Prova tic
- 1. Xarxes d'ordinadorsXarxes d'ordinadors TIC Bat 1 2011-2012TIC Bat 1 2011-2012
- 2. 28/01/15 2 1.- Origen de les xarxes d’ordinadors 2.- Les xarxes d’à rea local 3.- Tipus de xarxes 4.- Història de la xarxa de xarxes 5.- Com viatja la informació per la xarxa 6.- Programes i serveis 7.- Comunicacions 8.- Connexions Les xarxes
- 3. 28/01/15 3 Esquema de continguts
- 4. 28/01/15 4 Origen de les xarxes d’ordinadors - Els ordinadors han permès gestionar bases de dades i processos rapidesa. - A mesura que els ordinadors es van fer més potents i rà pids, va sorgir la necessitat de comunicar-los entre sà per poder compartir les dades I millorar el seu rendiment. - Aquest sistema de comunicació s’anomena comunicació en xarxa.
- 5. 28/01/15 5 Tipus de xarxes Xarxes d'Ă rea local - Si els ordinadors estan connectats en un mateix edifici s’anomenen connexions de xarxa d’à rea local o LAN (local area network). - Les xarxes LAN permeten connectar els ordinadors per compartir dades i perifèrics. Xarxes d'Ă rea gogrĂ fica extensa La connexiĂł entre ordinadors allunyats es va iniciar utilitzant les lĂnies telefòniques I les ones electromagnètiques com a mitjĂ de comunicaciĂł. Aquestes xarxes de llarg abast s'anomenen WAN (wide area network) I permeten la comunicaciĂł entre ordinadors de la mateixa ciutat, paĂs o diferents continents. Una xarxa WAN permet connectar diferents xarxes LAN situades a qualsevol lloc del mĂłn.
- 6. 28/01/15 6 Origen de les xarxes d’ordinadors
- 7. 28/01/15 7 Les xarxes d’à rea local DescripciĂł fĂsica Per poder connectar un ordinador amb un altre, cadascĂşn d'ells necessita una targeta de xarxa. Les mĂ©s habituals porten un protocol estĂ ndard de connexiĂł anomenat Ethernet. TambĂ© es necessita un mitjĂ de transmissiĂł, que pot ser un cable o bĂ© ones electromagnètiques. Parell trenat (TP): format per quatre parells de cables trenats de diferents colors. Evita les interferències amb el propi trenat dels cables. És el mĂ©s utilitzat en les connexions telefòniques i d’ADSL. El connector s’anomena RJ45. Cable coaxial (BNC): tĂ© un conductor central de coure aĂŻllat i cobert per una malla metĂ l·lica per evitar interferències. Tot estĂ recobert per material plĂ stic aĂŻllant. S'utilitza en les connexions per cable i el senyal de televisiĂł.
- 8. 28/01/15 8 Les xarxes d’à rea local Fibra òptica: és el millor cable per comunicacions, però també el més car. Transmet dades a alta velocitat perquè fa servir senyals lluminosos i no genera interferències. Està format per un nucli de fibra recobert de material opac i aïllant, diferents fils conductors de llum i un nervi de fibra dur per evitar flexions excessives del cable que farien interrompre el flux de llum. La font de llum més utilitzada als cables de fibra òptica és el là ser.
- 9. 28/01/15 9 Les xarxes d’à rea local Sistema d’ones sense fil: s’utilitza per connectar ordinadors en xarxes LAN. És un sistema més econòmic que la instal·lació feta amb cables. Són molt útils per als ordinadors portà tils però la velocitat de la comunicació és inferior. Concentrador (hub / switch): és un perifèric de la xarxa que permet compartir un mateix cable de transport de la xarxa. Punt d’accés (AP): és un perifèric concentrador que permet interconnectar dispositius sense fil per formar una xarxa WLAN (wireless LAN). També es pot connectar amb la xarxa LAN. La normativa està ndard de certificació de les xarxes sense fil s’anomena WI-FI (wireless fidelity). Els està ndards més utilitzats són: IEE 802.11b (11Mbs), IEE 802.11g (54 Mbs), IEE 802.11n (108 Mbs). Sistema d’ones sense fil
- 10. 28/01/15 10 Les xarxes d’à rea local Serveixen perquè un ordinador es pugui comunicar amb els altres ordinadors d’una xarxa LAN. Fan servir el protocol Ethernet i cada targeta té un número d’identificació exclusiu. Targetes amb fil: Cada targeta ha de tenir un connector per al tipus de cable de la xarxa. Targetes sense fil: Cada targeta ha de tenir una antena per emetre I rebre ones del punt d’accés més pròxim. Targetes de xarxa
- 11. 28/01/15 11 Tipus de xarxes BUS: sĂłn fĂ cils d’instal·lar connectant els ordinadors entre si amb cable coaxial i connectors BNC. Els dos extrems de la lĂnia del bus han d’acabar amb uns terminals perquè el senyal de la xarxa pugui ser absorbit. Tenen l’inconvenient que si una de les mĂ quines falla, la xarxa deixa de tenir comunicaciĂł i per això, actualment s’utilitzen molt poc.
- 12. 28/01/15 12 Tipus de xarxes ANELL: tots els ordinadors de la xarxa estan connectats al mateix cable però per poder comunicar-se han d’esperar el seu torn. Amb aquest sistema s’evita que diversos ordinadors es connectin al mateix temps.
- 13. 28/01/15 13 Tipus de xarxes ESTRELLA: s’utilitza cable trenat i connectors RJ45. Tots els ordinadors estan connectats a un hub/switch que controla el pas d’informació d’un ordinador a un altre. Si un dels ordinadors s’avaria, la resta poden seguir treballant normalment. El principal inconvenient és que es necessita molt més cable i el cost de la instal·lació és més elevat.
- 14. 28/01/15 14 Tipus de xarxes Elements d'una LAN - Tots els ordinadors que es connecten a la xarxa han de tenir una targeta Ethernet i, si Ă©s possible, la mateixa velocitat de transmissiĂł. - La tipologia en estrella Ă©s la mĂ©s segura en cas d’avaria d’un dels ordinadors perquè la resta de la xarxa segueix funcionant. - El cable serĂ de tipus parell trenat amb connectors RJ45. - A cada aula s’ha d’instal·lar un concentrador (hub/switch) per connectar els cables dels ordinadors i els perifèrics a la xarxa. - TambĂ© es poden utilitzar xarxes sense fils que funcionen per ones o xarxes mixtes en què es combinen elements connectats per cables i d’altres connectats sense fils. - Per poder treballar per la xarxa els ordinadors s’han de configurar amb el protocol de comunicacions TCP/IP, assignant a cada ordinador un nom i un nĂşmero d’identificaciĂł especĂfics. - Per poder compartir programes i arxius a travĂ©s de la xarxa s’ha d’instal·lar un servidor de xarxa que controli tots els serveis i connexions. TambĂ© serveix per controlar l’accĂ©s a Internet, la seguretat de la xarxa, els permisos dels usuaris i els accessos als programes i els arxius.
- 15. 28/01/15 15 Esquema d'una LAN
- 16. 28/01/15 16 Història de la xarxa de xarxes Per evitar el col·lapse d’una xarxa de comunicació quan una part d’aquesta deixava de funcionar es van crear xarxes en les que la circulació de la informació no s’aturés. En el moment en què la informació és introduïda a la xarxa per ser enviada a un destinatari, no segueix un camà fix, sinó que cada ordinador connectat a la xarxa va fent avançar la informació cap a un altre. La informació ha de circular per totes les xarxes, independentment dels sistemes operatius o de les avaries. Aquestes normes s’anomenen protocols de comunicació. El protocol d’Internet s’anomena TCP/IP. Internet es va començar a utilitzar per enviar missatges, però l’any 1989 es va inventar un sistema per intercanviar arxius multimèdia, que es va anomenar World Wide Web.
- 17. 28/01/15 17 Història de la xarxa de xarxes Organització de la xarxa Internet Internet està configurada com una teranyina que envolta la Terra, i cada punt d’unió és una altra xarxa més petita formada per una empresa que ofereix el servei de connexió a Internet. Per poder identificar les xarxes i els seus ordinadors s’han assignat uns números anomenats adreça IP que no es poden repetir (192.168.12.108). Per no haver de memoritzar aquests números IP, cadascun té un domini assignat, que és un text significatiu i fà cil de recordar (www.iesmacardona.cat).
- 18. 28/01/15 18 Com viatja la informaciĂł per la xarxa El protocol TCP Un ordinador, independentment de la seva potència i del sistema operatiu que faci servir, ha de poder comunicar-se i intercanviar informaciĂł amb qualsevol altre. Quan aconseguim que dos ordinadors es connectin es posa en marxa el control de protocol de transmissiĂł (TCP), que analitza la quantitat d’informaciĂł que ha d’enviar i la fragmenta en petits paquets d’informaciĂł. El protocol TCP posa una etiqueta a cada paquet perquè l’ordinador que els rebi els pugui identificar. El protocol IP Quan el protocol TCP ha acabat de preparar els paquets d’informaciĂł, comença a funcionar el protocol IP, que Ă©s l’encarregat d’afegir a cada paquet que s’ha d’enviar l’adreça de l’ordinador de destĂ i tambĂ© l’adreça de l’ordinador que l’envia. Finalment es genera un conjunt numerat de paquets amb unes etiquetes que porten l’adreça de destĂ, la d’origen i la longitud del contingut de la informaciĂł. A continuaciĂł, l’ordinador connectat a Internet comença a enviar els paquets als nusos de la xarxa fins que arribin al seu destĂ. Com que cada paquet pot agafar camins diferents, arriben al destĂ de forma desordenada. Finalment l’ordinador de destĂ, fa que el protocol TCP analitzi i ordeni tots els paquets que li han arribat per refer el missatge original.
- 19. 28/01/15 19 Programes I serveis Programes per verificar IP I connexió a Internet Per saber el número de l’adreça IP d’un ordinador, es pot utilitzar el programa ipconfig. Inici > Executar > cmd > ipconfig Aquest programa ens informa del nom de la xarxa que ens dona servei a Internet i el número IP que ens ha assignat. Per saber si la connexió del nostre ordinador funciona bé amb la xarxa Internet, hem d’executar el programa ping. Inici > Executar > cmd > ping www.iesmacardona.cat Aquest programa envia quatre paquets d’informació a l’ordinador de l’adreça electrònica que li escrivim. Si l’ordinador i la xarxa funcionen correctament, ens dirà el temps que ha tardat cadascun dels paquets a anar i tornar, l’adreça IP de l’ordinador i el nom d’aquest ordinador. Per saber per quin camà passen els paquets de la nostra connexió, fem servir el programa tracert i l’adreça on volem anar. Inici > Executar > cmd > tracert www.iesmacardona.cat Aquest programa ens diu per quin ordinadors de la xarxa d’Internet estan circulant els paquets d’informació, el nom de l’ordinador, les seves adreces IP i el temps que tarda en cada un dels enllaços.
- 20. 28/01/15 20 Programes I serveis
- 21. 28/01/15 21 Programes I serveis Serveis d'Internet · Correu electrònic: per enviar i rebre textos, imatges, sons o vĂdeos. · Llistes de correu: grups de persones que es relacionen a travĂ©s del correu. · News: grups de notĂcies classificats per temes: cinema, informĂ tica, economia... · World Wide Web: Ă©s el format que ens permet visualitzar la informaciĂł multimèdia amb text, imatges, sons i vĂdeos. Mitjançant enllaços podem “navegar” d’una pĂ gina a una altra. · Comerç electrònic: moltes empreses venen els seus productes a la xarxa. · IRC (Internet relay chat): permet conversar a vĂ ries persones alhora des de qualsevol punt del mĂłn, en temps real. · FTP (file transfer protocol): permet enviar o rebre qualsevol tipus de fitxer als diferents servidors de la xarxa. · Telnet: permet connectar un ordinador com si fos un terminal d’un servidor remot i treballar amb aquest segon ordinador des d’un altre lloc. · VOIP (voice over IP): permet utilitzar la connexiĂł d’Internet per parlar per telèfon.
- 22. 28/01/15 22 Comunicacions Satèl·lits de posicionament global (GPS) El sistema GPS estĂ format per una xarxa de 27 satèl·lits situats al voltant de la Terra en una òrbita a 20.000 km de distĂ ncia. Aquest sistema desenvolupat pel departament de Defensa dels EE.UU. ofereix cobertura a tota la Terra i permet conèixer la posiciĂł exacte amb una precisiĂł de pocs metres. Funcionament del sistema GPS L’aparell GPS connectat ha de rebre el senyal d’un determinat nombre de satèl·lits de la xarxa (com a mĂnim 3 o 4). L’aparell GPS rep la informaciĂł de la posiciĂł i el rellotge de cada satèl·lit localitzat. Aleshores, el GPS sincronitza el seu rellotge amb el dels satèl·lits i mesura el temps que triga a rebre el senyal cada satèl·lit. Amb aquestes dades determina a quina distĂ ncia estĂ de cada satèl·lit i amb les distĂ ncies trobades pot fer els cĂ lculs per obtenir les coordenades de latitud i longitud del punt on ens trobem.
- 24. 28/01/15 24 Comunicacions Utilització del GPS Hi ha molts aparells i programes que, mitjançant el sistema de posicionament global, poden ajudar a dirigir un vehicle, un vaixell, un avió, etc. des d’un origen fins a un destà determinat. A més de la posició, també representen els mapes de la zona per on s’està viatjant i els punts d’interès del recorregut (benzineres, parkings, hospitals, restaurants...). Aparells que permeten navegar amb GPS Aparells que permetes navegar amb GPS · Navegador: només serveix per orientar l’usuari. Disposen de pantalla tà ctil i funcionen sobre la imatge d’un plà nol digital. · PDA: moltes agendes electròniques porten incorporat un sistema GPS i la cartografia de la zona que ens interessi. La pantalla del dispositiu funciona com la dels navegadors. · Mòbil: els telèfons mòbils de gamma alta ofereixen sistemes GPS amb les mateixes prestacions que els anteriors. A aquestes funcions hi afegeixen els avantatges de la interactivitat que permet el telèfon i la connexió a Internet que també poden incorporar (reservar taula en un restaurant, comprar entrades d’espectacles, localitzar el vehicle, etc.).
- 25. 28/01/15 25 Aparells amb GPS
- 26. 28/01/15 26 Connexions ConnexiĂł de l'ordinador amb el router Per fer la connexiĂł amb cable, cal utilitzar un de parells trenats format per quatre parells de fils de coure coberts de material plĂ stic de diferents colors. Cada parell de cables (color / color amb bandes blanques) va trenat entre si i amb els altres tres parells per augmentar l’aĂŻllament i disminuir al mĂnim la captura d’interferències. Els parells trenats dels extrems del cable s’ordenen per colors segons una combinaciĂł marcada per la normativa de fabricaciĂł europea. Aquest fils s’introdueixen en un connector RJ45 que es pot connectar a la targeta de xarxa de l’ordinador i al router. La combinaciĂł de colors Ă©s la segĂĽent: 1- Blanc taronja 2- Taronja 3- Blanc verd 4- Blau 5- Blanc blau 6- Verd 7- Blanc marrĂł 8- MarrĂł 1- Blanc taronja 2- Taronja 3- Blanc verd 4- Blau 5- Blanc blau 6- Verd 7- Blanc marrĂł 8- MarrĂł Router/switch PC
- 27. 28/01/15 27 Connexions Connexió d'un PC amb un altre També s’utilitza el cable de parells trenats amb connectors RJ45 però els fils 1, 2, 3 i 6 es canvien de posició (cross-over). Els fils es canvien de posició perquè quan un ordinador emeti informació, l’altre actuï com a receptor d’aquesta informació. 1- Blanc taronja 2- Taronja 3- Blanc verd 4- Blau 5- Blanc blau 6- Verd 7- Blanc marró 8- Marró PC PC 1- Blanc taronja 2- Taronja 3- Blanc verd 4- Blau 5- Blanc blau 6- Verd 7- Blanc marró 8- Marró
- 28. 28/01/15 28 Trobareu aquest document al Moodle