XIX, just quan va arribar la plaga de la
fil·loxera (1892) que va assolar les vinyes. En aquell
moment, el conreu de la vinya havia arribat a la seva
màxima expansió a causa de la gran demanda de vi
que hi havia en el mercat internacional com a
conseqüència de la baixada brusca de la producció
a les zones on ja havia arribat la plaga.
27. El Baix Llobregat
El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província
de Barcelona. Limita al nord amb el Bages, a l'est amb el Vallès
Occidental, al sud-est amb el Barcelonès, al sud amb la
Mediterrània, al sud-oest amb el Garraf, a l'oest amb l'Alt
Penedès i al nord-oest amb l'Anoia. Amb 767.967 habitants
(2006), és la tercera comarca més poblada de Catalunya i té
una superfície de 486,7 km² (33ena, amb un 1,51% de la
superfície del Principat). La capital de la comarca és Sant Feliu
de Llobregat.
És un potent motor industrial del país i encara conserva part
del seu passat eminentment agrícola, quan era la primera
zona agrícola i ramadera catalana.
28. Clima del baix llobregat
El clima és mediterrani litoral, amb distintes gradacions. La temperatura mitjana
anual oscil·la entre prop de 17°C a les costes de Garraf i 12,7 al monestir de
Montserrat (760 m alt.). Hom calcula les precipitacions anuals per sota dels 500
mm a les costes de Garraf; se'n registren entre 500 i 600 al delta i a la
Depressió Prelitoral, més de 600 a la vall baixa fins a Martorell i al sector
ponentí de Garraf, i prop de 700 a la muntanya paleozoica i, en general, propera
a la vall baixa i a la de Montserrat. En general preval el màxim de tardor. Però
cap a l'interior s'equilibra amb el de primavera, que a Montserrat arriba a
predominar. El mínim (per sota els 30 mm) és acusat al començament d'estiu
(juny i juliol).
30. La flora y la fauna del
Baix Llobregat
La vegetació, de caràcter mediterrani litoral, comprendria, en estat natural, màquies de garric i
margalló, que troben l'extrem septentrional de llur domini a la zona de Castelldefels, i boscs
d'alzinar amb marfull, que cobririen gairebé tota la resta del país, amb l'excepció de les àrees
d'aiguamolls. Actualment els boscs de pi blanc són extensos i presenten, sobretot, com a
sotabosc, brolles de romaní i bruc d'hivern o, més rarament, garrigues. A la part silícia
compresa entre Gavà i Castellví de Rosanes són freqüents les brolles d'estepes i brucs. El
delta del Llobregat, actualment conreat o edificat en gran part, té com a vegetació potencial
l'albereda, i, als indrets corresponents, comunitats halòfiles i arenícoles o canyars. El 1988 els
estanys del delta del Remolar-Filipines (111 ha) i de la Ricarda-ca l'Arana (177 ha) foren
declarats reserva natural, a causa sobretot del seu interès ornític. La protecció s'amplià amb
l'afegiment de l'estany de la Murtra el 1992, arran de l'aprovació del Pla d'Espais d'Interès
Natural. Altres zones protegides per aquest pla situades, bé que no íntegrament, a la comarca,
són el massís de Garraf (4 066 ha), Montserrat (1 253 ha de la comarca són incloses al parc
natural que hi fou creat el 1987) i la serra de Collserola (2 480 ha).
35. Ja falta poc!!!!!
Ja hem arribat!!!!
17. Gireu cap a la dreta per C-26
18. Gireu a l'esquerra per Carrer de Ripoll
19. Carrer de Ripoll gira cap a la dreta i passa a
dir-se Camí de Castell de l'Areny.
20. Gireu cap a la dreta en direcció a Carretera a
Viladecans.
21. Gireu cap a la dreta per Carretera a
Viladecans
22. Gireu cap a l'esquerra per Plaça Major
23. Gireu cap a l'esquerra per Carrer Vun
Castell de L'areny
36. Clima i vegetació a Castell
d’Areny
El clima de l'Alt Berguedà és plujós i fred i amb neu a
l'hivern als vessants més enlairats. Les precipitacions
mitjanes anuals superen els 1000mm, amb un mínim
relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda
principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als
indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament,
avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i
per damunt dels 2200 metres els prats alpins.
37. Per aprendre més
http://blocs.xtec.cat/ceiplesescolesdegurb1998/200
9/03/04/una-forma-divertida-destudiar-les-
comarques-de-catalunya/
