COM COMENTAR UNA PINTURA

Com comentar una pintura ?
Per realitzar el comentari d’una obra pictòrica hem de diferenciar els
següents apartats
1.- Fitxa Tècnica (documentació general de l’obra: Nom de l’obra, autor, estil,
cronologia, tècnica, suport, localització...)
3.- Anàlisi Formal: Descriure el tractament que dona l'artista als elements
plàstics ( línia, color, llum ) la composició, el ritme i el temps... I que
justifiquen que podem enquadrar l’obra en un determinat estil.
4.- Anàlisi Conceptual (Interpretació ):Descripció del tema, i explicació del
significat i la funció que té l’obra.
COMENTAR UNA PINTURA
2.- Context Històric i Artístic: Trets més significatius de l’Època, l’autor i l’estil
5.- Altres consideracions : Explicació de tot allò referent a l’obra que no s’ha
pogut explicar en els apartats anteriors: Models i influències en obres anteriors
i posteriors, altres obres de l’autor...

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
De manera molt concisa hem de presentar les dades referents a l’obra que anem a
analitzar. En aquesta fitxa han de constar com a mínim:
- Nom de l’obra
- Autor
- Cronologia (el més exacte possible)
- Estil
- Tècnica i suport
- Dimensions (Petit, mitjà o Gran format)
- Localització (Lloc està exposada actualment)

La tècnica és els procediment pictòric que usen els pintors i el suport la superfície
o material sobre el qual apliquen els pigments.
- Oli sobre tela
TÈCNICA I SUPORT (OBRES PAU 2017)
Les tècniques i els suports més utilitzats al llarg dels segles XIX i XX han estat:
- Oli sobre fusta
- Oli i tremp sobre cartró
- Oli, esmalt i pintura
d’alumini sobre tela
(dripping)
- Acrílic i serigrafia sobre tela
-Tècnica mixta sobre fusta
( pigment, sorra, paper, cordills....)

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
ÈPOCA:
S’ha de fer una referència general a l’època o moment històric en el qual es realitza
l’obra, enumerant els fets històrics i culturals més rellevants i destacant si és el
cas, aquells fets o corrents culturals que puguin incidir directament en la realització
de la pintura objecte d’anàlisi.
AUTOR:
Picasso (1881 – 1973)
També cal fer una petita ressenya sobre l’autor, els moments més significatius de la
seva biografia i la seva trajectòria pictòrica, fent especial esment del moment de la
seva carrera en que en que realitzà l’obra.
2.- CONTEXT HISTÒRIC: ÈPOCA, AUTOR, ESTIL

ESTIL:
Per últim, cal fer esment de quin és l’estil en el qual podem inscriure l’obra, fent
una exposició de les característiques generals que presenta aquest estil tant a nivell
formal (ús del color, pinzellada, ...) com conceptual (tema, funció o significat)
ESTILS OBRES PAU 2017 En ordre cronològic els estils de les obres són:
S. XIX ( PRIMERA MEITAT )
- EL NEOCLASSICISME - EL ROMANTICISME

- L’IMPRESSIONISME
- EL POSTIMPRESSIONISME
- MUNCH ( EXPRESSIONISME )

Per últim, dins del segle XIX, cal destacar la figura excepcional de GOYA, el qual no
podem enquadrar dins de cap estil, tot i que cronològicament està dins del
neoclassicisme.
Goya desenvolupa un estil
personal que és mou, per la
manera com tracta els temes,
entre el romanticisme i el realisme
Però que formalment , pel tipus
de pinzellada o el tractament de
les formes, anuncia ja alguns dels
corrents, que es desenvoluparen
més tard al llarg del segle xx, com
l’impressionisme o l'expressio-
nisme.
Goya és doncs, una figura singular que desenvolupa un estil propi molt personal i
precursor d’estils posteriors.
I fins i tot, hi ha algun autor que
ha vist els primers indicis del
cubisme.

ESTILS OBRES PAU 2017
S. XX ( PRIMERA MEITAT )
- EL FAUVISME
- EL CUBISME
- L’ABSTRACCIÓ
- EL SUBREALISME
S. XX ( SEGONA MEITAT )
- EXPRESIONISME ABSTRACTE
- EL POP ART
- L’INFORMALISME (P. MATÈRICA)

Els estils en els que podem enquadrar les obres en ordre cronològic són:
- EL NEOCLASSICISME
- EL ROMANTICISME
- EL REALISME
- L’IMPRESSIONISME
- EL POSTIMPRESSIONISME
S. XX ( PRIMERA MEITAT )
- EL FAUVISME
- EL CUBISME
- EL SURREALISME
S. XX ( SEGONA MEITAT )
- EXPRESIONISME ABSTRACTE
- EL POP ART
- L’INFORMALISME (P. MATÈRICA)
- MUNCH (EXPRESSIONISME)
S. XIX ( PRIMERA MEITAT )
S. XIX ( SEGONA MEITAT ) - L'ABSTRACCIÓ
ESTILS OBRES PAU 2017

En aquest apartat es tracta d‘explicar com l’artista utilitza els elements plàstics (línia,
dibuix, color, llum), la composició, el ritme i el temps per transmetre allò que vol
expressar i també que justifiquen que l’obra pertanyi a un determinat estil
A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS
3.- L’ANÀLISI FORMAL
Els elements a analitzar son:
B) LA COMPOSICIÓ
C) EL RITME
D) El TEMPS
- Les Formes i la pinzellada
- El Color
- La llum
3.- L’ ANÀLISI FORMAL

LES FORMES
3.- L’ANÀLISI FORMAL (LÍNIA O DIBUIX)
Es tracta de veure si les formes representades apareixen definides per el dibuix o
el color:
- Predomini del dibuix amb formes ben definides i ben delimitades (dibuixístiques)
- Predomini del color amb formes poc definides, sols insinuades, obertes (pictòriques)

3.- L’ANÀLISI FORMAL (LÍNIA O DIBUIX)
Amb el fet de que les formes siguin dibuixístiques o pictòriques apareix moltes
vegades relacionat amb el tipus de pinzellada realitzada per l’artista:
( Precisa, minuciosa, solta, ampla, realitzades amb rapidesa, gruixuda, matèrica... )
LA PINZELLADA

Varis són els aspectes que hem d'observar per analitzar l’ús que el pintor ha fet
del color:
3.- L’ANÀLISI FORMAL (EL COLOR)
- Els colors són realistes
EL COLOR
- Hi ha diversitat cromàtica- Hi ha diversitat cromàtica o la obra presenta austeritat cromàtica (gamma cromàtica
reduïda (blanc, negre i gris) o colors terrosos (ocre, marró, gris, beix )
o presenten autonomia del color respecte a la forma .

- Hi ha predomini dels colors freds (blaus i verds),
- La gama cromàtica és harmònica (suau transició cromàtica)
- Hi ha predomini dels colors freds (blaus i verds), o dels càlids (grocs, vermells,
taronges),
- La gama cromàtica és harmònica (suau transició cromàtica) o contrastada (violents
contrastos cromàtics).
- Hi ha predomini dels colors freds (blaus i verds), o dels càlids (grocs, vermells,
taronges), o be, presenta una combinació d'ambdós.

- Els colors són purs (aplicats de forma plana sense clarobscurs)
- Els colors són lluminosos o apagats
- Els colors són purs (aplicats de forma plana sense clarobscurs) o presenten una
gradació tonal (realitzant clarobscurs i incrementant el volum de les formes).

3.- L’ANÀLISI FORMAL (LA LLUM)
La Llum és un dels elements fonamentals de la pintura i que té importants valors
expressius i formals: Destacar o amagar motius, crear espais ...
LA LLUM
Pot ser:
- Real: Els efectes provocat pel focus lumínic són els mateixos que a la realitat
( focus lumínic dins o fora del quadre, configurant l’espai o cercant simbolismes)
- Irreal els focus lumínics no produeixen una il·luminació racional

- La llum pot il·luminar tot el quadre, marcant ombres que incrementen la
percepció dels volums, augmentant l’espai o accentuant els colors.
- O marcar un fort contrast lumínic per aconseguir un efecte dramàtic... dividir
la pintura simbòlicament en zones diferenciades...

- Per últim, el quadre també pot presentar absència de focus lumínic, en aquest cas
la lluminositat de la pintura emana dels mateixos colors (els tons càlids il·luminen,
els tons freds enfosqueixen).

La composició és veure com el pintor ha organitzat o distribuït els elements en la
superfície del quadre.
3.- L’ANÀLISI FORMAL (LA COMPOSICIÓ)
LA COMPOSICIÓ
Totes les obres tenen un ordre o estructura compositiva i en funció de com sigui
aquesta, percebrem sensacions diferents: equilibri, calma, moviment, tensió ...

Per analitzar la composició d’una pintura ens hem fe fitxar en sis elements
- Sí hi ha o no simetria en la distribució de les formes representades
- Sí la distribució dels elements representats és centrifuga o centrípeta
- Quines línies predominen: rectes, corbes, horitzontals, verticals, diagonals...
- Quina és la posició de la línia de l’horitzó: Alta , baixa o centrada
- Com s’ha representat l’espai: Perspectiva cònica , perspectiva aèria,
superposició, contrast del color...
- Quina és l’estructura geomètrica de la composició : Rectangle, triangle, cercle...
I en funció d’això, podem diferenciar els següents tipus de composició:

COMPOSICIÓ SIMÈTRICA O ASIMÈTRICA
Composicions Simètriques
Hi ha una distribució equilibrada dels elements
representats en les dues meitats de la superfície.
Les pintures transmeten sensació d’equilibri, ordre, solemnitat, estabilitat...

Composicions Asimètriques
Aquestes obres creen i transmeten sensació de dinamisme i espontaneïtat..
Hi ha una distribució desigual dels elements
representats en les dues meitats de la superfície.

- Composició Tancada
Segons com es distribueixin els elements en el quadre la composició potser:
Quan tots els elements s’adrecen al centre del quadre
(aprecies la totalitat de l’escena amb una sola mirada )
- Composició Oberta
Quan tots els elements fugen del centre i semblen anar
més enllà dels límits del quadre. ( Hem de fer un recorregut
visual més lent per apreciar l’obra )
COMPOSICIÓ TANCADA O OBERTA

- Composició Estàtica:
Segons les línies que predominen en la composició aquesta pot ser:
La sensació de calma o quietud s’accentua quan la pintura
s’organitza en línies rectes horitzontals o verticals.
- Composició Dinàmica:
La sensació de moviment o dinamisme s'accentua quan en
la pintura predominen les línies sinuoses (corbes) o la
presència de diagonals.
COMPOSICIÓ DINÀMICA O ESTÀTICA

La posició de la línia de l'horitzó és un altre element que marca profundament la
composició.
- Una línia de l‘horitzó elevada
Ressalta la importància dels fets situats en el pla
situat per sota de la linia de l'horitzó
- Una línia de l‘horitzó baixa
Ressalta la importància dels fets situats en el pla
situat per sobre de la línia de l'horitzó. També pot
contribuir a enaltir les figures que hi apareixen.
LA LÍNEA DE L’HORITZÓ

Segons la tècnica emprada per la representació de la profunditat en el quadre podem
parlar de :
- Composició Profunda
Quan s’utilitza una perspectiva cònica de caràcter
geomètric o lineal creant un espai profund i ben definit.
- Composició Superficial Quan s’utilitza per la creació de l’espai la perspectiva
aèria, la superposició de formes o el contrast de colors
COMPOSICIÓ PROFUNDA O SUPERFICIAL

Segons la forma geomètrica que defineixin la disposició dels elements en la
superfície del quadre la composició pot ser:
- Composició Rectangular Els elements representats es disposen formant quadrats
o rectangles. Donen estatisme i equilibri a la composició
- Composició Piramidal Els elements representats es disposen formant triangles.
Donen dinamisme, tensió i jerarquització a la composició
- Composició Circular
Els elements representats es disposen formant un cercle o
circumferència. Accentua el ritme i el dinamisme
ESTRUCTURA GEOMÉTRICA DE LA COMPOSICIÓ

3.- L’ANÀLISI FORMAL (EL RITME)
B) Dinamisme: Quan la pintura transmet o expressa a l’espectador una
sensació de moviment, de dinamisme. ( El qual és pot presentar en diferents
graus: molt, poc, mesurat, contingut o extrem ( sensació de velocitat)
A) Estatisme o Equilibri: Quan la pintura transmet o expressa a l’espectador
una sensació d’equilibri, repòs o calma. (quasi absència de moviment)
C) Ritme creixent o ascendent. Això es produeix quan l’espectador en
recórrer el quadre amb la mirada, rep una sensació cada cop més intensa.
EL RITME
Per aconseguir aquest tipus ritme els pintors utilitzen diferents recursos.
Segons com es disposin les formes, figures o els elements plàstics (color, pinzellada,
línies, llum,..) en l’espai pictòric, cada obra pictòrica presenta un ritme determinat,
És a dir, transmet una sensació de quietud, calma, equilibri, moviment, tensió o
dinamisme...
Una pintura pot presentar:

Aquest tipus de ritme es deriva del predomini en la composició de les línies rectes
(horitzontals i verticals)
A) RITME:
o bé, mitjançant la contraposició de les formes representades.
ESTATISME O ABSÈNCIA DE MOVIMENT

La sensació de moviment o dinamisme, el pintor l’aconsegueix mitjançant:
- La utilització línies i formes corbes (predomini absolut de línies i formes corbes)
-O... per mitjà de la posició o expressions dels personatges
B) RITME: DINAMISME

- Pel contrast entre les línies rectes i corbes.
- O per l’oposició (contrast) entre colors càlids (expansió) i els freds (contracció)
La utilització d’aquests recursos no és excloent,
ens al contrari, es poden complementar, per
accentuar el dinamisme i l’expressivitat de la
pintura.
O també ho pot aconseguir...
o amb la utilització de diagonals

Es pot aconseguir mitjançant l’ús d’una composició rectangular equilibrada
suaument trencada per la presencia de una diagonal
MESURAT O CONTINGUT
La pintura de Monet “Sol ixent”
constitueix un bon exemple de
ritme mesurat o contingut.
Es pot aconseguir mitjançant l’ús d’una composició rectangular equilibrada
suaument trencada per la presencia de una diagonal i el contrast suau entre
tonalitats càlides i fredes.
Monet ens representa a la seva
pintura “la suau calma de
l’inici del dia” mitjançant la
realització d’una composició
rectangular en la que
predominen les línies rectes
horitzontals i verticals
Trencant l’equilibri que tot això
provoca mitjançant l’ús de la
línia diagonal...
que formen les tres barques que poc a poc surten del port a pescar.
B) RITME:

S'obté mitjançant la realització d’un traç ple de força i energia
En Pollock ho
aconsegueix amb la
tècnica del dripping.
Amb aquesta
tècnica el pintor
dota a a les seves
pintures d’un
dinamisme extrem,
d’una sensació de
velocitat, de dansa
frenètica.
Un dinamisme que
és el fidel reflex de
la seva actuació a
l’hora de realitzar
les seves pintures.
DINAMISME EXTREM O SENSACIÓ DE VELOCITATB) RITME:

Aquest tipus de ritme s’aconsegueix per mitjà de la disposició i gradació en
intensitat dramàtica de les formes representades.
CREIXENT O ASCENDENT
La pintura de Picasso “Guernica” és un bon exemple de ritme ascendent
El crescendo s’inicia a partir del guerrer caigut, quiet, a primer terme
continua amb el renill del cavall
i esclata amb la dona que crida pel seu fill
mort entre el braços
En suma , una successió d’imatges en la que cada
imatge sembla més esglaiadora que l’anterior
(Dinamisme creixent o ascendent)
C) RITME:

3.- L’ANÀLISI FORMAL ( EL TEMPS )
És tracta de veure quina referència fa la pintura a la dimensió temporal.
EL TEMPS
En una pintura el temps és pot reflectir de dues maneres:
El quadre pot ser la captació
d’un moment instantani
o bé
La pintura vol manifestar una
voluntat d’eternitat (intemporal)
En el primer cas, la representació del moment instantani pot ser anecdòtic, quotidià
o bé referencial ( és fa una referència a un moment històric, personal, literari...)
En el segon cas, la voluntat d’eternitat, és la intenció de que l’obra adquireixi una
dimensió simbòlica, ( La pintura vol ser transmissora d’uns valors o una moral de
caràcter etern, per sobre o més enllà dels límits del temps (caràcter atemporal)
IMPORTANT: Aquest dos valors temporals no són excloents i es poden donar de
manera simultània en una mateixa obre pictòrica.

3.- L’ANÀLISI FORMAL ( EL TEMPS )
Exemples de com es reflecteix la dimensió temporal en la pintura
Captació d’un moment
instantani .
( referencial històric )
Manifesta una voluntat
d’eternitat
(símbol universal de la
mort d’ innocents en els
conflictes bèl·lics)
instantani .
( referencial personal )
instantani .
d’eternitat
(símbol universal de la
lluita dels pobles per la
llibertat )
instantani .
(caràcter quotidià)
instantani .
(caràcter quotidià )
d’eternitat
(manifest d’un
moviment pictòric:
l’Impressionisme )
instantani .
d’eternitat
(símbol universal de
l’horror de la guerra.
Manifest antibel·licista)

4.- ANÀLIS CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ)
A l’hora d’interpretar una pintura hem de diferenciar:
- TEMÀTICA I ICONOGRAFIA Significat explícit. Què hi apareix representat ?
- SIGNIFICAT Significat profund o implícit. Què vol transmetre o comunicar ?
- FUNCIÓ Intencionalitat. Per què s’ha realitzat aquesta obra ?
•També cal fer referència si és coneix al encàrrec, és dir , explicar qui va
encarregar a l’artista la realització la de l’obra.
Això ens pot ajudar a entendre alguns dels aspectes de la obra com: el perquè de
la temàtica triada, el significat o la funció d’aquesta pintura.
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

4.- INTERPRETACIÓ (TEMÀTICA – ICONOGRAFIA)
A l’hora d’explicar aquest apartat hem de començar diem quin tipus de tema presenta
la pintura: històric, retrat o autoretrat, paisatge , marina, escena costumista, bodegó,
natura morta, nu, composició...
També haurem d’indicar quina ha estat la font del tema, és a dir, en que s’ha inspirat, o
d’on ha tret la idea del tema el pintor: llibre, relat, experiències personals...
TEMÀTICA O ICONOGRAFIA
Exemple 1:
David s’inspira en una obra de teatre
de Corneille, “Horacle” a la qual
havia assistit.
Exemple 2:
Monet s’inspira en el port de l’Havre
visible des de el balcó de casa seva.
Exemple 1
El qual va pintar al natural intentant
plasmar allò que canvia, allò que és
fugisser, es a dir els efectes lumínics i
atmosfèrics al despertar el dia.
Obra basada molt lliurament en la
“Història de Roma” de Tito Livi.
Exemple 2

Posteriorment passarem a realitzar l’explicació, una descripció de tot el que hi apareix
representat a la pintura: Personatges, indrets, objectes...
Aquest quadre de gènere històric mostra, d’una manera al·legòrica i realista les jornades
revolucionàries que es produïren a París el juliol de 1.830.
EXEMPLE :
Delacroix enalteix amb els seus pinzells els
procés revolucionari en el qual van participar
tots els grups socials
Per plasmar aquests fets Delacroix combina
l’al·legoria amb el realisme.
Delacroix s’inspira per la realització en els
combats que en aquells dies és succeïen en els
carrers de Paris.
4.- INTERPRETACIÓ (TEMÀTICA – ICONOGRAFIA)
En el cas de les pintures no figuratives descriurem les formes, colors, línies...
La Llibertat Guiant al poble d’Eugène Delacroix.
Al·legòrica és la figura femenina que representa
la llibertat enarborant la bandera tricolor;
Realistes són la bandera tricolor i les cases del
costat de l’Esglèsia Nôtre-Dame.
I la caracterització dels personatges que hi ha al costat de la Llibertat:, tots ells simbolitzen les
classes socials que van participar en la revolta. (burges, proletaris, camperols...)

4.- INTERPRETACIÓ ( SIGNIFICAT )
SIGNIFICAT
És el significat profund o implícit contingut en l’obra . És allò que l’artista vol
transmetre més enllà del tema que és representa.
continuant amb el quadre de Delacroix, aquesta pintura a més de
representar un moment concret de les lluites revolucionaries que van tenir lloc als
carrers de Paris al 1930 (tema) té un significat més profund:
Aquest quadre té un important significat
polític: és la primera composició política
de la pintura moderna després de Goya.
És el més conegut testimoni artístic de la
lluita revolucionària dels pobles per la
llibertat.
A més a més, la pintura també és la
manifestació del compromís per part de
l’artista amb el procés revolucionari
“.. si no he lluitat per la pàtria, com a mínim
pintaré per a ella”
EXEMPLE :

4.- INTERPRETACIÓ (FUNCIÓ)
És la intencionalitat que hi ha al darrera de la realització d’una pintura. El per què
de la realització de l’obra. La funció que ha de realitzar.
FUNCIÓ
Les principals funcions que pot tenir una pintura són:
- Propagandística o commemorativa
- Estètica o decorativa
- Ser un referent d’un corrent
artístic (impressionisme)
- Expressar un estat d'ànim
interior ( món personal )
- Provocar emotivitat en
l’espectador
- Ser un manifest antibel·licista
- Transformar en artístic un objecte de consum popular.

5.- ALTRES CONSIDERACIONS
En aquest apartat haurem d’explicar tot allò que no hem pogut incloure o explicar en
els apartats anteriors:
-Models i influències que el pintor ha utilitzat o ha rebut d’obres i
moviments artístics anteriors
- Models i influències que l’obra ha generat en obres i artistes posteriors.
- Altres obres de l’autor de semblant o diferent temàtica..
- Valoració personal de l’obra ...
NOTA: Aquest apartat no és imprescindible. De totes maneres és aconsellable la
seva realització per compensar les possibles deficiències comeses al realitzar els
apartats anteriors.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES

L’obra de Delacroix recull la influència de pintors anteriors com :EXEMPLE :
La força dinàmica ( ritme ) de Rubens El clarobscur de Caravaggió
El tractament del color de Ticià
5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES

També rep influències de pintors més propers com Goya o el seu mestre Géricault, del
qual sembla, que ha tret la idea de la composició piramidal, i sobre tot, els models
per les figures moribundes de la part inferior.

Delacroix també va realitzar moltes pintures de temàtica exòtica, en les qual utilitza una
gran riquesa cromàtica.
Unes obres , que tindran una gran repercussió posterior , inspirant l’obra d’un gran
nombre d’artistes com Renoir, Gauguin o Van Gogh entre d’altres.
Delacroix és considerat avui en dia com un dels exponents màxims de la pintura
romàntica del segle XIX.

RESUM: GUIÓ, ESQUEMA D’ANÀLISI D’UNA OBRA PICTÒRICA
1.- FITXA TÈCNICA (Catalogació)
 Nom de l’obra
 Autor
 Estil
 Cronologia (Datació)
 Tècnica i suport
 Localització ( lloc on està exposat actualment)
 Dimensions (Mides)
2. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC:
 Època (Fets històrics i culturals més rellevants)
 Estil (exposició de les característiques generals que presenta aquest estil i també
específicament en el camp de la pintura, citant si s’escau altres obres del mateix
estil.
 Autor ( Biografia , trajectòria artística, principals obres...)

3. ANÀLISI FORMAL ( I )
 Descripció (Figurativa o no figurativa. Breu resum del que es pot veure)
 Elements plàstics: Línia, o dibuix, color i llum
- La linia o Dibuix: Predomini del dibuix o del color, formes ben definides,
(dibuixístiques) poca definició en les formes o sols insinuades (pictòriques)
Pinzellada : precisa, minuciosa, solta, ampla, realitzades amb rapidesa
gruixuda, matèrica...acurat, ràpid, gruixut, prim...
- El Color: Freds (blaus i verds)o càlids (grocs. Vermells, taronges) , gama
cromàtica harmònica o contrastada, colors realistes o autonomia del color respecte
a la forma. Colors purs (sense clarobscur). Colors lluminosos o apagats, austeritat
cromàtica...
- La Llum: Real, irreal o simbòlica, focus lumínic dins o fora del quadre, llum freda
sense atmosfera, càlida, creadora d’atmosfera..uniformitat o contrast lumínic.
Funció: ressaltar el volum; aconseguir perspectiva; valors expressius ...Sense llum
(colors plans)

3. ANÀLISI FORMAL ( II )
 Composició: Simètrica o asimètrica, Oberta (centrífuga) o tancada (centrípeta) Línies
que predominen : rectes, corbes, horitzontals, verticals, corbes, diagonals... Posició de la
línia de l’horitzó (alta o baixa) Representació de l’espai: Perspectiva cònica o geomètrica
(profunda) o aèria, pel color, la llum o la superposició de formes(superficial). Hi ha
agrupacions ? estan equilibrades? quines formes geomètriques formen ?...
 Ritme (Dinamisme, moviment, repòs, equilibri, ritme creixent o ascendent...)
 Temps : Captació d’un moment instantani (Referencial, anecdòtic o quotidià) o
voluntat d’eternitat (intemporal)

4. ANÀLISIS CONCEPTUAL ( INTERPRETACIÓ )
 Temàtica i Iconografia: (Significat explicit: qué hi apareix representat)
Tema (religiós, mitològic, històric, retrat i autoretrat, paisatge,(marina), bodegó,
escena de gènere, nu, composició...)
Fonts del tema (En que s’ha inspirat, d’on ha tret la idea (llibre, relat,
fet...)
Explicació ( detallada del que s’hi representa al quadre)
 Significació (Significat profund o implícit: què vol transmetre o comunicar)
 Funció: (Intencionalitat, Per que s’ha realitzat aquesta obra: Propagandística, estètica...
 Encàrrec: (si és coneix)
5. ALTRES CONSIDERACIONS: (Calaix de sastre on s’explica tot allò que no s’ha pogut
explicar situar o explicar en u altre lloc: Models i influències en obres anterior i posteriors, altres
obres de l’autor...

COM COMENTAR UNA PINTURA

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (20)

Similar to COM COMENTAR UNA PINTURA (20)

More from Antonio Núñez (20)

COM COMENTAR UNA PINTURA