2. Sembla que, a la Prehistòria (fins, aproximadament, vuit mil anys abans de Crist), pels primers pobles, l'Art era una forma de màgia; aquells caçadors primitius feien als murs de les seves coves pintures de la captura dels animals: era una preparació del que anaven a fer i potser en aquests actes ja pensaven que començaven a atrapar els animals. Cova Remígia (calc d'Obermaier-Porcar). Pels primers reialmes que hi havia a la regió del Pròxim Orient (Egipte i Mesopotàmia) (entre el tercer i el primer mil·lenni abans de Crist), l'Art era una eina de propaganda del governant, que es presenta sovint com el protegit dels déus.
3. Akenaton oferint al Sol , Museu del Caire (De Huyghee, El Arte y el Hombre, Vol I, 147. 1. Què veus? Qui hi ha? Què passa? Fan tots el mateix? Tenen tots la mateixa alçada? 2. Entens el que veus? Un esquema , fent les línies més importants, ens ajuda a entendre la imatge. 3. Què representa? Per què un és més gran que els altres? Per què duu un barret punxegut? Què és la bola de dalt? Què són les línies que li surten, què hi ha al final d’aquestes? Què tenen a les mans? Pensa aquestes coses; a més... 4. Tingues en compte les següents qüestions: Et fixes en el que veus, ho mires de debò? Te’n recordes d’una cosa, o d’un lloc, quan ja no el tens al davant? Potser, a vegades, alguna cosa, lloc o persona, nova, et recorda el que ja coneixes? Estàs atent al que t’envolta? Intentes comprendre el perquè de les coses? Quan veus una pel·lícula, ¿ho fas per distreure-t o, alguna vegada, li busques un sentit amagat ?.
4. Guerrer A de Riace , Museu de Reggio Calabria. Segle V abans de C?. A: I bronzi de Riace , 28. Laocoont i els seus fills atacats per les serps , Museu Vaticà. Pels Grecs, l'Art, primer, havia de presentar les persones tal com havien de ser a un estat ideal , amb un gran equilibri , de cos i d’ànim; després, els hi va interessar més expressar tots els sentiments , encara que siguin desordenats, i la realitat crua, encara que no sigui com d’ideal.
5. Aqüeducte romà de Tarragona (dit Pont de les Ferreres ), segle I abans de C. Els Romans usaven l'Art com una eina de propaganda, per impressionar i fer veure a la gent que el seu govern era bo: endegaven moltes obres públiques, com aquest aqüeducte ; prenien elements de tots els pobles que anaven incorporant a l'Imperi, per exemple l’arc, que s’havia inventat a Mesopotàmia i ells no coneixien.
6. VEURE O MIRAR Veure és prendre consciència del món exterior amb els ulls mitjançant la llum. Mirar és veure amb atenció. Aquest ull el duia el faraó Tutankamon com un símbol del seu poder: fíxa-t que surten dues línies de l’ull, recordant com una A, manifestant el camp de la visió. Els animals de les bandes (un voltor i una serp) representen les dues parts d'Egipte L 'ull d'Atum , metall esmaltat, Museu Egipci, El Caire, anys.18 dinastia. A: Ions: Egyptian Mithology , p. 26.
7. Què hi ha aquí? Poca cosa. Només un got d’aigua, una gerra i alls; però el pintor no s’ho ha mirat com una cosa que ara és i després ja no, sinó per la seva bellesa, a les formes, colors, esclats.. Fixa’t amb la transparència de l’aigua, una cosa ben humil i que no val res. Els artistes no veuen les coses sinó que les miren o contemplen ; la seva atenció no és pràctica: no serveix per a res; ells s’entusiasmen amb el que veuen i els hi passa i ho expressen en l’objecte artístic. Chardin: Got d'aigua i gerra , oli sobre tela, cap el 1760, Carnegie Museum of Art (Pittsburg, EUA) a: Schneider: Naturaleza Muerta , p. 9.
8. LES FORMES D'EXPRESSIÓ ARTÍSTICA . Aquestes diferents formes de fer l'Art han anat canviant en el temps : hi ha una gran diferència entre la forma de veure el menjar a Holanda, al segle XVII ... 1. Heda, Natura Morta , oli sobre tela, cap el 1650, Rijksmuseum, Amsterdam. ... i la dels Estats Units, al segle XX. Oldenburg, Dues Hamburgueses amb formatge , 1962, cartró pintat, Museu d'Art Modern, Nova York. A: Hughes, The Shock of the New, 358.
9. Els estils, la forma amb la que els artistes fan les obres, també ha variat molt segons les èpoques i les cultures: el Laocoont ens presenta, amb la més gran versemblança el sentiment del dolor. Laocoont i els seus fills atacats per les serps , Museu Vaticà. En canvi, l’artista de la Polinèsia retrata al seu avantpassat de forma simbòlica i no realista. Màscara d'avant-passat , Nova Guinea, Museu de l'Home, Paris. A: Huyghee, El Arte y el Hombre, Vol. I,96, làmina.
10. KRAFFT, Autorretrat, 1493/6, Església de St. Llorenç, Nürenberg. A: Encyclopaedia Universalis , Vol. 13, 366. ¿ CARA ?, Picasso . Ara, però, els artistes reconeguts, com Picasso, són aclamats com a genis. A l’Edat Mitja l’artista havia de fer el que li deia el seu client: era només la mà que executava la voluntat de qui li pagava.
11. El Naixement de Crist, pintura sobre fusta provinent de Sagàs (segle XII), Museu de Solsona. Avui l'Art és allò més preciós però no sempre ha estat així; l‘Art Romànic, per exemple, fins arribar al segle XX, estava arraconat, quan no era destruït, perquè es creia que no tenia cap valor .
12. El Naixement de Crist, pintura sobre fusta provinent de Sagàs (segle XII), Museu de Solsona. A l’Edat Mitja l'Art es va fer servir com a eina per a ensenyar al poble les idees religioses: la majoria de la gent no sabia llegir ni escriure i l'Art servia per a presentar, amb una forma entenedora, la doctrina cristiana.
13. Al Renaixement, l'Ésser Humà és el centre i mesura de totes les coses i l'Art ho reflecteix donant una gran importància a la representació de la figura humana. Mantegna: El Marquès Ludovico Gonzaga i la seva Cort , pintat al fresc, Càmera dels Esposos, Palau de Màntua (Itàlia), cap el 1465. A: Camesasca: Mantegna , p. 42.
14. Al Barroc, al món protestant, el guany es converteix en la gran força que mou els grups humans, i l'Art també ho acusa, destacant la riquesa. Heda, Natura Morta , oli sobre tela, cap el 1650, Rijksmuseum, Amsterdam.
15. Géricault, L'Envejosa , oli sobre tela, cap el 1820,Museu de Belles Arts de Lió (França). Màscara d'avant-passat , Nova Guinea, Museu de l'Home, Paris. A: Huyghee, El Arte y el Hombre, Vol. I,96, làmina Al segle XIX hi ha grans canvis: es vol fer evident l'interior de l'ànima humana i, d'altra part, els artistes volen captar el món científicament . Els països europeus més importants ocupen territoris fora d'Europa que es converteixen en colònies, explotant-se en benefici dels europeus les seves riqueses. L'Art d'aquests pobles, primitiu i molt diferent del nostre, influirà en els artistes occidentals. .
16. Pollock, Número U , oli i purpurines sobre tela, 1950, Museu d'Art Modern de Nova York. A: Sandler, El Triunfo de la Pintura Norteamericana, 297. D'altra part hi ha artistes que no s'interessen pel món exterior i només volen representar el que duen dins; així s'arriba a l' abstracció . Al segle XX els artistes organitzen moviments per renovar l'Art, que s'anomenen avantguardes, o també ismes: Cubisme, Surrealisme, Futurisme...; tenen poca durada i, ben de pressa, en ve un de nou que desplaça al que, a determinat moment, es tenia per més important.
