2. PROPIETATS DE LES FIBRESLONGITUD : a més llargues millorFINOR: més flexibles i suausRESISTÈNCIA AL DESGAST: capacitat per suportar desgast degut a l’úsRETENCIÓ TÈRMICA: capacitat per retenir la calorRESISTÈNCIA AL DESFILAMENT: si les fibres tenen baixa resistència apareix el borrissolHIGROSCOPICITAT: absorbir aigua. Importants per teixits impermeables : fibres de baixa higroscopicitat.
6. PROPIETATS FIBRES NATURALS VEGETALS Cotó i llí :Fresques, lleugeres, absorbeixen l’aigua, tendeixen a arrugar-seEspart, jute, cànem, ràfia:Resistents, poc flexibles, i molt bastes
7. FIBRES NATURALS ANIMALSSustàncies a base de proteines (pèl d’alguns animals o secrecions de cucs)LLANAPÈLS DE CABRACONILL D’ANGORAALPACAVICUNYASEDA
8. PROPIETATS FIBRES NATURALS ANIMALSLLANA : aïllant, higroscòpica, proporciona calor, flexible.SEDA: elàstica, aïllant de la calor, lluentor característica, absorbeix l' humitat.
9. FIBRES NATURALS MINERALSDe la descomposició de certes roquesL’amiant (vestits termo resistents, ignífugs (incombustibles)Flexibles i suaus i no es deformen al rentar-losDe metalls dúctilsOr, plataVidre tractat a temperatures elevades
10. FIBRES QUÍMIQUES ARTIFICIALSS’obtenen de la transformació de la cel·lulosa dels arbres.Flexibles i suaus i no es deformen al rentar-losRAIÓ CUPROAMONIACALVels, mitgesRAIO ACETATImpermeables , paraigüesRAIÓ VISCOSAcorbates, camisesTela 100% Rayón AcetatoForro 100% Rayón Viscosa
11. FIBRES QUÍMIQUES SINTÈTIQUESA partir de productes derivats de combustibles , com el petroli.Es produeixen fibres elàstiques i impermeables, no s’arruguen, no se encongeixen i s’eixuguen fàcilment.Difícils de tenyir.POLIAMIDES (resistent i impermeable),nylon (mitges,teles de paracaigudes, airbags)Roba esportiva (exterior impermeable), mitjonsPOLIESTER (s’arruguen molt poc): els paraiguesFolre abricsPantalons, camises, tovallons, llençolsFarcit de fibres tèrmiques (polar, interior d'anoracs..)ACRILIQUES (semblants a la llana)POLIURETÀ (LICRA)Roba interior, banyadors
12. NetejarElimina les restes vegetals o la brutíciaPentinarAconsegueix que quedin totes paral·lelesEstirarAprima la massa fibrosaLA FILATURATot i que cada fibra en particular necessita un procés de filatura específic, podem dir que la filatura consta de les operacions següents:Torçar o cargolarDóna consistència i cohesió
13. NetejarElimina les restes vegetals o la brutíciaLA FILATURA. NETEJANETEJALes fibres d’origen vegetal o animal, com el cotó o la llana, solen arribar a la filatura en forma de bales, que són una mena de farcells on hi ha totes les fibres premudes. Llavors cal obrir les bales per extreure’n les fibres i netejar-les, ja que contenen restes vegetals, com ara fulles, pols, sorra, etc. La màquina encarregada de dur a terme aquesta operació és el batàobridor. El resultat és la napa, una mena de tela gruixuda i esponjosa que és recollida en bobines.
14. NetejarElimina les restes vegetals o la brutíciaPentinarAconsegueix que quedin totes paral·lelesLA FILATURA. PENTINARPENTINAT O CARDATGEUna vegada es tenen les fibres netes i de forma esponjosa, cal pentinar-les a fi i a efecte de paral·lelitzar-les, és a dir, que quedin paral·leles les unes amb les altres.
15. Aquesta operació la realitza una màquina anomenada la carda, que conté una sèrie de corrons amb pues a la seva perifèria que en girar actuen com pintes.
16. De la carda en surt el que s’anomena cinta de carda.NetejarElimina les restes vegetals o la brutíciaPentinarAconsegueix que quedin totes paral·lelesEstirarAprima la massa fibrosaLA FILATURA. ESTIRATGEL’ESTIRATL’estirat es du a terme, generalment, en una màquina anomenada el manuar. Al manuar, diverses cintes de carda s’estiren i s’ajunten (doblen) per formar la veta, que posteriorment es recollirà en una bobina. L’estiratge s’aconsegueix fent passar la cinta pel tren d’estiratge, format per quatre parelles de corrons que giren a diferents velocitats, cada parella més ràpida que l’anterior. En alguns casos diverses vetes s’ajunten en una màquina, la metxera, on se les estira novament i se’ls dóna una lleugera torsió. El producte obtingut s’anomena la metxa.Metxera: Aprimar les betes i donar una torsió a les fibres o metxa (bobines de metxa).
17. NetejarElimina les restes vegetals o la brutíciaPentinarAconsegueix que quedin totes paral·lelesEstirarAprima la massa fibrosaLA FILATURA.TORÇARTorçar o cargolarDóna consistència i cohesióEl torçatFinalment, les metxes o les vetes son portades a la filadora, on s’acaben d’estirar i es torcen fins a formar els fils.
18. Les filadores més comunes són la filadora d’anells i les anomenades open end. Aquestes últimes són les més modernes i tenen una producció molt elevada.Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentàriaDel fil a la roba: el tissatgeEls teixits es formen entrellaçant els fils obtinguts amb fibres i filaments. Aquest procés de transformació per a l’obtenció de teixits s’anomena tissatge. Hi ha diverses maneres d’entrellaçar o lligar els fils amb els quals es poden obtenir diferents tipus de teixits. Els més importants són els teixits plans i els teixits de punt.El tissatge és el procés de fabricació de teixits per a l’obtenció de robes i teles.
19. Del fil a la roba: el tissatgeEl teixit plaEl teixit pla és el més antic de tots, i també es coneix amb el nom de teixit de calada.Està format pels fils de l’ordit i de la trama, posats alternativament l’un damunt de l’altre, entrellaçats en direccions perpendiculars, formant un angle de 90º. L’ordités un conjunt de fils disposats paral·lelament l’un al costat d’un altre, mentre que la trama és un sol fil que es va lligant (passant per sobre i per sota) amb els fils de l’ordit. La trama pot passar per sobre d’un fil d’ordit i per sota del següent, i així successivament. També pot ser que passi per sobre d’un i per sota dels dos següents
20. D’aquesta manera, podem fer moltes combinacions. Segons com es passa la trama, s’obtenen diferents tipus de lligats o lligaments, que donen lloc a diferents tipus de teixits plans. Els més comuns són el tafetà :és el lligament més simple i el més utilitzat. Cada fil d'ordit s'entrellaça amb un fil de trama, que passa un cop per sobre i un cop per sota del fil d'ordit (lligat de plana). La tela no té ni dret ni revés i es fa servir en teixits com batista, lona, alpaca, xarpellera.la sarja: Els fils d'ordit i els de trama s'entrellacen formant un lligament que dona com a resultat una tela amb bordons en diagonal. Els punts de lligament es desplacen un espai cap el costat en cada passada. Es necessita un teler amb tres lliços com a mínim. Les teles tenen dret i revés com els teixits de gavardina.El setí: en el setí el fil d'ordit passa per sobre de passades de trama. En el cas del ras és la trama que passa per sobre de quatre fils d'ordit. Són teixits de gran densitat. Es fa servir fil de seda, cotó, lli o fibres químiques. Els teixits de setí són molt lluents.
21. PARAIGÜESFIBRA QUIMICAARTIFICIALRAIO ACETATFLEXIBLES I SUAUS I NO ES DEFORMEN AL RENTAR-LOSHIGROSCOPICITAT BAIXASINTÈTICAPOLIESTER : CREMA FÀCILMENT, MOLTA RESISTÈNCIA, NO ARRUGUESHIGROSCOPICITAT BAIXAPOLIAMIDA (NILÓ): CREMA POC,
