2. 1. SITUACIÓ, CLIMA, FAUNA I VEGETACIÓ. 2. FARAONS 3. ART. 4. RELIGIÓ 5. JEROGLÍFICS 6. VIDA A L’ANTIC EGIPTE INDEX
3. 1. SITUACIÓ, CLIMA, VEGETACIÓ I FAUNA Situació. Egipte esta al costat de dos continents: Africa i Asia. Egipte es troba a l’extrem d’Africa i forma part de la part occidental d’Asia i limita al nord amb el mar Meditarani, a l’est amb el mar Vermell, al sud amb amb Sudan i a l’oest amb Libia.
4. EL CLIMA El clima a Egipte es caracteriza en general per ser molt caloros a l´estiu i temperat a l´ hivern. Al llarg estiu s´esten des de mitjans de març fins els primers dies de desembre i, l´hivern de desembre a març. El clima és sec, desertic i les temperatures són altes.
5. LA FAUNAI LA VEGETACIÓ La vegetacó a Egipte es limita en gran en gran part al delta a el riu Nil. Dels pocs arbres autòctoms, el més estés és la palmera datilera, també hi ha sicòmors,tamarells,acàcies i garrofers. Les espècies que s’han introduit des d’altres zones són el xiprer, l’om, l’eucaliptus, la mimosa i la murta, així com diverses classes de fruites. Els sóls luvials d’Egipte, sobretot al delta, permeten el desenvolupament d’una ámplia varietat de plantes, com vinyes, moltes classes de productes hortofructícoles i flors com el lotus, el gessami i la rosa. Ales regions àrides són habituals diverses herbes i diverses espécies d’espines. l papir,que era molt abundant per les riberes del riu Nil, avui es limita a l’extrem sud del país. A part del subministrament del riu Nil, l’unic riu que proveeix el pais durant tot l’any, l’aigua dolça escasseja. El ràpid augment demogràfic està esgotant els recursos naturals i erosionant les terres de conreu.
6. ELS FARAONS Sens dubte, l'element del vestuari millor conegut dels faraons egipcis eren les seves pròpies corones, de les que existien nombrosos exemples. Les més comunes i millor conegudes són: * La Corona Hedjet o Corona Blanca, símbol de l'Alt Egipte. * La Corona Desheret o Corona Roja, símbol del Baix Egipte. * La Corona sejemty o Corona Doble, símbol del Egipte unificat, és una superposició de les dues corones anteriors. * La Corona Atef o Corona osiriaca, present en alguns rituals de caràcter funerari Precisament, el culte funerari era l'esfera d'influència del déu Osiris.
7. * La Corona Jepresh o Corona Blau, de significat encara fosc, però molt utilitzada a partir de l'Imperi Nou. * La Corona Shuty o Corona Emplomada, que amb el temps va passar a ser utilitzada per les Grans Esposes Reials i per les Divines Adoratrius. * La Corona Jemjem o Triple Atef, composta per tres corones Atef i alguns complements, semblava tenir una funció solar. I, encara que no sigui pròpiament una corona, no podem oblidar-nos del tocat Nemes, el famós cobre-perruca i potser el tocat més universal dels faraons gràcies a la tomba de Tutankamon. La seva comoditat i lleugeresa ho farien potser la peça favorita dels monarques en moments en que no fos necessària la presència de les corones, algunes d'elles realment pesades.Les grans piramides,els temples gegantins,els colossos de pedra pintures tan acolorides i fresques que semblen ahir.Son obres d´art fetes pels faraons.El caire,la capital actual,és a prop de la capital capital mes antiga dels faraons´´Memphis´´que es deia la balança de les dos terres perque estava situada a la union del delta.
8. L’ART EGIPCI Durant les primeres dinasties es van construir importants complexos funeraris per als faraons a Abidos i Saqqara, a imitació dels palaus i temples (la tomba era una sintesi de la noció de temple i de mansió privada). La gran quantitat cerámica , treballs en pedra i talles d’ivori o os trobats en aquestes tombes t’estifiquen l’alt grau de desenvolupament d’aquesta época. La regularitat dels cicles naturals, la crescuda i inundació anual del riu Nil, la successió de les estacions i el curs solar que provocava el dia i la nit, que van ser considerades com regals dels Deus als habitants d’Egipte. El pentsament, la moral i la cultura egipcies van estar arrelades en un profund respecte per l’ordre i l’equilibri.
9. El llenguatge artistic egipci pot semblar rigid i estàtic (hieratisme), la seva intenció fonamental,però,no va ser la de crear una imatge real tal i com apareixen, sinó captar per l’iternitat l’essència de la persona, animal o l’objecte representat que esta voltant de les tres piràmides més grans de Gideh (keops,kefrén i Mikerinos). I aquí tenim un monument d’Egipte.
10. LA VIDA A L’ANTIC EGIPTE La roba que feien servir els egipcis era feta de tela. La decoració de les cases, a les parets, era d’anecs i de dibuixos. Els nens anaven sense roba, fins a la maduresa. Quan ja eren grans es rapaven el cap. Els rics quan era l’hora de menjar, menjaven plats exquisits, com...Pollastre, cervesa i altres.... Els nobles vivien en palaus, o cases molt grans. En canvi els treballadors vivien en cases simples, com... cavanes. Els instruments que utilitzaven eren: els tubs,les flautes...
11. La religió Hi ha moltes Religions .Els antics Egipsis pensaven que la mort era una etapa, i que al mes enllà n’hi havia una altra vida. Per aixo cal que el cos estigui ben conservat .Durant 70 dies els sacerdots preparen els morts per al funeral. Nomes el cor es queda al seu cos. Un dels Déus d`Egipte es Ra, el deu Sol.
12. ELS JEROGLÍFICS Els egipcis ja feien servir els jeroglífics cap a 3250 a. C. Eren una barreja de dibuixos, signes sonors i altres simbols. També hi havia una escriptura mes sensilla, que es desdeia hieràtica i denaòtica. L’escaiptura primer serveix per escriure les paraules dels dé- us i la seva història, després les del faraó. Progressivament, s’utilitzen per retre compte de totes les activitats dels habitants de la vall del Nil. Pocs nens acudien a l’escola, començaven als 5 anys fins els 12 anys, aprenien primer la escriptura hieratica, i alguns continuavan a l’escola per estudiar els jeroglifics. La pedre Rosetta vs ser gravada al 196 abans de Crist. Conté
13. El mateix text en 3 escriptures diferents: jeroglifiques, demotica i grega. Això va permetre al lingüista franses Jean-François Lhampe dexifrar els jeroglifics.
14. Els escribes Constitueixen un grup respectat i orgullòs d’ell mateix. Els escribes eren els escriptors, els encarregats d’escriure, els únics membres de la societat egipcia.
