3r l'aparell circulatori
- 2. 1. L'aparell circulatori humà És l'encarregat de: Distribuir l'oxigen i els nutrients a totes les cèl·lules del cos. Recollir el diòxid de carboni i els productes d'excreció procedents de les cèl·lules. Està format per: Un líquid circulatori: la sang. Una bomba que l’impulsa: el cor. Uns conductes: els vasos sanguinis artèries, venes i capil·lars sanguinis i els vasos limfàtics .
- 3. Els components de l’ap. circulatori El cor Els vasos La sang
- 4. 2. La sang Formada per un líquid: plasma sanguini i per diversos tipus de cèl·lules: els glòbuls vermells , els glòbuls blancs i les plaquetes . El plasma està format per aigua i per substàncies dissoltes (sals minerals, glucosa, lípids i proteïnes). El plasma sense proteïnes es denomina sèrum sanguini .
- 5. Cèl·lules sanguínies (Imatge basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)
- 6. Glòbuls vermells=eritròcits=hematies Els glòbuls vermells , eritròcits o hematies són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna que conté ferro i és capaç de captar i alliberar oxigen. Nº: 4,5-5,5 milions/ml Origen: medul·la dels ossos llargs. Vida mitjana: 120 dies
- 12. Glòbuls blancs=leucòcits Els glòbuls blancs o leucòcits poden tenir funció: fagocítica ( neutròfils , eosinòfils , i monòcits ), generadora d'anticossos ( limfòcits ) productora de vasodilatadors ( basòfils ). Nº: 8 000/ml Origen: medul·la òssia Vida mitjana: h/dies/anys
- 13. Glòbuls blancs
- 14. Més glòbuls blancs eosinòfil limfòcit monòcit neutròfil
- 16. Plaquetes=Trombòcits Les plaquetes són fragments de citoplasma que contenen proteïnes que inicien la coagulació de la sang . Nº: 260.000/ml Vida mitjana: 5-11 dies. Origen: medul·la òssia, melsa, pulmó.
- 17. Plaquetes
- 21. 3. Els vasos sanguinis Es diferencien tres tipus: capil·lars artèries venes
- 22. Artèries Vasos que duen sang que prové del cor, a altres parts del cos . Són elàstiques gràcies a tenir una gruixuda capa muscular intermèdia . Totes, menys l'artèria pulmonar, duen sang rica en oxigen. La sang hi circula a alta pressió.
- 23. Més artèries
- 24. Venes Vasos que duen sang que retorna cap al cor . Són molt poc elàstiques, per tant tenen unes vàlvules internes per a evitar el retorn de la sang. Totes, menys la vena pulmonar, condueixen sang pobra en oxigen. La sang hi circula a baixa pressió.
- 25. Capil·lars sanguinis Vasos extremadament prims que uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes . Les seves parets són tan primes que permeten l'intercanvi de gasos en els pulmons, l'entrada de nutrients a l'intestí i la sortida dels productes de excreció en els ronyons.
- 26. 4. L'aparell circulatori . Conjunt de tots els vasos sanguinis. L’aparell circulatori és doble i complet . Doble perquè comprèn dos circuits, que són el pulmonar i el general . Complet perquè en el cor no hi ha barreja de sang oxigenada i no oxigenada, la sang oxigenada passa per la part esquerra del cor i la no oxigenada passa per la part dreta.
- 27. 5. Parts del cor Aurícula dreta Aurícula esquerra Ventricle dret Ventricle esquerre Vàlvula tricúspide Vàlvula mitral Artèria aorta Vena cava sup Artèria pulmonar miocardi pericardi endocardi Vàlvules semilunars Vena pulmonar
- 28. Vàlvules mitral i tricúspide Vàlvula tricúspide Vàlvula mitral
- 29. Mitra episcopal
- 31. Moviments del cor (1) El cor funciona com una bomba aspirant-impel·lent. Realitza moviments de relaxació ( diàstoles ) seguits de moviments de contracció ( sístoles ). El cicle cardíac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes:
- 32. Diàstole (relaxació) Les parets de les aurícules i dels ventricles es relaxen i aspiren la sang, la qual arriba per les venes caves i pulmonars. La sang que omple les artèries no retrocedeix gràcies que les vàlvules semilunars o sigmoidees estan tancades. Aquesta fase dura 0,35 segons.
- 33. Sístole auricular Les parets de les aurícules es contreuen. S'obren les vàlvules auriculo-ventriculars (mitral i tricúspide) i la sang passa als ventricles. Aquesta fase dura 0,15 segons.
- 34. Sístole ventricular Les parets dels ventricles es contreuen. La sang del ventricle esquerre passa a l'artèria aorta, cap a la resta del cos. La del ventricle dret passa a l'artèria pulmonar cap als pulmons. Aquesta fase dura 0,3 segons.
- 35. Sístole i diàstole AD = Aurícula dreta , AE = Aurícula esquerra, VD = Ventricle dret, VE = Ventricle esquerre (Imatge basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)
- 36. El cor
- 37. El cor
- 38. 6. Principals artèries i venes Les principals venes són les venes pulmonar s que porten sang procedent dels pulmons a l'aurícula esquerra, i la vena cava (superior e inferior) que porta sang de la resta del cos a l'aurícula dreta. Les principals artèries són l' artèria pulmonar que des del ventricle dret porta sang als pulmons i l' artèria aorta que des del ventricle esquerre porta sang a la resta del cos.
- 40. 7. El sistema limfàtic Constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics. El líquid que conté es denomina limfa . Els vasos limfàtics són cecs, és a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen part del líquid intersticial i el condueixen als vasos sanguinis. El sistema limfàtic realitza tres funcions: Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressió, ha sortit dels capil·lars sanguinis. Transportar els greixos absorbits en l'intestí evitant així que arribin massa concentrats al cor. Produir anticossos . En els ganglis limfàtics es generen limfòcits, els quals produeixen anticossos. Els principals ganglis limfàtics es troben el coll, aixelles i engonals. La seva inflamació és símptoma de patir una infecció.
- 46. Qui vediamo un macrofago che ingloba due globuli rossi ormai vecchi e inutili. Il globulo rosso ha una vita media di 90 giorni. Uno dei sintomi sua obsolescenza è il cambiamento della sua forma, che da lenticolari diventa sferica. Tutto il materiale di cui il glóbulo rosso è constituito verra poi riutilizzato dal corpo humano . In questa fotografia al microscopio eletronico a scansione, vediamo al centro una cellula cancerosa aggredita da un grupo di linfociti T Killer.
- 47. Qui vediamo in una fotografia come awiene il passaggio dei globuli bianchi attraverso la parete del vaso sanguigno. E’ evidente come i globuli bianchi modificano, come contorzionisti, la propria forma per poter passare. Una volta passati i globuli bianchi riassumono la forma originaria.