1. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ EN EDUCACIÓ
INTRODUCCIÓ
Com bé és sabut, tan sols quan un aprenentatge parteix de l’interès i motivació
de l’aprenent, és quan es transforma en aprenentatge plenament ric i de
qualitat, es a dir, significatiu. És per aquest motiu que el següent projecte
parteix d’una situació quotidiana, la qual està immersa en les necessitats dels
subjectes implicats que pretenen, mitjançant la recuperació dels seus
coneixements previs i amb la construcció de nous coneixements, resoldre un
problema conjuntament. Gràcies al guiatge d’una futura psicopedagoga i
l’entusiasme participatiu i col·laboratiu dels participants, es pretén aconseguir
un aprenentatge de recepció, els continguts i l’estructura dels quals són
organitzats per part de la guia i els propis subjectes s’encarreguen de rebre’ls.
Per tal que l’aprenentatge sigui significatiu, el contingut del mateix te una
coherència i estructuració lògica, amb la possibilitat d’encaixar en l’estructura
psicològica dels aprenents i amb la motivació d’aquests. En ell, els subjectes
seran capaços de construir esquemes mentals mitjançant la interacció amb
altres objectes de la realitat i assimilant la informació en forma de coneixement.
Amb la resolució del següent projecte es pretén que tres persones de la tercera
edat, sense cap tipus de coneixement pel que fa als ordinadors, siguin capaços
d’emprar-ne un per si sols, així com navegar per Internet i dur a terme diferents
tasques complexes autònomament. Gràcies al sorgiment d’un problema real i
amb la facilitat de trobar-nos dins un àmbit familiar proper, es procurarà que
l’aprenentatge sigui el més beneficiós possible comptant, sempre, amb les
decisions plenes dels subjectes. En aquest cas, la guia proposa una situació
organitzada de coneixement per tal de resoldre el problema, el qual motiva als
participants des de bon començament i els crea curiositat i inquietud per dur-lo
a terme.
1
2. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ EN EDUCACIÓ
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS SEGUIT
Per tal de dur a la pràctica la resolució del problema plantejat vam partir d’una
conversa entre els quatre. En ella, vam posar-nos d’acord en la data per a dur-lo a
terme, tenint en compte la necessitat de trobar un dia que s’adeqüés a la disponibilitat
de tots tres participants. Un cop acordat que ens hi endinsaríem un matí de cap de
setmana abans del les festes de Nadal, els vaig explicar, resumidament, un dels
possibles processos que podríem seguir per tal de resoldre el problema. Davant la
ignorància sobre el funcionament de les noves tecnologies mitjançant l’ordinador, van
acceptar encantats qualsevol proposta que els plantegés.
Arribat el dia, vam preparar l’espai de treball segons ells van preferir, un lloc que al cap
i a la fi els resultés el més còmode possible. En aquest cas va resultar un espai molt
tranquil, acollidor i sobretot molt lluminós, el menjador de casa seva, concretament en
una taula gran per tal de poder disposar-se tots tres de manera que no els resultés
difícil veure en tot moment el que estava passant a l’ordinador i treballar en equip. Així
doncs, en primer lloc, els vaig explicar pas a pas què faríem i per què ho faríem. De
bon principi els vaig deixar experimentar amb l’ordinador: encendre’l, fer-se amb el
teclat i la seva distribució, obrir i tancar programes...un cop familiaritzats mínimament
amb l’aparell vam dirigir-nos a obrir el programa que empraríem per a escriure i
dissenyar la postal, el PowerPoint. Els va resultar graciós la mà d’informació que en un
moment va aparèixer en pantalla i tot rient sota el nas ens vam posar en marxa. Cal dir
que en tot moment jo feia únicament de guia i eren ells, tots tres, els que
experimentaven i decidien una o altra cosa segons el seu criteri.
Per tal de començar a escriure la postal va ser necessari ensenyar-los a emprar el
“ratolí tàctil” de l’ordinador, la qual cosa va comportar una bona estona ja que no
disposàvem de ratolí pròpiament dit, incrementant així una mica la dificultat del
projecte. Un cop aprés a moure’s per la pantalleta tàctil amb el dit, clicar i seleccionar
en pantalla, vam fer-nos amb el cursor, aquell estri que permet senyar on vull
començar a escriure.
2
3. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ EN EDUCACIÓ
A partir d’aquí, tot va començar a fluir de forma més lleugera, intercanviant idees sobre
què escriure i posant màxima precisió per a dominar les lletres petites del teclat (i, per
si fos poc, les tecles d’esborrar, enter i barra espaiadora!) Tenien clar des de bon
començament que volien ser breus i concisos, com sempre ho havien estat en postals
d’anys anteriors, felicitant breument el Nadal i el nou any, un petit poema i els noms
respectius de cadascun d’ells. Seguint aquest criteri, van redactar tot allò que creien
necessari i, a continuació, van decidir adjuntar-hi imatges per tal de donar una mica de
color a la postal. Cal dir que, tot i que inicialment la idea partia de cercar imatges a
través d’Internet, la seqüència va espetegar espontàniament a la necessitat de fer-ho.
En segon lloc vam dirigir-nos al navegador de Google Chrome per tal d’endinsar-nos a
Internet. Vàrem utilitzar el cercador Google, la eina més bàsica de totes dins aquest
ampli món cibernètic, per tal de fer-nos amb allò que volien, imatges nadalenques. Tal
és així que, un cop ensenyar-los l’espai on escriure aquelles paraules clau per tal de
començar la recerca, tot sols van iniciar-se a la busqueta d’arbres de Nadal, en primer
lloc, pessebres, en segons lloc, i estrelles fugaces, per últim.
Fou essencial però, copiar i enganxar aquelles imatges predissenyades per tal de
tenir-les allà on volíem, dins la postal. Així doncs, un d’ells s’encarregà directament de
preguntar sobre com fer-ho i es dirigí a provar sort tot sol, clicant ara aquí i ara allà,
botó dret i botó esquerra del “ratolí”, i amb ajut dels “pinxes” aconseguir copiar la
imatge a la primera, obrir el document anterior i enganxar-la-hi de la mateixa manera.
Continuant amb el disseny de la postal, aquest fou el moment en que es dirigiren a
redistribuir tot allò que havien escrit i enganxat, per tal de fer-lo visualment maco i polit.
És aquí on va entrar el rol d’aprendre a canviar el tipus de lletra tot seleccionant allò
que volem modificar, així com seleccionar les imatges o fragments de text per a
moure’ls i transportar-los d’un costat a l’altre.
Un cop satisfets amb la postal que els va quedar, va arribar el moment de guardar
l’arxiu per tal de disposar-ne d’ell un cop el volguéssim enviar. Els vaig indicar a poc a
poc els passos a seguir, essent aquests dirigir-se primer a “Inici – Guardar com –
Altres formats” ja que ens interessava guardar la imatge en un format que ens
permetés obtenir un resultat el més semblant a una postal possible. Així doncs, el
guardaren com a “format d’intercanvi d’arxius .JPEG” (segons les meves explicacions,
com si es tractés d’una fotografia o dibuix) afegint el nom a l’arxiu “postal de nadal” i
desat en la carpeta corresponent a la PAC que estic realitzant.
3
4. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ EN EDUCACIÓ
Un cop van disposar del material necessari per a enviar la felicitació ens vam dirigir a
crear un compte de correu electrònic que els identifiqués. Altra vegada, utilitzant
Internet, varen entrar a la pàgina web de hotmail. Per a fer-ho escrigueren “crear
compte de hotmail” al google i, a partir de l’enllaç que els va sortir en primera posició
ens vam posar en marxar. El primer que van haver de fer va ser pensar, entre tots, un
nom d’usuari per tal de poder iniciar el procés, seguit d’una contrasenya que els
serviria més endavant per a iniciar sessió dins el seu propi compte. Així doncs,
després de llençar varies idees per al nom d’usuari a l’aire, tals com
“cristòfoldolorsiconcepció”, el qual descartaren de bon començament per el seu excés
de llargada, “bonnadal”, el qual també hagueren de descartar a causa de l’existència
d’un usuari previ anomenat d’aquesta manera...finalment es van decidir per
“usdesitgembonnadal”. Així doncs, un cop decidit el nom d’usuari i contrasenya, es
van disposar a iniciar sessió.
A dins la pàgina principal del correu electrònic els vaig explicar les diferents opcions
que se’ns oferia: Safata d’entrada (on es dipositen tots els correus rebuts), les
diferents carpetes de correu no desitjat, borradors, correus enviats i eliminats, entre
d’altres, incidint però sobretot en el que ens interessava: Creació d’un nou correu. Per
començar escriviren tots els correus electrònics de tots aquells als que volen enviar la
felicitació, a continuació l’assumpte del missatge “Bon Nadal!” i seguidament van
adjuntar la postal que varen dissenyar, fent recerca a la carpeta adequada. Per últim,
escrigueren un petit text de presentació del missatge i l’enviaren, amb l’orgull i
satisfacció d’haver aconseguit allò que s’havien proposat.
Per tal de veure la documentació complerta amb imatges del procés en línea cal entrar
al següent enllaç de SlideShare: http://www.slideshare.net/jraigal/pac3-documentaci-
jessraigaburgueopdf
AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT
Amb l’avaluació de l’aprenentatge aconseguit duta a terme, es pretén valorar
pedagògicament l’aprenentatge dels participants i el procés pel qual han anat passant
4
5. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ EN EDUCACIÓ
segons l’etapa avaluativa de cada moment, per tal d’ajustar el procediment als seus
coneixements, capacitats, interessos i necessitats sorgides abans, durant i després de
resoldre el problema significatiu del qual partíem.
En primer lloc varem fer l’avaluació inicial en la qual, mitjançant preguntes de la guia
cap als participants i conversa entre ells i tenint en compte els mínims coneixements
d’aquests vers les noves tecnologies referides a l’ordinador, es procurà saber ben bé
cap a on es dirigien les seves idees i interessos, captant així uns o altres recursos per
a desenvolupar el projecte.
En segon lloc, durant l’avaluació contínua que es seguí a mesura que es procedia a
actuar en l’aprenentatge significatiu dels participants, es feu servir en tot moment tan
sols l’observació i el diàleg, ja que la guia, és a dir jo, que s’encarregava d’avaluar el
procediment, havia d’estar pendent en tot moment del que estava succeint, actuant-hi
amb conseqüència i directament, donant suport al que els participants feien i
necessitaven. A més a més, també interessava que ells mateixos avaluessin els
passos que anaven seguint, tenint en compte la facilitat o dificultat amb que anaven
assolint allò que se’ls proposava per tal de continuar, d’aquesta manera l’avaluació i
autoavaluació fou molt espontània i sincera.
Com ja s’ha esmentat anteriorment, el plantejament constructivista des del que està
enfocat aquest projecte ha permès que els interessants resolguessin el problema de
partença construint coneixements a partir de l’aprenentatge cooperatiu i interactuant
amb les TIC, d’una forma intencionada, contextualitzada i reflexiva. El resultat obtingut
amb la resolució del problema ha estat excel·lent gràcies a la iniciativa de cadascun
d’ells i la responsabilitat que van sentir des de bon principi vers ella i les ganes
d’aprendre que d’ella se’n derivaven.
AVALUACIÓ TECNOLÓGICA DEL DISSENY
Amb l’instrument d’avaluació processual del disseny emprat, es pretén analitzar tot el
procés seguit des dels inicis fins al final. Tenint en compte que ha estat un projecte
personal i dut a terme en un entorn familiar i de molta confiança, el desenvolupament
d’aquest ha estat amè, àgil i vocacional, amb la possibilitat que això dona a improvisar
i fer canvis espontanis sense que ningú se’n vegi negativament afectat.
5
6. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ EN EDUCACIÓ
Considero que la planificació de la fitxa de disseny inicial va ser encertada, ja que els
objectius que em proposava han estat aconseguits i els continguts que pretenia aplicar
han estat els justos per a que aquests s’anessin adquirint amb precisió i significat. Pel
que fa a l’espai que van escollir per a treballar, aquest també va ser correcte ja que
ells mateixos van triar-lo adequant-se a les necessitats que se’n derivaven: que fos
tranquil, còmode, ampli i lluminós. El temps del que vam disposar va ser encertat, en
un principi no hi havia un nombre d’hores predeterminades i fixes per a fer-ho,
disposàvem tot un matí per al seu desenvolupament amb la possibilitat d’allargar-ho, si
hagués estat necessari, durant la tarda.
En un altre cas, el material utilitzat hagués tingut que ser més extens, és a dir,
disposar d’un ordinador per a cadascun dels participants, la qual cosa també va
passar-me pel cap a l’hora de planificar el projecte. D’altra banda considero que
finalment vaig encertar-la amb la decisió de fer-ho conjuntament amb un únic
ordinador, ja que d’aquesta manera els aprenents podien anar rotant per tal de
manejar-lo, tot distribuint-se les tasques i passos a seguir i, a més a més, els era
possible aportar idees, suggeriments i demés alhora que l’altre company
s’encarregava d’escriure, guardar o enviar l’arxiu.
CONCLUSIONS
Tot fent un balanç general de l’experiència, podem concloure que aquesta ha estat
molt satisfactòria, tant per als aprenents com per a mi, aprenent també, de futura
psicopedagoga. Cal tenir en compte la voluntat i il·lusió que des de bon principi els
participants han presentat, la qual cosa ha facilitat molt la feina. Em quedo amb la
importància que suposa treballar a partir de problemes, experiències, idees o projectes
significatius, els quals a ran dels interessos dels propis aprenents fomenten la
mediació total dels aprenentatges, fent que aquests acabin sent de gran qualitat,
d’aquells que mai s’obliden i sempre es recorden com a experiències que van aportar-
nos, no només un resultat, sinó un procés satisfactori i d’ompliment personal.
ANNEX
Tot reflexionant sobre el conjunt de coneixements adquirits al llarg de l’assignatura he
notat una gran evolució, avaluant el meu progrés respecte a l’adquisició de nous
aprenentatges i major fonamentació mental general i precisa de la TE i la seva
6
7. NOVES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ EN EDUCACIÓ
implicació en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Els meus esquemes
mentals han anat variant en la consecució de totes les PAC’s, així com en la
participació activa en el debat desenvolupat que tant ens va enriquir a tots plegats.
Aquest progrés es pot observar clara i senzillament tan sols comparant el meu mapa
conceptual d’avaluació inicial amb el segon i els coneixements que ara per ara,
realitzant aquest projecte, tinc.
Aquesta assignatura m’ha permès adonar-me de la gran importància que suposa la
implicació de les TIC al món educatiu, la llibertat i facilitat que ens aporten, sent
aquestes una eina quasi essencial avui en dia, que fomenta l’ensenyament i
aprenentatge en diferents contextos. La influència de les TIC permet donar resposta a
moltes de les demandes socials, polítiques, culturals i educatives del moment,
transformant-se aquestes en un pilar bàsic a tenir en compte per a un millor futur.
Al llarg del transcurs del semestre he conegut recursos molt interessants per a
treballar mitjançant tecnologies col·laboratives, els quals considero que seran molt
enriquidors en el meu futur com a psicopedagoga per a la transmissió i intercanvi
d’informació. He fomentat també la meva precisió de treball amb la compartició de
diferents arxius amb els demés companys i l’adquisició de molts recursos facilitats per
la resta de grup classe. Amb ells, creem un vincle d’intercanvi d’aprenentatge molt
important, augmentant la cohesió i la comunicació amb els demés, donant el millor de
nosaltres mateixos compartint i aprenent conjuntament, com si d’una assignatura
presencial es tractés.
El fet de valorar el nostre propi aprenentatge des de bon començament ens permet
adonar-nos de la nostra evolució, així com la necessitat en alguns casos d’aprofundir
més en uns continguts determinats que ens han quedat a l’aire i potenciar al màxim
aquells que ja tenim ben assimilats.
7
