1. SEGUIM OMPLINT LA MOTXILLA:
Un dia a una aula d’Educació Infantil
Dossier de feines per al dia 8 de març de 2012
Alumne: Estefanía Gómez Jiménez
Assignatura: Reflexió i innovació educativa
Universitat de les Illes Balears
3. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts
estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions
que es plantegin a les pràctiques.
2. Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les
pràctiques.
CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional
3. El paper del professorat
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 8 de març de 2012
1. UNA JORNADA A L’ESCOLETA (Blog)
Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.
Recordem que estic a l’escoleta de Fort de l’Eau, i la aula on estic fent les pràctiques,
és l’aula d’infants d’un any.
La jornada al meu centre de pràctiques, habitualment és molt similar d’un dia a l’altra
ja que els infants necessiten unes rutines per així habituar-se al funcionament del
centre i sobretot per garantir poc a poc la seva autonomia.
El centre s’obre a les 07:45h, a partir d’aquesta hora tots els mestres arriben al centre,
excepte aquells que fan la funció de suport. Els pares també poden començar arribar a
partir d’aquesta hora i tenim fins les 09:30h per poder deixar als seus fills a l’escola.
Quan arriba l’hora, la directora tanca la porta i els fillets van a les aules pertinents, ja
que molts de dies el temps d’arribada, s’aprofita per ajuntar als fillets de diferents
aules( especialment les aules de fillets d’un any i de nadons) per així anar creant un
vincle comunicatiu entre ells i de coneixença. També és un període de temps que
utilitzem en alguna ocasió per estar amb els infants a l’aula i jugar amb els diferents
materials.
Quan són les 9:30 i tots els infants han arribat a l’aula, recollim les possibles joguines
que hagin quedat per l’aula i ens posem al
matalàs amb coixins que hi ha a l’aula, destinat
a realitzar el bon dia i activitats més tranquil·les.
El Bon dia, s’inicia amb el ninot “El vermell”, i els
hi dona una besadeta i el bon dia a tots.Quan
acabem de fer les salutacions, cantem alguna de
3
4. les cançons que treballen a l’aula i després contem un conte, aquest mes, treballen el
conte d’ “En punxes”.
Una vegada contat el conte, es torna a cantar una altra cançó per finalitzar el Bon dia,
aquesta és la cançó de “Bon profit”, per donar continuïtat i que els fillets entenguin
que després del Bon dia toca anar a berenar.
Despleguem la taula per menjar, posem entre tots el mantell, els infants es seuen i
repartim els pitets, després repartim el berenar de cadascú. Alguns ja mengen tot sols,
en canvi altres encara necessiten ajudar. Aquest moment, també s’aprofita per, en cas
que hi hagi, un aniversari, berenar tots junts amb
alguna coca que hagi duit la família de l’infant, en
cas contrari, el centre té una tartà feta de porexpan i
simulem una celebració. Una vegada els infants han
acabat de berenar, tenen permís per poder anar-sen
de la taula, mentre la resta acaba de berenar.
Quan tots han acabat, es recull la zona del berenar i es passa a realitzar l’activitat
pertinent del dia. Aquest és l’únic moment del dia que va variant durant la setmana.
Els dilluns i els dimarts de 10 a 10:30 es realitzen activitats diverses dins l’aula, pintem,
treballem amb la caixa de música o fem encaixos. El dimecres de 10 a
11(aproximadament) es realitzen dos grups, un d’ells queda a l’aula i treballen amb la
caixa de buff i l’altra surt de l’aula a realitzar joc heurístic, amb una altra mestra de
suport. El dijous de 10 a 11 es realitza amb el grup sencer psicomotricitat a l’aula
destinada a n’aquest fi, la mestra que s’encarrega d’aquestes sessions és la directora
del centre ja que té el títol de psicomotricista. Finalment és divendres, també a la
mateixa hora, es realitza la sessió d’experimentació, on els infant experimenten amb
diferents materials com per exemple arena, terra...amb el suport de recipients i altres
utensilis.
Després d’aquestes activitats, els infants tenen un període de temps destinat al
descans. No tots els infants dormen, i a més no tots dormen el mateix temps, ja que les
famílies són les que en aquest temps decideixen
molt que hem de fer amb el seu infant. Alguns
dormen a la sala de descans, ja que el seu període
de descans és major, en canvi, d’altres dormen a la
mateixa aula, on està situat el matalàs.
Amb l’objectiu de deixar descansar als companys, els infants que no dormen són
traslladats al passadís, on poden jugar amb els diferents materials i sobretot
4
5. comunicar-se amb altres infants. Aquest gaudeix d’una barrera que queda tancada per
evitar problemes quan els infants estan en aquest espai i així evitar que puguin sortir.
Quan ja tots els infants s’han aixecat, si el temps meteorològic dona la possibilitat,
sortíem tots junts al pati. En cas que no hi puguem sortir, quedem a l’aula jugant als
diferents materials que els infants tenen a l’aula.
Finalment, aproximadament a les 13:00h els pares ja poden venir a recollir al seus
infants a l’escola, tenint de marge fins les 13:45h que el centre queda tancat.
A més, reflexiona sobre les preguntes següents:
1. Què fan els infants en un dia típic?
Els infants, arriben sempre molt contents a l’aula, i com he destacat anteriorment, el
fet d’orientar l’activitat de tot el matí en una sèrie de rutines, aquestes augmenten la
seva seguretat.
Per ell, tot el matí és jugar i fer coses, però darrera de tota activitat hi ha uns
objectius a treballar i unes finalitat que a simple vista els infants no detecten, per la
seva immaduresa.
Es poden observar “conversacions”, mirades, gestos que donen vida a cada moment
del matí i que fan que cada dia sigui diferent en quant a les seves accions, ja que dia
a dia pots anar observant com els infants experimenten coses noves amb els seus
companys i aprenen cada dia coses noves.
Sobretot observen molt als seus companys, que fan, com ho fan... ho intenten fer ells
per a veure si els hi surt igual, agafen i tiren joguines, sobretot agafar coses de les
estanteries els hi encanta, simplement per el renou que fan quan arriben enterra. Un
fet que a simple vista pot semblar molest i d’un comportament no correcte a qui
entri a l’aula, però que per cadascun dels infants té un significat: Tots els material
sones iguals? Perquè aquest fa molta renou i aquest no?...qüestions que et fan dia a
dia demostrar que cada moment de l’aula és educatiu si ens ho proposem.
2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
La mestra tutora i les mestres de suport que intervenen en el procés d’aprenentatge
dels infants són les protagonistes d’ensenyar-lis i sobretot d’avaluar els seus
processos, ja que són les persones que estan amb ells la major part del dia i les
encarregades de realitzar i organitzar les activitats que es realitzen a l’aula.
Dir també, que encara que són petits, les activitats que es realitzen, moltes parteixen
dels interessos dels infants per aprendre coses noves i sobretot per les seves
5
6. inquietuds, per tant ensenyen tenint en compte les seves finalitats i objectius, però
també els interessos dels infants.
En quant a l’avaluació, és la mestra tutora la que s’encarrega de realitzar graelles per
avaluar els diferents processos dels infants individualment.
Dir que també, els infants ens ajuden a veure aspectes interessants per avaluar, que
a vegades prèviament nosaltres no ens hi hem aturat a pensar.
Per tant, penso que al final tot el procés d’aprenentatge-avaluació, són processos
que es constitueixen gràcies a la col·laboració de tots els implicats en el procés,
encara que està clar, que les tutores i encarregades de dinamitzar les activitats són el
fil conductor.
3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els
ajuden?
En dues setmanes és difícil, observar tots aquelles aspectes que complementen i
ajuden al bon funcionament de l’escola, però que pogut comprovar que sobretot
tenir un bon ambient de feina, on la col·laboració i la participació del centre, les
mestres i en general de la comunitat educativa vagin per un mateix camí, és molt
important.
Cercar les habilitats de cadascun dels membres amb l’objectiu de fer l’escola un
ambient agradable i que motivi als infants, crec que és la base de tots educació. I
sobretot la motivació dels mestres per ensenyar i aprendre.
Mostrar una actitud empàtica, amb les famílies, els infants, les companyes de feina...
estar motivat per la feina, és bàsic i fonamental per dur a terme un procés
d’ensenya enriquidor.
4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les
organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un
problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
Les aules estan organitzades, segons les edats dels infants: nadons, infants d’un any i
infants de dos anys. Les rutines estan organitzades segons les necessitats dels
infants, ja que el moments de berenar, descans, de joc... estan organitzats de tal
manera que els infants pugui participar activament en elles, sense que el cansament
o la necessitat de menjar pugui interferir en el funcionament d’aquestes.
Els espais estan organitzats de tal manera que l’aula tingui un lloc d’higiene personal,
un espai de descans i una zona de lloc amplia per poder realitzar activitats de
6
7. diferents tipus, en gran grup, en petit grup... A més gaudeixen d’estanteries a la seva
mida per poder tenir els materials del seu interès a l’abast. Tenen joguines diverses,
una cuineta, l’espai de contes, de disfresses...
En quant als horaris, aquest estan establerts de manera general a totes les aules del
centre, encara que les activitats es van canviant segons dels grup, per tal de poder
gaudir dels espais necessaris del centre en tot tipus d’activitat i evitar coincidir un
mateix grup en un mateix espai quan es realitzen activitats com experimentació, joc
heurístic...Encara així hem de dir, que els horaris els marquen molt els infants, ja que
no tots els dies arriben a l’escola amb la mateixa predisposició, això vol dir, que en
moltes ocasions els ritmes els marquen els infants i s’han d’adaptar algunes activitats
o fins i tots deixar-les per un altra dia.
Això és el cas de les activitats plàstiques, establides per els dos primers dies de la
setmana, ja que són activitats que es poden realitzar de moltes maneres i adaptar-se
a les necessitats dels infants, ja que després del cap de setmana en ocasions costa
molt que els infants agafin la rutina de la setmana, i posar una sessió de
psicomotricitat o experimentació no dona el suc que dona ja en anar avançant la
setmana.
Els horaris, els espais, els temps... estan organitzats per el conjunt de mestres i
directora del centre, però el fet de decidir quan comencen i quan acaben, és feina de
la mestra tutora de l’aula i també dels infants, ja que són ells els qui marquen, com ja
he dit anteriorment, els ritmes, i moltes vegades pensarem que l’activitat pot durar
“x temps” però el cansament dels infants en fa acabar més prest.
Per tant, nosaltres com a mestres som les responsables d’organitzar els horaris,
l’espai i de més, però els infants són els qui ens ajuden a modificar i a tenir en
compte alguns aspectes d’aquesta organització que es realitza prèviament.
No m’he trobat encara en cap situació, on s’hagi de solucionar un problema, però
suposo que el problema, segons les seves característiques, podrà ser solucionat o bé
per la directora de centre o bé per la tutora de l’aula o el grup de mestres.
5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a
aprendre?
El infants interactuen entre ells pràcticament durant tot el matí, ja que durat tots els
temps de jocs i d’activitats especifiques treballem en grup, tot i així hi ha alguns
fillets que es comuniquen i interaccionen amb la resta més que uns altres, però tots
mantenen una relació activa de companys.
7
8. Per exemple un joc que els hi agrada molt i en el qual, quan comença un, la resta el
segueix és el de canviar de joc els coixins dels matalàs. Quan comença un infant la
resta col·labora activament per tal de llevar tots els coixins el més prest possible. Al
contrari d’aquest exemple, quan realitzem una estona de construccions els infants
intenten que la seva construcció no sigui tocada per ningú i s’aïllen del centre de la
classe on majoritàriament està tot el material per a construir les seves construccions,
tot i així també col·laboren tots junts alhora de fer una construcció de major mida.
Penso que tots aprenen de tot, sempre hi ha l’infant més actiu que pren la iniciativa
en fer les coses i la resta l’imita, també aquest infant més actiu sol ser el que ajuda al
altres per aconseguir algun objectiu marcat. Sempre s’ajuden en quant a la
realització d’alguna activitat, quan sorgeix algun conflicte no he pogut observar
encara, a cap fillet que ajudi al seu company quan aquest te algun tipus de conflicte
amb un altra, supós que encara són petits per entendre que és companyerisme i pot
ser no són conscients encara que han de intentar solucionar i ajudar quan hi ha
conflictes, tal vegada perquè no entenen encara que engloba tenir un conflicte.
Simplement ajuden quan veuen que un infant no pot aconseguir alguna cosa.
6. Com interactuen amb el mestre/a?
La relació amb la mestra és molt propera i els infants hi tenen un gran apreciï cap a
ella, és el seu referent en qualsevol moment de l’aula, sigui el que sigui. Quan la
perden de vista en senten insegurs, però he pogut observar que no és un grup
d’infants que necessitin tenir a la mestra sempre devora sinó que són molt autònoms
i el que necessiten és tenir a la mestra “controlada” visualment, amb això el
funcionament de l’aula ja funciona amb un ritme normal.
Cal dir que l’actitud de la mestra és molt tranquil·la en quan al fer dels infants, ja que
proporciona el material i deixa als infants que interactuïn amb aquest segons els seus
interessos, excepte quan es tracta d’una activitat més puntual on el seu rol és més
partícip amb l’objectiu que els infants aprenguin noves accions o comencin a
conèixer nous materials i possibilitats de joc.
7. Com s’interactua amb les famílies?
Les relacions amb les famílies són diàries, sobretot en els moments d’entrada i
sortida, ja que la mestra de l’aula aprofita per parlar amb les famílies, però també les
famílies amb ella, dubtes, comentaris sobre l’infant...He pogut observar també que
les famílies no tenen por a demanar i a mantenir una relació activa amb la mestra,
però també crec que la mestra ha fet un treball previ per aconseguir-ho, ja que com
a professionals hem de aconseguir tenir una relació de comunicació activa amb les
famílies, perquè elles, com els seus fills, també constitueixen la comunitat educativa.
8
9. Dir, que d’aquests moments, el de sortida és on es pot observar més canvis
comunicatius, suposo, que és per que els pares no han d’anar a fer feina just recollir
a l’infant i tenen alguns minuts per dedicar-ho per parlar amb la mestra de com anat
el dia o parlar d’algun tema en concret.
Penso que una bona comunicació amb les famílies ajuda molt a conèixer el fer i el ser
dels infants, i no basta nomes amb unes reunions mensuals o quatrimestrals, sinó
que es necessari tenir un contacte actiu i habitual que ens ajudi a conèixer l’entorn
de l’infant per poder fer després una bona feina a l’aula i poder entendre a
n’aquests.
8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un
pla d’acollida pels mestres?
El primer contacte dels infants amb l’escola és molt delicat , ja que passen de ser el
centre d’atenció a casa, a estar dins un espai on ha de compartir tot, sobretot
l’atenció de la mestra i on hi ha un major número de persones en el mateix context.
Integrar-se a un nou espai físic, al personal, als infants de l’aula és un procés difícil i
amb el qual hem de tenir molta cura. Per aquest motiu, el centre realitza un pla
d’adaptació per els infants de nou ingrés però també per aquells que comencin a
mitjan curs.
Per dur a terme aquesta acollida, es demana a tots els pares que portin els seus fills
durant un període curt de temps, per després anar allargant segons la reacció de
l’infant al nou entorn.
El pares també poden quedar-se amb els infants durant els primers dies per donar-li
l’oportunitat de familiaritzar-se amb l’espai i l’ambient per així no perdre la seguretat
que els pares l’ofereixen. Un cop els pares ja no quedin, els infants poden dur alguna
joguina o objecte que els hi ajudi a establir un vincle amb els companys, la mestra i
l’escola en general, oferint així poc a poc una seguretat total amb l’espai.
Aquest curs, la tutora ho va organitzar de la següent manera:
Considerant que és important donar el temps adequat als infants per a que duguin a
terme un procés d’adaptació adequat i consistent, la mestra va creure convenient
que era interessant fer-ho de manera progressiva fent dos grups d’infants amb un
horari reduït ja que facilitava el coneixement de l’aula, els companys i l’educadora.
La primera setmana, els infants estaven acompanyats del seus pares, la segona sense
pares i la tercera, finalment van ajuntar els dos grups.
El primer grup, anava de 07:45 a 10:30 i el segon grup de 10:45 a 13:00h
9
10. Finalment, dir que la mestra no té un pla general a seguir per tots els infants on hi ha
establert un inici i un final del pla d’acollida, sinó que aquest pla està molt adaptat a
les necessitats dels infants i la duració la determinarà l’infant.
Pel que fa al pla d’acollida dels mestre, a n’aquest centre no existeix cap pla destinat
a n’aquest fi.
10
11. OBJECTIUS 1. Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques.
2. Dotar de contingut consensuat al terme “infant”.
CONTINGUTS 1. Característiques del canvi i dels processos de millora en
educació.
2. El paper del professorat
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 8 de març de 2012
2.CONCEPTE D’INFANT (Blog)
Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobre
l’infant.
Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entens.
Cal que posis aquesta definició al teu blog.
Per jo, un infant és una persona, encara immadura, que dia a dia va construint els seus
coneixements i que aprèn de tot allò que veu i li ensenyen. És una persona que mai
atura de fer i de voler conèixer i créixer com a persona, i que investiga i observa que
passa al seu voltant i sobretot, perquè passa, que necessita de l’ajuda dels adults però
més encara dels nostres sabers.
Una frase que m’agrada molt i que m’ajuda molt a definir el concepte d’infant és la
següent:
El niños no es una botella que hay que llenar, sinó un fuego que es preciso encender.
(Montaigne)
11
