2. PRIMERES CIVILITZACIONS URBANES
• Entre 5.000 i 4.000 a.C van començar a
formar-se les civilitzacions egípcies a les ribes
del riu Nil per aprofitar l’aigua, i el desert
estava a l’altre costat per protegir-se dels
enemics.
3. • Gracies al riu Nil que feia crescudes que
inundaven la seva riba i van pogué augmentar
la terra conreable.
• Els egipcis van aprendre a controlar les
crescudes del riu amb dics per emmagatzemar
l’aigua i canals per distribuir-la.
4. CONTROL DE LES AIGÜES I EL
CREIXEMENT DE L’AGRICULTURA
• INUNDACIÓ: Entre el mes de juny i el mes de
setembre de cada any el riu Nil creixia i
inundava les seves ribes. Els egipcis quan el riu
Nil retrocedia les ribes del Nil quedaven
cobertes de llim i allí sembraven els conreus.
5. • SEMBRA: La pluja era escassa i irregular
durant l’any i per aixo l’agricultura depenia de
les aigües del riu Nil. A partir de l’Octubre
quan les aigües dels rius ja havien reduït
sembraven a on hi havia les terres cobertes de
llim.
• RECOL·LECCIÓ: Es entre el febrer i el juny que
els camps estaven plens de cultius i ja se podia
recol·lectar.
8. EL SORGUIMENT DE L’ESCRIPTURA
• QUAN?
• Vers al 3000 a.C -3150 a.C
• ON?
• A ciutats mesopotàmiques – egipte
• COM?
• Forma cuneÏforme i geroglífica respectivament
9. PER A QUE?
• Els primers escrits van ser anotacions per
controlar els sistemes d’irrigació, fixar la
propietat de la terra i comtavilitzar el volum
de les collites , les transaccions comercials i la
recaptació d’impostos.
• Mes tard es van escriure ordres i lleis i es van
elaborar el primers codis, textos religiosos i
literaris .
10. ESCRIPTURA CUNEïFORME
• Consistia en diferents signes amb el valor
fonetic d’una sil.laba.
• Hi havia uns 2000 signes diferents dels quals
600 s’empraven assíduament.
• Es realitzava fent incisions amb un punxó
sobre una taula d’argila humida que es
deixava assecar al sol per endurir-la
11. • Es diu cuneïforme perquè per traslladar-la a
l'argila humida utilitzaven unes canyes bisellades
en forma de falca.
• Aquest sistema d'escriptura no és un alfabet ni té
lletres.
• La paraula cuneïforme ve del terme llatí cuneus ,
és a dir, falca, i significa en forma de falca. La
majoria de les taules cabien al palmell de la mà i
era usades només una vegada i per un curt
temps.
12. ESCRIPTURA JEROGLÍFICA
• Diversos dibuixos o pictogrames
representaven sons, paraules i idees.
• S’esculpia sobre pedra o es pintava a les
pareds.
• Una forma més simplificada era l’escriptura
hieràtica, que s’utilitzava sobre papir , tela o
fusta.
• Els escribes eres els únics que dominaven
l’escriptura jeroglífica.
13. L'escriptura jeroglífica quedà reservada per als
monuments reials, temples, palaus, tombes,
joies, mobles de la cort, amulets,etc.
Els símbols eren també figuratius:
representaven una cosa tangible, sovint fàcil
de reconèixer, fins i tot per a algú que no
conegués el significat de la mateixa.
