2. LA CIVILITZACIÓ IBÈRICA LA FORMACIÓ DE LA CIVILITZACIÓ IBÈRICA. ELS POBLATS IBERS LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES. LA MORT I LES CREENCES RELIGIOSES. LA LLENGUA I L’ ESCRIPTURA .
3. LA FORMACIÓ DE LA CIVILITZACIÓ IBÈRICA Els ibers van ser un conjunt de tribus que parlaven la mateixa llengua i tenien els mateixos costums. La cultura ibèrica es va desenvolupar des del sud de França fins a Andalusia durant cinc segles. Des del segle VII fins al segle III aC.
4. ELS IBERS A CATALUNYA A les terres que avui són Catalunya hi van viure un seguit de pobles ibers : - els indigets , a l’ Empordà. - els ausetans , a Osona . - els bergistans al Berguedà. - els laietans , al pla de Barcelona, el Maresme i el Vallès. - els lacetans , al Solsonèsi part de l’ Anoia. - els ilergets , a les comarques de Lleida. - els ceretans , a la Cerdanya. - els cossetans , al Camp de Tarragona.
5. POBLATS IBERS A CATALUNYA A Catalunya hi ha força restes d’antics poblats ibers, com ara: - Ullastret ( Baix Empordà) - Els Vilars , a Arbeca (Garrigues) - El Molí de l’ Espígol. A Tornabous ( Urgell) - La Moleta del Remei , a Alcanar ( Montsià). Poblat ibèric de Puig Castellar Poblat Ibèric del Molí de l‘Espígol,
6. ELS POBLATS IBÈRICS Els poblats ibèrics estaven fortificats , envoltats de muralles i amb torres de defensa. Es trobaven enclavats en turons , per controlar un extens territori i defensar-se fàcilment. Les cases s’agrupaven en barris , sovint amb carrers enllosats. En molts poblats hi ha places o zones d'ús comunal on podien haver-hi els forns per al pa o la ceràmica, els ramats, les sitges per a emmagatzemar el gra, cisternes d'aigua o les basses per a les escombreries.
7.
8. ElS HABITATGES IBERS Les cases eren de planta rectangular. Estaven dividides en 2 o 3 estances on cuinaven , menjaven , dormien i emmagatzemaven coses, teixien i feien altres feines artesanals. Tenien el sòcol de pedra i les parets eren de fang barrejat amb palla i calç. El terra era d’argila premuda.
9.
10. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES Els ibers vivien de l’ agricultura , de la ramaderia , la mineria de plata , plom i ferro; l’elaboració de ceràmica i teixits ; i el comerç amb els pobles comerciants de la Mediterrània com els fenicis o els grecs. Els cereals que cultivaven eren : el blat, la civada, l'ordi i el mill eren, juntament amb el lli i els llegums (llenties, faves i pèsols). Els animals que criaven eren les cabres i les ovelles, el porc, els bòvids i el cavall.
11. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES . Les dones s’encarregaven de la confecció de teixits per a la casa i de ceràmica de cuina , a mà, i la de taula , de pasta molt més fina, feta a torn i decorada amb pintura de color vermell o blanc, es feia en gran part en tallers especialitzats. . A més dels vestits, es confeccionava sacs, veles per als vaixells, coixineres, catifes i, amb l'espart, soles per a les espardenyes.
12. EL COMERÇ Les tribus ibèriques practicaven el bescanvi de mercaderies entre els diferents poblats dins l'àmbit comarcal i amb els comerciants estrangers instal·lats a la costa. Els productes que interessaven als grecs d'Empúries i Roses eren cereals, metalls, pells, teixits i, potser, esclaus . A canvi, rebien ceràmica de luxe per a beure vi decorada amb escenes mitològiques, armament, joies, perfums o teixits fins. Les tribus ibèriques començaran a encunyar moneda només a partir de la presència romana a casa nostra, a la fi del segle III a.C. Són monedes de bronze que porten el nom de la tribu escrit amb lletres ibèriques: Kesse (Tarragona), Untikesken (dels Indiketes, empordanesos que vivien prop d'Empúries), Iltirda (Lleida).
13. LA MORT I LES CREENCES RELIGIOSES Les necròpolis excavades mostren que els ibers cremaven els seus morts i dipositaven les cendres directament a terra dins d'una urna o gerra de ceràmica. En molts casos, les incineracions masculines van acompanyades de les armes personals, com ara espases, cascs, cuirasses, llances o escuts.
14. LA LLENGUA I L’ESCRIPTURA Els pobles ibers van utilitzar un sistema d’escriptura propi. L’escriptura ibèrica constava de 28 signes i la podem veure en inscripcions que van fer sobre pedra, ceràmica , làmines de plom i bronze, vaixelles de plata i monedes.
