2. Joan Miró: BIOGRAFIA
• Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, 25 de desembre de
1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels
màxims representants del surrealisme.
• A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país.
• Al principi va mostrar fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes,
evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La
masia, de 1921-1922, que evoca el mas d'estiueig de la família a Mont-roig del
Camp.
• A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint
amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment
a aquest moviment.
• En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va
manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que
en les seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-
los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler
doblegar-se a les exigències ni a l'estètica d'aquests mètodes, ni tan sols en els
seus compromisos vers els surrealistes.
• Un dels espais on millor es troba representada la seva obra és la Fundació Joan
Miró, fundada el 1975 i ubicada a Barcelona.
3. ESTIL
A París, Miró es va instal·lar al taller de Pau Gargallo, on va entrar en contacte
amb artistes provinents del dadaisme, i del surrealisme, amb el poeta André Breton
al capdavant.
Aquest període, principalment, va servir perquè Miró abandonés la seva època
detallista i sintetitzés la màgia ja apuntada en aquesta etapa anterior.
Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la
persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i
crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més
veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat.
Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-
ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat
en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a
vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través
de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe.
Femme (1981)
4. ANÀLISI DE
L’OBRA:CATALOGACIÓ
• Títol: Dona i Ocell
• Autor: Joan Miró
• Cronologia: 1981-1982
• Lloc on es troba/lloc original: Parc Joan Miró (Barcelona)
• Tècnica: Buidat de Formigó, in situ
• Formes: Exempta
• Dimensions: 22m d’altura x 529cm
• Tema: Art públic
• Estil: Contemporani
• Funcionalitat: Ornamental i decorativa
• Cromatisme: Policromada
• Estat de conservació: Molt bo
5. ANÀLISI FORMAL
• Dona i ocell és caracteritza per ser una escultura amb una evident aprença fàl•lica composta per
tres elements sobreposats
• Forma de representació molt característica, ja que és basa en l’in situ és va esculpir en el seu
mateix lloc on es troba actualment.
• La superfície de Dona i ocell és bassa en una part rugosa que la part de formigó que juntament
amb la ceràmica incrustada donen a la superfície de l’obra una mica més de polidesa i a l’hora
bellesa.
• En el punt de la lluminositat de l’escultura podríem dir que a causa de la seva multifacialitat, Miró
va buscar ressaltar tots els punts de l’obra.
• Dona i ocell presenta un moviment absolutament de repòs ja que és tracta d’una escultura morta
per la qual cosa presenta una total quietud i rigidesa.
• En relació al tractament del volum de Dona i ocell és pot dir que presenta un volum de
majestuositat.
• Composició pràcticament vertical.
7. CONTEXT HISTÒRIC
Dona i Ocell es va realitzar en un període en què la ciutat de Barcelona
va experimentar diversos projectes de renovació urbanística, on es va
convidar a artistes i arquitectes de renom a participar per refrescar la
imatge urbana de la ciutat, per la qual cosa l'any 1968, la ciutat de
Barcelona suggerí a Miró el projecte d'un mural per a la terminal de
l'aeroport. Augmentant aquest projecte, l'artista es comprometé a
dissenyar tres obres que donarien la benvinguda als visitants de la ciutat
segons en el medi en que hi arribessin: terra, mar o aire. Així creà
diferents obres: una per a l'aeroport, una per al paviment del Pla de la
Boqueria, i finalment Dona i ocell per al solar on hi havia l’l'antic
escorxador (enderrocat el 1979) i ara el Parc Joan Miró.
8. Altres obres:
Mural de l’aeroport de Barcelona (1970)
Mosaic del Pla de l’Os (1976)
Murals del sol i de la Lluna (1957)
