Tula, la gossa perdiguera
Download as PPTX, PDF0 likes859 views
Vegeu la guia didàctica a www.didacticolite.com Una gosseta jove que s'escapa de la família amb la que viu per a cadellar els seus dos primers fills. Preocupació dels joves de la casa sobre el fet i com la vida ens ensenya.Conte sobre la vida a al camp i els aprenentatges que a fer a partir de les experiències amb la vida dels animals, en aquest cas la vida d’una gossa perdiguera.
Tula, la gossa perdiguera
- 1. Tula, la gossa perdiguera
- 2. En un poble molt petit, perdut als Pirineus, hi vivia una família que estimava molt els gossos.
- 3. Ja feia dos anys que n’havien arreplegat un de petit. Era un cadell, una gossa perdiguera d’orelles llargues i ulls melancòlics. Tenia la pell fina com de vellut. Era tota plena d’unes taques marró com les castanyes que lluïa damunt la seva pell blanca.
- 4. En aquella casa hi vivien un nen i una nena: el Ton i la Teresa
- 5. Els agradava molt de sortir, els dies que no tenien escola, a passejar la Tula i córrer pel bosc, sense allunyar-se massa de casa seva.
- 6. La Tula era una mica entremaliada i, a vegades, es ficava per entremig dels camps de blat. En Ton sempre l’havia de renyar molt ja que feia malbé el blat i després no hi havia collita.
- 7. Un dia, van veure com els seguia un gossot molt gran que semblava que buscava borina, com si es volgués barallar amb la Tula. Tant el germà com la germana, tenien molta por i no sabien què fer. De sobte, la Tula va arrancar a córrer i el gossot va marxar darrere d’ella, semblava com si juguessin... Cridaven a la Tula de tota la seva veu. -Tula....Tula...
- 8. La Tula no els feia cas. Marxava enllà, enllà i corria de pressa. Van córrer al seu darrere però aviat la van perdre de vista.
- 9. La van anar cridant per tot el bosc fins que es va fer fosc: - Tula....Tula... Però com que la nit queia van decidir de tornar cap a casa, amb molta tristesa i sense la Tula.
- 10. En arribar a casa ho van explicar al pare i a la mare i els van dir que no s’amoïnessin, que estessin ben tranquils que la Tula ja sabia tornar i ho faria molt aviat. I potser portaria una sorpresa, els va comentar la mare.
- 11. L’endemà, la mare, el pare i les criatures van tornar al lloc on s’havia perdut la Tula, però res, no la van trobar!
- 12. Van passar molts i molts dies; els marcaven en un calendari gran que hi havia a la cuina. Ja tenien coll avall que la Tula no tornaria.
- 13. Al cap d’un temps, passejaven els infants pel bosc i els va agafar de sorpresa una pluja desfermada. Plovia a bots i barrals. Corre que correràs, van arribar a una barraca de vinya. Van entrar tan de pressa que no es van adonar que tenien companyia.
- 14. Tot d’un plegat, la Teresa va veure en la foscor del fons de l’espai, uns ulls lluents que els fitaven i s’acostaven a ells. Es van anar enretirant amb ganes de posar-se a córrer, però sense espai per fer-ho.
- 15. Quina sorpresa quan aquell personatge que els venia al damunt va passar pel llindar de la porta i la llum grisa de la pluja els va permetre de veure que no era ningú més que la Tula... la seva tan enyorada Tula!!! Van veure també que venia cap a ells tot remenant la cua i posant el llom per a rebre una carícia. Tots dos li parlaven com si l’animal els pogués entendre: - Tula!!! Per què vas marxar? - Que ja no ens estimaves? - Tornaràs amb nosaltres de seguida que acabi de ploure?
- 16. Amb tota la conversa, les carícies i les abraçades, va passar una llarga estona i va parar de ploure. La Teresa va dir: - Anem, marxem cap a casa, Tula! Que el pare i la mare també estaran molt contents! Tant el germà com la germana van començar a caminar cap a fora de la barraca. La Tula, però, no els seguia. La cridaven, però res, no venia. En Tom va fer el gest d’entrar a buscar-la però la va veure que sortia amb un cadell entre les dents. Els el va posar a terra, davant els peus i el van agafar, acaronar, petonejar... quina alegria, saltaven de felicitat...
- 17. - Mira Teresa, va dir en Ton, la sorpresa que va dir la mare. - I, què n’és de fi!!! Li posarem Dolç! - Vinga, Tula, cap a casa! JA TINDREM CURA DEL TEU FILLET, li van dir amb molta intenció per tal de ser convincents.
- 18. Però la Tula tornà a entrar a la barraca, encara no era moment de seguir-los perquè va tornar a sortir amb un altre cadellet a la boca... una situació emocionant. Es van quedar parats. - Si tu en aquest que guardes a la mà li dius “Dolç” doncs jo en aquest altre li diré “Salat”, va dir el Ton. El van agafar i, com a l’altre, l’omplien de carícies i li donaven escalfor.
- 19. I la Tula, amb la cua molt dreta, va passar davant el noi i la noia i va caminar fins a casa. Prou que sabia el camí! Ara ja podem marxar o encara en tens més de gossets?
- 20. La Tula va ser mare temps enllà, Dos fillets va cadellar Un es va dir Dolç, l’altre Salat I vet aquí que el conte s’ha acabat.