2. ESQUEMA INICIAL
P E N S E M E N L 'A R T
C o n c e p te d 'art N e ce s s ita t i f un c ió d e l'a rt L 'a rtis ta i e ls c lie n ts
R e s ta urac ió F u n c ió d e ls M us e u s
L a c o n s e rv a ció
d e l'o b ra d 'art
L 'a rt c o m a p a trim o n i
2
3. PENSEM EN L’ART
Només un 5% del període de presència humana s’ha practicat l’art,el més
recent. Del 95% anterior no en coneixem vestigis. La creació artística, doncs,
està estretament vinculada a l’evolució humana: l’HOMINITZACIÓ no va, per
força, lligada a HUMANITZACIÓ.
L’art ens apropa a la societat que el va crear: quan veiem, en un museu, una
peça prehistòrica, o egípcia,... el plaer estètic i l’emociò que sentim ens hi
apropa, fa sorgir en nosaltres el que hi tenim en comú: el gust estètic o el
sentiment de reconèixer codis d’expressió de la bellesa en d’altres societats i
d’altres èpoques.
Naixement d’una obra d’art
Una obra d’art és la suma de molts elements en un moment concret de la
història. Una obra és patrimoni d’un poble, d’una cultura, per això l’hem de
guardar i conservar.
En veure-la, reflexionem sobre el seu creador, els comitents, el sentit que tenia
per ells.
3
4. CONCEPTE D’ART
Estudiar art no és només conèixer la successió cronològica d’estils i els seus trets,
sinó també aprofundir en aspectes com l’obra i l’autor, tècnica, context social i
ideològic,...
Conèixer la funció social que complia, com s’integrava en la cultura el seu temps,
com satisfeia les necessitats de la societat del seu temps.
Saber com ha valorat els seus artistes cada època : si valorava l’habilitat, la
creativitat, la gosadia, la tècnica, el domini del color o de la llum,...
Tradicionalment l’art s’ha dividit en ARTS MAJORS: arquitectura escultura i
pintura –que són les que nosaltres estudiarem- i ARTS MENORS: ceràmica,
orfebreria, joieria, tapisseria, ...
També es podria parlar d’ ART TRANSCENDENT (aquell que vol perdurar: pintura,
arquitectura,...) i l’ ART EFÍMER (aquell que es produeix i desapareix en el mateix
moment: dança, música, teatre,...).
Amb tot hi ha alguns dubtes que cal pensar abans de contestar:
on comença i s’acaba una art: La Pedrera és arquitectura només?
els homes del Paleolític tenien consciència creadora?
4
5. Com es valora una obra d’art?
Cada societat determina els aspectes que ha de presentar una obra per
considerar-la art.
Les generacions posteriors o les altres societats apliquen criteris de
valoració si una obra d’art ha integrat i explicitat els valors del seu temps,
com s’ha relacionat amb el passat o com es projecta cap el futur...
Definició
Hi ha moltes opcions i fins i tot contradictòries entre elles.
habilitat per fer certes coses, adquirida amb l’estudi i l’experiència
tot el que tendeix a aconseguir bellesa (o no...)
formes amb què una persona comunica amb d’altres
......
5
6. Concepte d’història de l’art
La història de l'art és la ciència o el sistema ordenat de coneixements
que estudia totes les creacions artístiques, el seu context històric i les
seves circumstàncies espacials o temporals.
Analitza les diverses obres d'art de cada època com a elements propis
de la cultura i la societat que, tanmateix, tenen el seu propi llenguatge i
les seves pròpies lleis internes.
No s’ocupa tan sols de descriure i documentar les obres, sinó que també
en valora i n’explica l'origen dins d'un context històric, cronològic,
geogràfic, ideològic i econòmic.
6
7. Historiar l'art
Les pràctiques i maneres d'historiar l'art són diverses. No hi ha un model
d'història de l'art, sinó diferents models o pràctiques historiadores que
anomenem metodologies.
Cap de les metodologies proposades per a historiar i analitzar les obres d' art no
comprèn la diversitat d'aspectes de les manifestacions.
La base de la història de l’art ha de buscar una explicació global i completa de
les obres. Per a fer-ho cal una aproximació interdisciplinària. Podem trobar
enfocaments formalistes, iconològics o semiòtics, però són menys freqüents els
enfocaments interdisciplinaris.
En la seva gènesi, la història de l’ art com a ciència es basava en la biografia de
l'artista, que mira de transmetre'n la vida, però no en l'explicació de l'obra. En el
S XVI, Giorgio Vasari intenta historiar l’art a partir d'un catàleg de biografies
d'artistes. Altres historiadors preferien transmetre tant la biografia de l'obra
com la de la vida de l’artista.
7
8. El 1764, l'arqueòleg alemany J. Winckelmann va escriure la primera història de
l’art. La seva Història de l'art en l'Antiguitat se centra en Grècia i en les causes de
les seves formes, la seva evolució, el llenguatge de les obres, els trets comuns a les
obres, i defineix l'estil clàssic.
En el S XIX es desvetlla la preocupació per relacionar l'art amb el context històric.
J. Burkhardt escriu La cultura del Renaixement a Itàlia (1860), en què reconstrueix
una època a partir d'una barreja de fets històrics, culturals i artístics. H. Taine
defensa, en la seva Filosofia de l’art (1865) que per a comprendre una obra és
imprescindible estudiar-la en relació amb el seu moment històric.
Però és a la fi del S XIX quan sorgeixen els corrents metodològics de la història de
l’art: el formalisme i la iconologia, que són oposats i que es mantenen fins als
nostres dies.
Hi ha altres corrents metodològics que també s'apliquen a la interpretació i
l’anàlisi de les obres d'art, com ara la psicologia de la forma, la sociologia de l’art i
la semiòtica, com ara el formalisme que s’interessa pels aspectes formals de l’obra
d'art. 8
9. Alguns historiadors de l’art entenen l’obra com a resultat d'unes formes i unes
matèries que es formen en un medi geogràfic i històric. Els historiadors de l'art
formalista són, entre d' altres, Riegl, Wölfllin i Focillon.
Tanmateix, cal no oblidar que per a comprendre la forma d'una obra d'art no se
l'ha de dissociar de la seva funció, el seu significat i la seva circumstància històrica.
I també la iconologia. Els termes iconografia i iconologia s'utilitzen indistintament
per a referir-se al mètode de la història de l’art que estudia els temes i els
continguts de les obres. El seu principal objectiu consisteix a esbrinar el significat
de les obres. Estudia la història de les imatges i interpreta els continguts o
significats de l'obra d'art, és a dir, el contingut de l'obra com a producte cultural
dins d'una ideologia. Els seus principals representants són Panofsky, Gombrich i
Wittkower.
9
10. NECESSITAT I FUNCIÓ DE L’ART
“Una humanitat sense art seria tan pobra com una naturalesa sense
arbres”. Paul Klee
Sempre s’ha produït art, tot i que hagi presentat formes diferents segons
l’època
mitjà d’ostentació
vehicle d’expressió
explicitació d’un programa ideològic o polític
element lúdic
...
L’art actua com un mitjà de relació i/o de crítica: una obra sobreviu a l’autor i
el seu temps i es converteix en una mitjà d’informació, en un document
històric. Per exemple: un mosaic grec o romà ens informa de com entenien la
vida uns grups socials concrets en un moment determinat. Per ells era un
element ornamental que anava lligat al seu estatus. És a dir, l’art ens informa
dels valors d’una societat.
10
11. L’ARTISTA
Durant la història la figura de l’artista ha tingut una consideració diversa
els grecs no ho tenien del tot clar: Sòcrates, fill d’un escultor, o Plató i Aristòtil,
no valoraven l’art massa positivament.
en l’Edat Mitjana eren considerats artesans d’un gremi i l’anonimat els
caracteritzava.
en el Renaixement hi ha un canvi radical: comencen a ser considerats erudits,
intel·lectuals que discutien en els palaus protegits per Mecenes. Trenquen amb
els gremis no sense problemes, això també fa que els artistes surtin d’ambients
molt diferents trencant la línia mestre, oficial, aprenent. La ruptura del vincle
gremial, que tot ho controlava, afavorirà la creativitat, la recerca i l’originalitat.
11
12. Relació artista-client
Fins els segle XIX l’art estava subordinat al poder i l’artista estava fortament lligat
per un contracte que en determinava l’obra final.
Els artistes medievals supeditaven la seva creativitat a qui els feia la comanda
que marcava el contingut i el missatge de l’obra.
En el Renaixement coneixem artistes famosos, però no en sabem res dels molts
excel·lents escultors i pintors que treballaven a les seves ordres. El mateix podem
dir de molts dels pintors de més renom del Barroc.
Velázquez va entrar a la cort que li donà fama, casa, títols, però va hipotecar bona
part de la seva creativitat i llibertat.
Els clients, els qui pagaven l’obra: església, reis, papes, nobles, marcaven uns
camins que s’havien de seguir.
A partir de l’aparició de la burgesia i dels marxants en el mercat de l’art l’artista
guanya llibertat, però la seva vida esdevé, també, més incerta.
12
13. L’ART PATRIMONI DE LA HUMANITAT
L’art, com les tradicions, forma part del patrimoni comú d’un poble. Cal conèixer
aquest patrimoni, valorar-lo i vetllar per la seva conservació.
Patrimoni és tot allò que ens fa prendre consciència de la nostra identitat:
costums, llengua, tradicions, art. És el conjunt de signes d’identitat d’un poble i
d’una cultura que es transmet a la història futura.
El patrimoni és un bé cultural (Convenció de la Haia, 1954)
béns mobles i immobles que siguin importants en un patrimoni, com ara
monuments arquitectònics, obres d’art, camps arqueològics, llibres i
manuscrits,...
edificis destinats a conservar/exposar els béns anteriors, com ara arxius,
biblioteques, museus,...
A l’estat espanyol, des del 1778 existeix la Real Academia de Bellas Artes de
San Fernando, creada per Ferran VII, que havia de vetllar per les obres d’art del
passat i impedir-ne la sortida del país (ha estat un objectiu força fracassat)
Dins l’àmbit mundial la UNESCO, organisme dependent de l’ONU, amb seu a
París, s’ha especialitzat en vetllar pels temes de cultura i educació.
13
14. CONSERVACIÓ DE LES OBRES D’ART
L’obra d’art és irrepetible i cal conservar-la, però no sempre hi ha hagut consens
sobre COM s’ha de fer.
Col·leccionisme: ja l’emperador Adrià, a Vil·la Tívoli començà una ingent
col·lecció d’art grec que va caure en l’oblit en l’època medieval.
Espoliació dels papes de monuments romans –perduts ja per sempre-, a finals
de l’edat mitjana, per obtenir pedres pels seus nous monuments.
Restauració: com a ciència va néixer al S. XIX quan Pius VII reuní artistes i
arquitectes per restaurar els edificis més emblemàtics de Roma: Colisseu, arcs de
Titus i de Constantí,...
Viollet-le-Duc, (Segona meitat del s. XIX), va llançar la idea de
restaurar=restablir i va elaborar una sèrie de teories que no sempre s’adien a la
realitat, més aviat recollien posicions romàntiques en voga. Així es va restaurar
(restablir) molts monuments: Nôtre Dame de París, la ciutadella de Carcassona, la
catedral de León, l’Alcàsser de Sevilla, l’Alhambra de Granada , el monestir de
Ripoll, etc. Tot això es va fer afegint el que mai havien tingut, però que en teoria
els pertocava.
Ruskin, teòric anglès, proclamà que l’obra d’art és una creació i només
pertany al creador i al seu temps: qualsevol intervenció és arbitrària i pot
modificar el seu esperit inicial.
14
15. Funció dels Museus
Els museus es remunten a la Grècia clàssica i van experimentar una gran
empenta amb les col·leccions dels Medici, dels papes renaixentistes, dels grans
sobirans dels estats moderns, base dels grans museus actuals: Prado, Ermitage,
Louvre, Vaticans, British, Uffizi,...
El 1946 la UNESCO creà l’ICOM (Consell Internacional de Museus) i defineix el
Museu com una institució al servei de la societat, la qual adquireix, conserva,
exposa i comunica els béns més representatius de la naturalesa i de l’home, a fi
de salvar-los, d’augmentar-ne rels coneixements i d’afavorir el
desenvolupament del patrimoni, de l’educació i de la cultura.
Poden ser privats o públics, sense ànim de lucre i al servei de la societat.
Camilo Boito: les obres d’art són un document molt valuós per la història
de la humanitat i si cal una intervenció cal reparar abans que restablir,
evitant afegitons artificials.
15
16. 1. Aplica les definicions d'"art" al fragment del fris del Partenó. Quins creus que són els
elements que determinen que aquesta peça es consideri una obra d'art?
EXERCICIS
Posidó Apol·lo Àrtemis
16
17. 2. Quins aspectes poden intervenir en un estudi de l'aqüeducte del Pont del Diable a
Tarragona?
17
18. 3. Per encàrrec de la UNESCO, el temple egipci d’Abu Simbel va ser desmuntat per tal de
salvar-lo de la inundació de la presa d’Assuan (1968). Quines conclusions pots treure de la
intervenció de la UNESCO a Egipte?
4. Valora les diferents actituds restauradores: la conservacionista i la intervencionista.
Raona les dues posicions i aplica-ho a algun exemple que coneguis.
5. Quina concepció tens de la figura de l'”artista”: un creador?, un cronista?, un
revolucionari?, un poeta?, un artesà?, un marginat?, un professional?, un venut? . . . .
6. Justifica la necessitat de conservar les obres d'art en un museu des de la perspectiva:
a) d'un museu
b) d'un comerciant d'art
c) d'un ciutadà
d) d'un artista
e) d'un habitant d'un poble amb patrimoni artístic
18
19. 7. Cézanne afirmava: “Pisarro diu que s'ha de cremar el Louvre. Té raó, però no s'ha de fer”.
Que n'opines, d'aquesta actitud i com valores la posició que Marinetti expressada en el
següent text?
“Museus cementiris! Idèntics, realment, en el seu sinistre aplegament de cossos. Dormitoris
públics, on es descansa per sempre, esquena contra esquena, amb éssers a qui s'odia o que
s'ignora... Que se'ls faci una visita anual, com qui va a veure els morts... passi. Que es
dipositi una vegada l'any flors als peus de la Gioconda, podem acceptar-ho. Però que anem
a passejar quotidianament pels museus les nostres tristeses, la nostra fràgil covardia, el
nostre íntim desfici... és inadmissible”.
8. Com es pot justificar l’existència de col·leccions privades d'art?
9. Les pintures romàniques de l'església del poble de Mur i una bona part del claustre
romànic de Cuixà són als Estat Units; les escultures supervivents del Partenó d'Atenes són al
Museu Britànic; les del temple d'Afaia a Munic, etc. Comenta i valora aquest fenomen.
19
20. SÍNTESI
Compara les diverses valoracions del concepte d'art al llarg de la història.
Explica quina és la finalitat de la història de l’art. Indica i resumeix les diverses
metodologies d'historiar l’art.
Compara la situació social de l’artista en el món clàssic, en el Renaixement i en
l’actualitat. Indica qui són els seus mecenes en els diversos moments històrics.
10. El 10 de juny de 1926 va morir Gaudí i l’obra de la Sagrada Família va quedar
inacabada. Encara avui la polèmica és viva: S'ha de continuar l’obra? S'ha de deixar com
estava quan Gaudí va morir? Quina és la teva opinió sobre aquest tema?
11. Per que creus que l'artista-dona no ha estat valorada per la crítica al llarg de la
historia? Dit d'una altra manera: creus que hi ha hagut dins el món de l’art criteris
discriminatoris per raons de sexe?
20
