Diadumen (Policlet)
- 1. Diadumen Policlet el vell (480-420 aC) Cronologia: 430 aC Material: bronze (original), marbre (còpia) Dimensions: 1,95 m alt Estil: Grec clàssic Tècnica: fosa a la cera perduda (original). Còpia talla Formes: exempta Tipologia: dempeus Cromatisme: monocroma Localització: Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
- 2. Policlet Fou l’escultor més famós, després de Fídies, del segle V aC. Nasqué a Argos, fou deixeble d’Agelades. Feu una gran estàtua d’Hera, reina de l’Olimp. Realitzà estudis sobre les proporcions del cos humà (cànon). Aconseguí donar vitalitat a les seves escultures. La seva obra va es valorà no només per la seva qualitat, sinó també per la didàctica que emanava. La més copiada i imitada fou el Dorífor, també anomenada Canon. És el model perfecte de la representació de la figura masculina nua. Treballà sobretot en bronze i s’especialitzà en estàtues d’atletes victoriosos nus. Dorífor Amazona ferida
- 3. El cànon de Policlet El Dorífor és un noi que duu una llança i mostra l'equilibri perfecte. Totes les parts del seu cos tenen una relació correcta amb les altres i cadascuna guarda també una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt. La bellesa esdevé mesura i proporció, també força rítmica. El Dorífor és, per tant, la perfecta proporció dins d’un ideal naturalista, ja que el perfecte coneixement del cos humà hi és un altre tret imprescindible. El contrapposto es perfecciona amb Policlet: la cama que aguanta el cos i el braç caigut són al mateix costat, i a l’altre hi ha el braç doblegat i la cama lliure, que només toca al terra amb les puntes dels dits del peu, resultant- ne un contrast harmoniós entre els dos costats, accentuat pel gir del cap. L’equilibri entre efectes de càrrega i descàrrega del pes del cos li dona un dinamisme únic, conseqüència de la tensió i la placidesa. Policlet, el seu autor, va escriure un llibre, avui perdut, on explicava aquesta proporció perfecta. Només ens han arribat fragments i referències d’aquest.
- 4. D E S C R I P C I Ó Dorífor, punt de partida de les teories de Policlet, i Diadumen
- 5. El cànon: 1 Totes les parts del seu La longitud de la cos tenen una relació figura havia de ser correcta amb les set vegades 2 altres i cadascuna l’alçada del cap. guarda també una relació matemàtica i Partia de la 3 geomètrica amb el commensurabilitat conjunt. Sembla que la del cos humà, i 4 unitat de mesura era tingué gran el dit. El cap és la influència setena part del cos; el posterior. 5 rostre està dividit en tres parts iguals: el front, el nas i el 6 mentó; el peu és tres El rostre havia vegades el palmell de d’estar dividit en 7 la mà; l'arc toràcic i tres parts iguals. el plec engonal són arcs d'un mateix cercle.
- 6. Anàlisi formal: Composició Expressió serena Gran naturalisme Cabells menys geomètrics Contrapposto Cos atlètic Cama esquerra (musculatura enrere, matisada) relaxada. La dreta Equilibri perfecte suporta el pes, Cànon 1/7 en tensió. Suport lateral Camina cap a l’espectador Equilibri dinàmic
- 7. Ritme alternant: Vista de front es equilibri perfecte percep l’harmonia entre la part tensa i de les línies la part distesa, cosa horitzontals i que accentua el verticals. dinamisme i la naturalitat de la figura Lleugera ondulació (contraposa el que és del cos i el cap estàtic al que és inclinat, li donen dinàmic) més elasticitat, trencant l’estatisme. Expressivitat: serenitat Postura natural, camina cap a l’espectador com Textura: superfície distret, posant-se ben acabada, polida, la diadema. Tota la excepte element de postura del cos se recolzament, cabells... centra en aquesta acció. Major voluntat
- 8. L’expressió com distreta, pensant, serena Típic perfil grec Cabells disposats amb naturalitat Atenció acurada en els detalls Textura: perfectament acabada
- 9. Una altra perspectiva de la imatge i una còpia diferent
- 10. Interpretació (Temàtica) Un atleta o el déu Apol.lo? En tot cas un heroi que acaba de guanyar una cursa. Només els homes podien fer activitat física (gimnàstica) i la practicaven nus. Els atletes eren molt famosos perquè representaven les virtuts i valentia guerreres. Les competicions atlètiques eren molt populars, sobretot les que es feien en honor de Zeus a Olímpia. L’original en bronze s’ha perdut, però es conserven vàries còpies romanes. Era destinada a ser exhibida en públic. Commemora la victòria en una cursa d’un jove atleta que s’acaba de cenyir la diadema del vencedor. Era considerat un heroi i li donava fama a ell, a la seva estirp i a la seva polis.
- 11. El Diadumen resumeix l’ideal antropològic dels grecs de l’època clàssica: un home jove, en la seva plenitud física, després d’haver triomfat als jocs atlètics. Representa l’equilibri entre vigor físic i intel·ligència, destresa i voluntat, factors corporals en harmonia amb els espirituals. Les seves proporcions segueixen perfectament el cànon de l’autor. No expressa orgull, que l’ètica grega no hagués acceptat, sinó despreocupació, serenor...
- 12. Estadi olímpic: lloc on es feien les curses Per als grecs l’esport era molt important, per la qual cosa abunden les estàtues d’atletes com aquesta, o les que ja hem vist del kouros. L’activitat física era un element important de l’educació dels nois. A Olímpia se celebraven els jocs més famosos de Grècia, ja que el seu santuari estava dedicat al pare de tots els déus: Zeus. En aquesta ciutat s’han trobat nombrosos basaments sobre els quals s’havien erigit les estàtues dels atletes guanyadors a mida natural.
- 13. Olímpia
- 14. Imatge del santuari d’Olímpia, amb l'estàtua de Zeus, de Fídies
- 15. Models i influències L'origen de l’obra de Policlet el trobem en l’evolució de l’escultura arcaica cap al naturalisme. Policlet estava influït per les idees de Pitàgores sobre la importància dels nombres, per això els aplicà al seu cànon sobre la proporció del cos humà. El seu cànon i el seu contrapposto van ser model seguit pels seus contemporanis i pels artístes d’èpoques posteriors, com els romans Lisip, escultor del segle IV a C, i els renaixentistes (Miquel feu també un cànon, més esvelt Àngel). que el de Policlet.