2. ON ? Egipte és un desert travessat de sud a nord per un riu immens, el NIL, que li dóna vida. La situació geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges: el desert l’aïlla dels enemics . el Nil té un règim de crescudes que permet la irrigació i la ferti- lització de conreus. Cap al V i IV mil·leni abans de C., a mesura que el clima es va anar fent més càlid, la població és va anar concentrant a la franja fèrtil de les vores del riu.
3. QUAN ? ALBERA.Ciències Socials 1r ESO.Ed Cruïlla DINASTIA PTOLEMAICA 304-30 a C ALEXANDRE EL GRAN 332-304 a C BAIXA ÈPOCA 525-332 a C EXPANSIÓ CAP A ORIENT IMPERI NOU 1550-1069 a C UNIFICACIÓ D'EGIPTE ÈPOCA ARCAICA 2702-3232 a C PROVÍNCIA DE ROMA 30 a C EXPANSIÓ CAP A NÚBIA IMPERI MITJÀ 1793-2119 a C CONSTRUCCIÓ DE LES GRANS PIRÀMIDES IMPERI ANTIC 2170-2707 a C
4. EL NIL A mitjan juny el Nil experimenta una crescuda que inunda les ribes. Els pagesos eren mobilitzats per a realitzar obres públiques. A l’octubre s’inicia la retirada de les aigües i la terra queda coberta per un fang negre ( llim ) que adoba les terres i fa possible una agricultura molt rica. Era l’època que els page- sos sembraven els camps. De maig a juny tenia lloc la collita.
5. El faraó El cabdill de l’antic Egipte era un rei totpoderós: el faraó , sobirà de l’Alt i el Baix Egipte i considerat com un déu. El seu poder era immens: cap d’estat, cap religiós i comandant de l’exèrcit. Regnava sobre tot el territori amb nombrosos funcionaris a les seves ordres que tenien cura de l’administració. El faraó decidia la construcció dels temples. El títol de faraó es transmetia de pares a fills. La reina tenia el títol de Gran Esposa. Ramsés II, que va regnar 67 anys La reina Hatseptsut, l’única faraona Als preso-ners s ’ els obligava a enrolar-se a l’exèrcit o a fer treballs forçats
6. El faraó En l’acte de la coronació, el faraó rebia les insígnies de la reialesa: dos objectes encreuats al pit simbolitzaven la força: l’ assot i el ceptre . Al front hi duia una cobra femella amb el coll inflats per espantar l’enemic, i la barbeta postissa. Al cap duia el nemes , una peça de roba de ratlles blanques i blaves que li arribava a les espatlles. En les representacions plàstiques el seu nom estava envoltat per un enqua dra ment el·líptic: el cartutx . El faraó s’exercitava en l’ofici de les armes des de petit, practicant el tir amb arc o caçant lleons al desert. A vegades podia comandar els arquers i la infanteria en les batalles, dret sobre el carro.
8. LA VIDA QUOTIDIANA La majoria d’egipcis s’alimentaven de pa i cervesa gairebé mai menjaven carn. Les cases de la majoria de la població eren molt senzilles i el mobiliari escàs. L’amor no tenia res a veure amb el matrimoni La finalitat del matrimoni eren els fills. Els fills treballaven per a mantenir la família, quan els pares eren grans en tenien cura. I sobretot es comprometien a enterrar-los perquè poguessin gaudir de la vida d’ultratomba. Els nens anaven a l’escola; que normalment la deixaven per continuar l’ofici dels pares. Les nenes no anaven a l’escola. http://www.edu365.com/eso/muds/socials/egipte/vidaquot/index.htm
9. ELS DÉUS I DEESSES Els egipcis tenien molts déus, però n’hi havia sis de principals: RA, OSIRIS, ISIS, ANUBIS, THOT, MAAT RA: Déu del sol ISIS: Representava l’esposa fidel i la deessa mare. ANUBIS: Déu funerari. Conduïa els morts al Tribunal d’Osiris. THOT: Déu de la saviesa i inventor de l’escriptura. MAAT: Símbolitzava la llei,l’ordre i la justícia. OSIRIS: Era el déu més popular. Principals déus i deesses Il·lustracions: Geografia i història. Ciències Socials de 1r d’ESO. Ed. Teide
10. LA VIDA D’ULTRATOMBA Els egipcis creien en la vida després de la mort. és per això que procedien a embalsamar els cossos dels cadàvers per tal d’assegurar-ne la incorruptibilitat
12. Supervivència i momificació Vasos funeraris (canopis) que contenien les vísceres del difunt. Es guardaven dins la tomba, al costat del sarcòfag. Els embalsamadors, observats per Anubis, despré s d’una llarga preparació, embolcallaven el cos del difunt amb tires de lli i l’omplien d’amulets. Els egipcis creien en la supervivència de l’ànima, i per que el faraó pogués arribar al món dels déus es feien un funerals amb uns ritus solemnes. El cos s’embalsamava de manera que quedés intacte. Setanta dies més tard s’embolicava amb tires de roba. Un cop momificat es posava en uns sarcòfags que encaixaven els uns dins dels altres. Finalment s’enterrava
13. L’ART ARQUITECTURA Piràmides Mastabes Hipogeus Temples ESCULTURA Estatues de faraons , déus i deesses Estatues d’altres persones PINTURA Escenes de la vida quotidiana Motius religiosos
14.
15. Temples A : Obelisc B : Pati C : Sala hipòstila D : Santuari E : Piló El temple és un conjunt desmesurat, concebut com a símbol del poder
16.
17.
18. SÍNTESI Organització política Imperi regit pel faraó, font de poder, al qual es regia culte. Economia Basada sobretot en l’agricultura i la ramaderia. Religió Politeísta Creença en la vida després de la mort Organització social Societat complexa: sacerdots, funcio- naris i camperols. Art Temples i piràmides. Ciències socials 1r ESO. Albera. Ed. Cruïlla
