2. Fa més de 5000 anys va sorgir un nou país: Egipte. Situat al nord-est d’Àfrica , prop del riu Nil, el seu imperi va durar uns 3000 anys. La civilització egipcia prové d’un poblat hamita de raça blanca, les tribus que van poblar el Nord d’Àfrica. El terreny es dividia en dues parts: terres negres: franja per on s’estenia un fang fèrtil, que usaven per conrear, a la riba del riu Nil. terres vermelles: era el desert que es situava a la resta d’Egipte. Hi vivien tribus nòmades i alguns pagesos vora els oasis. Com que costava molt de trobar menjar i aigua i era fàcil perdre’s, els servia de defensa.
3. El riu Nil travessa Egipte d’una punta a l’altra. Fa més de 1000 quilòmetres. Era una font vital pels egipcis, ja que els permetia conservar l’aigua sempre que vulguessin i era la via de comunicació més important perquè era complicat travessar el desert. També regaven els conreus i construïen dics(per retenir l’aigua del riu) i canals(per conduir-la allà on la necessitessin). Entre el juny i el setembre , el riu creixia i es desbordava, per tant inundava les terres de conreu. El faraó, que era el rei d’Egipte, reclutava els pagesos i els feia construir les piràmides. Quan el riu tornava al seu cabal normal, es sembrava. Si la crescuda del Nil s’endarreria s’estenia la fam, per això van construir sistemes per mesurar l’aigua; com el nilòmetre. El nilòmetre era uns pous amb unes marques laterals on marcava el nivell. El déu Hapi representava el Nil, cada any l’adoraven perquè cresqués.
4.
5. Els reis s’anomenaven faraons. Concentraven cinc principals poders: dictava les lleis governava el país posseïa la majoria de les terres controlava el comerç manava i dirigia l’exèrcit Si moria el faraó, el seu fill heretava tot el poder. La població creia que el faraó era un déu, per tant, ningú podia mirar-los a la cara ni tocar-los.També pensaven que tenia poders màgics: fer que les aiguës del riu Nil creixessin. Tenien molts esclaus i serventes, a més de les riqueses que posseïen.
6. Kheops va ser el possible fill del faraó Seneferu i la reina Hetepheres. Es va casar amb Menetites i Henutsen. Kheops va fer construir la gran piràmide de Giza on després si va enterrar el faraó. Medeix 147 metres d’alçada i cada costat fa uns 230. Cada bloc que la forma arriba a pesar 50 tones. Al seu costat si van construir 2 grans piràmides més: la piràmide Jafra, de Kefrén i la de Micerí. Nebjeperura Tutankhamon “ Amon ” fill d’Akhenaton va morir molt jove, es creu que assassinat pel seu educador. El seu nom original era Tutanjamón ( va ser escrit Amón-tut-anj degut al costum descriure primer el nom del déu.
7. Va durar quasi 1000 anys. Es van establir les bases i les lleis del país i de la societat. El faraó va ser considerat déu desde el principi. La capital era Memfis. Al 2200 aC es va produir una crisi que va provocar la caiguda de l’imperi Antic. El poder del faraó s’esvaïa, uns nomarques ( governadors regionals ) li prenien el poder. Com que alhora, també hi havia sequeres, el país va entrar en una fam de 140 anys anomenada Primer Període Intermedi.
8. Va durar aproximadament 300 anys. Va augmentar el poder del faraó, es van construir ciutats noves i van ressorgir l’art i la literatura. Es va conquerir Núbia, cap al sud. Amenemhet lll va deixar entrar asiàtics per la mineria i la construcció. Com que alhora, es va retardar la crescuda del Nil, finalment, van esgotar l’economia i es va produir un període de crisi. El 1800 aC l’Imperi va ser envaït per pobladors asiàtics.
9. Al 1600 aC va començar l’Imperi Nou. Va durar uns 500 anys i va ser una gran època d’esplendor. Van conquerir Líbia i Síria, es van construir enormes temples i edificis importants. Els faraons van construir moltes obres per promoure el déu Amon. També van construir monuments on es representaven els seus èxits, tan reals o imaginaris.
10. Eren la minoria i posseïen el poder polític i totes les terres: Nobles: majoritàriament, eren els familiars del faraó o de descendència rica. Acostumaven a governar les províncies amb les que es dividia Egipte. Sacerdots: s’encarregaven dels ritus religiosos als temples. Tenien moltes persones al seu servei. Els escribes no eren considerats privilegiats encara que gaudien d’un gran prestigi social. S’encarregaven de redactar els documents oficials i portaven els comptes reials i de les mercaderies. Escribien al papir amb càlam.
11. La majoria de la població eren plebeus, i els privilegiats decidien sobre d’ells. Pagesos: Molts plebeus es dedicaven a l’agricultura. Amb l’aliment havien d’alimentar la família i pagar els impostos que imposaven els nobles o el faraó. Artesans: elaboraven escultures i ceràmica, també el papir pels escribes i els vestits amb lli. Sabien fabricar objectes de metall. Comerciants: després de comprar els productes , normalment materials de construcció i perfums, ho venien a Egipte. Servents: eren persones lliure que, a canvi d’un petit tribut, feien les feines de casa del seu senyor. Esclaus: eren presoners de guerra. No eren persones lliures, per tant, no tenien cap dret. Eren propietat d’una persona que el feia treballar en obres públiques, les mines o l’exèrcit.
12. Les dones, a diferència d’altres civilitzacions, tenien alguns drets i llibertats; Egipte va ser un dels pocs paísos on una dona va arribar al poder com Cleopatra, que va arribar al càrrec de faraó sempre amb la vigilància d’un home. Podien heretar i tenir béns i a vegades, divorciar-se. Cuidaven la casa i els fills o filles. Quan podien, elaboraven menjar, ajudaven a les feines del camp, teixien o feien de serventes.
13. La majoría de la població es dedicaven al camp. Vivien en uns poblats aïllats i petits. Les cases disposaven d’un pati central o alguns cops, lateral. Al seu voltant es situaven els dormitoris i els magatzems on guardaven les seves reserves. Tenien un petit vestíbul després de l’entrada, a més, les cases dels privilegiats podien disposar d’un petit bany amb un bol amb sorra fina. Estaven fetes de fang i palla, anomenat tova. Les pedres només es feien servir per monuments importants.
14.
15. El seu horari per conrear el camp es basava en les crescudes del riu Nil. Les inundacions es produïen entre juny i octubre, després araven i sembraven les llavors. El fruit l’utilitzaven per alimentar la seva família i/o pagar els tributs manats pel faraó o pel privilegiat que els hi llogava les terres. Les feines se les repartien per igual, la mare també cuidava dels fills. Conreaven cereals, bàsicament blat, fruites i verdures. Les eines eren molt primitives i simples: falç de pedra o bronze, segons el tipus de collita, aixades i arades, tirades per bous.
16. Una minoria de la població es podia permetre viure en una casa en un alt rang social. A les ciutats es situaven els privilegiats: el faraó, els nobles, els sacerdots... Encara que els comerciants i els artesans també vivien allí perquè poguessin tenir més clients. Es construïen al costat del riu, a una distància prudent perquè quan el riu es desbordés no s’inundés la ciutat. Sempre tenien 3 edificis principals: Palaus: on vivia el faraó i la seva família, també era el lloc de reunió del govern. Temple: eren molt grans i cada temple es dedicava a un déu. Port: com que Egipte estava envoltat per una gran extensió de desert, el comerç es feia per mitjà de mars o rius. Les cases tenien moltes habitacions, les principals eren decorades amb pintures i jeroglífics a les parets. Al seu voltant tenien un pati o jardí.
17. Al mercat i anaven a vendre els seus productes els pagesos, els artesans i els comerciants que no eren prou rics. S’utilitzava la permuta com a mitjà de comercialització. Consistia en fer un intercanvi.
18. Eren politeistes, creien en molts déus. En total creien en 700 déus i deeses aproximadament. El déu que tenia més poder era el del Sol: Ra, Amon o Aton. El faraó era considerat un déu, primerament Amon. Molts elements de la natura depenien dels ritus que dirigien els sacerdots. Si les coses anaven bé, era gràcies al faraó; però si les coses no sortien com estava previst, era culpa d’aquest. Creien en la vida després de la mort. Per tant, el cos físic s’havia de conservar perquè més tard, l’esperit pogués viure. Llavors, momificaven els cossos per conservar-los més fàcilment. Horus, el déu falcó
19. Cada déu tenia un temple a quasi cada ciutat per retir culte al déu i guardar l’estàtua d’aquest. Tenien un grup de sacerdots assignat que s’encarregaven de cuidar-lo i dirigir i vigilar els ritus i les ofrenes. Com que pensaven que els déus tenien les mateixes necessitats que els humans, els hi oferien menjars. Per construir-lo utilitzaven la pedra, ja que és un material més resistent que la tova. Els sostres eren plans, arquitravats i s’aguantaven per enormes columnes. tenien una avinguda rodejada d’esfinx, estàtues que protegien el temple amb cos de lleó i cap humà. Tot seguit, hi havia el piló, on davant es situaven 2 obeliscs, que simbolitzaven el pas del cel a la terra. Un pati sense sostre amb moltes columnes gravades. La sala hipòstila, que era l’única sala coberta. I per últim, el santuari, on es guardava l’estàtua. Era l’habitació sagrada, només hi podien entrar el faraó i sacerdots.
21. Al llarg de l’història hi va haver tres tipus de tombes esgípcies: Mastaba: era una tomba de forma trapezoidal, rectangular amb les parets inclinades. La cambra funerària estava enterrada i s’hi accedia per un passadís que després s’amagava parcialment. Hi havia un sarcòfag i els tresors del faraó. Hipogeus: eren tombes subterrànies amb galeries i passadissos que es situaven a l’interior de la muntanya, per això eren les més complicades de trobar. Aquestes tombes es troben a la Vall dels Reis i a la Vall de les reines. Piràmides: eren les més vistoses i les més conegudes tombes egípcies. Eren de forma piramidal i estaven plenes de passadissos enganyosos i trampes letals. Es van construir durant l’Imperi Antic. Les civilitzacions es concentraven a la zona oriental, la zona dels vius i la necrópolis, a l’occidental.
22.
23. Les obres egipcies tenien una utilitat i un sentit màgic i religiós. La majoria de les obres d’art representaven els faraons i els déus. Els personatges o fets més importants eren més grans. Els artistes sel’s considerava artesans tot i el seu paper. L’art no va evolucionar gaire a causa dels 4 principis importants: Les figures s’havien de representar sense perspectiva, com si fóssin plans. Es mostraven sempre frontalment; l’ull i les espatlles de cara, però el rostre i les extremitats de perfil. Tots els element s’havien de representar bells i atractius. Les obres es mantenien immòbils i sense moviment.
24. Osiris governava la terra, però Seth que era el seu germà i governava el desert l’envejava. Per desfer-se d’ell, va fabricar un sarcòfag d’or de la mida d’Osiris. Quan va haver acabat, va celebrar una cerimònia i va declarar que aquell sarcòfag seria per la persona que li vingués bé. Quan Osiris se’l va emprovar, Seth el va tancar a dins i el va llançar al riu Nil. Finalment, Osiris va arribar a Biblos, Líban. Isis la seva germana i esposa, després de donar llum a un nen, Horus, el va anar a buscar. Quan va trobar el sarcòfag a Biblos, va explicar-li al rei d’allà la seva història i es va emportar el seu germà. Isis va amagar Osiris a la riba del riu, i va anar a buscar Seth; però en Seth, va trobar el sarcòfag i va tallar el cos en catorze trocets que va repartir pertot Egipte. Isis, en adonar-se de l’ocorregut va posar-se a buscar els trossos del seu marit. Al final, els va trobar tots menys un, el penis, i després d’ajuntar-los va fabricar un penis de fang. Al acabar, va resucitar-lo ajudada per Anubis.
