1. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil La tintura, l’estampació i l’aprest: el ram de l’aigua Els processos de tintura, estampació i aprest són coneguts tradicionalment amb el nom el ram de l’aigua . El formen el conjunt d’activitats de transformació del procés tèxtil que estan destinades a donar aspecte final i les qualitats definitives al teixit, abans de la confecció. La tintura Si et fixes en els teixits que tens a prop, observaràs que n’hi ha d’un sol color, de diferents colors que segueixen unes línies més o menys geomètriques i fins i tot n’hi ha d’acolorits amb dibuixos més o menys elaborats. Això s’aconsegueix donant color a les fibres, als fils o als teixits en un procés anomenat tintura .Teixit estampat. La tintura consisteix a submergir les fibres, els fils o els teixits dins un líquid que conté unes substàncies colorants dissoltes perquè els impregnin totalment. Després d’eixugar-los, haurem obtingut fibres, fils o teixits amb el color desitjat. Si hem tintat teixits, seran d’un sol color. En canvi, si hem acolorit fibres o fils, podrem obtenir teixits de diversos colors i amb dibuixos més o menys geomètrics combinant-los al teler o la tricotosa.
2. L’estampació Si volem aconseguir un teixit amb dibuixos complexos i acolorits sense necessitat d’utilitzar telers amb maquineta Jacquard, haurem d’aplicar la tècnica de l’estampació. Aquesta tècnica, més econòmica, consisteix a utilitzar uns motlles cilíndrics amb un dibuix gravat a la seva superfície que, un cop impregnats amb el líquid colorant, es pressionen sobre el teixit, que va passant entre una cinta transportadora i el cilindre gravat. Els teixits amb dibuixos estampats es distingeixen dels que es fan en un teler amb maquineta Jacquard en el fet que el dibuix només apareix en una cara del teixit, mentre que a l’altra el dibuix o no hi és o es nota lleugerament per filtració dels colors des de l’altra cara. En general, els de maquineta Jacquard són més apreciats i de millor qualitat
3. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil De la tela al vestit: la confecció Quan un teixit està totalment acabat, cal tallar-ne les peces corresponents i cosir-les per fer una peça de vestir que pugui satisfer les nostres necessitats. Aquest procés de transformació de teixits totalment acabats en peces de vestir s’anomena confecció . . Antigament, la confecció es feia en petits tallers on sastres o modistes elaboraven les peces de vestir segons el gust i a mida dels clients. Aquest procés artesanal ha deixat pas avui dia a la confecció industrial, gràcies a la qual podem trobar a les botigues tota mena de peces de roba ja confeccionades i a punt per portar. Perquè això sigui possible, ha estat necessari establir unes mides ( talles ) estàndard que abastin, tant com sigui possible, la diversitat de mides i estatures de les persones.
4. En un taller de confecció es distingeixen tres seccions: el tall , la costura i l’ acabat . L’ acabat consisteix a planxar, etiquetar i embalar les peces de roba ja cosides i deixar-les a punt per a la seva comercialització. Aquests processos estan força automatitzats La costura consisteix a unir les peces de roba amb màquines de cosir que porten un motor incorporat. És un procés difícil d’automatitzar, i moltes vagades cada màquina està controlada per un sol treballador, per la qual cosa es necessita molta mà d’obra. El tall es realitza sobre els teixits resseguint els contorns marcats amb l’ajut d’unes plantilles ( patrons ). S’utilitzen unes màquines amb unes fulles circulars, amb un raig làser o amb un raig d’aigua a alta pressió.
5. L’aprest Quan els teixits surten del teler o del taller de tintura, pot ser que encara no tinguin les característiques finals desitjades. Alguns cops en voldrem millorar la consistència o la suavitat; altres cops voldrem protegir el teixit contra alguns inconvenients com l’encongiment, les arrugues, els bacteris i les arnes, l’electricitat estàtica o el lliscament. La variació de totes aquestes característiques s’aconsegueix amb uns tractaments que, en conjunt, anomenem aprests .
