3. DORÍFOR. POLÍCLET

3. DORÍFOR de Policlet el vell
FITXA TÈCNICA (documentació general):
Catalogació i anàlisi formal
Títol: Dorífor (del grec, portador de llança)
Escultor: Policlet el vell
Cronologia: Entre 450 i el 420 aC (s. V, el de Pèricles)
Estil: Grec, de l’època clàssica
Localització d’origen: Desconeixement d’on se situava antigament
Localització actual: Diverses còpies (Museu Vaticà de Roma, Museu Nacional de Nàpols)
Material: Original de bronze (altres còpies de marbre)
Tècnica: Original bronze (fosa a la cera perduda), marbre (talla)
Forma: Escultura exempta
Tipologia: Dempeus
Cromatisme: Monocroma
Dimensions: 2’15 m d’altura
Tema: Atleta llancer
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna 2n B: Martina Ráshkova (2010-11)
Professora: Assumpció Granero Cueves
(revisió 2010-11, darrera revisió 2014-15)

3. DORÍFOR
1.- Inserció en el context històric (1p)
1.A.- L’artista: Propòsit de Policlet
1.B.- Regla de Proporcions
2.- Anàlisi tècnica i formal (1p)
3.- Aspectes iconogràfics (1p)
4.- Justificació de l’estil, models i influències (1p)
4.A.- Valoració estètica: Fites aconseguides
4.B.- Models i influències
5.- Altres obres de Policlet d’Argos

3. DORÍFOR
1.- Inserció context històric (1p)
1.A.- L’artista: Propòsit de Policlet
1.B.- Regla de Proporcions
2.- Anàlisi tècnica i formal (1p)
3.- Aspectes iconogràfics (1p)
4.- Justificació de l’estil, models i influències (1p)
4.A.- Valoració estètica: Fites aconseguides
4.B.- Models i influències
5.- Altres obres de Policlet d’Argos

1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)
Des del punt de vista històric, durant el govern de Pèricles, Atenes és el gran centre polític i artístic de l’Hèl·lade.
És el moment de la Democràcia a Atenes, l’època del seu màxim esplendor, quan la ciutat dirigia l’aliança militar de la Lliga de Delos per aturar l’amenaça dels perses (poble dels medes).
El triomf dels grecs a les Guerres Mèdiques va enfortir la consciència i identitat històrica de la cultura grega. Per als grecs suposava el triomf de la llibertat contra la tirania i de la moderació contra la desmesura; el seu sistema polític era entès com a ideal, on el ciutadà és el protagonista i no el cap d’estat o religiós. D’aquesta manera l’art s’aproxima a l’home i perd la funció d’estar al servei d’un ordre superior.

L’home es converteix en la mesura de totes les coses (ANTROPOCENTRISME) i, també, en CENTRE DEL SABER. L’artista es basarà en l’observació de la natura, en la seva experiència i en la raó com a principi de coneixement i això estarà en la base de la creació artística.
És el període clàssic i de la recerca de la perfecció. Les tres figures del primer classisme són: Miró, Policlet i, sobretot, Fídies, l’amic i col·laborador de Pèricles.
1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (1p)

3. DORÍFOR 1.- Inserció context històric (1p) 1.A.- L’artista: Propòsit de Policlet 1.B.- Regla de Proporcions 2.- Anàlisi tècnica i formal (1p) 3.- Aspectes iconogràfics (1p) 4.- Justificació de l’estil, models i influències (1p) 4.A.- Valoració estètica: Fites aconseguides 4.B.- Models i influències 5.- Altres obres de Policlet d’Argos

Policlet fou l’escultor més famós del segle V aC, després de Fídies. Neix a Argos (480 aC) i fou deixeble d’Agelades. Es va formar en la tècnica del bronze, i feu una gran estàtua d’Hera, reina de l’Olimp. Especialista en:
•* atletes victoriosos,
•* estàtues a mida natural, * rostres ideals, impersonals, ...
, ... aspira als mateixos ideals estètics que Miró, però a través de la mesura (CÀNON) i de la proporció: és el màxim exponent de la simetria.
La bellesa per a ell té un caràcter matemàtic (relacionat amb el corrent pitagòric), per això les seves obres presenten una estructura geomètrica i la seva bellesa és tota ordre, mesura i proporció, LA BELLESA DE LES FORMES.
Aconseguí donar vitalitat a les seves escultures. La seva obra es valorà no només per la seva qualitat, sinó també per la didàctica que emanava. La més copiada i imitada fou el Dorífor, també nomenada CÀNON. És el model perfecte de la representació de la figura masculina nua.
1.A.- L’ARTISTA: PROPÒSIT DE POLICLET

Per aconseguir plasmar la IDEA DE BELLESA CLÀSSICA, utilitzarà una regla de proporcions en la qual el cos guarda un perfecte equilibri entre l’harmonia anatòmica, un lleuger moviment d’espatlles i maluc, i l’altura completa de l’estàtua.
1.B.- REGLA DE PROPORCIONS

Amb el Dorífor (jove que duu una llança i mostra l’equilibri perfecte) Policlet establirà el CÀNON, és a dir, materialitzarà les idees o el tractat de les proporcions ideals del cos humà.

El rostre es divideix en tres parts iguals: el front, el nas, i del nas a la barra o mentó. Sembla que la unitat de mesura fos el dit.
El cos, per a ser perfecte, ha de ser set vegades el cap, o, el que és el mateix, el cap ha de ser 1/7 part de la figura; el peu tres vegades la longitud del palmell de la mà; la cama sis pams del peu fins el genoll; l’arc toràcic i el plec engonal són arcs d’un mateix cercle.
Totes les parts del seu cos tenen una relació correcta amb les altres i cadascuna guarda també una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt. La BELLESA ESDEVÉ MESURA I PERFECTA PROPORCIÓ, TAMBÉ FORÇA RÍTMICA, dins d’un IDEAL NATURALISTA, ja que el perfecte coneixement del cos humà hi és un altre tret imprescindible.

Policlet va aconseguir representar l’equilibri i la bellesa humana mitjançant el domini de la tècnica escultòrica: * arrodonir musculatura; * adquirint cànons de proporció matemàtica entre cap i resta del cos; * es perd frontalitat i rigidesa arcaica; * I el contraposat (delicada i suau corba que derivarà en la praxiteliana) es perfecciona amb Policlet: la cama que aguanta el cos i el braç caigut són al mateix costat, i a l’altre hi ha el braç doblegat i la cama lliure, que només toca al terra amb les puntes dels dits del peu, resultant- ne un contrast harmoniós entre els dos costats, accentuat pel gir del cap. L’equilibri entre efectes de càrrega i descàrrega del pes del cos li dóna un dinamisme únic, conseqüència de la tensió i la placidesa. Va escriure un llibre, avui perdut, on explicava aquesta proporció perfecta. Només ens han arribat fragments i referències d’aquest.

Delicada i suau corba derivarà en praxiteliana
Arrodonir musculatura
Contraposat
Cànons de proporció matemàtica
Perd frontalitat i rigidesa

FORMA, TIPOLOGIA I MATERIAL (FUNCIÓ): És una escultura exempta, concretament una estàtua de cos sencer en posició dempeus. Estàtua tallada en marbre. L’original en bronze, treballat amb un model previ (cera perduda), s’ha perdut. Degut a la seva desaparició es va fer una anàlisi formal i se’n feren còpies romanes de marbre que, avui en dia, estan repartides per diversos llocs. Ja en origen, l’estàtua era destinada a ser exhibida en públic.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL (1p)

TEXTURA:
El Dorífor de marbre presenta una textura llisa i és una escultura treballada de forma acurada des de tots els angles (atenció en els detalls), i perfectament ben acabada, polida, de superfícies corbes i arrodonides, i formes planes, excepte l’element de recolzament, i els cabells (cabells disposats amb més naturalitat, però encara una mica geomètrics).
MIDES:
Té una dimensió a escala humana (2’15 metres d’altura). Aquestes còpies sortien d’un bloc prismàtic o cilíndric en el que es treballaven les quatre cares (embalum rodó) mitjançant l’extracció o talla (en època arcaica es treballaven dues cares, tan sols la cara anterior i posterior), per contra el Dorífor pot ésser observada globalment, és a dir, des de vàries perspectives, tot i que hi predomina el punt de vista frontal, però ha trencat, definitivament, amb la llei de la frontalitat. Vista de front es percep l’harmonia de les línies.

COMPOSICIÓ, POSTURA NATURAL I RITME ALTERNANT:
Des del punt de vista de la COMPOSICIÓ, parteix d’un eix de simetria, propi de la figura humana, però trencat pel sistema del CONTRAPOSTO (en disposar o contraposar els diferents membres del cos), cosa que li dóna vida i moviment a l’estàtua, és a dir, la disposició harmònica entre els membres del cos (presenta un equilibri perfecte entre la part tensa i la part distesa o relaxada, que marca la postura), accentua el dinamisme i la naturalitat de la figura.

RITME ALTERNANT:
Les extremitats inferiors són la major representació del caminar de l’heroi.
L’estàtua descarrega el seu pes sobre la cama dreta (que es manté recta). Com la cama dreta suporta tot el pes del cos, el maluc s’aixeca. Tota la postura del cos depèn d’aquesta acció.
Per contra, doblega la cama esquerra, en posició d’aixecar el peu en una tímida actitud d’iniciar el pas i d’avançar. La cama esquerra, com que no aguanta cap pes, fa que baixi el maluc.
Les lleugeres inclinacions dels malucs i les espatlles compensen la tensió anterior.
El braç dret penja i es presenta relaxat, i l’esquerre es doblega per sostenir una llança.
COMPOSICIÓ, POSTURA NATURAL I RITME ALTERNANT:

POSTURA NATURAL: Camina cap a l’espectador. Porta una llança a la mà esquerre, per tant, aixeca una mica l’espatlla que la sosté.
Les espatlles s’inclinen amb el moviment dels braços, que apareixen separats del cos degut a la marxa. El braç dret penja i cau relaxat, i mà dreta està mig oberta amb una posició molt natural, mentre el braç esquerre es doblega per sostenir una llança, amb la mà tancada al voltant de la llança.
RECORDEU: la cama esquerra està en posició d’aixecar-se per a iniciar el pas i la dreta es manté recta i és on es recolza tot el pes del cos.

Dorífor (450-420 aC), Policlet
Té el cap decantat cap a la dreta, de la mateixa manera que el cos s’inclina lleugerament en la mateixa direcció i el tronc està projectat cap a fora per tal d’aguantar la llança recolzada sobre l’espatlla. Com a resultat d’aquests dos fets, trobem una composició en forma de “S” girada molt discreta (que derivarà en la posterior corba praxiteliana).
COMPOSICIÓ, POSTURA NATURAL, CONTRAPOSAT:

EXPRESSIVITAT: Serenitat.
Expressió com distreta, pensant..., serena. Tranquil, avança segur de si mateix.
Una pausa momentània uneix estabilitat i moviment en potència. El tors es correspon a aquesta acció.
No expressa orgull ni vanitat, cosa considerada reprovable en la mentalitat de l’època. El gest seré és propi d’aquell que manté l’excel·lència ètica del seu èxit.

MOVIMENT: Ens trobem davant una forma estàtica, però que porta implícit un moviment contingut. El peu esquerra comença un moviment potencial, entès com a tensió immediata. El joc equilibrat entre membres relaxats i membres en tensió contribueix a donar aquesta sensació de moviment i estabilitat alhora. És important subratllar, també, que el sentit de la marxa es contraposa a la direcció de la mirada. La lleugera ondulació del cos i el cap una mica girat, li donen més elasticitat, trencant l’estatisme.

LLUM:
La llum incideix d’una manera homogènia en tota la figura, ja que hi predominen les superfícies convexes, i per això no hi ha una accentuació del clarobscur.
En definitiva, s’hi aprecien poques ombres i hi prevalen les superfícies arrodonides i de gran lluminositat.

COLOR:
No es conserva policromia, però és ben possible que originàriament presentés algunes parts pintades (ulls, cabells...).
Ara es tracta d’una estàtua monocromàtica (color del marbre) i ha estat tractada amb ceres per aconseguir la brillantor del material.
Al segle V aC, es llustrava i es polia la superfície de les estàtues, les quals es recobrien de calç i es pintaven.
A finals de s. IV aC s’abandona la pràctica de la policromia (però els ulls es pinten fins el període hel·lenístic).
ESTRIS:
El marbre ha estat tractat amb les següents eines: punter, cisell pla, cisell dentat i trepant (per fer els cabells i crear sensació de clarobscur).
SUPORT: L’assentament s’aconsegueix per mitjà dels suports. El tors prové d’un rectangle al que se li va donant forma mitjançant corbes, i el cap prové d’una esfera en la que les línies del rostre i les ondulacions dels cabells estan ben treballades. Les còpies de marbre necessitaren elements de recolzament.

Suport de l’estàtua: elements de recolzament.

Policlet. Dorífor (~ 440 a C, s. V aC). Museu Arqueològic d’Atenes.

Suports laterals
(còpia en marbre).
Expressió serena.
Partia de la commensurabilitat del cos humà, i tingué gran influència posterior.
Gran naturalisme: Cabells menys geomètrics.
Cos atlètic (musculatura matisada sobretot al tors).
Equilibri dinàmic
i perfecte: Cànon 1/7.
Camina cap a l’espectador.
Contraposto: Cama esquerra enrere, relaxada. La dreta suporta el pes, en tensió.
FITXA RESUM

INTERPRETACIÓ TEMÀTICA: El Dorífor és l’estàtua més famosa de Policlet i punt de partida de les seves teories.
REPRESENTAVA: un jove atleta nu i dret, amb una actitud de repòs o incipient marxa lenta, instants abans de participar en la prova de llançament.
A causa d’aquesta acció i per a representar la seva condició d’atleta, s’hi accentuaren:
* els pectorals
* les línies pelvianes
* els músculs dels malucs.
ICONOGRAFIA: Policlet el va utilitzar com a exemple de CÀNON.
Però, tot i que ens el presenta com un heroi, no sembla una dedicació victoriosa.
Per tant, podem dir que és una nova i més subtil reimplantació del Kouros.
Pectorals
Línies pelvianes
Malucs
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS (1p)

FINALITAT:
Per als grecs l’esport era molt important, l’activitat física era un element important de l’educació del jovent, cosa per la qual els atletes eren molt famosos i abunden les estàtues d’atletes com aquesta, o les que ja hem vist del Kouros, perquè representaven les virtuts i valentia guerreres.
L’IDEAL ANTROPOLÒGIC grec era l’home en plenitud juvenil, preparat per participar en els jocs, en un equilibri perfecte entre vigor físic i intel·ligència. Factors corporals en harmonia amb els espirituals.
Només els homes podien fer activitat física (gimnàstica) i la practicaven nus.

FINALITAT: Les competicions atlètiques eren molt populars, sobretot les que es celebraven a Olímpia, en honor de Zeus a Olímpic, que eren els jocs més famosos de Grècia, ja que allí es trobava el santuari dedicat al pare de tots els déus: Zeus.

FINALITAT: Recordem les recreacions de la imatge del santuari d’Olímpia, amb l’estàtua criselefantina de Zeus, de Fídies.

FINALITAT:
Recreacions d’imatges del santuari d’Olímpia, amb l’estàtua criselefantina de Zeus, de Fídies.

FINALITAT: L’estadi olímpic era el lloc on es feien les curses.
Palestra d’Olímpia
Estadi d’Olímpia
Entrada a l’Estadi d’Olímpia

FINALITAT: En Olímpia, com en altres ciutats s’han trobat nombrosos basaments sobre els quals s’havien erigit les estàtues dels atletes guanyadors a mida natural.
Parc 9 de Juliol de San Miguel de Tucuman, Argentina
Còpia del Dorífor en basalt

El Dorífor ja ha abandonat la llei de la frontalitat i representa la tridimensionalitat, que s’aconsegueix en l’època clàssica, a part de la centralització en l’ideal de bellesa i perfecció clàssica del cos humà.
Hi ha una visible harmonia de les proporcions (CÀNON), ordenant les parts del cos relacionades amb el tot.
El naturalisme es manifesta en l’estudi anatòmic: línies que volen destacar les formes d’un cos fort i proporcionat, on se’ns vol oferir l’ideal clàssic de bellesa de l’atleta (LA PERFECCIÓ I LA BELLESA IDEALITZADA, cercada en aquella època).
Cal remarcar que el Dorífor està caminant, però no és la captació de la instantània d’un moment, sinó que s’ha creat una immobilitat que conté un moviment.
La figura posseeix l’estabilitat del moviment en potència.
4.A.- VALORACIÓ ESTÈTICA: FITES ACONSEGUIDES
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES (1p)

Finalment, la bellesa de l’expressió és difícil d’apreciar, ja que el rostre ens transmet una gran serenitat, amb una mirada llunyana i distant, que mostra la seva impassibilitat, presenta una actitud pensarosa i un gest contingut que manifesta una profunda vida interior (equilibri en el gest tan humanitzat que constituïa l’ideal de bellesa i perfecció dels grecs del període clàssic).

Tot i el tractament naturalista (pren la natura com a model, de les formes orgàniques, deslligant-se de les formes geomètriques imperants en l’època arcaica), i l’estudi acurat de l’anatomia, el Dorífor té un cert regust d’arcaisme: tallat amb duresa, pectorals plans i les línies de cintura i malucs són molt marcats; tampoc s’ha cercat el model d’una realitat concreta sinó ideal (IDEALITZACIÓ).
Policlet va anar a la recerca d’un arquetipus d’home. L’estàtua representa l’atleta fort i hàbil on s’hi reflectia aquestes qualitats o virtuts.
Per exemple, es perd rigidesa arcaica.

Per exemple, es perd rigidesa arcaica.
En definitiva, el Dorífor, introduint la tècnica de la gravitació sobre una cama, és l’encarnació del prototipus de cos viril perfecte, d’elegància austera...

PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC)
S’acaba amb la frontalitat i s’aconsegueix captar el moviment, però un moviment seré i contingut a partir del contraposto o contraposat, que trenca amb la rígida simetria anterior.

4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES
L’origen de l’obra de Policlet el trobem en l’evolució de l’escultura arcaica cap al naturalisme.
Policlet fou influït per les idees de Pitàgores sobre la importància dels nombres, per això els aplicà al seu cànon sobre la proporció del cos humà.
El CÀNON i CONTRAPOSAT de Policlet van ser els models seguit pels seus contemporanis i pels artistes d’èpoques posteriors, com els romans (August de Prima Porta) i els renaixentistes (Miquel Àngel Buonarroti, David de 1501-1504).
Més proper, Lisip, escultor del segle IV aC (post-classicisme o classicisme tardà), feu també un CÀNON, més esvelt que el de Policlet (de 8 caps), en el seu Apoxiomenos.

AUGUST DE PRIMA PORTA
(original bronze s. I aC, 19 aC; còpia marbre 14 dC, any mort August, o 19 dC)
DESCONEGUT
MUSEU VATICÀ (Braccio Nuovo).
ROMA. ITÀLIA
b
8

DAVID (1501-1504)
MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI
GALERIA DE L’ACADÈMIA. FLORÈNCIA
29
2v

PLENITUD CLÀSSICA (2ª meitat segle V aC)
LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
POLÍCLET D’ARGOS
1) Dorífor (cànon)
2) Diadumen
3) Discòfor (“l’escultor dels homes”)
4) Amazona ferida.
5.- ALTRES OBRES

Diadumen: Jove que es col·loca en el cap la banda de l’èxit perquè ha guanyat la competició, té menys estatura que el Dorífor, però les seves formes són més blanes i la seva expressió més dolça. Representació amb contraposat i té una visió frontal.
2.- Diadumen: Jove que es cenyeix la cinta.
5.- ALTRES OBRES DE POLICLET D’ARGOS

2.- Diadumen: Jove que es cenyeix la cinta.

4.- Amazona ferida
3.- Discòfor (“l’escultor dels homes”)

Alumna: Martina Ráshkova 2Btx- B
IES Ramon Llull (2010-11)
Apunts: Fitxa Professora d'Història Art
M Assumpció Granero Cueves
Fin

Alumna: Martina Ráshkova 2Btx- B IES Ramon Llull (2010-11) Apunts: Fitxa Professora d'Història Art M Assumpció Granero Cueves
Fin

3. DORÍFOR. POLÍCLET

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (20)

Similar to 3. DORÍFOR. POLÍCLET (20)

More from Assumpció Granero (20)

3. DORÍFOR. POLÍCLET