![percentatge correspon a la suma dels centres i grups de tecnologia. A Catalunya hi ha set universitats públiques i tres
recerca (399 registrats al Directori de la BioRegió, un 46% privades que realitzen aquestes tres activitats en l’àmbit de
de les entitats), de les 47 infraestructures tecnològiques i ciències de la vida. La més antiga és la Universitat de Bar-
de serveis científics, i d’una sèrie d’entitats, agrupades en celona, fundada al segle XV, amb sis campus associats amb
INfORmE BIOCAT 2009
la figura 5 sota l’epígraf ‘altres’, que es detallen tot seguit: activitats de transferència de tecnologia. Aquestes es fan en
col·laboració amb la fundació Bosch i Gimpera, la qual mane-
• 17 parcs científics i tecnològics ja uns 15.000 projectes de recerca i contractes. La més nova
• 12 hospitals d’aquestes institucions és la Universitat Pompeu fabra, cre-
• 12 universitats ada el 1990. Com a exemple de la seva implicació en la recer-
• 6 grans infraestructures ca europea d’alt nivell, en conjunt les universitats catalanes
estan entre les entitats amb més participació al 7è Programa
Cal assenyalar que el Directori Biocat només inclou aquells marc de la Unió Europea (UE), amb 13 projectes liderats du-
hospitals que tenen activitat de recerca i no aquells que te- rant el primer any de funcionament d’aquest programa (Con-
nen només activitat assistencial, la qual cosa explica que sell Interuniversitari de Catalunya, març 2008). No és objecte
siguin pocs en nombres absoluts. d’aquest informe fer una explicació exhaustiva de les particu-
laritats de cadascuna de les universitats, però sí s’analitza, en
Les entitats amb activitat de suport no relacionada amb l’apartat 8.5, el nombre d’estudiants i titulats en els diferents
empreses (oficines de transferència tecnològica [OTT] i or- graus, per tal de conèixer les futures generacions de profes-
ganismes públics) suposen poc més del 2% de la mostra. sionals que faran créixer el sector.
Val la pena recordar aquí, per comparar-les, les dimen- Pel que fa als hospitals catalans, la seva implicació en la re-
sions d’alguns dels clústers madurs esmentats a la intro- cerca clínica en col·laboració amb la indústria és un factor
ducció, com l’ERBI (Cambridge, Regne Unit), que agrupa clau a Catalunya. Segons dades del 2008 recollides en el
370 membres entre empreses farmacèutiques, biotec- Projecte BEST (farmaindustria, 2009), els hospitals cata-
nològiques i de tecnologies mèdiques; la medicon Valley lans participen en més de 1.800 assaigs dels vora 7 .000
Association (Copenhaguen, Dinamarca), que inclou 473 fets en tot l’Estat espanyol. Aquests assaigs són majori-
empreses, 10 universitats i 33 hospitals; i a Alemanya, la tàriament de fase III (58%), seguits de fase II (24%) i no-
BioTec Region münchen (Biom), que inclou 160 empreses, més al voltant del 4% són de fase I. Segons l’esmentat
3 Instituts max Planch, 4 universitats i 2 hospitals, i el informe, la recerca clínica a Catalunya té un pes clarament
BioTOP Berlin, que agrupa 300 empreses, 5 universitats superior al que li correspondria per població, amb una taxa
i 20 centres de recerca. finalment, el GIP Genopole, que de reclutament de pacients superior, i amb un temps de
té la major concentració d’empreses biotecnològiques reclutament i de tramitació de documentació menor que a
de frança, agrupa 69 empreses, 20 laboratoris de recerca la resta de l’Estat. Tot això sense oblidar, l’interès creixent
acadèmica i 19 infraestructures compartides, segons da- dels hospitals catalans en recerca bàsica i translacional,
des extretes de les seves respectives pàgines web. reconegut per l’Instituto Carlos III el 2009, que ha acredi-
tat, d’acord amb la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema
Cal ressaltar en aquest capítol que, les entitats que s’ano- Nacional de Salut (16/2003 del 28 maig), quatre centres
menen ‘altres’ esmentades anteriorment, són crítiques per catalans (Institut de Recerca Hospital Universitari de la Vall
a l’existència d’un sector basat en el coneixement i repre- d’Hebron, Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge,
senten un volum important de la recerca a la BioRegió pel Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Tri-
que es comenta a continuació els aspectes més rellevants. as i Pujol i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August
Pi i Sunyer), d’un total de cinc a tot l’Estat, com a capda-
Per a un bioclúster, tant les universitats com els hospitals vanters en aproximació de la recerca bàsica a la clínica.
són agents crítics com a proveïdors de coneixement , pro-
jectes de recerca i de capital humà preparat. Segons dades de l’Institut Català de la Salut (ICS) del 2007
(disponibles a la seva web), en l’activitat de recerca hi tre-
Les universitats realitzen una triple funció: acadèmica, de re- balla una xarxa de centres que disposa d’un equip humà de
cerca i d’innovació, entesa aquesta com a transferència de 2.372 professionals, que s’ha traduït en 1.793 publicacions
76](https://image.slidesharecdn.com/informebiocat2009cat-091218054704-phpapp02/85/Informe-Biocat-2009-74-320.jpg)
![9. Consideracions finals
CONSIDERACIONS FINALS
L’
objectiu d’aquest informe ha estat obtenir una pri- lificats i el seu caràcter de força tractora de la recerca bàsica
mera radiografia dels components de la BioRegió de qualitat, el sector biotecnològic aplega tots els elements
de Catalunya considerant de manera conjunta i, necessaris per impulsar un model de creixement econòmic
per primer cop en un informe d’aquest sector, de l’actua- sòlid. Per explotar tot el seu potencial, un clúster biotecnolò-
ció de les entitats del sector públic dedicades a la recerca i gic ha d’incloure hospitals, universitats, centres de recerca i
del teixit empresarial. empreses, però també bones infraestructures, plataformes
tecnològiques i, sobretot, accés a capital especialitzat que
Per fer aquesta radiografia s’ha dut a terme una anàlisi entengui i cobreixi els llargs cicles de desenvolupament que
estadística estrictament descriptiva basada en les dades són propis del sector, i professionals amb experiència que li-
recollides a l’enquesta realitzada sobre una mostra de 108 derin el procés. Molts d’aquests elements són presents a la
empreses i 40 centres de recerca —d’un total de 368 enti- BioRegió de Catalunya en major o menor mesura. Quant al
tats convidades a participar— i en l’explotació de la infor- nombre d’equipaments, Catalunya es pot equiparar a altres
mació recollida al Directori Biocat —que contenia 874 re- bioclústers europeus consolidats, com els ja esmentats a
gistres en el moment de l’avaluació. L ’estudi té, en conse- Cambridge (Regne Unit) i a Berlín (Alemanya). Tanmateix, al
qüència, les limitacions pròpies d’haver treballat sobre una costat d’importants fortaleses, es detecten molts elements
mostra que només representa una part dels integrants del d’immaduresa del sector que es comenten a continuació i
sector i fa palesa la necessitat d’impulsar la participació que serà important adreçar en els propers anys.
en properes edicions de l’informe, per tal de garantir que
el sector disposa d’indicadors sòlids per dissenyar políti- A Catalunya s’ha fet una important aposta per la recerca pú-
ques i estratègies de futur. Una altra limitació a què s’ha blica amb la creació d’un nombre significatiu de centres de
enfrontat l’elaboració de l’informe és la manca de referèn- recerca en la dècada dels 2000, i és una comunitat pionera
cies públiques específiques del sector biotecnològic rela- en el model de fundacions i d’instituts de recerca vinculats
tives a paràmetres econòmics, impacte de les mesures a hospitals. En línia amb aquesta aposta, el 2008 es va des-
d’R+D+i i personal ocupat. Sovint les dades sobre el sec- tinar un pressupost superior als 160 milions d’euros a re-
tor s’han d’extrapolar a partir d’estudis més globals. En tot cerca biotecnològica (més de 220 milions per centres del
cas, aquestes dades s’han incorporat al text, sempre que CERCA, segons dades del Comissionat per a Universitats
ha estat possible trobar-ne, per a poder contextualitzar i i Recerca, i 148 milions d’euros invertits pel Departament
contrastar la informació recollida. de Salut en programes de suport a la recerca i en centres
i infraestructures d’investigació [vegeu apartat 8.4.]). El re-
Malgrat tot, d’aquesta primera radiografia se’n poden ex- sultat d’aquesta política continuada de suport ha estat un
treure algunes consideracions interessants sobre l’estat conjunt de centres i d’IRH, amb personal investigador molt
de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdi- qualificat, altament competitius en l’àmbit internacional per
ques a Catalunya. nombre i qualitat de publicacions, però que encara mostren
resultats molt millorables en transferència de tecnologia,
La biotecnologia té el potencial per ser un sector estratègic mesurada en nombre de sol·licituds de patents (que mos-
en l’economia d’un territori. Amb un nombre creixent d’apli- tra una mediana de 7 per centre) i en nombre de llicències
cacions, noves oportunitats laborals per a professionals qua- (amb una mediana d’1,5 llicències per any i centre).
133](https://image.slidesharecdn.com/informebiocat2009cat-091218054704-phpapp02/85/Informe-Biocat-2009-131-320.jpg)
Informe Biocat 2009
- 1. IB09 INFORME BIOCAT SOBRE L’ESTAT DE LA BIOTECNOLOGIA, LA BIOMEDICINA I LES TECNOLOGIES MÈDIQUES A CATALUNYA
- 2. © Biocat (Fundació Privada BioRegió de Catalunya) © dels articles signats, els seus autors BIOCAT Passeig Lluís Companys, 23 08010 Barcelona www.biocat.cat Autors: Nerea Alonso-Rodríguez, Laia Arnal, Manel Balcells, Josep Castells, Montse Daban, Adela Farré, Lluís Pareras, Marta Príncep, Pere Puigdomènech, Lluís Ruiz, Montserrat Vendrell. Coordinació: Marta Príncep Edita: Biocat (Fundació Privada BioRegió de Catalunya) 1ª edició: desembre 2009 Versió digital. Disponible a: www.biocat.cat Disseny i maquetació: © Cromàtik Espai Creatiu El text no pot ser reproduït totalment o parcial sense autorització de l’editor (Biocat) i dels seus autors. Es reserven tots els drets sobre el disseny gràfic i artístic.
- 3. Índex Introducció 07 La importància de l’impuls de la biotecnologia com a estratègia de país 09 Dr. Manel Balcells. President de la Comissió Executiva de Biocat Fortaleses, mancances i reptes d’un sector de futur 13 Dra. Montserrat Vendrell. Directora general de Biocat Algunes xifres i magnituds 22 Tendències i impacte de la Biotecnologia: oportunitats per a Catalunya 27 1. La biotecnologia: tendències i respostes d’un sector clau en l’economia 29 1.1. La revolució biotecnològica 29 1.2. La indústria biotecnològica 29 1.3. Els colors de la biotecnologia 32 1.4. La biotecnologia vermella 33 1.5. La biotecnologia verda o alimentària: més enllà dels transgènics 49 1.6. La biotecnologia blanca o industrial: cap a les bioenergies 50 1.7. La biotecnologia com a model de desenvolupament regional: la “teoria de clústers” 51 2. La biotecnologia d’aplicació a l’agricultura i l’alimentació a Catalunya 53 Dr. Pere Puigdomènech. Director del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) 3. La biotecnologia industrial (blanca): oportunitats de negoci a Catalunya 60 Dr. Josep Castells. President de l’Institut Universitari de Ciència i Tecnologia (IUCT) 4. Reptes i eixos de creixement del sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya 65 Dr. Lluís Pareras. Gerent de l’ rea de Meditecnologia, Col·legi Oficial de Metges de Barcelona À
- 4. Anàlisi d’Empreses i Centres de Recerca 71 5. I ntroducció als resultats 73 6. Tipus d’organitzacions de la BioRegió 75 7 Anàlisi d’empreses . 79 7.1. Visió general 79 7.2. Àrea principal d’activitat 84 7.3. Activitats de recerca 90 7.4. Estructura jurídica i del capital 97 7.5. Capital humà 103 7.6. Entorn de desenvolupament 105 7. .7 Tendències observades 106 8. Anàlisi dels centres de recerca 109 8.1. Visió general 110 8.2. Àrees d’activitat 113 8.3. Activitats de recerca 117 8.4. Recursos 125 8.5. Capital humà 126 8.6. Transferència de tecnologia 129 9. Consideracions finals 133 Bibliografia i taules 137 Bibliografia 139 Relació de figures i taules 145 Glossari 149 Relació d’empreses i centres que han participat 153 Enquesta distribuïda a les empreses i centres participants 155 Agraïments 165
- 5. IB09 Introducció
- 6. IB09
- 7. La importància de l’impuls de la biotecnologia com a PRESENTACIÓ estratègia de país La biotecnologia pot donar resposta a les necessitats que planteja el be- nestar futur de la humanitat, el qual està lligat a la capacitat del nostre planeta per seguir proporcionant aire pur i aigua potable, sòls produc- tius, eines per al diagnòstic i el tractament per a les malalties prevalents i energia per a les activitats humanes. Ens esperen enormes reptes, als quals la biotecnologia està ja començant a donar resposta. Segons l’informe de PricewaterhouseCoopers sobre la inversió als Es- tats Units durant el tercer trimestre de 2009, la biotecnologia (amb el 18,82% de les inversions) i les tecnologies mèdiques (amb el 12,82%) ocupaven el primer i el quart lloc, respectivament, dels sectors esco- llits pel capital risc en aquesta època de postcrisi. Entre tots dos se Dr. Manel Balcells situen els sectors de l’energia i de les tecnologies de la informació. President de la Comissió Executiva de Biocat L’aportació de la biotecnologia és clau per al desenvolupament de la indústria i per al progrés. L’Europa que es planteja ser competitiva front als EUA, amb prou massa crítica per competir en el camp de l’economia del coneixement, ha decidit apostar per les ciències de la vida com a motor de la nova economia, conscient que en un futur proper el mercat de la salut i del benestar, clau en la societat del segle XXI, estarà dominat pels productes biotecnològics. La innovació com a estratègia Innovar és portar les invencions al mercat, és fer-les productives, contribuir que es converteixin en solucions reals i que generin un rendiment econòmic. Com a plantejament és impecable: tot país ha d’apostar per la innovació. Fer el contrari no tan sols és perdre el tren: és viure d’esquena al futur. Ja sabem que Europa ho ha vist clar. Ho va veure clar l’any 2000, en la cimera de Lisboa, on va definir per primer cop que el camí cap a la competitivitat es basava en l’economia del coneixement; l’any 2002, en la cimera de Barcelona, confirmant la necessitat inexcusable d’invertir en l’economia basada en el coneixe- 9
- 8. ment per encarar el futur amb competitivitat; el 2006, incloent la política de clústers en la llista de les nou prioritats bàsiques per a Europa. I, darrerament, publicant l’any 2009 un pla de recuperació de l’economia europea que incideix de nou en la inversió en innovació. INFoRmE BIoCAT 2009 Què tenim a Catalunya i què estem fent per potenciar-ho? El full de ruta de Biocat La BioRegió de Catalunya és un bioclúster amb un gran atractiu per al sector internacional pels seus nombrosos actius, per la localització estratègica i per les capacitats en àmbits com la nanotecnologia, la recerca clínica, la biologia estructural o les plataformes tecnològiques, aplicades a àmbits clau com l’on- cologia, les neurociències, la medicina personalitzada o les malalties cardiovasculars. La BioRegió aixeca expectatives entre el sector internacional, que veu a Barcelona una de les ciutats clau en els propers anys en la biotecnologia mundial. Es fa palès en escenaris com la convenció BIo, als Estats Units, on Catalu- nya brilla amb llum pròpia (el 2009, ha representat el 50% de la presència de l’Estat espanyol, i aquest ha estat el tercer país amb major participació, darrere de França i d’Alemanya, i per davant del Canadà). No hi ha a la resta de l’Estat cap entorn amb major potencial que Catalunya: voluntat política, massa crítica d’investigadors, universitats de prestigi, hospitals amb recerca contrastada, parcs científics i tecnològics desenvolupats, una indústria biotecnològica prou reconeguda i el compromís de tots els agents implicats. En molts aspectes, som líders de l’Estat en model de bioclúster, com recullen els dos darrers informes de la patronal biotecnològica espanyola Asebio. Biocat, organització impulsada pel Govern de la Generalitat i per l’ juntament de Barcelona, que coordina, pro- A mou i impulsa la BioRegió –el bioclúster català– té una estratègia comuna per a les ciències de la vida, per als sectors biotecnològic, farmacèutic, de les tecnologies mèdiques, dels sistemes de diagnòstic, de la bioinfor- màtica... amb un esperit aglutinador, innovador, d’identificació de necessitats i prescripció de solucions; amb voluntat de reaccionar davant de les oportunitats, de promoure sinergies, treballs en xarxa i col·laboracions. En resum, de convertir la nostra recerca i els nostres sectors innovadors en motor econòmic, i posicionar Catalunya i Barcelona en un lloc destacat del panorama internacional. Per potenciar el que tenim a Catalunya, treballem en els àmbits estratègic i operatiu, prescrivint solucions, alineant voluntats, cercant complicitats, actuant com a socis de coneixement i signant acords específics de col·laboració. Només hi ha una estratègia per impulsar el sector: dibuixar tota la cadena de valor, identificar els punts on és necessari i possible incidir, i fer-ho des de grans infraestructures al servei de la innovació fins a jornades de networking, plans estratègics per al sector, programes formatius específics o ajuts directes per a la internacionalització. Les accions de Biocat per endegar grans projectes de país es reflecteixen, per exemple, en la creació del con- sorci Biopol, en les negociacions per fer que el Laboratori d’Ultraseqüenciació Genòmica de l’Estat espanyol es localitzi a Catalunya o obtenint de l’Estat i de la Generalitat el suport per posar en marxa l’oficina que ha de presentar la candidatura de Catalunya com a node de l’Institut Europeu de Tecnologia. Per consolidar el sector, Biocat ha impulsat projectes propis i en col·laboració amb altres entitats. Hem sig- nat acords amb la Cambra de Comerç de Barcelona, el Col·legi oficial de metges de Barcelona, Barcelona Activa, ACC1Ó, ASERm (Associació Espanyola de Rapid Manufacturing), CataloniaBio, Fenin, KimBCN, Ase- bio o Genoma España, entre d’altres. Són acords dirigits a promocionar l’emprenedoria, a coordinar accions per a la internacionalització del sector, a elaborar plans estratègics per al clúster, a dissenyar programes formatius o a col·laborar en la valorització i la comercialització de la recerca. 10
- 9. En l’àmbit de la promoció internacional, treballem amb les administracions per fer de Barcelona i de Catalunya un hub biomèdic que situï la nostra capital en el circuit de ciutats que acullen els principals esdeveniments que han de facilitar a les nostres empreses la cerca de socis i finançament internacional, com la Iniciativa dels medicaments Innovadors (ImI) o el projecte Interbio del Programa Interreg del SUDoE —Espai del Sud-oest Europeu). Biocat és també sòcia del Consell de BioRegions Europees (CEBR) i té convenis de col·laboració PRESENTACIÓ amb entitats homòlogues del Quebec (Canadà), dels EUA, de l’Índia o d’Austràlia. Ara cal fer política d’innovació nacional En un entorn de crisi, i malgrat les recomanacions de la Comissió Europea recollides en el seu pla de recupera- ció econòmica de potenciar la inversió en innovació, hi ha hagut a l’Estat espanyol una considerable retallada en aquest àmbit. Segons tots els indicis, la crisi ha acabat afectant els pressupostos i l’any 2010 Espanya disposarà de menys recursos (una reducció global del 3% en R+D+i). És una mala notícia. A Catalunya, segons les dades de què disposem a l’hora de tancar aquest informe, els pressupostos per a R+D+i es mantindran. Des de Biocat demanem a les administracions reforçar la competitivitat, invertir en els sectors de futur com aquest, atendre l’agenda de la innovació, impulsar l’augment de massa crítica i de capacitats, facilitar oportunitats de creixement, cercar aliances estratègiques i, sobretot, explorar totes les vies de finançament possibles. Els nostres socis i, alhora, competidors ja estan invertint, no tan sols en infraestructures, sinó també, per què no, en projectes concrets d’innovació, tant públics com privats; escoltant els actors dels sectors d’excel·lència quan demanen incentius fiscals i sòl a bon preu; facilitant l’accés del talent a les petites empreses i creant llocs de nova generació; formant on cal i donant suport allà on es necessita. La fotografia d’avui Una veritable política d’innovació nacional contribuirà a enfortir un sector de les ciències de la vida que, com dèiem a l’inici, ha de donar les respostes adequades a les punyents necessitats futures. Però cal saber quines són les nostres capacitats reals i on podem incidir per millorar-les. Qui té aquesta foto- grafia, a casa nostra? on es posiciona el nostre sector davant dels competidors? Quan, com i qui inverteix en innovació? Quins són els veritables colls d’ampolla que frenen el nostre èxit i el nostre creixement? Biocat publica avui el primer informe sobre l’estat de la biotecnologia, de la biomedicina i de les tecnologies mèdiques a Catalunya. És una primera fotografia, encara un xic retallada. Però n’és la primera i hem d’estar- ne orgullosos. Tot sector madur es fa anualment un autoretrat, no com a eina d’autocomplaença, sinó de diagnòstic, per saber què hem de promoure i també on cal incidir i què cal retocar. Amb aquest document mostrem què fan les empreses i els centres de recerca de la BioRegió i l’expertesa amb què ho fan, pas indispensable per dissenyar la nostra pròpia política d’innovació. Manel Balcells President de la Comissió Executiva de Biocat 11
- 10. IB09
- 11. Fortaleses, mancances i reptes d’un sector de futur UN SECTOR DE FUTUR Des de la creació de Biocat, el 2006, un dels nostres objectius ha estat promoure la consolidació del bioclúster català, tot facilitant la identifica- ció i el coneixement dels agents actius a la BioRegió i afavorint-ne la in- terrelació. Es tractava, i es tracta, de propiciar l’establiment d’un ecosis- tema dinàmic, en el qual els diferents elements es complementin per aconseguir no una mera suma aritmètica, sinó un efecte multiplicador. El bioclúster català és molt jove. Tant les empreses com els centres i grups de recerca que en formen part s’han creat majoritàriament amb posterioritat a l’any 2000. Tot i així, el potencial del sector per esde- venir un motor de l’economia catalana és clar, si som capaços no no- més d’aprofitar els seus punts forts, sinó també de detectar les seves Dra. Montserrat Vendrell mancances i posar en marxa mesures per adreçar-les i esmenar-les. Directora general de Biocat Aquest primer Informe Biocat que ara posem a les vostres mans és una eina per avançar en aquesta direcció, ja que el primer pas per impulsar un sector com el de la biotecnologia i la biomedicina és conèixer-ne les seves dimensions i característiques distintives, la tipologia d’agents que el constitueixen, la seva estructura jurídica i financera, les seves activitats específiques i les necessitats que comporten, el seu impacte econòmic, la tipologia i volum de treballadors, el tipus de recerca que es duu a terme i els productes que se’n deriven. L’IB’09. Informe Biocat sobre l’estat de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques a Catalunya ha analitzat tots aquests paràmetres de les empreses i centres de recerca de la BioRegió, a partir de la infor- mació recollida al Directori Biocat, d’una enquesta pròpia i del creuament i extrapolació de les dades sectorials d’àmbit català i d’àmbit estatal disponibles. Es tracta d’una primera aproximació que ens dóna un punt 0 de partida per poder fer anàlisis d’evolució posteriors. Caldrà també treballar coordinadament amb d’altres enti- tats per poder disposar de xifres macroeconòmiques sectorials més afinades i específiques de Catalunya. En qualsevol cas, les dades d’aquest primer informe ens mostren un sector dinàmic, però encara immadur; una extraordinària capacitat de recerca científica que encara no troba amb prou facilitat les vies per arribar al mercat i esdevenir, així, innovació industrial i desenvolupament econòmic; un sector encara excessivament abocat cap a l’interior, i que té pendent el repte de la internacionalització, en primera instància cap a Europa, però sobretot cap als Estats Units, primer mercat biotecnològic mundial, i cap a països emergents com Singapur o Xina. 13
- 12. La publicació d’aquest informe coincideix també amb un moment d’inflexió del sector biotecnològic interna- cional. Tot i que els indicadors econòmics segueixen sent positius —l’informe Beyond Borders. Global bio- technology report 2009 (Ernst & Young) assenyala un creixement del 13% en els ingressos de les companyies biotecnològiques europees el 2008 (que arriba fins a un 17% de creixement en el cas de les companyies que INFORmE BIOCAT 2009 cotitzen en borsa)—, durant l’any passat va haver-hi una retracció de fins a un 20% en les inversions de capital risc en el sector biotecnològic europeu, que ha afectat principalment les empreses més petites i menys con- solidades. Una circumstància que ens ha de fer estar atents al creixement de les nostres empreses, ja que la seva grandària i el seu grau de consolidació poden esdevenir un factor crític en un futur no llunyà. L’anàlisi de les inversions en R+D realitzades el 2008 per les 100 principals companyies europees i per les 100 més grans de la resta del món demostra que, malgrat la crisi econòmica, el gruix de les empreses va mantenir un important esforç inversor, amb un increment del 6,9% respecte a 2007 L . ’estudi Scoreboard de la UE assenyala que el sector farmacèutic i biotecnològic —amb un 18,9% de les inversions totals en R+D de les empreses analitzades - és el que inverteix més, seguit de les TIC. Tanmateix, no podem deixar de banda que en la mateixa anàlisi s’evidencia una frenada en el creixement de les inversions (que havien augmentat un 9% el 2007 i un 10% el 2006) i que mentre les companyies nord-americanes destinen un 69% de les seves inversions al sectors d’alta intensitat en R+D (biotecnologia, TIC, tecnologies mèdiques), les empreses europees només hi orienten el 35% dels seus fons d’R+D+i. L’ecosistema català Al llarg dels darrers 20 anys s’ha fet a casa nostra una aposta seriosa per la recerca, amb inversions adreçades a promoure i consolidar la investigació a les nostres universitats i, sobretot a partir de l’any 2000, a crear cen- tres de recerca, parcs científics i plataformes tecnològiques. Gràcies a aquest esforç, la producció científica de Catalunya representa el 2,5% de la europea i el 0,87% de la mundial. Catalunya té un lloc molt destacat en el conjunt de la recerca científica de l’Estat espanyol, i especialment en els àmbits i disciplines dels quals s’ocupa l’Informe Biocat: la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques. En centres catalans treballen més del 70% dels investigadors dedicats a la genòmica a tot l’Estat; Catalunya compta amb nou centres de recerca biomèdica i 12 instituts de recerca hospitalària, quatre dels quals —l’Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron (IR-HUVH), l’Institut d’Investigació Biomèdi- ca de Bellvitge (IDIBELL), la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol i l’Hospital Clínic-IDIBAPS— estan acreditats com a instituts d’investigació sanitària pel ministeri de Ciència i Innovació, a través de l’Instituto de Salud Carlos III, un reconeixement que només té un altre hospital espa- nyol, el Virgen del Rocío de Sevilla; Barcelona és la segona ciutat del món que genera més publicacions sobre nanotecnologia i els centres catalans que investiguen sobre aquesta disciplina —com l’Institut de Bioenginye- ria de Catalunya (IBEC), l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN), el Centre d’Investigacions en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2) o el Centre de Recerca en Nanoenginyeria (CRnE)— són referents internacionals. I aquests són només uns quants exemples. malgrat la indubtable millora general en recerca, que en molts àmbits ha liderat Catalunya, en el terreny de la innovació industrial l’espanyol es troba entre els estats cuers d’Europa. En el darrer informe sobre competi- tivitat del Fòrum Econòmic mundial (The Global Competitiveness Report 2009-2010), Espanya cau al lloc 33è en competitivitat —sobre 133 països analitzats—, amb una puntuació de 4,6 sobre 7 i un dels factors avaluats , més negativament és el nivell d’innovació, paràmetre en el qual Espanya ocupa la 40a posició, malgrat ser la vuitena economia mundial. A l’Estat espanyol el nombre de sol·licituds de patents per habitant és només un terç de la mitjana europea i, tal com mostra l’anàlisi realitzat en el present informe, el nombre de patents i el 14
- 13. nombre de noves empreses generades pels nostres centres de recerca —indicadors clars de com la innova- ció científica esdevé innovació productiva— són realment baixos (vegeu apartat 8.3). Tenim, doncs, un sistema de recerca emergent i de qualitat, però que es troba encara lluny de l’economia pro- UN SECTOR DE FUTUR ductiva. I, tanmateix, hi ha un reconeixement general, per part dels teòrics de l’economia i dels responsables polítics, que només amb un canvi de model productiu que s’assenti sobre la innovació aconseguirem superar l’actual crisi i, sobretot, posar les bases per a un creixement sostenible. El sector biotecnològic mostra el potencial per ser una peça angular d’aquesta aposta per la innovació que necessita la nostra economia. mirem, en primer lloc, què està passant al món. Tot i la caiguda de les inver- sions de capital risc en el sector comentada abans, la facturació global del sector el 2008 va ser de 89.648 milions de dòlars, un 8,4% més que l’any anterior. Els ingressos de les biotecnològiques europees van ser de 13.548 milions d’euros, amb un increment d’uns 1.800 milions respecte a 2007 (Beyond Borders 2009, Ernst & Young, 2009). És a dir, hi ha hagut una contracció —el 2007 els ingressos globals del sector s’havien incrementat en més del 30%—, però el sector ha resistit millor que d’altres la crisi i ha sigut capaç d’augmen- tar tant el nombre d’empreses actives (que l’informe Beyond Borders xifra en 1.836 companyies a Europa el 2008 davant de 1.744 el 2007) com el nombre de nous productes, especialment de medicaments. Només a Europa el 2008 hi havia més de 1.000 projectes de productes en diferents fases de prova preclínica o clínica (I, II i III), tot i que les diferències entre països eren molt acusades, amb el Regne Unit encapçalant el ranking amb prop de 250 productes en diverses fases de prova. Com s’explica en els capítols introductoris i es quantifica en la part analítica d’aquest primer Informe Biocat, la biotecnologia vermella, aquella de la qual estan sorgint noves teràpies i medicaments, procediments de di- agnòstic i tractaments que incideixen en la salut humana és preeminent a Catalunya. De fet, centra la recerca del 60% dels nostres centres d’investigació i suposa el 64% de l’activitat de les empreses analitzades (vegeu figures 7 i 44). El de la salut és un sector anticíclic, prioritari des de la perspectiva dels gestors públics però també dels ciutadans, ja que els avenços en aquest àmbit tenen una traducció més directa en el benestar de les persones. La biotecnologia és també l’àmbit a través del qual la indústria farmacèutica —que va invertir a Espanya més de 1.000 milions d’euros en R+D el 2008— busca la necessària innovació de la seva cartera de productes, pel que va destinar més del 19% de les inversions directament a projectes biotecnològics. D’aquí el potencial econòmic de la biotecnologia vermella. Però la biotecnologia verda —la que té aplicacions agroalimentàries i mediambientals— i la biotecnologia blanca o industrial, malgrat que avui tenen una menor presència a la BioRegió de Catalunya, constitueixen àmbits amb capacitat per generar notables beneficis socials i un important creixement econòmic. En el camp de la biotecnologia verda, els nostres centres de recerca van per davant, quant a percentatge, de les empreses (el 32,5% del centres fa recerca d’aplicació en aquest àmbit, mentre només hi treballa un 17% de les empreses del sector biotec) (vegeu figures 44 i 7 respectivament), però és evident l’interès de , les seves aplicacions, des de la millora genètica d’espècies animals o vegetals fins a la transformació i la conservació d’aliments, que incideix directament en l’activitat econòmica de sectors molt més amplis que el biotecnològic, com el sector alimentari (el més important de l’Estat, amb una producció de 80.000 milions d’euros el 2008, el 17% del PIB industrial). El mateix passa amb la biotecnologia blanca: l’aplicació de bioprocessos o l’ús de biomaterials en sectors in- dustrials tradicionals té el potencial de transformar-los i de fer-los més rendibles i sostenibles. D’altra banda, la producció de biocombustibles es planteja com una alternativa energètica que pot guanyar molt de pes en els propers anys. I la recerca ha aportat innovacions per abordar problemes importants com la contaminació (biore- mediació). Així, malgrat que el nombre d’empreses del nostre estudi que assenyalen activitat en biotecnologia 15
- 14. industrial —com a proveïdores de productes i processos— és relativament petit (un 17 ,6%) i que aquesta línia de recerca té un pes menor en els nostres centres (27,5%), el nombre potencial d’empreses usuàries d’aquesta línia és enorme —i, per tant, ho és el mercat que s’obre davant les companyies biotec (vegeu figures 7 i 44). INFORmE BIOCAT 2009 La recerca i l’activitat productiva biotecnològica són, al seu torn, camp d’aplicació d’avenços tecnològics d’àmbits originàriament no bio. La informàtica i l’enginyeria han esdevingut així bioinformàtica i bioenginyeria, dues peces clau de la recerca biomèdica que es fa ara mateix. El subsector de les tecnologies mèdiques, per la seva banda, aplega un ventall divers d’empreses, on es poden trobar des de laboratoris que produeixen kits biològics per a diagnòstics, empreses expertes en telemedicina o diagnòstic per la imatge, fins a companyies de sectors industrials tradicionals —producció de plàstics, metal·listeria...— que tenen subcontractada la producció d’elements esparsos per a dispositius mèdics. Les ramificacions i l’impacte econòmic del nostre sector són, com es desprèn dels paràgrafs anteriors tan importants com difícils d’acotar, i aquest ha estat un dels primers reptes que hem hagut d’afrontar a l’hora de realitzar aquest primer informe sobre l’estat de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques a Catalunya, especialment quan hem volgut compendiar les grans xifres del sector. Així, prenent com a font el Directori Biocat, veiem que a Catalunya hi ha 65 empreses biotecnològiques i 70 empreses farmacèutiques —entre les quals, les cinc primeres companyies del sector a l’Estat espanyol: Almirall, Esteve, Ferrer Grupo, Lácer i Uriach, sense oblidar el grup Grífols, referència mundial en hemoderivats. Segons l’informe de Genoma España Relevancia de la biotecnología española 2009, el nombre total d’empre- ses del sector de la biotecnologia a l’Estat és de 669 —de les quals Catalunya en té el 25%—, mentre que de purament biotecnològiques n’identifica 47 a Catalunya de les 275 de tot l’Estat (dades corresponents a 2008). Aquestes darreres ocupen directament 4.240 treballadors, dels quals quasi la meitat són investigadors. Com evidencia la part analítica d’aquest informe, en la majoria dels casos les empreses de la BioRegió són molt pe- tites, amb menys de 10 treballadors, altament qualificats i dedicats quasi el 100% a la recerca (vegeu apartat 7 Aquest model de companyia, conseqüència lògica d’haver nascut sovint com spin-off d’una empresa (el .5). 54% de les companyies enquestades han nascut per iniciativa empresarial), d’una universitat o d’un centre de recerca, ens planteja una de les principals febleses del sector, sobre la qual haurem de tornar més enda- vant: la manca dins de les estructures de moltes empreses de know-how de gestió empresarial. A l’entorn de les empreses estrictament biotecnològiques i de les farmacèutiques, en trobem d’altres —més d’un centenar de companyies registrades al Directori Biocat— que ofereixen serveis al sector, des de desenvolupa- ments informàtics per a la recerca fins a consultoria empresarial o formació. Un altre centenar d’empreses s’em- marca dins de l’àmbit de les tecnologies mèdiques (diagnòstic in vitro, dispositius mèdics, bioenginyeria, etc.). El Directori Biocat registra actualment en el nostre sector 106 centres i quasi 300 grups de recerca, als quals cal sumar, com es detalla en el capítol 6, una sèrie d’entitats (hospitals, universitats) i d’infraestructures (cen- tres de supercomputació, sincrotró...) i serveis tècnics que fan de Catalunya un dels principals pols europeus de recerca. L ’anàlisi duta a terme en aquest informe mostra que l’oncologia i el sistema nerviós són les dues àrees terapèutiques principals on centren la seva activitat investigadora tant les empreses com els centres i grups de recerca catalans, amb un nivell d’excel·lència que és sens dubte una de les fortaleses del sector. El sistema de recerca català ha rebut un impuls públic important en els darrers anys, com mostra el gràfic adjunt, on es veu que la inversió en R+D+i a Catalunya es va doblar entre 2001 i 2007. Segons la darrera anàlisi d’aquestes inversions publicada pel CIRIT, corresponent a l’exercici 2007 els dife- , rents departaments de la Generalitat de Catalunya van invertir en conjunt quasi 760 milions d’euros en R+D+i, 16
- 15. Quadre I. Evolució de la despesa en R+D i Innovació a Catalunya (en milions d’euros) 3500 3286 UN SECTOR DE FUTUR 3000 2500 2001 Milions d’euros 2000 1500 1000 724 554 500 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Total sector Administració pública Universitats Empreses i IPSFL Font: Estadística sobre Actividades en I+D Año 2008 – Resultados provisionales, Instituto Nacional de Estadística (INE), Nota de premsa 18 novembre 2009 i Accions finançades per la Generalitat de Catalunya en matèria de recerca, desenvolupament i innovació. Exercici pressupostari de l’any 2007, CIRIT, 2008. *IPSFL: Institucions privades sense finalitat de lucre dels quals el 56,36% (428 milions) van anar al capítol universitats i recerca, el 19,53% a salut (148 milions d’euros) i l’11,98% a indústria (91 milions). Tot i la millora, cal ser prudents a l’hora d’avaluar la inversió en R+D a Catalunya, tenint en compte que el punt de partida del nostre país era baix Les dades recentment publicades per l’INE demostren un increment del 12,9% invertit en R+D a Catalunya, que ens situa en un 1,61% del PIB. L ’esforç realitzat per les empreses representa el 60% del total, mentre que a la resta de l’Estat aquesta proporció segueix sent de 50:50. La mitjana de l’Estat en inversió d’R+D se situa al 1,35% del PIB, amb un increment del 10,2% respecte a l’any anterior. Cal esmentar que diverses comunitats se situen per davant de Catalunya pel que fa al percentatge d’inversió sobre el PIB, com són madrid (2,00%); País Basc (1,96%) i Navarra (1,92%). Si, d’altra banda, prenem el nombre de sol·licituds de patents com un indicador de la transferència tecnològi- ca (i per tant de desenvolupament econòmic) que aquestes inversions en R+D són capaces de generar, veiem que, segons Eurostat, el 2005 Catalunya va sol·licitar 48.683 patents, per darrera de les 67 .652 de Navarra i just davant de les 44.071 del País Basc, i en qualsevol cas, molt lluny de les sol·licituds de patents que van generar algunes de les més dinàmiques regions europees. 17
- 16. Totes aquestes són xifres globals i resulta complex saber quanta d’aquesta inversió en R+D està incidint directament en investigacions i aplicacions biotecnològiques i biomèdiques. INFORmE BIOCAT 2009 Adreçant els reptes Com mostra aquest primer Informe Biocat, estem doncs davant d’un ecosistema constituït per un col·lectiu relati- vament reduït d’empreses molt joves, amb un gran potencial de recerca, però amb algunes febleses importants: les seves petites dimensions —tant en personal com en capital; la manca en el seu staff directiu d’especialistes en gestió empresarial que siguin alhora bons coneixedors del sector; i les dificultats d’accés al finançament —en especial, de capital risc— que ha de permetre impulsar el necessari creixement de les empreses. De l’altra banda, tenim un sistema públic de recerca molt potent, en el qual s’ha invertit una gran quantitat de recursos —econòmics i de personal— en els darrers anys, però que té dificultats per fer arribar al mercat els productes que es podrien derivar de l’aplicació de la seva recerca. La necessitat d’un canvi cultural entre els investigadors, una millor governança de les institucions enfocada a resultats, un sistema d’incentius que es- timuli la innovació o els canvis normatius que facilitin el procés de transferència, es compten entre els temes a tenir en compte. Quins són els reptes que cal abordar amb més urgència? Al nostre entendre, els vinculats al reforç del capital humà del sector, a l’impuls de la transferència tecnològica, l’accés al finançament o la internacionalització. Capital humà En l’apartat 8.5. de l’informe es dóna compte del creixement experimentat pels estudis universitaris vincu- lats amb la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques. El 18% dels estudis de les universitats catalanes (155 titulacions) tenen relació amb aquests àmbits, però els recorreguts formatius que s’ofereixen estan encara estructurats com a compartiments estancs, orientats a atènyer l’excel·lència científica dins d’una disciplina concreta i amb poca atenció a capacitats transversals i competències clau com poden ser la gestió de la propietat intel·lectual, la direcció de projectes, la comunicació, la gestió d’equips, o el foment de l’em- prenedoria i la innovació. Afortunadament, comencen a introduir-se màsters enfocats en la gestió d’empreses innovadores, però hi ha encara molt camí per endavant per tal de propiciar la flexibilitat dels recorreguts for- matius i per buscar-ne un millor encaix amb els coneixements que el mercat demanda. Però la formació dels futurs tècnics i gestors de la biotecnologia catalana és només un dels aspectes que hem de considerar en aquest àmbit. Aquí i ara ens calen mesures que facilitin la incorporació de talent a les empreses biotecnològiques, que puguin facilitar el creixement i consolidació de les companyies catalanes i la seva sortida a l’exterior. En aquesta línia van programes d’ajuts com el que Biocat ha posat en marxa l’últim trimestre de 2009 juntament amb el Departament d’Economia i Finances per incorporar experts i consultors estratègics internacionals als consells de les empreses. La clau de l’èxit estarà en garantir que aquesta mena de suport sigui estable i continuat en el temps, sense que es vegi afectat pels períodes legislatius, de manera que les empreses puguin incorporar aquest capital humà en les seves estratègies a mig termini. Des de Biocat també, hem posat en marxa programes de formació en temes clau com pot ser la gestió es- tratègica de la propietat intel·lectual o el desenvolupament de negoci. Hi ha, encara però, un espai per omplir en l’oferta educativa adreçada a les persones que han d’encapçalar el desenvolupament del nostre sector. Un territori de coneixement d’alt nivell —que ha de ser necessàriament d’abast internacional— on els científics 18
- 17. puguin apropar-se al business i on persones expertes en gestió executiva puguin formar-se en les especifici- tats del sector biotecnològic i biomèdic, un espai, en definitiva, on persones amb perfils científics, tecnològics i empresarials puguin pensar juntes nous perfils necessaris per a empreses basades en el coneixement. Reptes com aquest formen part de l’estratègia de Biocat per als propers anys. UN SECTOR DE FUTUR Impuls a la transferència tecnològica L’important creixement de la inversió en recerca científica que hem comentat anteriorment no es convertirà en impuls del nostre sistema productiu ni en propulsor de la innovació en les nostres empreses, si no som capaços de construir un sistema de transferència tecnològica dinàmic i eficient. Les institucions públiques de recerca del nostre país (universitats, hospitals i centres i instituts d’investigació) han de ser els principals motors del desenvolupament tecnològic de Catalunya, però perquè això sigui possi- ble cal fomentar la sortida del coneixement que es genera, principalment via la creació d’spin-off o mitjançant la llicència de les patents. manquen a data d’avui entitats especialitzades, coneixedores de la demanda, capaces d’identificar el potenci- al de la recerca, afegir-li valor i apropar-la al mercat amb eficiència. D’altra banda, són encara necessaris canvis en el marc regulatori i normatiu que eliminin barreres que ara es plantegen, especialment en l’àmbit de recer- ca hospitalària. L’avantprojecte de Llei de la Ciència i la Tecnologia que el ministeri de Ciència i Innovació va fer públic el febrer de 2009 avançava algunes mesures per redreçar aquesta situació, com són la possibilitat que els centres públics puguin autoritzar els membres dels seus equips a treballar a temps parcial per a entitats privades o anular algunes de les restriccions vinculades a la participació en el capital d’empreses relacionades amb la seva activitat. A finals de 2009, el futur de la Llei però, roman incert. Finançament La situació de recessió internacional en què ens trobem, amb les borses pràcticament tancades i el capital risc decantant-se cap a empreses en estadis de desenvolupament més tardans, dibuixa un futur incert per a les empreses que comencen. L’anàlisi realitzada per Biocat (apartat 7 indica que només un 10% de les empreses han accedit a primeres .4.) rondes de finançament (entre 0,5 i 4 milions d’euros) i un escassíssim 5% s’ha capitalitzat en segona ronda (normalment per sota dels 10 milions d’euros). La joventut i les dimensions de les empreses, amb equips directius de curta trajectòria, la manca de fons de capital risc especialitzats a casa nostra que puguin facilitar l’accés a fons de capital risc internacionals, uns models de negoci que opten sovint per la supervivència versus la creació de valor -poc atractius per als inversors—, generen una inèrcia sovint difícil de trencar. Aquesta joventut també dificulta trobar companyies internacionals d’una certa dimensió que vulguin apostar pels seus productes establint acords de llicència o de codesenvolupament. Instruments com la creació de préstecs participatius amb esquemes ajustats a les característiques del sector, línies d’avals que permetin l’accés a crèdits, o fons de drets sobre projectes poden ser ingredients que actuïn de revulsiu. Un element a tenir en compte serà també el paper que puguin jugar les family offices com a font de finançament – responsables del 46% del total de les operacions en biotecnologia a Europa el 2008 - cer- cant sectors refugi per a les seves inversions, 19
- 18. Una mica de prospectiva Si es fa un pas enrere i es mira en perspectiva el panorama que ens dibuixa aquest informe sobre l’estat de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques que tenim a Catalunya, veiem un sector en creixement INFORmE BIOCAT 2009 ple de potencialitats, que es troba en un punt crític del seu desenvolupament coincidint en un entorn complex i un moment ple d’incerteses de l’economia mundial. L’anàlisi ens diu també que tenim el potencial per avançar en la bona línia: una posició de lideratge en la re- cerca; un mercat que demanda nous productes i solucions més eficients, més adaptades a les necessitats de la població, més sostenibles; una base empresarial i industrial àmplia i dinàmica... Ens manca, com hem dit, incorporar talent, un marc normatiu més adient per al sector i instruments financers adequats. Ens cal impulsar la internacionalització —no només pensant en obrir nous mercats per als nostres productes, sinó impulsant el treball en consorci per desenvolupar projectes conjuntament, perquè necessitem sobretot socis internacionals que ens ajudin a créixer— i fomentar la creativitat. Algunes solucions són més fàcils, d’altres més complexes, però hem de començar a prendre des d’ara mateix les decisions oportunes i mobilitzar els recursos necessaris, perquè d’aquí a uns pocs anys puguem deixar de parlar d’un sector emergent per parlar d’un sector consolidat que hagi esdevingut de ple dret la força tractora de la nostra economia. Montserrat Vendrell Directora general de Biocat 20
- 20. algunes xifres i magnituds Informe BIocat 2009 L’objectiu d’aquest apartat és proporcionar al lector de l’Informe Biocat una visió global i a cop d’ull de l’impacte del sector de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques, tant des de l’àmbit de les administracions públiques com des del món empresarial i, sempre que ha estat possible, emmarcat en el context de l’estat espanyol i internacional. Pes econòmic de catalunya • L’activitat econòmica de catalunya el 2008 va generar un PIB a preus de mercat de 208.627 milions d’euros (corrents). • el pes específic del PIB de catalunya en el conjunt de l’estat espanyol és del 19,92% (2008) Quadre II. Dades macroeconòmiques d’inversió en R+D Estat espanyol Catalunya • La despesa en R+D el 2008 ha estat de 14.701 mili· • A Catalunya es van invertir 3.286 milions d’euros ons d’euros, amb un increment del 10,2% respecte en R+D el 2008 (un 12,9% d’increment respecte al al 2007 i passa a ser el 1,35% del PIB. , 2007). aquesta xifra equival a l’1,61% del PIB català. A Catalunya la inversió en R+D es desglossa en: • La despesa empresarial en R+D va augmentar un 60,9% del sector empresarial (2.001 milions d’euros, 8,3% respecte al 2007 mentre que la registrada pel , amb un increment del 9,5% respecte al 2007); 16,8% sector públic ho va fer en un 13,8%. de l’ dministració pública (554 milions d’euros, amb A un augment del 39,2% respecte al 2007) i 22,3% del • Les activitats d’R+D van ser finançades principal· sector ensenyament (724 milions d’euros, amb un in· ment per l’administració pública (amb 6.699 milions crement del 6,9% respecte al 2007). d’euros, un 45,6%) i el sector privat (amb 6.608 mi· lions, un 45%). • Catalunya participa en 9 dels 18 projectes CENIT atorgats fins al novembre de 2009, amb una impor· • El pressupost del Ministeri de Ciència i Innovació tant representació tant de centres tecnològics com (mIcInn) ha estat el 2009 de 5.280 milions d’euros d’empreses, el que suposarà uns 100 milions d’eu· (50,9% per a investigació i 47 ,7% per a innovació) ros més d’ inversió en R+D industrial. i es preveu un reforç dels actius no financers que arribaran al 60,8% del total el 2010. Internacional • El CDTI (Centro de Desarrollo Tecnológico y Indus· trial) inverteix 1.067 milions d’euros en projectes de •L’UE-27 inverteix en R+D l’1,84% del seu PIB, recerca (cenIt, Interempresas, neotec...) amb un desglossat en un 54,5% d’inversions privades, un increment previst entre el 20,2% i el 30%, segons 34,2% d’aportacions públiques i un 11,3% d’aporta· els casos, per al 2010. cions internacionals (2007). 22
- 21. (cont.) Quadre II. Dades macroeconòmiques d’inversió en R+D ALgUNEs xIfREs I MAgNITUDs • Els Estats Units inverteixen en R+D el 2,61% del empreses (10.276); el 16%, a l’administració públi· PIB, desglossat en un 64,9% d’inversions privades, ca (4.010) i el 42%, al sector ensenyament (10.526), un 29,3% d’aportacions públiques i del 5,8% d’apor· que representen, respectivament, el 24,4%, el tacions internacionals (2007). 19,2% i el 18%, de l’estat espanyol (2007). Capital humà • A Catalunya, el 70% d’empreses que fan R+D tenen una mitjana de 104 treballadors i menys de 10 dedi· • A l’Estat espanyol hi ha un total de 130.966 investiga· cats a la recerca, un model ben diferent del sector dors, un 6,5% de la població ocupada (2008). biomèdic i biotecnològic, on són majoritàries les pi· • A Catalunya es comptabilitzen 25.063 investigadors, mes i les microempreses amb quasi el 100% del tre· un 7 ,6% de la població ocupada. El 41% treballen en balladors dedicats a la R+D (vegeu apartat 7.5). Quadre III. Inversió pública en R+D sectorial segons la informació acollida per Biocat, durant els anys 2008 i 2009 l’Administració catalana ha destinat al sector de recerca biomèdica i biotecnològica les següents partides: • El Departament de salut ha aportat 209 milions Inversió pública de l’Estat espanyol en el sector d’euros (24,5 milions per a projectes i 184 milions biotecnològic per a despeses indirectes) el 2009, el que suposa un increment del 28% respecte al 2008 (16 milions • Les subvencions a projectes d’R+D, innovació i per a projectes i 132 milions de despesa indirecta). infraestructures de l’estat és de 507m (projectes 405M, innovació 72M i infraestructures 30M). • El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa ha aportat als centres de recerca agrupats en el cerca • La suma de subvencions i crèdits —directes i indi· una inversió superior als 20 milions d’euros (2008). rectes— destinats al conjunt del sector biotecnolò· gic a tot l’estat s’estima en més de 1.300 milions • ACC1Ó aporta 6,7 milions d’euros al sector: un d’euros. milió per a projectes de centres de recerca, 4,1 milions per a subvencions de projectes d’R+D en • LAdministració de l’Estat, a través del MICINN, ’ empreses farmacèutiques, biotecnològiques i de aporta 362 milions d’euros (70%), les comunitats tecnologies mèdiques, i la resta per a estructures autònomes 115 milions (22.5%) i hi ha un incre· de suport (2009). ment del 18% de l’aportació de la UE, que arriba a 29 milions d’euros (6%). • El ICfH ha col·locat un total de 27 milions d’euros en fons de capital risc que inverteixen exclusiva· • Catalunya rep 105,7 milions d’euros (24,9% de la in· ment o parcialment en el sector. aquests fons por· versió total de l’estat) en subvencions per a projectes taven invertits, el setembre de 2009, un total de d’R+D (2008). És la primera comunitat autònoma, per 14,5 milions d’euros. davant de Madrid (21,9%) i Andalusia (16,44%). 23
- 22. (cont.) Quadre III. Inversió pública en R+D sectorial • La biotecnologia genera ocupació directa, in· • El MICINN preveu per 2010 un pressupost de 259,7 Informe BIocat 2009 directa i induïda per a 63.300 persones. Hi ha milions d’euros en programes de contractació de per· 22.210 investigadors, dels quals 13.783 treba· sonal. D’aquest, la major partida es destina al progra· llen l’àmbit públic (75% del total) (2008). ma de formació de Personal Investigador (fPI), amb 94 milions d’euros, i al finançament de Torres Que· vedo (que, amb 65 milions, s’incrementa un 17 ,8% a respecte 2009). Quadre IV. Esforç empresarial i impacte Les empreses farmacèutiques i biotecnològiques sumen el 18,9% de les inversions en R+D del conjunt de companyies innovadores incloses al Scoreboard de la comissió europea. Sector farmacèutic • Catalunya té 2.306 treballadors dedicats a l’R+D en • El sector farmacèutic ocupa el 10è lloc en volum de el sector farmacèutic (un 51,3% dels 4.521 de tot negoci industrial a l’estat. l’estat), xifra que representa el 3,6% de l’ocupació de les empreses innovadores a catalunya. • El sector farmacèutic representa el 40% de totes les empreses que realitzen R+D a l’Estat, amb una • Les empreses farmacèutiques catalanes van in· taxa de creixement del 3,9% el 2007. vertir 381 milions d’euros en R+D l’any 2008 (un 9,6% d’increment respecte al 2007). en el conjunt • El sector farmacèutic és l’únic sector industrial que de l’estat, la inversió de la indústria farmacèutica el ha crescut el 2009 (dades de setembre), amb una 2008 va ser de 1.001 milions d’euros. aquesta xifra taxa de creixement del 0,8%. suposa el 63,5% de la inversió en R+D de tots els sectors industrials. • Catalunya representa el 49,5% de la capacitat pro· ductora de l’Estat i el 4,5% d’aquest volum de ne· • Almirall té un 5,3% de la quota de mercat estatal goci. per facturació, esteve un 3,2% i ferrer Grupo un 1,8% (2007). el 2008 la facturació de Lacer va ser • A Catalunya es comptabilitzen 145 empreses far· de 127 milions d’euros. el grup Grífols ha facturat ,8 macèutiques, que representen el 45% de les de 689,6 milions d’euros el primer semestre de 2009. tot l’estat. • El conjunt d’empreses associades a farmaindústria • Els laboratoris més importants de titularitat espa· (211 empreses, de les quals 106 catalanes) exporta nyola són de capital català: Almirall, Esteve, ferrer 7.368 milions d’euros, el 70% cap a la UE i un 9,2% grupo, Lacer, Uriach i el grup grífols. cap als EUA (2008). 24
- 23. (cont.) Quadre IV. Esforç empresarial i impacte ALgUNEs xIfREs I MAgNITUDs Sector biotecnològic d’euros (2008), amb un 25% d’increment anual d’inversió durant la darrera dècada. Les empreses •L‘impacte econòmic directe, indirecte i induït de la aporten un 57% de la inversió amb fons propis (262 biotecnologia a l’estat s’estima en 8.189 milions milions d’euros). d’euros de facturació, és a dir un 0,8% del PIB, i va suposar més de 60.000 llocs de treball el 2007.. • La facturació de les empreses biotecnològiques al conjunt de l’estat s’estima que va ser de 706 mili· • El nombre total d’empreses biotecnològiques (EB) ons d’euros el 2008, a la qual catalunya ha contribuït i relacionades (eBr) és de 669 al conjunt de l’estat. amb un 22,7% (160,3 milions d’euros). el creixe· D’aquestes, Catalunya en té 168 (47 EB i 121 EBR), ment anual durant la darrera dècada ha estat supe· segons l’informe de Genoma españa Relevancia de rior al 30%. la biotecnología en España 2009. Al Directori Biocat es compten 65 biotecnològiques i 150 companyies • El capital risc invertit en biotecnologia representa el que es poden considerar empreses relacionades. 0,8% (25,4 milions d’euros) del total de capital risc invertit a l’estat el 2008. • Capital humà: 4.240 persones treballen al sector biotecnològic a l’estat espanyol, el que suposa una • El capital privat (capital risc + fons privats) aixecat despesa en personal de 180 milions d’euros (2008). per les empreses catalanes el 2008 s’estima que va el creixement anual d’ocupació al sector durant la dar· ser de més de 21,3 milions d’euros. rera dècada ha estat superior al 35%. s’estima que a catalunya el sector ocupa unes 1.200 persones. • La mitjana d’inversió és d’1 milió d’euros per empre· sa de 20 treballadors (a la UE-15 aquesta mitjans és • La inversió en recerca de les empreses biotecnolò· 6,7 milions/empresa i als EUA, de més de 15 mili· giques a l’Estat espanyol s’estima en 458 milions ons/empresa). Sector de les tecnologies mèdiques • La indústria de les tecnologies mèdiques de l’Estat • Catalunya té, pel cap baix, 200 empreses de espanyol (1.700 empreses que suposen 30.000 llocs tecnologies mèdiques, amb elevada presència de de treball) representa el 8,3% del mercat europeu pimes i algunes grans companyies tractores. en i genera una facturació anual de 6.000 milions conjunt, aquestes generen 5.000 llocs de treball d’euros. qualificats • Catalunya representa el 40% del mercat de l’Estat • El 70% de la demanda a Catalunya prové del sistema espanyol, amb un volum de negoci de 1.200 milions sanitari públic. d’euros. • El mercat global s’estima que produeix un volum de negoci de 187 .000 milions d’euros, del qual els EUA en concentren el 42% i Europa, el 33%, amb una taxa de creixement anual del 5%. Fonts: elaboració pròpia a partir dels informes i notes de premsa referents a la bilbiografia. 25
- 24. Quadre V. Transferència de Tecnologia Publicacions • A Catalunya, segons dades cedides per set de les Informe BIocat 2009 universitats públiques, s’han tramitat més de 76 sol- • Les publicacions científiques catalanes representen licituds de patents i comptabilitzat 22 llicències a el 25,54% de la producció de l’Estat, el 2,5% de l’eu- empreses durant el 2008 i principis de 2009. ropea i el 0,87 % de la mundial (2006). Contractes amb empreses • Catalunya genera el 57% de la producció en biome- dicina de l’Estat (2006). • Els contractes entre empreses i universitats per a projectes d’R+D en biotecnologia han arribat a • En biociències, el conjunt de l’Estat genera el 3,2% 1.724, el que el 2008 ha suposat 61 milions d’euros de tots els articles científics mundials i el 8,5% dels d’ingressos per les universitats en el conjunt de l’Es- europeus (2008). Aquestes dades el situen en el cin- tat, amb uns 30.000 euros/contracte de mitjana. què lloc de la UE-15. • A Catalunya s’han generat 453 contractes, per un va- Patents lor de 17 milions d’euros el 2008 (23,5% de l’Estat); l’acumulat des del 2000 suposa un total de 2.479 •L’Estat espanyol ocupa les posicions 9a i 11a, respec- contractes per un valor de 73 milions d’euros. tivament, en sol·licituds i concessions de patents a l’UE-15, tot i haver duplicat el nombre de sol·licituds Creació d’empreses a el 2008 i el 2007 El 2008 es van presentar 200 sol- . licituds davant de l’OEPM. • Des del 2000 fins al 2008, les universitats de l’Estat han promogut la creació de 76 spin-off (estimació), • Més de la meitat dels inventors en biotecnologia de que representa un creixement mitjà de 10-12 empre- l’Estat publiquen sota titularitat d’institucions i em- ses/any. preses estrangeres. • A Catalunya, segons dades facilitades per set de les • La ràtio de nombre de patents biotecnològiques regis- universitats públiques, s’han creat més de 24 em- trades a l’OEPM per nombre d’investigadors és de 0,2. preses entre 2008 i principis de 2009. • El nombre de llicències de centres públics a empre- ses ha estat de 74 el 2008 i de 78 el 2007 i el retorn , econòmic associat encara està per sota dels 3 mili- ons d’euros anuals. 26
- 25. IB09 Tendències i impacte de la biotecnologia: oportunitats per a Catalunya
- 26. IB09
- 27. 1. La biotecnologia: tendències BIOTECNOLOGIA: TENdèNCIEs i respostes d’un sector clau en l’economia J ohn Burdon sanderson Haldane (1892-1964), reco- més prevalents com de les més infreqüents o rares. És en negut genetista britànic (i un dels fundadors de la aquest coneixement profund de la natura i dels seus me- genètica de poblacions) va plantejar la qüestió que canismes bàsics, i en la seva aplicació, on rau la revolució si alguna cosa podia fer-la un microbi, no calia que la féssim biotecnològica. En alguns casos, la capacitat de manipula- els humans. Anticipava així el concepte de biotecnologia ció planteja aspectes ètics: selecció genètica d’embrions; com a eina per obtenir solucions tècniques. Però potser no cèl·lules mare per a ús terapèutic i reproductiu; plantes i va arribar a imaginar que la biotecnologia acabaria sent el animals genèticament modificats.... són tres temes que que és ara, un dels motors econòmics de la societat i font actualment protagonitzen intensos debats polítics i ètics, inacabable de millores tècniques per a la salut i la qualitat de que revelen fins a quin punt el profund coneixement i ca- vida de les persones. pacitat tecnològica que estem assolint tenen importància en la nostra societat, més enllà del que és estrictament econòmic. Però els exemples esmentats, tot i ser d’una extrema sensibilitat –que cal gestionar amb el màxim de 1.1 La revolució biotecnològica rigor i respecte–, no deixen de ser només un vessant de l’ampli ventall de possibilitats que ofereix la biotecnologia. El segle XX va permetre la domesticació i la utilització d’és- sers vius anteriorment desconeguts o d’espècies que no En aquest primer Informe Biocat s’ha volgut contextua- havien estat abans emprades: bacteris, llevats, cucs, in- litzar aquesta revolució, aportant elements per entendre sectes, plantes i vertebrats que podien fer gairebé de tot. on ens trobem, com hi hem arribat, i cap on ens dirigim. I també aquell segle va portar a la descripció dels meca- I es donarà també una idea de l’impacte econòmic de la nismes bàsics (genètics, moleculars i cel·lulars) que fan biotecnologia a les societats avançades, i de la situació del possibles les funcions vitals. Coneixem ara els mecanis- sector a Catalunya. mes biològics, els podem explotar dins i fora dels hostes inicials, els podem modificar per adaptar-los a les nostres necessitats, i combinar per inventar capacitats noves. durant pràcticament tota la seva existència, la humanitat 1.2 La indústria biotecnològica ha tret profit dels milers d’anys d’evolució per viure millor, per bé que d’una manera relativament passiva. Primer van Un sector singular venir les plantes per guarir, els animals per menjar o els llevats per a cervesa o pa; després, microorganismes per No hi ha una definició absoluta del que s’enténv per indús- obtenir antibiòtics i vacunes... Però ara entenem molts tria biotecnològica o sector biotecnològic. segons l’OCdE dels mecanismes i coneixem les bases moleculars de la (Organització per a la Cooperació i el desenvolupament genètica, la qual cosa ens permet crear, i no només utilit- Econòmic), la biotecnologia introdueix un nou element en zar. Coneixem les bases de la resposta immunitària, que la cadena de producció, els organismes vius, que s’afegeix ens permet fer noves vacunes per a la grip en menys de als tradicionals de capital mòbil, capital fix, infraestruc- sis mesos; augmenta el nostre coneixement sobre les ba- tures i capital humà. Així doncs, la biotecnologia, entesa ses bioquímiques i genètiques de les malalties, tant de les com a “explotació de processos biològics per obtenir so- 29
- 28. lucions tècniques aplicables a nous productes i serveis” , Potencial de creixement és en realitat una plataforma transversal, i probablement amb aquest criteri podríem qualificar d’empreses bio- Hi ha consens generalitzat que la biotecnologia pot es- tecnològiques moltes més de les que són rellevants per devenir un sector estratègic a l’economia d’un territori. INfOrmE BIOCAT 2009 entendre les palanques econòmiques i la dinàmica d’un La dinàmica del sector és expansiva i les seves aplica- nou sector. No hi ha cap empresa farmacèutica que no faci cions estan encara en fase de creixement actiu (en apli- servir eines biotecnològiques per descobrir nous medica- cacions sanitàries el sector biotecnològic és el principal ments, però podria emmascarar les dades incloure aques- motor del creixement de la facturació farmacèutica glo- tes companyies en una anàlisi rigorosa de les tendències bal; en bioenergies es preveuen creixements de dues del sector. La influent publicació The Future of Biotech: xifres durant els propers 10 a 20 anys; contínuament The2010 Guide to Emerging Markets and Technology 2009 sorgeixen noves aplicacions, etc.). No obstant, el sector (BioWorld, 2009), es plantejava precisament com distingir té com a inconvenient una certa inèrcia. El cicle de valor una empresa biotecnològica d’una que no ho és, i com a és llarg, costós i arriscat. Tot i això, si s’implementen els pistes proposava tres possibles particularitats basades en incentius adequats, el sector creix i madura, mostrant una tres criteris diferents: el científic, el cultural i l’estructural: gran capacitat per transformar els models productius d’un determinat territori. És el cas de Cambridge (regne Unit), • Criteri científic: les empreses biotecnològiques de- montreal (Quebec, Canadà), munic i Berlín (Alemanya), “Co- senvolupen o apliquen productes biològics com a penhaguen” (dinamarca), Turku (finlàndia) o Irlanda en tot agents terapèutics, diagnòstics, industrials o alimen- el país, entre d’altres. A Catalunya es van començar a imple- taris, i ofereixen serveis basats exclusivament en tèc- mentar mecanismes per incentivar la creació d’empreses niques moleculars o cel·lulars. biotecnològiques a partir de finals dels anys 90 del segle passat. El resultat ha estat que en deu anys s’ha creat una • Criteri cultural: són empreses dinàmiques i àgils en la base empresarial que creix més d’un 20% anual (Informe presa de decisions, que operen en un àmbit biotecno- Asebio, 2008), i que ha generat prop de 2.000 llocs de tre- lògic encara que no necessàriament generin produc- ball al sector privat, tot i que encara no hem assolit un mer- tes o serveis de tipus biològic (per exemple, una petita cat biotecnològic madur. empresa química que generi noves molècules per sín- tesi clàssica però que tingui cultura biotecnològica). El potencial es manifesta en entorns com els parcs cien- tífics, com és el cas del PCB (Parc Científic de Barcelo- • Criteri estructural: solen ser empreses petites, nor- na), que allotja més de 40 empreses biotecnològiques. malment de menys de 50 treballadors, intensives en Totes elles parteixen de zero i es nodreixen de tecno- recerca, finançades amb capital risc i que utilitzen al- logia inicialment desenvolupada en entorns acadèmics. gun procés biològic per a la seva tasca investigadora Les primeres a instal·lar-s’hi van començar a operar l’any o productiva. 2001, i és rellevant el fet que pràcticament totes les em- preses d’aquella promoció continuen en actiu, tot i que En qualsevol cas, en l’àmbit on el sector biotecnològic el gruix de biotecnològiques catalanes no existia abans és més madur, el de la biotecnologia aplicada a la salut, de l’any 2004. es parla ja de convergència entre els sectors farmacèutic i biotecnològic. Les grans farmacèutiques integren als Pel que fa a l’ocupació, el creixement del sector biotec- seus portafolis (pipelines) productes biològics, com ara nològic genera noves oportunitats laborals: és dels pocs anticossos i àcids nucleics, i les grans biotecnològiques sectors econòmics que l’any 2008 han estat capaços de (com Amgen o Biogen-Idec) integren a les seves carteres crear nous llocs de treball, com demostra l’estudi pilot de productes molècules petites de síntesi química. En la realitzat enguany per CataloniaBio (Estructura funcional, biotecnologia aplicada a la salut és on més clarament l’as- esquemes retributius i oportunitats professionals del sec- pecte cultural i organitzatiu defineix millor el que entenem tor biotecnològic català. 2009). I les xifres comencen a ser per empresa biotecnològica, però certament cada vegada significatives: cinc de les empreses pioneres de Catalunya és més difícil distingir entre una biotecnològica madura i (Advancell, Enantia, ErABiotech, Lipotec i Oryzon Geno- una petita farmacèutica. mics, empresa que el setembre de 2009 ha traslladat les 30
- 29. seves instal·lacions a Cornellà, tot i que manté laboratoris perts és en l’àmbit directiu. La complexitat del sector al PCB) proporcionen actualment fins a 300 llocs de treball és tan gran que la gestió no és senzilla, i es genera una BIOTECNOLOGIA: TENdèNCIEs d’alta qualificació. gran necessitat de perfils híbrids (especialistes tècnics capaços de desenvolupar un paper gestor). Les oportuni- Les noves oportunitats laborals generen una certa pres- tats són al món del finançament (els fons de capital risc sió formativa, per la necessitat de disposar de personal necessiten professionals tècnics capaços d’avaluar les tècnic qualificat, format a cicles superiors i a llicenciatures noves tecnologies), al de la coordinació (en els models específiques. Com a resultat d’aquest estímul que la de- de negoci virtuals, la gestió de projectes és fonamental), manda fa sobre l’oferta formativa, l’any 2004 surten de la en propietat industrial i intel·lectual (no es pot redactar Universitat Autònoma de Barcelona els primers llicenciats o defensar una patent biotecnològica sense una base en biotecnologia. En l’actualitat s’imparteixen llicenciatu- tècnica important), al màrqueting i la comunicació (quan res equivalents a les universitats de Vic, Pompeu fabra o es tracta de vendre expectatives la comunicació esde- de Lleida. També les escoles de negoci s’orienten cap a la vé estratègica), o al món de l’estratègia regulatòria... biotecnologia, amb ofertes específiques com les de l’Es- I, finalment, és realment molt difícil trobar professionals cola Internacional de Negocis Aliter o l’IE Business school qualificats per portar el desenvolupament del negoci o (ambdues a madrid). per dirigir una empresa de biotecnologia passada la fase inicial d’start-up. El sector biotecnològic, tant en l’àmbit públic com en el privat, requereix personal tècnic altament qualificat per En definitiva, el creixement del sector biotecnològic a Ca- realitzar tasques de recerca o de suport. Calen especia- talunya està generant una borsa d’ocupació per a científics listes en biologia molecular, nanotecnologia, bioinformà- i tècnics en l’àmbit de les ciències de la vida que va més tica o biologia cel·lular, entre d’altres àrees. malgrat tot, enllà de l’aplicació tecnològica de l’especialista. Quan el es dóna una certa paradoxa: la variada oferta università- sector públic no dóna l’abast per absorbir professionals ria en matèries de ciències de la vida dóna sortida a un formats en biomedicina o biotecnologia, el sector privat en nombre elevat d’universitaris amb una tendència molt expansió té el potencial de creixement suficient per crear forta a cercar oportunitats en recerca al sector públic, on nous llocs de treball i absorbir un bon nombre d’aquests podem parlar fins i tot d’un excés de professionals quali- especialistes, sobretot si són capaços d’integrar un elevat ficats, que podrien tenir cabuda al sector privat. I, on real- coneixement tècnic amb capacitats transversals com la ment hi ha oportunitats professionals i mancances d’ex- negociació o la gestió de projectes. 31
- 30. 1.3 Els colors Biotecnologia vermella o sanitària (biotecnologia per guarir) de la biotecnologia Comprèn les aplicacions terapèutiques, diagnòstiques, de INfOrmE BIOCAT 2009 El lema de la Convenció BIO (principal trobada anual del salut animal i de recerca biomèdica, i també es pot inclou- sector biotecnològic mundial, organitzada per la Biotechno- re en aquesta categoria la biotecnologia aplicada al desen- logy Industry Organization nord-americana) dels anys 2008 volupament d’aliments funcionals i nutracèutics. i 2009 ha estat Healing, Feeding and Fueling the World, guarir, alimentar i abastir d’energia el món. Assistim a una Biotecnologia verda o agroalimentària (biotec- revolució no gens silenciosa, que va estenent-se i ocupant nologia per alimentar) cada vegada més sectors, de la salut a la química fina, dels camps de conreu a les refineries de petroli, de l’alimentació Tot i que és més coneguda perquè inclou els cultius trans- a la recuperació ambiental i al tèxtil. El lema de la Conven- gènics (OmG, o organismes modificats genèticament), en ció BIO és molt útil per segmentar les seves aplicacions. sentit ampli també pot englobar la biotecnologia aplicada al Actualment s’utilitzen tres colors: el vermell per definir la control de plagues (biocontrol), a la millora de la qualitat de biotecnologia aplicada a la salut; el verd, per a la biotecnolo- la terra (biofertilització), i fins i tot a la indústria alimentària gia d’impacte agroalimentari, i el blanc per a aquelles aplica- (sens dubte la primera indústria biotecnològica de la huma- cions relacionades amb la indústria. s’està intentant també nitat, ja que tant la fabricació del pa, com la del vi, el iogurt o introduir el color blau per definir la biotecnologia marina, la cervesa són activitats estrictament biotecnològiques). però no aplicarem aquest criteri en aquest informe. Biotecnologia blanca o industrial (biotecnologia per obtenir energia) Inclou totes les aplicacions biotecnològiques lligades a la in- dústria química, als processos industrials de processament de matèries primeres, a la generació de teixits biològics, a la generació de combustibles (biocombustibles), la biodeter- gència i la bioremediació, és a dir, fer servir la biotecnologia per descontaminar o prevenir la contaminació, etc. 32
- 31. 1. 4 La biotecnologia vermella BIOTECNOLOGIA: TENdèNCIEs de fet quan es parla del sector biotecnològic, s’identifi- contra el papil·loma i el càncer de cèrvix. A tot aquest ca com el de les empreses que es dediquen a temes de nou arsenal de medicaments cal afegir els avenços es- l’àmbit biomèdic, encara que sigui un biaix no real del pectaculars al sector diagnòstic, on els anticossos mo- que és biotecnologia a causa del seu impacte en la salut noclonals, la PCr (reacció en cadena de la polimerasa) de la població. Els medicaments d’origen biotecnològic i l’abaratiment dels costos de seqüenciació del dNA, van aparèixer amb la insulina recombinant el 1983, i ara juntament amb una capacitat cada cop més gran de representen més de 100 molècules diverses, indicades processament de mostres i dades gràcies a la nanotec- per tractar més de 200 malalties diferents, de l’artritis al nologia i la bioinformàtica, fan cada cop més propera càncer, malalties molt prevalents i malalties rares com la possibilitat de fer medicina personalitzada. Abans la fibrosi quística. Exemples com la insulina, l’hormona d’entrar a donar xifres sobre l’impacte econòmic de la del creixement, el factor IX de coagulació, l’eritropoie- biotecnologia vermella es repassarà breument les fites tina i les seves variants, l’interferó, etc. I els del segle més importants associades a la construcció del biotec- XXI, els anticossos monoclonals, l’enbrel o les vacunes nològic com a sector industrial diferenciat. Quadre 1. Genentech La biotecnologia moderna va rebre el primer gran impuls el creixement (1979) i l’interferó (el 1980). I les primeres gran 1953, quan James Watson i francis Crick publicaren un text fites comercials van ser l’aprovació de la insulina recombi- breu a la revista Nature (article que no arriba a les mil parau- nant el 1982 (comercialitzada per Lilly com a humulina) i el les), descrivint l’estructura del dNA i anticipant un mecanis- llançament comercial per Genentech mateixa de l’hormona me que en permetia la còpia. Watson i Crick, desxifrant les del creixement en 1985 (protropina). claus mecàniques de la vida, obrien la porta a la seva possi- ble explotació comercial. Amb tot, la sortida de Genentech a borsa no només va mar- car una fita tecnològica. Genentech va establir a més les Tot i això, haurien de passar 25 anys perquè la biotecnolo- bases del model de negoci actual de la biotecnologia: la gia esdevingués un sector econòmic digne de ser tingut en creació d’una enorme expectativa al voltant d’una tecnolo- consideració i es transformés en indústria. Va ser l’octubre gia capaç de solucionar problemes no resolts en el camp de de 1980, amb una de les sortides a borsa de més èxit de la la salut, i la transformació d’aquesta expectativa en un valor història fins aquell moment, la de la companyia Genentech, econòmic de manera que es pot comprar i vendre en un una petita empresa creada per científics de la Universitat de mercat semblant al dels futurs financers. Amb Genentech, Califòrnia a san francisco amb el suport visionari d’un capi- i poc temps després Amgen, apareix la figura del capitalista talista de silicon Valley de 27 anys. No va ser casualitat que de risc i també el concepte de transferència de tecnologia l’enorme expectació creada per la sortida a borsa de Genen- des de les institucions públiques cap el sector privat (el tech estigués basada en el descobriment de Watson i Crick i 1999, desprès de nou anys de batalla legal, Genentech va en els 25 anys de contínua millora tecnològica posterior. Bà- haver de pagar 200 milions de dòlars a la universitat de Ca- sicament, el que Genentech prometia era la possibilitat de lifòrnia a san francisco (UCsf) en reconeixement a la seva fer nous fàrmacs basats en el coneixement que teníem de aportació al desenvolupament de la tecnologia que estava com els gens (escrits al dNA) codificaven la síntesi de les a la base de l’hormona del creixement, el primer producte proteïnes (els blocs estructurals i funcionals de les cèl·lules), comercial de Genentech. I no només això, la patent Boyer- i en la capacitat tècnica de tallar i enganxar trossos de dNA a Cohen, base de l’enginyeria genètica, ha reportat centenars voluntat. Entre 1953 i 1978 s’havien desenvolupat prou eines de milions de dòlars en regalies a les universitats d’stan- com per manipular la informació genètica de manera contro- ford i UCsf des que va ser aprovada el 1980. El model d’ex- lada, i havíem après a fer servir els bacteris com a fàbriques plotació d’aquesta patent és un exemple per a la comercia- d’algunes proteïnes. Les primeres proteïnes recombinants lització de la propietat intel·lectual de moltes universitats i (produïdes per enginyeria genètica) anunciades per Genen- centres de recerca de tot el món. Genentech també va ser tech van ser la somatostatina, que encara s’utilitza com a pionera a reforçar la credibilitat del seu missatge, establint agent terapèutic (el 1977), la insulina (el 1978), l’hormona del aliances de recerca, desenvolupament i comercialització 33
- 32. amb grans farmacèutiques, com va fer amb Lilly per al de- fins el 1990, i després en va ser membre del Consell d’Ad- senvolupament i la comercialització de la primera insulina ministració. En un article d’Scrip de l’any 2000 es revelava recombinant. que en aquell any hi havia nou consellers delegats d’empre- ses biotecnològiques americanes que havien començat les INfOrmE BIOCAT 2009 finalment, un altre detall pioner de Genentech i caracterís- seves carreres com a científics... a Genentech! Actualment tic del sector tal com el coneixem ara, és la transformació no és gens infreqüent veure al sector el pas del personal de científics en fundadors d’empreses i gestors. Herbert científic a tasques de gestió estratègica (desenvolupament Boyer, fundador de Genentech, en va ser el vicepresident de negoci, gestió de projectes o direcció general). fites significatives 1953 La revista Nature publica l’article de Watson i Crick en • Hoechst AG crea un precedent en la indústria en el qual es proposava una estructura de doble hèlix del pagar 70 milions de dòlars a l’Hospital General dNA i s’anticipava el mecanisme pel qual la informació de massachusetts pels drets exclusius de les pa- del dNA es podia copiar de generació en generació. tents que poguessin generar. 1966 Es desxifra el codi genètic, la qual cosa demostra la 1982 La fdA (food and drug Administration) aprova el correspondència entre triplets de nucleòtids i cadas- primer fàrmac obtingut per enginyeria genètica: la cun dels 20 aminoàcids que formen les proteïnes. insulina produïda a bacteris. 1972 Paul Berg i col·laboradors creen la primera molècu- 1983 La fdA aprova el primer test diagnòstic basat en un la de dNA recombinant, i publiquen el seu treball a anticòs monoclonal (prova per detectar infeccions la revista PNAs (Proceedings of the National Aca- per Chlamydia). demy of Sciences). 1984 Es desenvolupa la tècnica basada en l’empremta ge- 1976 Es produeixen els primers anticossos monoclonals. nòmica, que permet la identificació genètica de les A diferència de l’enginyeria genètica, el procediment persones. A partir de 1985 es comença a emprar en desenvolupat per milstein i Kohler per a l’obtenció medicina legal. d’anticossos monoclonals no va ser patentat. 1985 • Cetus llança comercialment la tecnologia de la PCr 1977 • Genentech anuncia la producció mitjançant en- (Polimerasa Chain Reaction), que permet generar ginyeria genètica, de la primera proteïna humana en poques hores milers de milions de còpies de d’ús terapèutic en una bactèria: la somatostatina. dNA a partir de tan sols una molècula present en • Walter Gilbert i Allan maxam dissenyen un mèto- una mostra biològica. de senzill per seqüenciar el dNA, extensivament • s’aproven les primeres guies regulatòries per a ex- emprat fins a les acaballes dels anys 80. periments de teràpia gènica en humans. • sanger desenvolupa el seu propi mètode de se- qüenciació de dNA. 1986 • s’aprova el primer anticòs monoclonal terapèutic (per al rebuig agut en transplantament de ronyó), 1978 Producció d’insulina per Genentech (anys després 11 anys després de la descripció de la tecnologia. els drets serien llicenciats a Lilly en un model de col- • Aparició dels primers seqüenciadors automàtics fluo- laboració entre la indústria farmacèutica i la biotec- rescents de dNA, que permeten anticipar la possibili- nològica que està plenament vigent en l’actualitat). tat de seqüenciar genomes complets i assenten les bases per a la futura seqüenciació del genoma humà. 1981 • Primers ratolins transgènics (portadors de gens d’un • Aprovació per la fdA de la primera vacuna amb altre ésser viu), obtinguts a la Universitat d’Ohio. tecnologia recombinant, contra l’hepatitis B, per 34
- 33. Chiron Corp. s’aprova també el primer producte re- Quadre 2. Teràpia gènica: la llarga marxa combinant per tractar el càncer: l’interferó. BIOTECNOLOGIA: TENdèNCIEs L’any 2009, dinou després de la primera prova clínica, 1988 Es concedeix la primera patent per un animal trans- només hi havia un tractament comercial a la Xina (apro- gènic a científics de Harvard (Philip Leder i Timothy vat des de 2003) per al tractament del càncer de cap i stewart). Es tracta d’un ratolí amb una elevada ten- coll*. L’any 2005, els analistes afirmaven que el mercat dència a desenvolupar càncer de mama. potencial dels productes de teràpia gènica podria asso- lir els 5.000 milions de dòlars el 2011. Però difícilment 1989 Es crea el National Center for Human Genome re- s’arribarà si observem els desenvolupaments en marxa el 2009. malgrat que el potencial és gran, la biologia és search, amb l’objectiu de completar la seqüència tossuda i al risc que comporta emprar vectors vírics per del genoma humà el 2005 i un pressupost inicial de administrar el dNA cal afegir el fet demostrat que la in- 3.000 milions de dòlars. Un any després veuria la serció a l’atzar del dNA al genoma de les cèl·lules pot llum oficialment el Projecte Genoma Humà, iniciati- provocar càncer. No és un disbarat afirmar que la terà- va internacional que finalment tindria un pressupost pia gènica, desprès de cremar probablement més de de 13.000 milions de dòlars. 5.000 milions d’euros en uns 1.800 assajos clínics des de 1990, és una de les més grans promeses incompler- tes de la breu història de la biotecnologia com a negoci. 1990 Primer assaig clínic de teràpia gènica: el pacient As- hanti da silva, llavors un nen de quatre anys amb una Tot i això, existeixen unes 200 empreses biotecnològi- alteració gènica que li produïa una deficiència en un ques amb activitats de recerca en teràpia gènica i fons enzim clau del sistema immunitari, comença a rebre de capital risc interessats a invertir-hi. El desenvolupa- injeccions periòdiques de cèl·lules de la seva pròpia ment de vectors no integratius (capaços de permetre sang a les quals s’havia transferit el gen normal. l’expressió dels gens sense que aquests s’integrin al genoma principal), la demostració pràctica que és pos- sible desenvolupar vacunes basades en dNA i la millora 1993 • s’aprova un tractament amb interferó beta recom- dels sistemes de vehiculització dirigida de fàrmacs dins binant per a l’esclerosi múltiple. del camp de les nanomedicines expliquen en part que • Kary mullis rep el premi Nobel de Química per la la teràpia gènica segueixi sent una àrea d’interès per al invenció de la PCr. desenvolupament de nous fàrmacs. És formada per uns • Es crea la Biotechnology Industry Organization 250 assajos clínics actius finançats per la indústria, se- gons el registre dels NIH (National Institutes of Health) (BIO), que actualment té 45 organitzacions filials dels EUA, però la expectativa inicial ha quedat certament estatals als EUA. reduïda, i potser superada per la perspectiva curativa que • Es descobreix la primera associació entre un gen ofereixen les teràpies basades en cèl·lules mare. i el càncer de mama, fita seguida d’una autèntica * Inclou els càncers de laringe, passatge nasal i nas, cavitat explosió d’associacions entre gens i malalties. Es oral, faringe i glàndules salivals. presta a la creació d’una nova fornada de compa- nyies biotecnològiques (genòmiques) que s’especi- alitzen en la recerca d’aquest tipus d’associacions i a patentar nous gens: Human Genome sciences, Incyte, Pharmagene, decode Genetics, millenium. 1997 • Clonació de l’ovella dolly a l’Institut roslin d’Escò- • s’aprova el primer fàrmac en 30 anys per al tracta- cia. s’aprova el primer anticòs monoclonal amb ac- ment de la fibrosi quística, una versió recombinant tivitat anticancerosa, per a pacients amb limfoma de l’enzim dNasa. no Hodgkins. 1995 s’obté la primera seqüència completa d’un organis- 1998 s’aprova un anticòs monoclonal per al tractament me viu (anteriorment s’havien seqüenciat virus, en- d’una malaltia inflamatòria: la malaltia de Crohn. tre ells l’HIV): el bacteri Haemophilus influenzae. 1998 • Es completa la seqüència del primer genoma ani- 1996 seqüenciació del primer eucariota: el llevat del pa mal, el cuc pla Caenorhabditis elegans, molt utilit- Saccharomyces cerevisiae. zat com a model experimental. 35
- 34. • descobriment de l’rNA d’interferència, que dóna 2003/ 2009 lloc a una tecnologia amb un impacte. Els des- La llista de fites en aquest període és tan nombrosa cobridors de la tecnologia, Craig mello i Andrew i l’acceleració que s’ha assolit en les diferents àrees fire, van rebre el Nobel en fisiologia o medicina relacionades amb la biotecnologia els darrers anys és INfOrmE BIOCAT 2009 l’any 2006. tan elevada que es fa difícil destacar fites concretes i es pot fins i tot caure en una certa manca de perspec- 2000 • L’empresa Celera, dirigida per Craig Venter, amb col- tiva. de fet, hi ha qui parla ja de biotecnologies noves laboradors acadèmics, publica a Science la seqüència o contemporànies per referir-se a camps en els quals de 180 mb del genoma de la Drosophila melanogas- s’han assolit avenços espectaculars. No obstant, ter, el major seqüenciat fins al moment i la confirma- se’n citen alguns d’especialment significatius ció del polèmic mètode de shotgun de Venter. • Anunci conjunt del primer esborrany de la se- qüència del genoma humà, per part de Human Genome sequencing (16 institucions de frança, Quadre 4. RNA de transferència (RNAi) Alemanya, Japó, Xina, Gran Bretanya i Estats Units) i per Celera, en una cerimònia conjunta a la Casa Blanca. set anys després del descobriment d’aquesta tecnologia (va ser Breakthrough of the year el 2002 i els seus desco- bridors van rebre el Nobel el 2006), el seu ús com a eina de recerca al laboratori està plenament estès. El 2009 hi ha ja moltes empreses (unes 200 a tot el món i unes Quadre 3. Teranòstic i teràpia dirigida 20 a l’Estat) que basen el seu model de negoci en aplica- cions terapèutiques de l’rNA d’interferència (entre elles silentis, del grup Zeltia, que va anunciar el juliol de 2009 Els bons resultats obtinguts cap al 1998 amb un nou l’aprovació per començar proves clíniques amb el seu pri- anticòs monoclonal (el trastuzumab) van obrir el que es mer producte terapèutic basat en aquesta molècula). Ja hi coneix com a teranòstic, o teràpia associada a l’existèn- ha productes a fase clínica II, fonamentalment d’aplicació cia d’una condició diagnòstica que forma part del tracta- local (les primeres indicacions han estat relacionades amb ment. L ’anticòs bloqueja un receptor d’estrògens que, la degeneració macular, amb injecció directa al globus quan està present, indica un tipus de tumor de mama ocular). El primer producte d’administració sistèmica, de més agressiu. Aquesta associació entre anticòs i recep- Quark Pharmaceuticals, es dirigeix a complicacions asso- tor va ser pionera per segmentar els pacients amb cri- ciades a transplantaments renals i es troba en fase I/II. teris personalitzats i augmentar la probabilitat d’èxit del tractament. En aquell moment es va encunyar el terme A les acaballes de 2006 merck va pagar 1100 milions teranòstic per a aquesta associació. L ’any 2009 el de- de dòlars en concepte de drets parcials per desenvo- senvolupament de nous fàrmacs associats a una condi- lupar productes d’una de les empreses amb la propie- ció diagnòstica molecular dels pacients es considera un tat intel·lectual més sòlida, sirNA Therapeutics (en re- dels nous paradigmes de la indústria. ferència a l’rNA petit d’interferència, designat per les sigles angleses del seu nom, small interference RNA). És interessant destacar que aquesta empresa, una de les pioneres en el desenvolupament d’aplicacions terapèutiques dels rNAi, es va haver de reinventar, ja que havia començat la seva singladura el 1992 amb el 2001 Publicació dels dos esborranys del genoma humà: a nom de ribozyme Pharmaceuticals, basant-se en el Nature (15 de febrer) i Celera a Science (16 de febrer). descobriment que l’rNA podia tenir activitat catalítica. Un descobriment –mereixedor d’un premi Nobel– que 2002 dades prometedores sobre la primera vacuna pre- després d’una inversió de 200 milions de dòlars no va ventiva contra el càncer de coll d’úter, basada en la arribar mai a fructificar. Tot i això, el camí recorregut i els paral·lelismes metodològics entre la tecnologia de seva activitat inhibidora contra el virus del papil·loma ribozims i la de l’rNA d’interferència van permetre que humà. Caldrà esperar fins al 2009 perquè les vacu- l’any 2003 l’empresa rebés una injecció de 48 milions nes (Gardasil, de merck, i Cervarix, de Glaxo) siguin de dòlars i es transformés en sirNA Therapeutics. ja una realitat comercial. 36
- 35. • Proves de la reprogramació cel·lular, mecanis- 90 en van ser 103, i al període 2000-2008 se n’han regis- me que va permetre generar cèl·lules mare a partir trat 183 de nous. I, el més important, en l’actualitat el 35% BIOTECNOLOGIA: TENdèNCIEs de cèl·lules epidèrmiques de diversos pacients. dels fàrmacs en desenvolupament tenen origen biotecno- • Tècnica de les micromatrius, que permet posar lògic (figura 1). de manifest perfils d’expressió i traducció d’àcids nucleics (i que es troba a la base del funciona- ment dels xips de diagnòstic associats a la medi- cina personalitzada). Figura 1. Productes biotecnològics aprovats • Cultiu de cèl·lules mare, en les seves diferents entre el 1982 i el 2007 aplicacions, com ara la clonació d’animals per pro- 30 28 ducció o companyia, la medicina regenerativa o la Productes biotecnològics aprovats 26 25 teràpia cel·lular). 25 23 • Altres avenços espectaculars s’han donat en el 21 20 19 camp del diagnòstic molecular, amb el desen- 18 18 16 17 17 volupament de marcadors, o en la seqüenciació 15 15 de genomes, amb tècniques més ràpides i econò- miques, o en l’aplicació de l’enginyeria genètica, 10 9 per a l‘obtenció de fàrmacs en plantes, insectes i 6 6 animals (biopharming). A aquesta llista es poden 5 4 4 3 3 3 1 1 2 afegir les noves promeses en teràpia gènica, que 0 0 0 han dut a la revitalització de la tècnica, o els es- 0 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 forços de la biologia sintètica per desenvolupar formes de vida “a la carta” que tinguin aplicacions Any industrials o terapèutiques. Esperem que d’aquí a uns anys tots els avenços d’aquest període puguin generar fites importants, però de moment s’ha optat per capturar una petita selecció en l’apartat Quadre 5. Craig Venter a la frontera “Les eines: cinc tecnologies de futur”. Premi Príncep d’ stúries el 2001, Craig Venter va ser la A primera persona que va seqüenciar el genoma sencer Impacte econòmic d’un organisme (Hemophilus influenzae el 1995). També va ser el principal impulsor privat dels projectes de se- Aquest camp de la biotecnologia destaca per la seva apli- qüenciació del genoma humà i de les seves aplicacions cabilitat terapèutica. L’any 2000 la firma Ernst&Young comercials amb la companyia Celera Genomics. També (Convergence: The Biotechnology Industry Report, 2000) va ser el primer a crear un virus totalment sintètic, el va ser pionera en parlar de convergència entre empreses 2005. El 2007 va anunciar que estava en situació d’unir de biotecnologia i farmacèutiques, i a partir d’aquell any, la els components essencials que fan viable un organisme, i ho va demostrar el 2008 quan va sintetitzar el cromoso- biotecnologia va transformar-se en el veritable motor de ma bacterià més gran capaç de replicar-se (Mycoplasma creixement de la indústria farmacèutica (vegeu quadre 5). genitalium). L ’agost de 2009 va anunciar que havia acon- seguit transformar amb èxit el genotip d’un bacteri per Un reflex d’això és que, mentre que la indústria del medi- transformar-lo en un altre, amb funcionalitats diferents i cament creix al voltant del 5% els darrers anys, les vendes noves, obrint ja la porta al disseny de microbis a la car- atribuïbles als medicaments d’origen biotecnològic s’han ta, bàsicament amb el propòsit de produir energia més neta, eliminar contaminacions industrials o reduir el CO2 incrementat a ritmes superiors al 10%. Així, la influèn- atmosfèric. La seva darrera companyia, synthetic Geno- cia de la biotecnologia en el nous medicaments és cada mics, lidera el camp de les aplicacions comercials de la cop més rellevant; només cal analitzar l’evolució històrica biologia sintètica, fonamentalment per a l’obtenció de d’aprovacions de nous fàrmacs biotecnològics: durant la microorganismes aplicats a la generació de nous biocom- dècada dels 80 del segle passat en van ser cinc, durant els bustibles, la fixació del CO2 atmosfèric i la bioremediació. 37
- 36. Taula 1. Els productes biotecnològics més venuts Vendes totals 2008 Nom comercial Nom tècnic Indicacions Companyia (milions de dòlars) INfOrmE BIOCAT 2009 Enbrel Etanercept Artritis Amgen-Takeda-Wyeth 6.378 Càncers limfòcits B, artritis Rituxan/ Mabthera Rituximab Roche-Genentech 5.449 reumatoide Glaucoma i diversos tipus Avastin Bevacizumab Roche-Genentech 5.207 de càncer Herceptin Trastuzumab Càncer de mama Roche-Genentech 5.092 Neupogen / Neulasta Filgrastim/ Pegfilgrastim Neutropènia Amgen 4.659 Humira Adalimumab Psoriasi, artritis, Crohn Abbot Laboratories 4.521 Fonts: MedTrack, 2009 i Beyond Borders, Ernst & Young, 2009. L’any 2008 prop del 15% de la factura farmacèutica global Cal destacar, però, que si es prenen en consideració les de 780.000 m de dòlars va correspondre a medicaments xifres agregades de la indústria, pel que fa a empreses biotecnològics, amb cinc productes purament biotecnolò- que cotitzen en borsa, el sector encara no genera bene- gics que superen els 5.000 milions de dòlars en vendes ficis. La bona notícia és que, tot i la crisi, hi està molt a anuals (vegeu taula 3). s’estima que el 2015 més de la mei- prop. segons dades d’Ernst&Young de 2007 les pèrdues , tat dels nous medicaments tindran origen biotecnològic. agregades van ser de 3100 milions de dòlars, mentre que el 2008 aquesta xifra es va reduir a 1400 milions (Beyond A més, segons l’informe Burrill 2008 (The Billion-Plus Borders, Ernst & Young, 2009). segons l’edició de 2009 Blockbusters: The Top 25 Biotech Drugs, BioWorld®, de l’altre gran informe del sector, el Burrill (Biotech 2009: 2009) de tendències del sector, els anys 2006 i 2007 el Lifesciences, Navigating the Sea Change, Burrill & Co., 75% de productes aprovats per a noves indicacions van 2009) (que té en compte només una selecció de com- ser de tipus biotecnològic. La biotecnologia, doncs, està panyies cotitzades als Estats Units), el sector ha gene- exercint un efecte significatiu sobre la cadena del medi- rat l’any 2008, i per primer cop, un benefici al voltant de cament, tant en vendes i en creixement anual, com en la 3500 milions de dòlars. I si el 2009 no s’aconsegueix as- generació de nous productes i també com a vector del solir l’equilibri es deurà a una creixent tendència que les descobriment de fàrmacs per al tractament de malalties biotecnològiques que generen beneficis desapareixin de que abans no en tenien. les estadístiques, a causa de la seva adquisició per les Taula 2. Algunes dades macroeconòmiques de la biotecnologia vermella el 2008 Finançament (borsa Facturació Despesa en R+D Territori Nombre d’empreses Treballadors o ampliacions de capital) (milions de dòlars) (milions de dòlars) milions de dòlars) 13.476 EUA + Canadà 2.112 141.930 68.168 25.973 (22.451 el 2007) 2.595 EUA 1.836 47.720 16.515 5.171 (7.494 el 2007) Àsia - Pacífic 769 15.280 4.965 601 Sense dades Total 4.717 200.760 89.648 31.745 <20.000 Total 2007 4.414 204.930 84.782 31.806 >30.000 Font: Beyond Borders: Global biotecnology report, Ernst&Young, 2009. 38
- 37. Taula 3. Les 4 biotecnològiques amb beneficis més importants BIOTECNOLOGIA: TENdèNCIEs Fàrmacs en Valor en borsa Empresa Facturació (2007) Treballadors Fàrmacs en venda desenvolupament (milions de dòlars) Amgen 14.700 17.450 19 77 52.500 Genentech 12.177 11.174 41 107 87.140 Genzyme 4.268 10.000 24 50 17.760 Biogen-Idec 3.922 4.300 9 47 11.880 Font: Medtrack, actualitzades a l’octubre 2008 farmacèutiques. El cas més clar és el de Genentech: quan clínica. És a dir, fins que demostren que les molècules la seva adquisició per roche sigui completa deixarà de ser tenen algun indici d’eficàcia en pacients. El client final inclosa en l’estadística mundial de les biotecnològiques. d’aquestes empreses no és el pacient ni el metge pres- criptor, ja que són minoria les que poden arribar a comer- cialitzar un fàrmac propi per elles mateixes. El client final models de negoci d’aquestes empreses és el capital risc especialitzat, el mercat del capital, les grans biotecnològiques i la indústria En una cadena de valor de cicle tan llarg i amb tantes in- farmacèutica, que basa entre el 30 i el 50% dels seus por- certeses tècniques com la que envolta la biotecnologia tafolis en l’adquisició de productes desenvolupats en les vermella, es poden ocupar múltiples espais (nínxols) amb seves fases inicials per la indústria biotecnològica. durant gran quantitat de models de negoci diferents. deixant de banda les empreses completament integrades, que es poden assimilar perfectament a la indústria farmacèutica (les grans biotecnològiques com Genentech, Genzyme, Figura 2. El procés de l’R+D: Llarg i complex Biogen-Idec, Amgen o CLs), i que abasten tota la cade- na de valor, la classificació que millor engloba l’univers biotecnològic es basa en l‘oferta tecnològica de les em- Descubri- Revisió autoritat Producció preses. Els especialistes parlen d’empreses enfocades ment de Preclínica Assaigs clínics compe- gran fàrmacs escala Fase IV: farmacovigilància tent a producte, empreses plataforma i empreses de serveis, Pre-descobriment com les de recerca (CrO: Contract Research Organizati- Un 5000-10000 250 5 medicament on) o fabricació per contracte (CmO: Contract Manufactu- Compostos autoritzat Fase I Fase II Fase III ring Organization). Nombre de voluntaris 20-100 100-500 1000-5000 Empreses enfocades a producte 3- 6 Anys 6-7 Anys ½-2 Anys La gran majoria d’aquestes empreses no té en realitat pro- ducte a la venda. La seva proposta de valor es basa en la Sol·licitud PEI Sol·licitud AC venda d’una expectativa d’èxit d’una o diverses molècules en desenvolupament. Normalment són les originadores PEI (Producte en fase d’investigació clínica ) – AC (Autorització de Comercialització) de les molècules que desenvolupen, i intenten avançar els desenvolupaments fins que obtenen prova de concepte Font: Profile, Pharmaceutical Research and Manufacturers of America, 2009 39
- 38. la vida de les empreses orientades a producte s’observa companyies internacionals afirmen que poden desenvolu- una deriva cap a les fases avançades de desenvolupament, par un fàrmac per contracte des de fases preclíniques fins al més properes al mercat, i fins i tot una aposta per la comer- final (Covance, Huntington o Quintiles), o que es posicionen cialització pròpia en mercats nínxol (un bon exemple n’és clarament abans de la fase I (Aptuit). realment, l’univers de INfOrmE BIOCAT 2009 Pharmamar, que comercialitza Yondelis, un fàrmac per al les empreses de serveis relacionats amb la biotecnologia sarcoma de teixit tou, una indicació poc prevalent a la qual vermella és molt ampli. Tant, que ha afavorit l’aparició del pot donar servei amb un esforç comercial limitat, i del qual paradigma d’empresa virtual (vegeu apartat 1.6.). Empre- va llicenciar els drets per a càncer d’ovari, un mercat molt ses constituïdes amb molt pocs individus però amb diners més gran, a Johnson&Johnson). poden completar el desenvolupament d’un fàrmac, des del descobriment (llicenciant els drets d’una universitat) fins a l’escalat industrial (fent servir CmO especialitzades en el Plataformes tecnològiques desenvolupament químic o biològic, necessari per passar de la forma farmacèutica a escales comercials), el desenvo- són empreses que es creen al voltant d’una tecnologia po- lupament clínic (treballant amb CrO preclíniques per a les tencialment disruptiva (és a dir, que permet fer coses que proves de seguretat i toxicologia, i amb CrO clíniques per abans no es podien fer o milloren de manera significativa completar-ne el desenvolupament) i l’aprovació (fent servir el que es pot fer), i que ofereixen la seva plataforma de CrO especialitzades en la gestió regulatòria). manera transversal per a molècules d’altres empreses (a Catalunya, Aromics, Arquebio, Leitat i Omnia molecular, Cal esmentar que el capital risc especialitzat no sol invertir entre d’altres). Normalment, necessiten un temps de ma- en empreses de serveis, en considerar que el seu potenci- duració per demostrar al mercat que la tecnologia funcio- al de creixement és limitat, excepte en casos excepcionals na, i exploten el seu potencial amb acords limitats en els (sofinnova, un dels operadors més importants, va invertir quals hi ha una fase de factibilitat i una fase d’execució en CErEP proveïdor de serveis de farmacologia in vitro , posterior, associada a una llicència. Aquestes empreses que cotitza en borsa a frança). En mercats immadurs (el solen evolucionar cap a empreses orientades a producte mercat català ho és des del punt de vista de la inversió (ja que a la llarga aposten per generar un portafoli propi) o biotecnològica), la tendència és justament la contrària. re- són absorbides per la gran indústria després d’una primera sulta més senzill obtenir finançament inicial o llavor amb fase exploratòria de validació de la utilitat de la tecnologia. propostes que combinen orientació a producte i serveis o Les empreses d’alliberament controlat de fàrmacs (drug plataformes, encara que no provinent dels grans inversors delivery), quan es basen en tecnologia protegida per pa- de capital risc especialitzat internacional, sinó de fons pro- tent, solen emprar aquest model de negoci en comptes vinents de l’administració i d’altres alternatives privades. del model de serveis (a Catalunya, Activery Biotech, Coca- La crisi econòmica reforça aquesta tendència, ja que les li, Endor Nanotechnologies o GP Pharm del grup Lipotec, propostes de creació de valor a llarg termini tenen molt li- entre d’altres), encara que hi ha empreses de drug delivery mitat l’accés a capital des de l’inici de 2008, i segons afir- purament de serveis. ma steven Burrill al seu darrer informe, aquesta situació no canviarà fins a les acaballes de 2010. Empreses de serveis s’especialitzen en un nínxol específic de tota la cadena de valor. són empreses de recerca per contracte, o CrO (a Catalunya, Infociència, Intelligent Pharma, IUCT, Kymos Pharma sciences, recerca Clínica...) , o empreses de fabri- cació per contracte, CmO (BCN Peptides, Bioglane, BioIn- genium, Enantia...), especialitzades en síntesi química o de productes biològics; fins i tot hi ha empreses de desenvolu- pament de negoci per contracte (CBdO: Contract Business Development Organization) (Trifermed), on a més, grans 40
- 39. Els nous paradigmes associar el desenvolupament de nous fàrmacs amb certs biomarcadors o sistemes de diagnòstic que permetin pre- BIOTECNOLOGIA: TENdèNCIEs Un emprenedor que vulgui convèncer un inversor perquè dir l’eficàcia o la toxicitat individual d’un determinat me- doni suport el desenvolupament d’una nova tecnologia dicament (associacions que es coneixen com companion ha d’utilitzar uns determinats conceptes pioners i amb diagnostics o biomarcadors de resposta). En les malalties perspectiva econòmica de mercat futur que permetran de major prevalença, s’arribarà a segmentar els pacients al financer preveure el model de negoci amb el qual es en subpoblacions, en funció del risc a desenvolupar-la i la pretén realitzar el desenvolupament. I tot això, a llarg ter- capacitat de resposta al tractament. Els metges podran mini, ja que els inversors especialitzats en biotecnologia decidir –ja s’està fent en alguns casos– si cal donar o no són de cicle llarg i fan les inversions en projectes que tin- medicació i quin medicament cal administrar, en funció del dran sentit en un horitzó temporal d’uns deu anys. Per perfil gènic o de la presència de determinats biomarcadors fer una possible selecció d’aquests conceptes pioners a la sang, a la saliva o a l’orina. de mercat cal parlar de les tendències de futur en aplica- cions i models de negoci. En aquest informe se n’ha fet Les companyies dedicades a medicina personalitzada atra- una possible selecció: uen els inversors, fins i tot en moments de relativa inactivitat financera, com la crisi econòmica actual. Algunes previsions indiquen que cap al 2016 el mercat dels biomarcadors de Teràpia dirigida resposta als Estats Units serà d’uns 150 milions de dòlars, amb unes 150 empreses desenvolupant activament diag- Cada vegada entenem més i millor els mecanismes de les nòstics que puguin segmentar pacients per rebre determi- diferents patologies, la qual cosa facilita el disseny d’estra- nades teràpies (Pitfalls Undermine Promise of Theranostics, tègies que puguin incidir només en les cèl·lules malaltes, i Genetic Engineering & Biotechnology News, 2008). no en les sanes. L’oncologia n’és un bon exemple, amb 70 productes en desenvolupament que es podrien qualificar segons afirma Peter Winter (directiu de Burrill&Co) en el clarament de teràpies dirigides. s’assumeix que aquesta darrer informe de la seva consultora (The Next Big Thing, estratègia portarà a tenir fàrmacs més segurs, amb menys Winter, P The Burrill report, 2009), aquestes companyi- ., efectes secundaris i possiblement més eficaços. es són the next big thing (la propera gran cosa). Tant, que prediu que transformaran de manera radical el futur de la sanitat pública. segons Winter, el 2008 es van invertir a tot medicina personalitzada el món 500 milions de dòlars en empreses que estan de- senvolupant nous tests diagnòstics per emprar en medicina Aquest és el Sant Graal de la biotecnologia sanitària dels personalitzada, i esmenta companyies emergents com ara propers anys. steven Burrill, un dels creadors d’opinió més Crescendo Bioscience, Pathwork diagnostics, Precision importants de la indústria, utilitza una imatge molt gràfica Therapeutics o Neuroptix. A banda d’aquestes companyi- de la medicina personalitzada del futur: un individu que en- es, Winter constata un interès creixent per les empreses tra en una gran superfície compra un kit de diagnòstic on que aposten per la farmacogenòmica (la combinació de la diposita una gota de saliva, i amb el resultat va al farma- farmacologia amb els tests genètics), i esmenta l’exemple cèutic virtual, el qual, segons el resultat, li prescriu i lliura dels fàrmacs Herceptin i Vectibix (vegeu quadre 6). la medicació que necessita, no tan sols per corregir algun símptoma sinó també per prevenir futures malalties. A Catalunya hi ha una intensa activitat en aquesta àrea, amb companyies com Oryzon (tant l’empresa mateixa més enllà de projeccions futuristes, la medicina persona- com el seu consorci Oncnosis amb ferrer Grupo) i Gen- litzada és ja una realitat tècnica i empresarial (vegeu qua- diag, més d’altres que estan naixent com Transbiomed, dre 5). Els perfils gènics o proteics ajuden a preveure la que aposten per descobrir i desenvolupar nous test diag- resposta d’un pacient a un determinat tractament; alguns nòstics que puguin formar part de protocols de medicina biomarcadors indiquen la necessitat de determinades me- personalitzada. Altres empreses estatals són Progenika i dicines, i en alguns casos ajuden a predir les probabilitats TCd Pharma, exemples emergents al País Basc i a madrid, de patir certes malalties. Es fa cada cop més necessari respectivament. I també és destacable una intensa activi- 41
- 40. tat investigadora a les institucions públiques de recerca, dividends de vendes futures de productes finals, sinó en que es tradueix en un augment del nombre de patents que multiplicar-los gràcies a una venda total o parcial de la com- reivindiquen les capacitats predictives o pronosticadores panyia, a una sortida a borsa o a un acord de llicència amb de marcadors cel·lulars, gènics, sanguinis, etc. una gran farmacèutica. En aquest context, la tendència del INfOrmE BIOCAT 2009 sector ha estat sempre cap a l’especialització en la ciència originadora del valor de la companyia, i la resta de les capa- Nichebusters i biosimilars citats necessàries s’adquirien mitjançant l’externalització. Portat a l’extrem, aquest model acaba generant empreses L’avenç en el coneixement dels biomarcadors de respos- virtuals, en les quals uns pocs individus amb recursos i ta, la possibilitat de personalitzar tractaments i la finalitza- visió transversal de la indústria són capaços de gestionar ció de la patent dels productes biotecnològics de segona tots els elements de la cadena de valor, des de la fase de generació impulsaran el creixement de dos tipus de pro- descobriment (llicenciant tecnologies del món acadèmic) ductes. d’una banda, els productes nínxol (fàrmacs asso- fins a la comercialització (mitjançant acords de comercialit- ciats a marcadors de diagnòstic molecular per a malalties zació amb empreses farmacèutiques o contractant forces amb menor prevalença que permetin segmentar subpo- de vendes ad hoc). blacions menors de pacients) d’alta eficàcia i molt inno- vadors. I d’altra, productes biosimilars, altrament mal dits La crisi econòmica de 2008, en la qual la supervivència de genèric biològics, atès que el procés de síntesi biològica les empreses del sector passa per conservar tresoreria fins dóna lloc a molècules complexes que, en general, són lleugerament diferents a l’original. Per això les agències reguladores exigeixen estudis complementaris de segu- retat i d’eficàcia en els biosimilars que no es requereixen en els genèrics de síntesi química. Però sens dubte, hi ha Figura 3. Models de negoci un mercat potencial important per a aquests productes després que surten de patent (s’acaba el període de vali- desa de la seva patent) de bastants originals biològics en els propers anys. segons la publicació Biotech set to do- EXTERNALITZACIÓ minate drug industry growth (EP Vantage, 2009), al 2014 hi haurà almenys deu productes biotecnològics amb ven- Distribució Distribució i vendes CSO des superiors als 5.000 milions de dòlars, i a partir de i vendes 2020 aquests productes quedaran fora de patent. Fabricació CMO L’empresa virtual Fabricació Desenvolupament clínic CMO Quan s’analitzen les dades històriques de la inversió en bio- tecnologia, en relació als retorns totals obtinguts, és clar que el principal motor de la indústria no és, de moment, el Regulatori CROs i Clínica Suport en preclínica producte final comercialitzat. Preclíniques Amb una cadena de valor tan fragmentada com la del Universitats, R+D R+D medicament, amb riscos tècnics i comercials, i cicles Centres de Recerca de desenvolupament tan elevats, el motor tradicional de la indústria ha estat fins ara una creixent expectativa de FIPCO VIPCO creació de valor. Com més proper es troba un desenvo- Fully Integrated Virtually Integrated lupament de les fases clíniques, i com més avançat està Pharma Co. Pharma Co. i més a prop del mercat, més valor acumula. Els inversors aportaven els seus diners pensant no tan sols en recollir Font: Biotech 2009: Life Sciences, Navigating the Sea Change, Burrill & Company, 2009. 42
- 41. que els ànims inversors es restableixin, ha accentuat la ten- tius hagin reduït considerablement el seu valor respecte dència descrita, ja que les empreses emergents tendeixen a al que podien tenir dos anys enrere, i que l’interès de les BIOTECNOLOGIA: TENdèNCIEs minimitzar les despeses fixes i a potenciar les variables. des farmacèutiques per adquirir aquestes companyies, parti- del punt de vista de costos, la manera més efectiva d’acce- cularment les que tenen productes en fases de desenvo- dir a les millors capacitats possibles és l’externalització. lupament avançat, sigui molt gran. senzillament, cada cop es més complicada i ineficient la Entre els símptomes clars de la convergència entre la in- integració. El model tradicional de companyia completa- dústria farmacèutica i la biotecnològica hi ha l’adquisició ment integrada (les anomenades fIPCO, de Fully Integra- d’Organon Biosciences per part de schering-Plough (per ted Pharmaceutical Company), en el qual es cobreix tot 14.400 milions de dòlars); la de medimmune per AstraZe- el cicle de creació de valor, des del descobriment fins al neca (15.600 milions de dòlars), la fusió entre merck i se- desenvolupament i la comercialització, ha evolucionat rono (14.000 milions de dòlars) -tres operacions del 2007-, cap a un model de xarxa. Les empreses estableixen col- l’adquisició de la biotecnològica millenium per part de la laboracions de major o menor intensitat (des de la simple multinacional farmacèutica japonesa Takeda, per 9.000 prestació de serveis a esquemes paritaris de codesenvo- milions de dòlars, la d’ImClone per d’Eli Lilly (6.500 mili- lupament), cercant capacitats complementàries en funció ons de dòlars), totes elles el 2008, o bé la ja esmentada de les necessitats del projecte i l’etapa de desenvolupa- completa adquisició de Genentech per part de roche per ment en què es trobi. I aquest model afavoreix les em- 50.000 milions de dòlars el 2009. preses que operen subjectes a un contracte (CrO; CmO; CBdO esmentades abans). L’interès de les grans multinacionals farmacèutiques per productes biotecnològics es manifesta també en acords El sector biotecnològic ha portat aquest model a l’extrem, multimilionaris per l’adquisició de llicències, com ara els de manera que, en aquest moment, un nombre molt reduït establerts el 2006 entre GsK i la petita biotecnològica da- d’empreses creixen cap a la integració: o bé es desplacen nesa Genmab, per un anticòs monoclonal per a leucèmies cap a la dreta en la cadena de valor (al mercat), o actuen i limfomes, o bé entre Bms i Imclone per un altre anticòs com a acceleradores de projectes fins a la demostració de per al tractament del càncer; tots dos acords per valors prova de concepte (proof of concept) i després passen el superiors als 2.000 milions de dòlars. testimoni a una companyia més gran. d’entre les operacions destacades del 2008 que il·lustren el creixent interès de la indústria farmacèutica pels produc- La biotecnologia com a eina aplicable tes creats per empreses biotecnològiques, cal destacar l’adquisició d’una cartera de 12 productes d’Amgen per Convergència biotec-farma part de Takeda, operació que va comportar una bestreta de 300 milions de dòlars, i fins a 1.200 milions addicionals. Ernst&Young va ser la primera a introduir, al seu informe També de Takeda és rellevant l’adquisició d’una cartera de de l’any 2000, el concepte de convergència entre les in- productes d’Alnylam en fase de descobriment basats en dústries biotecnològica i farmacèutica (Convergence: The rNAi, per un total de fins a 1.000 milions, amb un paga- Biotechnology Industry Report, Ernst&Young 2000). La in- ment per endavant de 100 milions, o l’adquisició per part dústria farmacèutica veu en la biotecnologia l‘oportunitat de Cephalon dels drets d’un producte d’Immupharma per d’alimentar els seus –més que limitats– portafolis. d’altra al lupus –encara en fase II–, per un total de 500 milions banda, la crisi que va començar l’any 2007 ha tingut un d’euros (i 15 milions d’euros per endavant), o fins i tot dues efecte notable al sector biotecnològic, acostumat a un mo- interessants operacions de Genzyme (un exemple invers del de creixement basat en una expectativa de valor futur. d’integració entre biotecnològica i farmacèutica, ja que el Els mercats han castigat durament aquesta fórmula i han seu comportament és actualment el d’una gran farma): reduït pràcticament a la meitat el valor de la gran majo- l’adquisició de dos productes basats en cèl·lules mare ria de les empreses de mitjana i petita capitalització. Això de l’empresa Osyris Therapeutics, en fase III, per prop de fa que moltes empreses biotecnològiques amb pipelines 1.200 milions de dòlars amb una bestreta de 75 milions, (cartera de productes en fase de desenvolupament) atrac- i l’adquisició dels drets de desenvolupament i comercia- 43
- 42. lització fora dels Estats Units de mopeserten, d’IsIs (un Quadre 6. Marcadors i teràpies associades medicament injectable en fase III, basat en l’rNA antisen- tit per a la reducció dels nivells de colesterol en pacients afectats d’hipercolesterolèmia familiar), pel qual van pagar L’associació d’un tractament i un diagnòstic personalitzat INfOrmE BIOCAT 2009 comença a ser una realitat clínica, regulatòria i comer- fins a 1.750 milions de dòlars amb uns pagaments per en- cial. La tendència la va inaugurar roche amb l’associació davant superiors a 300 milions que també incloïen inversió d’una prova per detectar un receptor i el tractament amb en la companyia mateixa. un anticòs específic per a aquest receptor, aplicat al càncer de mama (HEr-2 i trastuzumab, amb el nom co- d’altra banda, durant els darrers tres anys s’ha vist una clara mercial d’Herceptin). També, el diagnòstic de l’oncogen tendència en la farmacèutica tradicional a explotar la creati- k-ras és un criteri clínic per a l’administració del fàrmac vitat del sector biotecnològic. La creació d’un bioincubador Erbitux de merck-serono (i desenvolupat per la biotec- nològica ImClone) en càncer colorectal. Igualment, Am- de Pfizer a san diego, que aboca 10 milions de dòlars anuals gen va obtenir l’aprovació accelerada del seu anticòs per a la maduració de vuit a deu start-up mantenint drets de monoclonal Vectibix (panitumumab) per al tractament primera opció sobre els projectes que desenvolupin; l’anun- del càncer de colon metastàtic, gràcies a la segmenta- ci de Lilly de destinar 560 milions de dòlars a adquisicions ció dels pacients responedors segons l’expressió del de biotecnològiques, o la creació per part de merck-serono receptor per al factor de creixement epidèrmic (EGfr). I d’un fons de capital risc de 40 milions de dòlars per invertir el juliol de 2009, AstraZeneca va anunciar un acord amb l’empresa de manchester dxs per comercialitzar un kit en noves empreses biotecnològiques són símptomes clars de diagnòstic (Therascreen EGfr29) que permet seg- que la indústria farmacèutica reconeix al sector biotecnolò- mentar els pacients de càncer de pulmó microcític can- gic una capacitat d’innovació i d’adaptació a noves necessi- didats a rebre el seu fàrmac Iressa (gefinitib). tats que ella mateixa no és capaç de generar. En aquesta tendència juguen tant la capacitat tecnològica com aspectes organitzatius que fan que les empreses amb cultura biotecnològica siguin més profitoses a l’hora de ge- nerar productes innovadors. En aquest sentit, i en combi- tic. Però les despeses de desenvolupament i les dificul- nació amb la crisi econòmica, resulta clar que el model de tats tècniques són menors, i els marges, superiors. És un la indústria es basa cada cop més en empreses petites i mercat amb un índex de creixement de dues xifres que es innovadores que passen el testimoni dels seus desenvolu- preveu que arribi als 100.000 milions de dòlars l’any 2016. paments a empreses amb gran capacitat d’inversió, desen- La personalització de la medicina farà que les aplicacions volupament i comercialització. És la indústria biotecnològi- diagnòstiques tinguin cada vegada més dimensió econò- ca la que descobreix i valida, mentre que la farmacèutica mica, i alguns experts, com steven Burrill, aventuren que desenvolupa, posiciona, crea mercat i comercialitza. en el futur el valor afegit estarà més en el diagnòstic que en el fàrmac, ja que aquest últim serà subsidiari i conse- qüència del primer (vegeu quadre 6). Aplicacions diagnòstiques de fet, per a la indústria biotecnològica, l’estratègia qua- són biotecnològics des dels tests d’embaràs als kits per si obligada per a l’obtenció de noves teràpies consisteix a diagnosticar infecció per sida (HIV), o els sofisticats xips analitzar la possibilitat d’acompanyar el desenvolupament de dNA que permeten llegir alguns gens importants per del fàrmac d’algun sistema diagnòstic que permeti anti- definir si una persona estarà afectada per una determina- cipar respostes i segmentar pacients, tant durant el de- da alteració, o bé si té riscos importants de desenvolupar senvolupament com durant la fase de comercialització. La malalties cardiovasculars. També es basen en biotecno- fdA recomana el desenvolupament paral·lel de biomarca- logia alguns agents fonamentals per al diagnòstic per la dors de resposta i de criteris de segmentació de pacients, imatge (biomarcadors d’imatge). en funció de la presència o de l’absència de determinades mutacions, o de la sobreexpressió de receptors clau. En El mercat del diagnòstic in vitro és d’uns 50.000 milions els casos d’Erbitux i de Vectribix (vegeu quadre 5) ha res- de dòlars, pràcticament una quinzena part del farmacèu- tringit la indicació principal per a aquells pacients que no 44
- 43. expressessin una mutació clau en el gen k-ras, la qual cosa blic, en la seva pàgina web, la possibilitat de fer un cribratge assenta un precedent interessant en basar la seva decisió complet del genoma (diferent a una seqüenciació comple- BIOTECNOLOGIA: TENdèNCIEs en una anàlisi retrospectiva de les dades clíniques. ta, ja que es basa en la detecció d’un milió de variants gèni- ques) per menys de 1.000 dòlars (de fet ofereix una oferta dins del diagnòstic in vitro, l’àrea de més activitat en la in- de llançament de 195 dòlars). El producte, deCOdEme, dústria biotecnològica és la del diagnòstic molecular. Inclou és ofert per informar l’usuari (no només pacients) del risc totes aquelles tecnologies que es basen en la detecció de genètic de contraure fins a 42 malalties diferents. És una variants dels gens o dels seus patrons d’expressió, i que tendència que anirà a més, ja que la tecnologia cada cop és puguin servir per diagnosticar o predir el risc de desenvo- menys limitador i la informació, més oberta. lupar una malaltia, una possible evolució i la seva resposta a tractaments, tant en els aspectes d’eficàcia com d’aparició En l’àmbit diagnòstic a Catalunya hi ha una activitat intensa de possibles efectes secundaris. El principal obstacle a l’apli- per desenvolupar nous productes basats en el diagnòstic cació d’aquestes tecnologies en la pràctica clínica habitual molecular, i una gran tradició empresarial (amb Biokit com a és l’elevat cost i la complexitat tecnològica. Però la tendèn- representant més significatiu de la innovació al mercat del cia històrica va cap a la reducció dels preus i la simplificació diagnòstic, amb un destacable component biotecnològic). tècnica, i és inevitable que s’acabin incorporant a la pràcti- La companyia Gendiag va llançar a l’estiu de 2009 el seu ca habitual. És interessant constatar que la seqüenciació primer producte, el primer xip de dNA (CardioIncode) per del primer genoma humà individual va costar prop de 500 a la detecció del risc cardiovascular. Però abans de 2005, milions d’euros l’any 2003, mentre que cinc anys després, Lácer ja va desenvolupar el Lipoxip, un xip que mesura més la seqüenciació del genoma sencer del dr. James Watson de 200 variants de dNA per al diagnòstic de la hipercoleste- (codescobridor del dNA) va costar-ne 750.000. Actualment rolèmia familiar (i que actualment comercialitza l’empresa la companyia Knome ofereix serveis de seqüenciació indivi- basca Progenika). Cal destacar també l’activitat d’Oryzon dualitzada per 350.000 dòlars, i l’agost de 2009 la companyia en el descobriment i la validació de nous marcadors pronòs- Helicos Biosciences va anunciar que havia seqüenciat el ge- tics i predictius de malalties neurològiques i oncològiques. noma del seu fundador (el tercer genoma amb noms i cog- noms, després dels de Craig Venter i James Watson), la qual cosa reduïa el cost a menys de 36.000 € i quatre setmanes Aliments funcionals i nutracèutics de treball de tres persones (amb un error cada 20.000 bases sequenciades). seguint aquesta tendència, hi ha qui prediu L’aplicació de la biotecnologia a l’alimentació ja té un impacte que, en dos o tres anys, els preus baixaran dels 1.000 dòlars econòmic significatiu. El mercat dels iogurts que milloren les per genoma, amb un marge d’error d’una cada 100.000 ba- defenses i les llets que milloren la salut cardiovascular, per ses, la qual cosa permetria la utilització rutinària d’aquesta posar dos exemples coneguts d’aliments funcionals (que tècnica en la pràctica clínica. Ha estat significatiu en aquest reclamen indirectament efectes benèficiosos per a la salut), procés l’esforç inversor privat per finançar empreses de se- superarà els 100.000 milions de dòlars aviat, mentre que els qüenciació ràpida i massiva de genomes. Per exemple, els productes nutracèutics (principis actius que no tenen cate- 85 milions de dòlars per a Pacific Biosciences o els 45 per a goria de fàrmacs però que es comercialitzen amb propietats Complete Genomics invertits l’agost de 2009 (aquesta dar- curatives) supera ja els 200.000 milions de dòlars. Es tracta rera companyia pretén seqüenciar 10.000 genomes humans de mercats en creixement de dos dígits i de gran demanda l’any 2010, per un preu inferior als 5.000 dòlars). social, encara poc regulats, tot i que aquesta tendència està canviant amb l’obligatorietat de dur a terme assaigs de fase I Tots aquests avenços tecnològics han d’anar necessària- clínica (seguretat) en els aliments funcionals. ment lligats a la validació clínica i a l’avaluació de les associ- acions rellevants, i a la seva avaluació des del punt de vista ètic i farmacoeconòmic. És poc útil (i èticament complex) Les eines: cinc tecnologies de futur oferir-ne un test diagnòstic si el resultat no permet al metge prendre’n una decisió clínica. Tot i això, una de les compa- Hi ha un consens general en què els avenços biotecnolò- nyies pioneres en l’estudi d’associacions de perfils genètics gics canviaran en un futur proper la pràctica de la medici- i predisposició a malalties, deCOdE genetics, ofereix al pú- na i la cadena de valor del desenvolupament dels medica- 45
- 44. ments. Les eines que ho permetran són nombroses i no la manera en què el cos processa els fàrmacs depèn en hi ha dubte que en els propers anys en sorgiran de noves. gran mesura del perfil genètic de cada individu. En aquest primer informe s’ha volgut recollir les actuals Així, amb un diagnòstic molecular basat en l’estudi de l’ex- INfOrmE BIOCAT 2009 opinions i reflexions d’experts com daniel Levine (editor pressió o de seqüència d’uns gens determinats podem de The Journal of Life Sciences i columnista sobre biotec- pronosticar el risc d’aparició de certes malalties, diagnos- nologia en diverses publicacions econòmiques) i steven ticar-les o determinar-ne l’evolució, predir la resposta a un Burrill, ja esmentat anteriorment. Però, independentment determinat fàrmac i facilitar el desenvolupament de noves de la font, tots coincideixen a preveure una convergèn- molècules dirigides a determinats perfils genètics. Tot cia entre diferents disciplines. Com a exemple rellevant plegat, l’adopció definitiva de la medicina personalitzada esmentem les sinèrgies entre la creixent capacitat de dependrà del balanç entre el cost del diagnòstic i la millora processament dels sistemes informàtics, els avenços en que representi pel que fa a eficiència en utilització de re- diagnòstic molecular gràcies a les noves eines d’ultrase- cursos terapèutics (farmacoeconomia). Tenint en compte, qüenciació de dNA i l’enorme capacitat de miniaturització però, la tendència exponencial a la reducció de despeses i que aporta la nanotecnologia. En conseqüència, hi ha un el flux continuat de resultats que associen resposta a fàr- consens generalitzat que la medicina del futur adaptarà macs i predisposició a malalties segons perfils genètics, els tractament als pacients i tendirà a prevenir i a curar les és fàcil predir que el diagnòstic molecular basat en la se- malalties en lloc de tan sols alleugerir-ne els símptomes. qüenciació del dNA i associat a una decisió mèdica serà molt aviat una realitat clínica i comercial. La contribució de la ultraseqüenciació al diagnòstic molecular Cèl·lules mare La seqüenciació de genomes individuals complets ja no són la base de la medicina regenerativa, que permet cu- presenta problemes tècnics, sinó econòmics. La barrera rar malalties restituint al cos la funció perduda. N’hi ha dels 1.000 dòlars per genoma, que permetria establir un d’origen embrionari i d’adultes. Les embrionàries tenen perfil genètic per a cada individu, ja s’ha assolit indirecta- actualment major capacitat de diferenciació (pluripotents), ment gràcies a l’avenç en el coneixement de mutacions mentre que les originades a partir de teixits adults tenen significatives en un gran nombre de gens, la qual cosa una capacitat de diferenciació més limitada (multipotents). permet fer un cribratge més o menys exhaustiu de muta- Per exemple, poden ser cèl·lules mare de teixit neuronal, cions rellevants en tot el genoma. muscular, cartilaginós, tumoral... L’agost de 2009 es va anunciar la seqüenciació completa Les cèl·lules mare derivades de medul·la òssia són les del genoma d’un individu per 36.000€ i quatre setmanes de més emprades per a protocols clínics (en alguns casos treball, i es va predir que en dos anys serà possible assolir la en fase III) i no clínics (en implantologia o en fractures frontera màgica dels 1.000 dòlars per genoma. El següent òssies). El teixit adipós és també font abundant de cèl- pas és integrar l’anàlisi genètica amb tractaments farmaco- lules mare adultes. Les seves aplicacions terapèutiques lògics i exhaustius estudis d’associació poblacional. ja estan prou avançades perquè es comenci a detectar una activitat comercial significativa en etapes d’adquisi- En sentit ampli, l’estudi farmacogenètic (que associa la ció de llicències i valoració de companyies. destaquem al resposta a un tractament amb la manera com una cèl·lula 2008 el finançament internacional de 25 milions d’euros o teixit expressa determinats gens) i farmacogenòmic (que que ha rebut Cellerix, empresa del grup Genetrix, per un associa la resposta individual a fàrmacs amb la seqüència fàrmac (Ontaril) en fase III, indicat per a fístules produï- genòmica d’un individu o d’una cèl·lula tumoral) permetrà des per la malaltia de Crohn; o l’acord de Genzyme amb definir, per a un gran nombre de malalties, el tractament Osiris Therapeutics, que li dóna accés a dos fàrmacs en més adequat per a un determinat pacient. I no només per- fase III i pel qual Genzyme pagarà fins a 1.250 milions de què un perfil genètic determinat predisposi a una malaltia dòlars (en funció de diferents fites de desenvolupament). o sigui indicador d’un pronòstic dolent, sinó també perquè I, encara més recent, l’adquisició per Novartis dels drets 46
- 45. sobre la tecnologia de cèl·lules mare autòlogues (del pa- de cèl·lules mare individuals (aquests són ja una realitat cient) propietat de la companyia Opexa (Universitat de per a cèl·lules derivades de cordó umbilical i de teixit adi- BIOTECNOLOGIA: TENdèNCIEs Chicago) per 3 milions de dòlars i compromís de paga- pós), reserva amb gran potencial terapèutic que garanteix ment de fins a 50 milions de dòlars en fites (sense comp- la possibilitat de satisfer necessitats futures del donant o tar les regalies per cada producte i els drets de fabricació, dels seus familiars. malgrat que la legislació relacionada que reté Opexa). encara es troba en fase d’adaptació a la realitat tècnica, les discrepàncies existents entre els entorns legals dels En aquest sentit, és molt significativa la dada dels NIH diferents països fan que es pugui oferir comercialment la (Instituts Nacionals de la salut americans), que xifraven al possibilitat d’emmagatzemar cèl·lules mare en un país i final de 2008 uns 2.157 assajos clínics de teràpia cel·lular, mantenir el banc en un altre. comparats amb els 3.647 en marxa per a diabetis, 1.507 per a artritis, 1.611 per a l’asma i 10.011 per a malalties car- diovasculars, les més prevalents. Teràpia basada en àcids nucleics: més enllà de la teràpia gènica No obstant, malgrat els dubtes i les incerteses de tipus co- mercial al voltant d’aquesta tecnologia, hi ha una intensa Tradicionalment, els fàrmacs interaccionen amb les pro- activitat investigadora. de moment, la tecnologia i els co- teïnes causants de la malaltia o dels seus símptomes neixements només permeten aplicacions autòlogues, utilit- (en el llenguatge de la indústria, les dianes terapèuti- zant cèl·lules pròpies com si es tractés d’un autotransplan- ques). Però els avenços en la nostra comprensió de l’es- tament. Però sembla que arribarem a ser capaços d’utilitzar tructura i la dinàmica del genoma han portat a l’aparició cèl·lules mare per a aplicacions heteròlogues, de manera de diverses estratègies basades en l’ús del material equivalent a la que actualment (i des de fa ja 40 anys) s’utilit- genètic com a eina terapèutica. La introducció directa za en el transplantament de medul·la o de cèl·lules de cordó del dNA codificant per a una determinada proteïna va umbilical. Per això té un gran interès el desenvolupament ser el primer intent, tot i que relativament fallit des del de cèl·lules pluripotents induïdes, descrites per primera ve- punt de vista d’impacte comercial. Però actualment es gada en humans l’any 2007 i que obre la porta a derivar líni- , pot dir que les expectatives són al costat de l’rNA. Ja es cel·lulars estables i aplicables com a teràpia a persones s’han aprovat productes basats en rNA antisentit per a diferents del donant, sense les complicacions ètiques de administració local i productes basats en rNA d‘interfe- fer servir cèl·lules derivades d’embrions. rència en fases II i III, per a administració local, i I i II per a administració sistèmica. Però el més rellevant des del El 2009 també marca una fita pel que fa a possibles usos punt de vista de l’interès econòmic és l’intensa activi- terapèutics de cèl·lules mare d’origen embrionari, amb tat de llicències, inversions, fusions i adquisicions que l’aprovació, per part de la fdA (food and drug Administra- es produeix en aquest camp. N’és un exemple l’adqui- tion dels Estats Units d’Amèrica), del primer assaig clínic sició de sirNA per merck per més de 1000 milions de basat en aquestes cèl·lules, de l’empresa nord-americana dòlars l’any 2007. Geron Pharmaceuticals. El nou fàrmac va destinat a reparar lesions de medul·la espinal per injecció directa de cèl·lules A la llista d’àcids nucleics terapèutics (dNA, rNA d’inter- d’origen embrionari, cultivades i parcialment diferenciades ferència, dNA i rNA antisentit) cal afegir un nouvingut: en oligodendròcits. Geron afirma que disposa de reserves el microrNA. La presència o absència d’aquests petits de cèl·lules suficients per satisfer la demanda terapèutica segments d’rNA pot estar relacionada amb el càncer, dels propers 20 anys. Però, tot i l’aprovació inicial, l’agost les infeccions víriques, les alteracions metabòliques o de 2009 la mateixa fdA va endarrerir el començament de les malalties inflamatòries, i hi ha activitat empresarial l’assaig després d’analitzar les dades d’escalat de dosi, la rellevant per al desenvolupament de biomarcadors ba- qual cosa demostra –una vegada més– el difícil camí dels sats en aquestes molècules. El seu potencial és gran tractaments basats en tecnologies disruptives. perquè podrien ser elements de regulació tant de gens individuals com també de xarxes gèniques importants finalment, en el camp de les cèl·lules mare té també molt en el càncer o en la inflamació, a més del seu potencial interès comercial i terapèutic la possibilitat de fer bancs terapèutic i diagnòstic. 47
- 46. Nanobiotecnologia i nanomedicina En qualsevol cas, la barrera dels 100 nm és complexa: és una escala en la qual la interacció amb les estructures cel·lulars Els avenços espectaculars dels últims anys en nanotecnolo- és molt favorable (l’escala en la qual “parlen” els receptors gia, el desenvolupament de nous materials i, en particular, la cel·lulars i moltes de les macromolècules; la que fan servir INfOrmE BIOCAT 2009 seva aplicació a l’administració i la funcionalització (introduc- els virus i els anticossos...), i per això també és una escala en ció d’un grup funcional) de fàrmacs, han permès la conver- la qual es poden donar toxicitats insospitades. de fet, hi ha gència amb la biotecnologia, particularment en els camps del guies regulatòries específiques, dissenyades per demostrar diagnòstic i l’administració controlada de fàrmacs. segons la la seguretat de productes inferiors a 100 nm, que són particu- Plataforma Europea de Nanomedicina, la reducció a escala larment rellevants a l’hora de dissenyar nanomedicines basa- nanomètrica explota propietats físiques, químiques i biològi- des en nous materials. En l’àmbit institucional de la Comissió ques, noves o millorades, dels materials. farmacològicament Europea s’estan fent també esforços significatius per definir la reducció d’escala és fins a 1 µm, encara que si es consi- quins són els marges de seguretat dels productes que com- dera la definició regulatòria d’un material nanotecnològic, el binen nanotecnologia i biotecnologia (per exemple, el progra- seu diàmetre ha de ser inferior als 100 nm (0,1 µm). ma Nanotest del 7è programa marc). s’espera que la combinació de nanotecnologia i produc- tes biològics generi nous productes innovadors, particu- Biologia sintètica larment en tres àrees de consens: la medicina regene- rativa, l’alliberament controlat de fàrmacs i el diagnòstic. Bona prova que la biologia sintètica, centrada en la manera de fet, la nanotecnologia permet apropar-nos a les bales com construir sistemes biològics artificials amb funcions màgiques -magic bullets- d’Ehrlich (The Nobel Prize in noves que no existeixen a la natura, és ja una realitat comer- Physology or Medicine 1908, The Nobel foundation) tant cial és la inversió de més de 300 milions de dòlars d’Exxon de manera passiva (per sota de 200 nm la retenció de les mobile (la petroliera més important dels Estats Units) en nanopartícules en teixits tumorals en creixement molt la companyia synthetics Genomics per investigar l’ús d’al- vascularitzats és inespecífica, a causa d’un efecte anome- gues com a font de biocombustible. La recerca en biologia nat EPr (enhanced permeation and retention), com acti- sintètica és molt activa, i representa l’enginyeria genètica va, gràcies a la possibilitat d‘afegir-hi elements específics portada a l’extrem, amb un concepte totalment dirigit més de reconeixement. propi de l’enginyeria que de la biologia. És d’esperar que molt aviat es comenci a generar un intens debat ètic sobre La diversitat tecnològica és gran: parlem de nanopartícu- les conseqüències i els límits de la capacitat de manipula- les polimèriques sòlido-lipídiques, micel·les, dendrímers, ció que la biologia sintètica aporta, però és evident que les liposomes, nanopartícules d’or o nanopartícules magnè- aplicacions possibles són moltes. segons l’informe de vigi- tiques. Totes elles en permeten la seva “funcionalització”, lància tecnològica de la fundació Genoma España elaborat per exemple, afegint-hi un anticòs que reconegui un recep- l’any 2006 (Biología Sintética), si bé a curt i mitjà termini les tor particular en una cèl·lula cancerosa. Els dendrímers, aplicacions seran industrials (medi ambient, processos in- per exemple, són estructures ramificades capaces de ser dustrials i nous materials), es preveu que a 5 o 10 anys vista portadores de múltiples braços funcionals que augmenten les aportacions més significatives seran en el camp de les considerablement la seva capacitat de reconeixement i bioenergies, i que d’aquí a 10 anys es començarà a obtenir- d’acció terapèutica. En alguns casos, poden actuar com a ne les primeres aplicacions en biomedicina. agents de contrast (per exemple, les nanopartícules mag- nètiques) i es poden utilitzar per a aplicacions diagnòsti- de moment, la utilització més immediata es fa en l’àm- ques i terapèutiques alhora. A més, el desenvolupament bit industrial, en bioremediació, biocombustibles i biode- de nous materials podria permetre el desenvolupament tergència, però també hi ha projectes de tipus terapèutic de biosensors que puguin detectar canvis dins de la cèl- (dissenyar i crear a mida bacteris capaços de produir ells lula, o de teixits específics. mateixos els fàrmacs i alliberar-los en l’organisme). 48
- 47. 1.5. La biotecnologia verda o alimentària: més enllà dels transgènics BIOTECNOLOGIA: TENdèNCIEs Hi ha 23 països al món en els quals l’agricultura biotecno- de les plantes transgèniques en l’agricultura. fonamen- lògica és predominant. Els principals són Estats Units, Ca- talment, es cultiva una sola varietat de blat de moro i el nadà, mèxic, Brasil, Argentina, Austràlia, Xina, India i sud- nombre d’hectàrees cultivades és d’unes 100.000 a tota àfrica, amb un total de 120 milions d’hectàrees cultivades la Unió Europea. (la soja n’ocupa el 50%), superfície equivalent a la suma d’Espanya i frança. Però les aplicacions de la biotecnologia verda no es limiten als cultius transgènics per a l’alimentació. La possibilitat I l’espai cultivat creix a un ritme del 12% anual en aquests de controlar les plagues mitjançant la biotecnologia és ja països, que han integrat els conreus de plantes transgèni- una realitat industrial (biocontrol), així com la possibilitat ques en les seves economies. Conreus d’impacte global d’afavorir la reproducció sistemàtica d’espècies vegetals com ara la soja, el cotó o el blat de moro van camí de ser (biofertilització). El mercat global de llavors transgèniques predominantment transgènics, impulsats per un marge de se situa al voltant dels 8.000 milions de dòlars, segons da- benefici clarament superior per als agricultors locals. Euro- des extretes de l’informe Burrill de 2009 (Biotech 2009: pa es troba a la cua del món pel que fa a impacte econòmic Life Sciences: Navigating the Sea Change). Taula 4. Principals cultius transgènics aprovats per a la comercialització al món el 2008 Territori Conreus Aplicació autoritzada Argentina Blat de moro resistent a herbicides i atac d’insectes Plantació, alimentació animal i humana Blat de moro de millor qualitat, arròs resistent a herbicida, soja Austràlia Alimentació animal i humana resistent a herbicida Brasil Tres varietats de blat de moro resistents a diferents herbicides Plantació Burkina Faso Cotó Plantació Canadà Blat de moro resistent a herbicides i de millor qualitat Plantació, alimentació animal i humana Unió Europea* Dues varietats de soja resistents a diferents herbicides Alimentació animal i humana Japó 3 varietats de blat de moro resistents a insectes i herbicides Plantació, alimentació animal i humana EUA Blat de moro i soja resistents a herbicides Plantació, alimentació animal i humana font: Biotech 2009: Life Sciences Navigating the Sea Change, Burrill & Co, 2009. * La regulació distingeix entre autoritzacions per plantar, per processar i per fer servir la matèria primera per alimentació humana o bé animal. 49
- 48. 1.6. Biotecnologia blanca un 25% més de productivitat i resistència a la sequera (un o industrial: clar esforç per reduir l’impacte territorial del seu conreu), mentre que, com vèiem abans, Exxon mobile, la principal cap a les bioenergies petroliera del món, anunciava el juliol de 2009 una inver- INfOrmE BIOCAT 2009 sió total de 600 milions de dòlars per desenvolupar tecno- La possibilitat de produir combustibles com l’etanol o el logia d’obtenció de biocombustibles a partir d’algues (300 dièsel amb biotecnologia ja té un impacte econòmic clar: milions dels quals són assignats a la companyia synthetic un augment espectacular dels preus de la soja i del blat Genomics de Craig Venter). de moro. Als Estats Units, un 35% del blat de moro que es va conrear el 2007 va ser destinat a plantes de produc- En aquesta línia d’interès es mouen els inversors, amb ció de bioetanol. operacions significatives el 2008 com ara la companya Qteros de massachusetts, que ha obtingut finançament La controvèrsia creada pel possible efecte de la producció per valor de 25 milions de dòlars per desenvolupar micro- de biocombustibles sobre la indústria alimentària està con- organismes que puguin transformar cel·lulosa en biocom- duint a la cerca d’alternatives. Per exemple, la companyia bustibles (el factor limitador de la viabilitat comercial dels californiana Ceres comercialitza des de 2008 plantes sense biocombustibles és el cost actual del procés de processa- valor alimentari però amb una composició que les fa parti- ment de la cel·lulosa per tal d’obtenir-ne etanol). cularment atractives per a la indústria de les bioenergies. La biotecnologia permet també reciclar la glicerina derivada Els anys 2007 i 2008 han estat particularment favorables del refinament del petroli per a la producció de biodièsel, per al finançament de capital risc de projectes bioenergè- amb la qual cosa s’obre la possibilitat d’una producció relati- tics, i encara que des del punt de vista inversor es tracta vament neta de combustibles d’origen orgànic. d’un sector encara no validat, el 2008 va veure uns 750 milions d’euros de finançament privat per a projectes as- Amb tot, la biotecnologia aplicada a l’obtenció d’energia sociats a la producció de biocombustibles. Com a dada té un component tradicional. de fet, quasi es podria dir significativa, el 2000 es van sol·licitar unes 2.300 patents que va ser ford, a començament de segle, qui va decidir a l’oficina americana, mentre que el 2008 el nombre va que l’automoció es basaria en el petroli i no en l’etanol. ser de 30.000. A més de les bioenergètiques, les aplica- Però ja en aquell temps hi havia tecnologia per obtenir cions industrials permeten també la obtenció de plàstics etanol a partir de plantes. Brasil ha estat líder mundial en biodegradables i altres biomaterials (Biofuels Report: Eco- la producció de bioetanol a partir de la canya de sucre des nomics for a Driven Market, Bioworld®, 2008). dels anys 70. I actualment tots els combustibles del país porten un mínim del 25% d’etanol d’origen biotecnològic. de la mateixa manera que la biotecnologia convergeix En l’actualitat, és el principal productor mundial de canya amb la indústria farmacèutica, la biotecnologia de proces- de sucre, amb 500 milions de tones, i el 2008 va exportar sos convergeix amb la indústria química. s’estima que cap 1,2 milions de tones d’etanol pels EUA. fins al 2006 va a l’any 2015 el 25% dels processos de la indústria seran ser el primer productor mundial d’etanol, però aquell any biotecnològics. En paraules dels professionals del sector va ser superat per Estats Units, amb 24.000 milions de “els fermentadors ja han entrat a les plantes químiques” . litres en comparació amb els 20.000 milions del Brasil. Al- guns països, com ara Zimbàwue, fan servir tots els seus de fet, la biotecnologia està introduint un canvi de paradig- combustibles a base d’etanol. Amb tot, la controvèrsia so- ma important en la indústria química, representat pel se- bre l’impacte ambiental (principalment a causa de la des- güent diagrama proposat per steven Burrill al seu informe forestació) i alimentari (encariment de preus dels cereals i anual de 2008. substitució de les àrees de conreu) fa que la biotecnologia moderna tingui un paper clar en la cerca d’alternatives o La biotecnologia està ajudant també a inventar noves pa- millores. dos exemples d’aquest mateix any 2009: la com- raules per designar noves activitats industrials: la bioreme- panyia BAsf anuncià un acord amb la brasilera CTC (una diació (utilitzar eines biotecnològiques per descontaminar companyia especialitzada en canya de sucre) per llançar ambients degradats), la biodetergència (que aporta solu- al mercat una varietat transgènica d’aquest vegetal amb cions biotecnològiques a la neteja d’equips i superfícies) 50
- 49. I també tindrà un impacte important en sectors tradicio- Figura 4. Indústria emergent de les biorefineries nals, com ara el tèxtil. Un bon exemple n’és el projecte BIOTECNOLOGIA: TENdèNCIEs BioTex, agenda estratègica de recerca acordada entre Eu- ratex (Associació Europea de fabricants Tèxtils) i Europa- Indústria petroquímica Bioindústria Bio (patronal europea de la indústria biotecnològica), amb l’objectiu de potenciar la incidència de la biotecnologia en Petroli, Matèries primeres Plantes de biomassa gas natural i i compostos i residus, el futur del sector tèxtil europeu, creant un marc de coo- biocombustibles intermedis hidrocarburs, olis peració a llarg termini entre els fabricants tèxtils i els de nous productes biològics per tal d’obtenir nous productes tèxtils per al consum global, com ara fibres i composites, materials funcionals que responguin a necessitats dels usuaris, enzims i microorganismes que puguin integrar-se COMBUSTIBLES BIOCOMBUSTIBLES als processos productius del tèxtil, biopolímers, etc, amb Benzina, diesel Alcohols, alcans, especial èmfasi en l’obtenció de teixits funcionals, enzims Compostos químics COMBUSTIBLES bioquímics catalitzadors i nous materials polimèrics. Compostos químics i biomaterials de gran tonatge 1.7 La biotecnologia com a model de desenvolupament . regional: la teoria de clústers Un clúster sectorial de qualsevol tipus implica una asso- xement, al voltant de les bioregions i comunitats biotecno- ciació d’institucions en funció d’interessos comuns i de lògiques on es pot donar accés obert al coneixement, en- complementarietats. Per la seva proximitat, tant geogrà- fortir els llaços entre universitat i empresa, i promoure la fica com d’activitats, els seus constituents gaudeixen de cultura de la protecció dels resultats i la cooperació entre beneficis de diferents tipus (localització comuna, proximi- territoris. És més, segons la OCdE, es considera l’existèn- tat a una gran àrea industrial, accés a tecnologia i a equi- cia de clústers en una regió com a indicador d’innovació paments, externalització de processos i de serveis, accés (Innovation Clusters, European Commission, 2007). a capital humà i a proveïdors, possibilitat de compartir pràctiques i coneixement, pressió per millorar l’execució a El sector biotecnològic i biomèdic engloba des de la recerca causa de la proximitat de la competència, etc.). En resum, en ciències de la vida a la comercialització de productes i la tendència a la creació de clústers és avantatjosa en tant l’aplicació de processos que milloren la salut i la qualitat de que genera beneficis econòmics tangibles. vida de les persones, en una cadena de valor que inclou cen- tres de recerca d’excel·lència, universitats, parcs científics d’acord amb els documents estratègics de la UE en ma- i tecnològics, hospitals tradicionals i fundacions de recerca, tèria de biotecnologia, el full de ruta per no perdre la cursa entitats de suport, grans instal·lacions per a la recerca, pla- amb els Estats Units i amb l’Àsia passa per potenciar-ne taformes tecnològiques, indústria farmacèutica tradicional, les seves capacitats científiques i convertir-les en valor indústria biotecnològica emergent, indústria de tecnologies mitjançant la formació i el foment de l’emprenedoria. Però mèdiques i proveïdors de productes i serveis. Europa té, respecte als Estats Units, dificultats addicionals a causa de la fragmentació del finançament en r+d i del són diversos els actors que, a la comunitat biotecnològica reduït grau de cooperació territorial. catalana, i també a escala estatal, incideixen sobre aquests aspectes. Biocat és l’organització encarregada d’impulsar Com a via de millora, Europa identifica que cal impulsar el i promoure la biotecnologia i coordinar el bioclúster català, treball en xarxa en nuclis de desenvolupament del conei- tant en l’àmbit públic com privat; CataloniaBIO és la patro- 51
- 50. nal de les biotecnològiques catalanes; les farmacèutiques fer política de clústers és crear ecosistemes innovadors s’adscriuen a aquesta associació i també a farmaindustria, que afavoreixen l’economia del coneixement. que opera en l’àmbit estatal. Asebio és la patronal de les biotecnològiques espanyoles i opera en coordinació amb Hem vist, doncs, com una revolució científica que va néi- INfOrmE BIOCAT 2009 Genoma España, entitat que depèn del ministeri de Ciencia xer fa poc més d’un segle a escala microscòpica ha esde- i Innovació i que coordina la biotecnologia a escala estatal. vingut amb el pas del temps una revolució global, econò- No obstant, com a Catalunya, altres bioregions espanyoles mica i productiva, que està incidint en temes clau per al s’han constituït i consolidat: al País Basc, madrid, València, benestar de les persones i el futur de la societat. Noves Andalusia i Balears, per ordre cronològic (amb la Bioregió teràpies i medicaments que poden arribar a adaptar-se a de Catalunya ocupant el segon lloc, després de BioBasque). un pacient concret; noves fonts d’energia més netes i sos- dins de cada comunitat, els governs autonòmics, els ajun- tenibles; impacte en la producció d’aliments; nous proces- taments, les universitats, els hospitals, etc., tenen les se- sos industrials més eficients i respectuosos amb el medi ves agències i entitats de desenvolupament (a Catalunya, ambient... ACC1Ó, Barcelona Activa), entitats de valorització, trans- ferència de tecnologia i emprenedoria (com les OTrI, les Ens trobem també davant d’un sector molt nou i difícil de estructures de valorització de la recerca als hospitals i les definir i delimitar, que es situa en els llocs d’avançada de universitats, els trampolins tecnològics, etc.). la recerca (a cavall d’eines científiques punteres com la seqüenciació genòmica, la recerca amb cèl·lules mare o Per bé que no tothom està d’acord amb si els clústers nanotecnologia) i al qual els experts auguren un gran po- han de ser geogràfics o virtuals (steve Burrill defensa tencial de creixement i de generació de riquesa. que els clústers del futur es redefiniran per temàtiques, malalties, mercats o segments industrials), resulta clar En aquest primer article introductori hem analitzat d’una que a tot arreu se segueix una tendència a la clusteritza- forma més exhaustiva l’estat de l’art i les línies de futur de ció, la rellevància de la qual no ha de ser minimitzada. És la biotecnologia vermella, que com mostren les dades i les més, ja s’està passant a la metaclusterització, és a dir, a anàlisis d’aquest primer Informe Biocat és la que té un pes la suma de massa crítica per impulsar megaregions. La més gran a Catalunya. En els articles següents s’aprofun- més propera és l’Euroregió Pirineus-mediterrània, marc deix en la biotecnologia verda (agroalimentària i del medi geogràfic per a un impuls regional de cooperació i associ- ambient), la biotecnologia blanca o industrial i en el sub- ació de la qual forma part la Bioregió de Catalunya. sector de les tecnologies mèdiques. Així es completa un panorama que se’ns mostra ple d’oportunitats que hem En definitiva, es tracta d’assolir l’entorn adequat que re- de saber aprofitar i de reptes que hem de saber acarar en verteixi en una òptima interacció entre tots els integrants benefici de la ciència, l’economia i, sobretot, la qualitat de del clúster, que el faci més eficient i més eficaç. És a dir, vida de les persones del nostre país. 52
- 51. 2. La biotecnologia d’aplicació BIOTECNOLOGIA VERDA a l’agricultura i l’alimentació a Catalunya S i ens prenguéssim seriosament la definició clàssica de biotecnologia de l’OC- DE: “L ’aplicació de la ciència i la tecnologia als organismes vius o parts, mo- dels i productes que se’n deriven per alterar materials vius o no de cara a la producció de coneixement, béns i serveis” (Stadistical Definition of Biotechnology. (OCDE), 2005) la biotecnologia aplicada a les plantes i animals seria la biotecnologia més antiga i ha estat, és i serà una de les bases imprescindibles de les societats humanes. I això és així perquè de les plantes i els animals, que són organismes vius, directament o indirecta en traiem béns essencials per a la nostra vida, com són els aliments. I per arribar als nivells de producció d’aliments que necessitem hem hagut d’aplicar molta ciència i tecnologia. En aquest moment fem servir en general una definició més restringida de biotecno- logia que inclou les aproximacions moleculars i industrials que es van desenvolupar durant el segle XX. En qualsevol cas les aplicacions biotecnològiques que utilitzem Dr. Pere Puigdomènech en agricultura i alimentació tenen una importància que molts cops supera les aplica- Director del Centre cions en medicina. de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), La importància de la biotecnologia d’aplicació agroalimentària prové del fet que de CSIC-IRTA-UAB les plantes i els animals en traiem els nostres aliments, però no tan sols això. A partir de plantes i animals produïm fibres, materials de construcció, medecines o cosmè- tics. I no hem d’oblidar que de les plantes hem tret combustibles durant segles, una qüestió que torna a estar sobre la taula. Els aliments els produïm directament de plantes o d’aquestes produïm pinsos amb què alimentem els nostres animals domèstics. Les fibres amb què vestim són tradicionalment de plantes, com el cotó o el lli, o procedents d’animals, com la llana i la seda. Les plantes són fonts tradicionals de medicaments i de cosmètics. I sabem que fins fa no gaire més d’un segle la fusta i el carbó vegetal i els animals eren la base per als nostres transports i per la cons- trucció i font de calefacció. Tot això ens pot sonar a vegades una cosa del passat, però és probablement també una cosa del futur. 53
- 52. Biotecnologia i plantes La biotecnologia aplicada als vegetals té essencialment També s’han aprofitat les possibilitats de la transforma- INfORmE BIOCAT 2009 com a objecte aconseguir plantes amb un millor rendi- ció genètica per obtenir plantes que produeixin substàn- ment en el seu cultiu o que ens proporcionin productes cies d’interès, per exemple d’aplicació farmacèutica o de millor qualitat. La domesticació de les plantes duta a veterinària. Aquestes metodologies són l’objecte de pro- terme durant el Neolític es troba en la base mateixa de la jectes de recerca de la Universitat de Lleida i del CRAG. nostra societat. Durant el segle passat l’aplicació siste- D’aquest darrer va sortir una empresa, ERA Biotech, màtica de la genètica ha aconseguit una millora important actualment en el Parc Científic de la Universitat de Bar- en els rendiments de les plantes, que ha permès per ara celona, que aplica mètodes de producció de proteïnes que la predicció malthusiana que no aconseguiríem pro- d’interès farmacèutic en plantes i cèl·lules animals. duir prou aliments per a la creixent població humana no es complís. No hi ha en aquest moment cap dels grans La modificació genètica no és l’única aplicació de les conreus que estan en la base de la nostra alimentació que tècniques moleculars en les plantes. La millora genètica no hagi estat objecte d’una intensa selecció genètica. Du- és una disciplina desenvolupada abans de l’aparició de la rant el darrer terç del segle passat, la biotecnologia ha en- modificació genètica, i que aplica les lleis de la genètica trat amb força en aquests tipus d’aplicacions, fent servir per obtenir de varietats adaptades a les necessitats de diferents aproximacions. la producció agrícola. Les tècniques moleculars estan permetent la comprensió de caràcters genètics essen- Importants cultius, sobretot de plantes que produeixen cials per a aquesta producció, com són la resistència a fruites o plantes ornamentals, s’obtenen de manera vege- malalties o a insectes. Un auxiliar de gran importància tativa a partir de fragments d’individus joves o d’esquei- per a la millora genètica és l’ús de marcadors moleculars xos. A partir dels anys 50 del segle passat, aquesta tec- basats en el DNA i que es poden desenvolupar a partir nologia es va sofisticar per donar lloc als cultius in vitro. de la identificació del gen o gens en els quals està basat En aquests, es pot guardar de manera indefinida un cultiu el caràcter o que són fragments de DNA que acompa- de cèl·lules indiferenciades d’una varietat d’interès. Tenim nyen els gens d’interès. El seu ús permet d’accelerar de metodologies que permeten regenerar plantes senceres manera notable el procés de millora. La millora assistida a partir d’aquests cultius i aconseguim d’aquesta manera per marcadors s’ha desenvolupat a l’IRTA, avui al CRAG, una font constant de plantes idèntiques. La micropropaga- i l’estan fent servir grups de recerca de la Universitat ció de plantes es va desenvolupar a Catalunya en primer Politècnica de Catalunya, de la Universitat de Lleida i de lloc a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries l’IRTA a Lleida i diverses empreses de llavors de casa (IRTA) i ha estat feta servir per empreses sobretot de l’àm- nostra, com és el cas en primer lloc de Semillas fitó. bit de les plantes ornamentals. El cultiu in vitro és també la base per a la transformació de plantes. És ben conegut que a Catalunya es cultiven unes 40 000 hectàrees de blat de moro modificat genè- ticament. Es tracta d’una de les poques modificacions genètiques aprovades a la Unió Europea i que havia es- tat desenvolupada per l’empresa monsanto. A Catalu- nya es planten diverses varietats que fan servir aquesta modificació genètica sota llicència. Les tècniques de transformació són una eina molt important per a la re- cerca en genètica molecular de plantes i com a tal es fan servir en laboratoris acadèmics, com el del Centre de Recerca Agrogenòmica (CRAG) impulsat pel CSIC i l’IRTA, i els de les Universitats de Lleida i de Barcelona. 54
- 53. La biotecnologia en animals BIOTECNOLOGIA VERDA En animals les aplicacions de les tècniques biotecnològi- Aquests són usos més o menys propers d’orientació ques tenen unes característiques diferents. També apli- clínica. Ha estat demostrat que és possible produir ani- quem les aproximacions de la millora genètica als animals mals modificats genèticament que tenen un creixement i, de fet, les actuals races d’animals de granja com vaques, més ràpid i, fins i tot, un salmó amb aquestes caracte- porcs o pollastres han estat i són l’objecte de millora ge- rístiques ha estat aprovat al Canadà. El mateix ha esta nètica. De manera similar al cas de les plantes, aquests demostrar en la truita o la tilàpia. Cap d’aquests animals programes tenen com a objectiu preferent tenir animals ha entrat en producció. més resistents a malalties, tenir un millor aprofitament dels pinsos o tenir productes com carn, llet i ous de millor De la mateixa manera que hem vist en plantes, hi ha un ús qualitat. D’altra banda, també és possible obtenir animals creixent de la biotecnologia com a auxiliar de la millora genè- modificats genèticament amb els mateixos objectius, tica de les espècies animals. L de marcadors moleculars ’ús però sobretot per a obtenir models per a estudiar malalties per accelerar la millora ha tingut un augment espectacular humanes i per a produir substàncies d’interès terapèutic. en els darrers anys. Ja s’han completat les seqüències de les principals espècies d’animals de granja o s’acabaran en Les eines de la biotecnologia també es poden aplicar en la els propers mesos i s’estan obtenint col·leccions de vari- recerca per produir vacunes d’interès veterinari per protegir ants genètiques que estan permetent disposar del genotip els animals de granja o domèstics de malalties de diferent de les races més utilitzades en millora. Hi ha grups al CRAG origen. Dintre d’aquest objectiu, podem esmentar que a (UAB) i a l’IRTA-UdL que treballen activament en aquestes Catalunya hi ha empreses capdavanteres a Europa com són direccions, que són auxiliars de la millora i del control de les Hipra o fort Dodge. En el tema de la sanitat animal cal des- varietats utilitzades en alimentació. També hi ha aplicacions tacar també el treball que es fa en el Centre de Recerca en de la biologia cel·lular, com són la fecundació in vitro, la divi- Sanitat Animal (CRESA), creat per la UAB i l’IRTA, on es fan sió d’embrions o la clonació mitjançant la transferència de servir tecnologies moleculars per identificar i caracteritzar nuclis, que estan sent aplicades a les espècies més valuo- diferents tipus de patògens que afecten espècies animals. ses, com bovins o porquins, i hi ha grups a casa nostra, per exemple a la UAB, que hi treballen. La producció d’animals transgènics per al seu ús en recerca biomèdica és probablement una de les aplicacions més es- Un altre tipus d’espècies amb les quals hi ha una recerca teses d’aquesta tecnologia. En els laboratoris de recerca hi biotecnològica activa són les marines. La consciència que ha centenars de milers d’aquests animals, sobretot ratolins. les nostres fonts d’animals marins estan sobreexplota- A Catalunya, els podem trobar en la gran majoria dels esta- des per una pesca sistemàtica ha portat a desenvolupar bularis d’hospitals i instituts de recerca biomèdica. Al Centre sistemes de producció de peixos en captivitat. D’aquesta de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBATEG), situat a manera l’aqüicultura ha esdevingut la font d’una proporció la UAB, es produeixen ratolins transgènics amb finalitat de creixent de peixos per a l’alimentació humana. La recerca recerca biomèdica. D’altra banda, als Estats Units ha estat se centra sobre la fisiologia i la genòmica de peixos que es- aprovat el primer producte d’ús clínic produït en un animal tan sent utilitzats per al consum humà o que poden ser-ho, transgènic. Es tracta d’una hormona que es produeix en la llet amb l’objectiu de conèixer les bases de la seva resistència de cabres transgèniques. Experiments similars en vaques i a malalties o de la qualitat del producte, per tal de contri- ovelles s’estan fent arreu del món. També hi ha recerca d’ani- buir a millorar les espècies. A casa nostra es desenvolupa mals transgènics, sobretot porcs, per tal que puguin ser utilit- una recerca activa en aquest àmbit a la UAB, a l’Institut de zats en transplantaments i per això cal que el seu sistema im- Ciències del mar del CSIC i a l’IRTA, en el seu centre de munitari sigui modificat de manera que no produeixi rebuig. Sant Carles de la Ràpita. 55
- 54. La biotecnologia de microorganismes d’ús en l’alimentació INfORmE BIOCAT 2009 Juntament amb l’agricultura, l’ús de microorganismes per pades tecnologies d’identificació d’aquestes soques, fent a l’alimentació és una de les aplicacions més antigues de servir tècniques moleculars i de millora d’algunes de les la biotecnologia. Utilitzem llevats per a diferents tipus de seves característiques. Hi ha grups a la Universitat Rovira fermentacions, fem servir bacteris i fongs en la transforma- i Virgili o al CSIC que estan participant en aquest tipus de ció de diferents aliments, i volem evitar que alguns bacteris recerca, col·laborant amb algunes de les principals empre- o fongs estiguin presents en els productes que mengem ses de producció de vi, cava i cervesa. perquè són patògens o produeixen toxines. Aquests usos els hem fet fins ara de manera empírica, però les tècniques La indústria de transformació de carn és també molt po- modernes de la biotecnologia ens permeten un control molt tent a Catalunya. En els seus processos de conservació i precís de la presència de microorganismes en diferents mo- transformació, com és el curat de la carn i dels embotits, ments del nostre procés d’obtenció d’aliments. són necessaris també controls perquè les poblacions bacterianes siguin les apropiades en cada cas. A l’entorn La fermentació per llevats és essencial en processos de de l’IRTA de monells i de la Universitat de Girona s’han gran importància econòmica a Catalunya, com són l’obten- establert col·laboracions amb grups industrials en projec- ció de vi, cervesa o pa. Aquests són processos molt ben tes que fan servir les tecnologies moleculars. També en controlats i les soques de llevats que es fan servir en cada aquests centres i en diverses universitats catalanes s’han cas estan ben definides i participen en les condicions de desenvolupat mètodes d’anàlisi de components de quali- qualitat del producte final. Per això han estat desenvolu- tat o de seguretat alimentària per a aquests productes. 56
- 55. Una perspectiva de futur BIOTECNOLOGIA VERDA La producció d’aliments a partir de plantes i d’animals de que s’estan desenvolupant. La biologia moderna ha do- granja ha permès en els països desenvolupats un nivell nat lloc a unes metodologies moleculars i cel·lulars d’una d’alimentació acceptable, tant en quantitat com en segu- potència enorme. Aquestes metodologies ens permeten retat. Això ha estat la conseqüència de l’aplicació durant comprendre les base del comportament dels organismes segles del nivell de coneixement més elevat que es tenia biològics, i aquells en els quals basem la nostra alimen- en cada moment, i seria un error pensar que en el futur tació no en són una excepció, sinó ben al contrari. Tenim la situació serà diferent. El nivell de producció en termes eines per mantenir i augmentar el nostre nivell de produc- globals podria permetre, probablement, disposar d’ali- ció d’aliments segurs i saludables i fer-ho de manera sos- ments suficients per a l’actual població humana, però els tenible. Aquestes eines surten de la biologia cel·lular, de greus desequilibris globals que existeixen ens demostren la biologia molecular i ara de la genòmica, que estan en la que davant nostre tenim importants reptes. Cal acabar base de les noves biotecnologies. amb situació que pateixen enormes minories que encara no tenen un accés suficient al menjar mentre la nostra La indústria alimentària és la indústria que té un més gran agricultura i la nostra indústria alimentària responen a la volum de negoci i que produeix una més gran ocupació a demanda d’una població creixent que vol aliments sufi- Catalunya, com passa també a Espanya i a Europa. A Ca- cients, segurs i saludables. I això ho hem de fer en un talunya tenim una base científica i industrial que pot per- entorn globalitzat que s’enfronta a unes pràctiques agrí- metre uns desenvolupaments interessants en els propers coles que hem de revisar, perquè en alguns casos són anys per fer que el nivell científic dels grups de recerca i agressives envers el medi ambient, i a un canvi climàtic el tecnològic de les nostres indústries que fan servir les que molt probablement tindrà efectes significatius en la eines de la biotecnologia moderna es compari amb els producció d’aliments. Per tant, seguir aplicant el millor co- estàndards internacionals. fins ara, en la mesura de les neixement que tinguem a la producció d’aliments, com possibilitats de la nostra estructura científica i industrial, ho hem fet des del naixement de l’agricultura, serà ben l’activitat científica, l’ús d’eines modernes per part de la probablement una necessitat. indústria i la col·laboració entre els àmbits científic i em- presarial han estat significatives. Esperem que es donin Aquesta necessitat esdevé una oportunitat a la vista de les condicions per incrementar aquesta activitat en els les tecnologies que tenim disponibles en l’actualitat i les propers anys. 57
- 56. IB09
- 57. 3. La biotecnologia industrial: BIOTECNOLOGIA BLANCA oportunitats de negoci a Catalunya L a biotecnologia industrial o blanca (BI) es podria definir com “el conjunt d’empreses que fabriquen industrialment substàncies químiques o béns d’equip i de consum usant eines biotecnològiques. ” Aquesta definició és suficientment àmplia com perquè hi tinguin cabuda empreses que podríem trobar emmarcades en sectors industrials clàssics (químic, plàstics, química fina, tèxtil, calçat, química de consum, com la producció de detergents, carburants, alimentari, metal·lúrgic, de distribució...) i generalment no se les iden- tifica com a empreses biotecnològiques. Això és conseqüència del fet que la bio- tecnologia industrial és clarament una eina i no un fi en ella mateixa; tampoc no es pot considerar un sector, sinó que l’ús d’aquestes eines biotecnològiques esdevé l’únic element en comú d’un conjunt d’empreses de sectors molt diversos. Nor- malment el fet d’utilitzar aquestes eines crea un tret diferencial respecte a les altres empreses del mateix sector, ja que gràcies a elles aconsegueixen desenvo- lupar i treure al mercat productes i processos que incorporen un factor d’innovació Dr. Josep Castells i Boliart President de l’Institut intrínsec important, cosa que els permet guanyar en competitivitat enfront dels Universitari de Ciència seus competidors clàssics. i Tecnologia (IUCT) Darrerament s’està utilitzant la BI com un factor d’innovació tecnològica de sectors clàssics i madurs, amb greus problemes de competitivitat davant dels productors de països emergents. En incorporar aquesta innovació tecnològica, les empreses dis- posen de nous productes i processos patentables, millorats en eficiència econòmica i mediambiental, fet que permet guanyar competitivitat i mercat. 59
- 58. Concretament, algunes de les solucions aportades per la tes del qual són estrictament biotecnològics, que anome- biotecnologia aconsegueixen millorar els processos o els narem proveïdors de BI. processos industrials en els següents aspectes: INfORmE BIOCAT 2009 • Ús de matèries primeres renovables i, per tant, Materials i aplicacions menor dependència del petroli o derivats. • Aprofitament de residus agrícoles, forestals o in- La BI té una base d’aplicació tan àmplia que es fa molt difícil dustrials, que es revaloritzen. visualitzar-ne una estructura ordenada. Té un gran potencial • Reducció de l’ús de reactius, materials i solvents d’aplicació, tant en sectors clàssics com en sectors emer- orgànics volàtils o tòxics. Reducció de la generació gents. Veiem-ne uns quants exemples significatius. de residus i subproductes (tòxics). menor consum d’energia i substitució de fonts d’energia fòssil per fonts d’origen biològic i, en conseqüència, menor a) Productes químics de gran tonatge i matèries emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH). primeres • Reducció dels costos de fabricació i millora en la relació cost / benefici. Avui és possible produir mitjançant fermentació de matè- • Superior qualitat dels processos biotecnològics, es- ries primeres renovables i barates (melasses, bagassos, talvi en els costos adjacents d’emmagatzematge i, midons...) compostos que abans havien de ser extrets tractament de residus i eliminació de la necessitat de o sintetitzats químicament. Exemples emblemàtics en mesures mediambientals exigides per la legislació. tecnologia alimentària són la vitamina C, l’àcid glutàmic o l’àcid cítric. També trobem altres productes que poden L’existència d’empreses usuàries de biotecnologia indus- ser sintetitzats per microorganismes, i actualment s’es- trial genera un subsector específic l’activitat i els produc- tudia llur producció biotecnològica a escala industrial en Quadre 7. Classificació d’empreses en l’àmbit de la biotecnologia industrial (BI) Biotecnologia industrial Empreses proveïdores de BI Empreses usuàries i proveïdores de BI Empreses usuàries de BI Fabricació i comercialització d’enzims Fabricació i comercialització de microorganismes Fabricants tèxtils Fabricació i comercialització de línies cel·lulars Fabricants d’API i productes químics* Biocarburants Fabricació per tercers per fermentació Fabricants de bioplàstics Fabricants d’API i productes químics* o biocatàlisi Fabricants del sector paper Fabricants de monòmers i polímers Empreses d’R+D i “contract research” Transformadors del sector alimentari Fabricació de kits biotecnològics Fabricants de biomaterials Fabricació d’equips biotecnològics Font: elaboració pròpia de l’autor. * que utilitzen matèries primeres renovables 60
- 59. substitució de la síntesi petroquímica, com l’àcid succínic teases per a l’adob de pells, i al sector paperer s’utilitzen o l’àcid adípic (precursor del niló). lacases i xilanases per al blanquejat. BIOTECNOLOGIA BLANCA Indústries relacionades amb l’obtenció i la purificació dels b) Productes de química fina i d’especialitats enzims desenvolupen microorganismes modificats genè- químiques ticament que permeten produir i excretar enzims a alts ritmes de producció, la qual cosa abarateix moltíssim el Aquests compostos, especialitzats i sovint molt complexos, procés. Complementàriament, l’aplicació de tècniques requereixen molts passos de síntesi i l’ús de grans quanti- modernes d’enginyeria bioquímica permet dissenyar en- tats d’energia. En contrast amb això, la biocatàlisi (catàlisi zims a la carta amb major activitat que els naturals, o bé mitjançant agents biològics, que poden ser enzims o micro- amb capacitat per degradar nous substrats o generar nous organismes vius que realitzen tots els passos de conversió productes no naturals. a l’interior) sol tenir lloc a temperatures properes a l’ambi- ental. Això permet el desenvolupament de processos molt més eficients i sostenibles des del punt de vista mediambi- d) Biocombustibles ental i econòmic. Alguns exemples en són l’àcid maleic (in- termediari en la síntesi de tints), els benzaldehids (emprats Els anomenats biocombustibles o biocarburants són, jun- en la fabricació de plàstics), alguns API (active pharmaceuti- tament amb els enzims, les grans estrelles de la biotecno- cal ingredient)) d’alt valor afegit, compostos com l’aspartam logia industrial. Un biocombustible és un combustible per a (edulcorant) o l’àcid eritòrbic (antioxidant) i aminoàcids com motors d’explosió que s’elabora a partir de matèria primera l’L-lisina (complement nutricional en pinsos). d’origen biològic o renovable (principalment vegetal). Biocombustibles de primera generació: actualment exis- c) Enzims teixen dos biocombustibles en el mercat: el bioetanol (per a motors de benzina) i el biodièsel (per a motors Els enzims s’han convertit en un dels productes principals dièsel). Aquests biocombustibles de primera generació de la biotecnologia industrial, i existeixen empreses que tenen l’inconvenient que es produeixen a partir de lla- es dediquen exclusivament a produir-los i a comercialitzar- vors conreades. La seva fabricació requereix, per tant, los. Gràcies a ells, reaccions bioquímiques que requeriri- l’ús de fertilitzants, pesticides i maquinària agrícola, fet en altes temperatures, excés de substrats o presència de que provoca emissions de gasos d’efecte hivernacle, i dissolvents complexos es porten a terme a temperatura disminueix el balanç net d’estalvi respecte als combus- ambient, en medis aquosos, normalment no tòxics i de tibles tradicionals. manera específica i selectiva. Biocombustibles de segona generació: aquests s’obtenen El seu ús industrial va començar a la dècada dels 80, quan a partir de residus agraris, forestals o industrials biodegrada- es van introduir com a agents blanquejadors i desgreixa- bles. El seu gran avantatge rau en el major aprofitament de dors en els detergents, reduint així la quantitat de surfac- la biomassa, que minimitza els problemes de competència tants artificials, molt perjudicials per al medi ambient. Avui pel consum de matèries primeres alimentàries. Els projec- existeixen més de 150 enzims d’ús comercial, d’aplicació tes més avantguardistes fins i tot es plantegen utilitzar resi- a tots els sectors de la indústria, com per exemple el sec- dus urbans com a font de carboni. Això augmentarà l’estal- tor alimentari, on s’empren les pectinases per a eliminar la vi net d’emissions a més d’un 90%. El bioetanol de sego- polpa dels sucs, les transaminases com a agents compac- na generació serà una realitat a escala industrial l’any 2012. tants en processat de carns, les amilases com a millorants S’obtindrà bioetanol a partir de material lignocel·lulòsic, de la massa del pa, les galactosidases per a l’obtenció de basat en una combinació d’enzims optimitzats i micro- productes làctics deslactosats. Al sector tèxtil trobem organismes modificats genèticament. El biodièsel de exemples com les cel·lulases –substituts del rentat a la segona generació s’obté a partir de fonts alternatives de pedra–, les lacases i les catalases per a processos de blan- carboni, com la glicerina (subproducte de l’actual indústria quejat, pectinases per al pretractament del cotó i les pro- del biodièsel), o biomassa de diferents tipus. Per evitar la 61
- 60. utilització de metanol, s’utilitzen noves fonts d’olis no ali- flex®, producte basat en midó de blat de moro, patata i mentaris (microalgues o Jatropha). PLA. Hi ha múltiples aplicacions dels bioplàstics: Nestlé Resina, utilitzada en safates per a l’empaquetat de xocola- Hi ha d’altres biocombustibles que no s’empren per a ta; mitsubishi i Sony els usen en carcasses per a walkman; INfORmE BIOCAT 2009 automoció, com el biogàs (hidrocarburs gasificats proce- motorola disposa d’una coberta per a telèfons mòbils; Pi- dents de la descomposició de matèria orgànica d’origen oneer, Sony i Sanyo han creat discos d’emmagatzematge biològic), o la biomassa de diversos orígens que, conve- com enlloc de i fujitsu, Hewlett-Packard i NET, carcasses nientment triturada i seca, constitueix un excel·lent com- d’ordinador. bustible per a llars i indústries. Hi ha d’altres biomaterials, com les fibres tèxtils a base de seda d’aranya (un dels materials més resistents, flexibles e) Biomaterials i lleugers que es coneixen), que ja són una realitat en els laboratoris de més d’una empresa de base biotecnològi- Els biomaterials, sintetitzats a partir de material biològic ca. Existeixen cucs de seda transgènics la seda dels quals o utilitzant metodologies basades en sistemes biològics, s’assembla a la de l’aranya i, fins i tot, cabres que produei- són potser els productes més nous de la biotecnologia xen la proteïna d’aquesta seda a la seva llet. industrial, i en els que existeix més camp obert per a la recerca i l’experimentació. Es tracta de materials aptes per a diverses aplicacions Impacte econòmic de (des de la construcció a la indústria de les joguines) que poden substituir els plàstics i altres materials derivats la biotecnologia industrial del petroli, i mantenir-ne i sovint millorar-ne les carac- terístiques i prestacions. Els biomaterials més desen- La biotecnologia industrial està exercint un impacte crei- volupats fins ara són polímers produïts per microorga- xent en molts dels sectors industrials usuaris i es preveu nismes, plantes o derivats d’aquests, com a alternativa que en el futur aquest impacte sigui encara major. als plàstics. El 2002, la producció de compostos químics derivats de Els bioplàstics tenen propietats similars a les dels plàstics la biotecnologia era ja de més de 2,7 milions de tones. El convencionals, però són totalment biodegradables, poden 2005 el valor de mercat d’aquests compostos es va xi- ser fàcilment descompostos per bacteris tant en el sòl frar en 50.000 milions d’euros, quantitat que equival a un com en l’aigua i generen fins a un 80% menys d’emissions 7% de la producció total, i s’espera que el 2010 superi els de gasos tòxics en el seu procés de fabricació. Al mercat 80.000 milions (el 10% de la producció). trobem bioplàstics obtinguts com a polímer biològic, els fabricats a base de midó de blat de moro o el polihidroxibu- La producció de bioplàstics, tot i ser un sector poc ma- tirat sintetitzat a partir de la glucosa. Una altra aproximació dur, tampoc no es queda enrere. Actualment es fabriquen consisteix a sintetitzar els monòmers mitjançant bacteris 10.000 tones anuals d’acrilamida emprant catàlisi enzimà- genèticament modificats com l’àcid hidroxipropanoic i tica en lloc de química, 28.800 tones d’àcid polilàctic i unes l’àcid polilàctic, emprats per a l’elaboració d’envasos o la 90.000 tones de polímers derivats de l’1,3-propanodiol. La fabricació d’automòbils. capacitat productiva de bioplàstics ha mantingut una evo- lució espectacular els darrers anys. El 1990 la quantitat Alguns casos comercials d’èxit en fabricació de polímers era negligible; el 1995 produíem ja prop de 15.000 tm/any; són: NatureWorks, líder mundial en producció de plàstics el 2000 unes 50.000 tm/any, i el 2002 unes 260.000 tm/ biodegradables com l’àcid polilàctic (PLA) (usat per al se- any. fins al 2005 la producció es va estabilitzar en unes gellat tèrmic, etiquetes, embalatges..); Novamont Bioplàs- 280.000 tm/any, que va passar a créixer espectacularment tic, productor de mater-Bi, obtingut a partir de midons de amb la pujada del petroli, en el període 2006-2008, fins a blat de moro, blat i patata (usat en escumes, productes les 510.000 tm/any, i s’estima que el 2010 arribarem a les d’higiene, joguines ecològiques, pneumàtics), i BASf Eco- 875.000 tm/any. 62
- 61. El valor afegit brut de la producció dels enzims va ascendir talà, és probable que en els propers anys aquesta oferta a 685 milions d’euros el 2005, només a la Unió Europea, de formació professional resulti insuficient. líder mundial amb el 80% de la producció total. BIOTECNOLOGIA BLANCA Quant a la investigació de base que es desenvolupa tant Quant als biocombustibles, el valor de mercat el 2005 del en les universitats públiques com en les universitats pri- bioetanol —el producte majoritari— era de 14.000 milions vades, i en instituts de recerca com el mateix CSIC, té un d’euros. A partir del 2005, el biodièsel guanya protagonis- nivell de qualitat extraordinari que cal mantenir. Però cal me i el 2008 a l’Estat espanyol ja es varen consumir prop establir mecanismes per transferir aquest coneixement a de 600.000 tm d’aquest producte, del qual s’estima una la societat, cosa que tant sols s’aconsegueix a través de necessitat de 2 milions de tones l’any 2010. La UE ha pre- les empreses que el transformen en productes i proces- vist que els biocombustibles representin un 10% del con- sos industrials. sum total de carburants el 2020, la qual cosa pot suposar una xifra de més de 4 milions de tm/any. Analitzem, doncs, l’estat empresarial a Catalunya i les possibilitats de futur que té. Per fer-ho, cal considerar en Tot i el seu potencial econòmic, la fabricació de biocom- primer lloc l’efecte multiplicador que té l’existència d’una bustibles o bioplàstics no és, ara per ara, un procés barat base industrial multisectorial madura i forta en un territori en comparació del seu equivalent petroquímic. Els pro- concret: disposar d’un nucli d’empreses proveïdores de gressos en ciència i tecnologia aniran aportant solucions biotecnologia industrial té un efecte sinèrgic i genera opor- als problemes tècnics existents, a més de descobrir no- tunitats per a les empreses usuàries de BI, impulsant així ves aplicacions industrials per als processos biològics. el desenvolupament industrial d’aquell territori. Catalunya Però el grau d’èxit dependrà de si es fa, o no, una aposta és la primera zona industrialitzada de l’Estat, i compleix, decidida per l’R+D. per tant, la primera de les condicions necessàries per al desenvolupament de la BI. L’altre factor cabdal és el nivell de penetració i rellevància de Situació i impacte empresarial les empreses proveïdores de BI. En aquest punt Catalunya es troba en una situació de partida bona però millorable. de la BI a Catalunya respecte a l’Estat espanyol Empreses catalanes En l’àmbit acadèmic Catalunya està en una molt bona po- sició i l’oferta de professionals formats aquí cobreix les ne- proveïdores de biotecnologia cessitats actuals del teixit empresarial català i és suficient per absorbir qualsevol creixement previsible de futur. Hi industrial ha diverses universitats que imparteixen el grau de biotec- nologia (amb notes de tall força altes), el grau de bioquí- Les empreses catalanes més innovadores i amb major mica, el grau de química i el grau de biologia, imprescin- projecció d’aquest àmbit representen el 15% dels mem- dibles per disposar de professionals de base ben formats; bres d’ASEBIO aplegats en els grups de biotecnologia a més també es disposa de diversos màsters científics, industrial i biocombustibles (44 a tot l’Estat). Cal afegir tant d’universitats com de centres d’especialització, que a aquestes una desena de companyies molt actives en donen una molt alta qualificació al personal. BI que no pertanyen a l’associació empresarial estatal. A continuació es detallen les especialitats d’algunes D’altra banda, disposem de títols professionals de grau d’aquestes empreses: mitjà i de grau superior en les branques química-farma- cèutica i sanitària de qualitat suficient per cobrir l’actual • Fermentació o biocatàlisi industrial (Laboratorios Ca- demanda d’aquest sector. Tanmateix, si es produeix el lier, Sandoz, Purac i BioIbérica) i fabricació d’enzims i creixement previst del teixit empresarial biotecnològic ca- microorganismes (Biocon, Biocontrol Technologies) 63
- 62. • Processos de biosíntesi (Arquebio, Bioingenium ductes per a la bioremediació de vessaments contami- i IUCT). La UAB disposa d’una planta pilot amb ca- nants. El sector químic comença a emprar la biotecnologia pacitat per fer projectes d’escalat per a les empre- industrial per millorar els processos de síntesi i guanyar ses. També treballen en aquest camp diversos grups eficiència (especialment les empreses de química fina) i INfORmE BIOCAT 2009 universitaris de reconegut prestigi (UAB, UB, CSIC, està fent també importants inversions per desenvolupar UdL, UVic i URL) i alguna de les seves spin-off, com productes o línies de productes nous basats en la BI. Bioglane. • Fabricació i desenvolupament de kits, reactius, reac- A Catalunya disposem de recursos humans preparats per tius cel·lulars i materials biotecnològics (Biokit, Roche, a les necessitats de la BI amb una oferta formativa ade- Advancell, Biosystems, microbial i Proglutamic). quada, suficient i de qualitat, tant de nivell universitari com • Fabricació d’equipament biotecnològic (Grifols Engi- de grau mitjà. Però si el sector biotecnològic creix caldrà neering, Telstar Projects i Hexascreen) incrementar el nombre de professionals amb la formació • Fabricació de matèries primeres renovables per fa- tècnica necessària. bricar biocombustibles o altres productes industrials (Agrasys, Era Biotech i IUCT). L’R+D que es desenvolupa a les universitats, als centres • Fabricació de biodièsel. Catalunya disposa actualment i als instituts de recerca és d’alta qualitat, però és insu- de tres plantes petites/mitjanes: Stocks del Vallès (fa- ficient la transferència de coneixement en productes brica biodièsel amb olis vegetals reciclats i greixos industrials que arriba al mercat. La capacitat d’innovació animals); Bionet Europa (utilitza més del 60% d’olis de de les empreses catalanes és clarament limitada i insu- cuina reciclats), Transportes Ceferino martínez (utilitza ficient per poder absorbir el gran volum de coneixement biodièsel obtingut en la seva pròpia planta). Aquestes desenvolupat i transformar-lo en nous productes i nous plantes catalanes han mantingut la competitivitat i la processos industrials. producció de biodièsel a l’Estat durant els darrers tres anys de crisi d’aquest sector, per l’entrada creixent de Per solucionar aquest dèficit s’ha d’impulsar la creació biodièsel americà doblement subvencionat. d’spin-off, per tal que siguin aquestes les que aconse- gueixin aquest creixement de la biotecnologia industrial. finalment, cal destacar la consecució del primer biodièsel Perquè això sigui viable calen empreses de capital risc de segona generació patentat internacionalment, desenvo- especialitzades en biotecnologia, fet totalment inexistent lupat per l’IUCT. actualment. La inversió de capital risc a Catalunya en BI ha estat pràcticament nul·la els darrers tres anys. I no només hauria de créixer, sinó també permetre fer front a totes les rondes de finançament: llavor, creixement, expansió i Empreses usuàries sortida a borsa. de biotecnologia A Catalunya existeix una bona base d’empreses proveïdo- res de BI, i és la zona de l’Estat de major concentració de És molt complex fer-ne un seguiment exhaustiu per la la indústria tradicional. Aquests dos factors són crucials seva dispersió en multitud de sectors i perquè en molts en el desenvolupament d’empreses usuàries de BI, per casos no fan difusió de la implantació de la BI en els seus la qual cosa podem esperar que a mitjà termini hi haurà processos, que interpreten com a secret industrial. un fort creixement d’aquest grup de companyies. Per tal que aquest creixement sigui al màxim, cal un clar suport Els sectors agroalimentari, tèxtil, de la pell i del calçat fan de les administracions als processos d’innovació de les un ús intensiu de la BI (especialment enzims i microorga- empreses mateixes, l’accés de les empreses madures al nismes per a processos de fermentació). Les empreses capital risc, perquè les empreses clàssiques puguin in- de química de consum estan iniciant el camí d’introduir troduir la biotecnologia industrial als seus processos amb productes com detergents i llevataques enzimàtics, i pro- garanties d’èxit. 64
- 63. 4. Reptes i eixos de creixement TECNOLOGIES mÈDIQUES del sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya L es ciències de la vida i les tecnologies mèdiques estan considerades com uns dels sectors d’alta tecnologia més importants del futur. La recerca cientí- fica (R+D) és un motor cada vegada més rellevant de l’economia. És im- portant, doncs, per al nostre territori discutir com podem potenciar el sector de les noves tecnologies mèdiques i afavorir la innovació de manera coordinada, tot des- pertant alhora l’interès per convertir-se en emprenedors dels diferents col·lectius professionals que desenvolupen la seva activitat en l’àmbit mèdic i de la salut. No és exagerat dir que Barcelona s’està posicionant com la capital europea de la recerca en ciències de la vida de les tecnologies mèdiques. En un esforç coordinat molt prometedor per part de l’Administració i de diverses institucions, s’està contri- buint positivament a crear un clima molt adient per a la creació i el desenvolupament de nous productes i serveis en el sector. Durant els propers anys sorgiran moltes oportunitats, i convé que tots fem un esforç per a donar suport als metges i investi- Dr. Lluís Pareras gadors amb esperit emprenedor i, a la vegada, defensar els seus drets en tot aquest Gerent de l’Àrea de procés. Només així la roda començarà a girar. Meditecnologia, Col·legi Oficial de Metges de Barcelona A l’epígraf de tecnologies mèdiques s’aplega un sector divers i bastant fragmentat (COMB) des del punt de vista empresarial, però amb un gran potencial de creixement. Tot això sense oblidar un nombre importantíssim de grups de recerca i centres tecno- lògics multidisciplinars que proveeixen de recerca i, en alguns casos, de serveis a les empreses. En aquest entorn trobem, per tipologia d’empreses, diversos sub- sectors, com són les companyies in vitro diagnostics (dedicades a la identificació de nous marcadors i a la fabricació de kits per a la diagnosi de patologies); empreses especialitzades en diagnosi per la imatge, empreses de telemedicina fortament re- lacionades amb el món TIC; les companyies que fan pròpiament disseny i producció de dispositius mèdics i, finalment, les companyies de contract manufacturing (em- preses, sovint provinents de sectors industrials tradicionals, que desenvolupen i/o produeixen components per a fabricants de productes tecnològics sanitaris). 65
- 64. Aquest article se centra principalment en les companyies microprocessadors afegeixen valor als productes per que de dispositius mèdics, considerant, però, que el concepte permeten un augment de les funcionalitats, una major au- de dispositiu mèdic és molt ampli, ja que es refereix a qual- tomatització i una menor grandària dels dispositius mèdics. sevol aparell, equip, material, programa informàtic, article o INfORmE BIOCAT 2009 accessori que s’utilitzi —sol o combinat amb d’altres— per a En el nostre entorn veiem cada vegada més dispositius la diagnosi de malalties o processos terapèutics o pal·liatius mèdics que poden, fins i tot, incloure algorismes de presa que incideixen sobre la salut humana. Dispositius i per tant, de decisions, per que permeten als dispositius respondre processos de producció i empreses— que són tan diversos a les condicions clíniques canviants dels pacients. Aquesta que poden anar des de la fabricació de catèters fins a un capacitat d’anàlisi i de resposta és sorprenentment ràpida escàner làser per a tomografies. i precisa, molt sovint més que l’anàlisi i la resposta pro- porcionades per metges especialistes altament formats. El de les tecnologies mèdiques i, sobretot, el dels dispo- Per això, en molts casos, el dispositiu (per exemple un sitius mèdics és un mercat altament atractiu. Hi confluei- marcapassos que pugui analitzar el ritme cardíac i actuar xen diversos factors clau: existeix demanda des del món amb canvis elèctrics en el cas que el pacient ho necessiti) de la salut pública; es basa en recerca d’alta qualitat i mul- permet funcionalitats que els especialistes per si sols no tidisciplinar sovint realitzada en els mateixos hospitals, i podrien oferir. també en centres d’investigació i empreses que generen innovació i, per tant, valor econòmic elevat; i, finalment, té El que és important d’aquesta tendència és que, com hem un temps al mercat (time to market) inferior al del desco- vist, existeixen dispositius que no només permeten fer briments de nous fàrmacs (de 3-5 anys per a un dispositiu les coses millor (increments funcionals quantitatius), sinó en front dels 12 anys de mitjana per a un nou fàrmac). En que permeten fer coses que abans no es podien fer (incre- conseqüencia, resulta interessant per als inversors, ja que ments funcionals qualitatius). poden recuperar amb major rapidesa el capital i obtenir be- neficis en un mercat potencial que s’estima que creixerà un 10% en els propers cinc anys (An Introduction to Medi- b) Convergència amb tecnologies cal Technology Industry, EUCOmED, 2009). de la informació Les tecnologies de la informació afegeixen noves capa- citats de transmissió d’informació als processadors. Els Línies d’innovació canvis que aporten aquestes noves capacitats són de naturalesa també qualitativa, i permeten teràpies i segui- en dispositius mèdics ments que abans no eren possibles. La salut de cada in- dividu és el seu bé més preuat, i poques coses hi ha més L’èxit o fracàs d’un nou dispositiu mèdic depèn de molts importants que dur la nostra salut amb nosaltres, en forma factors, però no hi ha dubte que el seu disseny i la inno- de dispositius mèdics que es puguin connectar, per exem- vació tecnològica que comporta són els més rellevants. ple, amb el nostre telèfon mòbil i monitorar les nostres Començarem, doncs, per repassar de manera breu les xifres de glicèmia, registrar la nostra tensió arterial i enviar principals línies d’innovació en R+D+i en el nostre entorn, aquestes dades de manera automatitzada a la nostra his- les grans tendències en auge, per a comprendre millor cap tòria clínica electrònica, o avisar-nos de la presència d’un a on es dirigeix el sector. al·lergogen al nostre voltant si som asmàtics o al·lèrgics. Les possibilitats són amplíssimes. a) microprocessadors Aquesta convergència permet el desenvolupament d’un nou camp de dispositius mèdics orientats cap al tracta- Els microprocessadors han canviat la medicina. En l’ac- ment de patologies cròniques (wireless disease manage- tualitat s’utilitzen de manera molt habitual en tot tipus de ment programs), un àmbit en el qual estem veient aparèi- dispositius mèdics, tant en dispositius per implantar en els xer en el nostre entorn un bon nombre d’start-up i del qual pacients com en equipament i instruments terapèutics. Els sentirem a parlar molt en els propers anys. 66
- 65. c) Avenços en materials Eixos de creixement Catalunya disposa d’una xarxa de centres tecnològics, del sector TECNOLOGIES mÈDIQUES universitats i centres de recerca amb un gran nivell cientí- fic en l’estudi dels materials. Els avenços en el desenvo- lupament de nanomaterials, polímers, plàstics, revesti- Tot i que les forces del mercat tendeixen a afavorir la con- ments, nous aliatges de metalls i altres materials en pro- solidació del sector en unes poques companyies de grans cés d’ investigació han permès també un progrés més rà- dimensions (formades a base de successives compres i pid del sector. No només ha de ser efectiu el disseny dels fusions), el cert és que en el nostre entorn estem assistint nous dispositius; el material amb què es fabriquen ha de tots els anys a l’aparició d’start-up dedicades a les tecno- ser també millorat contínuament per a una interacció més logies mèdiques. eficient i adequada en el microambient del cos humà. De totes les noves idees que escolto dels professionals Els avenços en plàstics, per exemple, han permès el desen- sanitaris, una bona part estan relacionades amb el disseny volupament de catèters cada cop més petits, i que poden o la patent d’un nou dispositiu mèdic. I moltes tenen un arribar cada vegada a llocs més inaccessibles de l’anato- potencial extraordinari. Els eixos claus per al creixement mia de l’ésser humà. Les seves noves característiques que se’ls plantegen a aquestes noves start-up són cinc: mecàniques els permeten doblegar-se o adoptar formes temporals, la qual cosa en millora enormement la seva • necessitats clíniques no satisfetes efectivitat. El grau d’eficàcia i versatilitat de molts instru- • tendència demogràfica cap a l’envelliment ments mèdics depèn en gran mesura dels materials amb de la població què estan fabricats. • avenços tecnològics qualitatius • canals d’informació i contacte més eficients • la consolidació com a estímul per a les noves d) Convergència entre dispositius mèdics start-up i fàrmacs Una altra de les tendències més interessants del sector és a) Necessitats clíniques no satisfetes la de combinar les capacitats terapèutiques dels fàrmacs amb les funcionalitats dels dispositius mèdics. Aquesta Un dels pilars en què se sustenta el creixement del sector combinació permet millorar l’efectivitat dels dispositius és la possibilitat d’utilitzar noves tecnologies, nous mate- mèdics i possibilita, per exemple, entre moltes altres apli- rials i nous productes per a donar resposta a les necessi- cacions, administrar fàrmacs localment de manera selec- tats amb què es troba el personal sanitari que encara no tiva, amb dosis més altes, en les regions malaltes dels pa- han estat satisfetes. La capacitat per cobrir necessitats cients, reduint així els efectes secundaris. També permet existents és un dels requisits imprescindibles a l’hora millorar la durabilitat dels implants mèdics, que es banyen d’avaluar la viabilitat d’una nova start-up. o revesteixen amb substàncies en faciliten la seva integra- ció en el cos humà. La gran màgia del sector és que, de vegades, un nou mer- cat de milions d’euros pot materialitzar-se literalment del Aquesta convergència està avançant a bon ritme i exigeix no-res, on abans no hi havia demanda, gràcies a l’aparició nous recursos, capacitats i coneixements a les start-up d’una nova tecnologia o d’un nou material. que volen entrar a competir en el sector. Per això, és cada vegada més freqüent l’associació de petites empreses Considerem, per exemple, l’aparició de l’endoscòpia. Aques- innovadores amb companyies biofarmacèutiques per al ta nova tecnologia ha permès el naixement d’innombrables disseny, el desenvolupament, la homologació i la comer- start-up amb productes per a aquest camp, on fa uns anys cialització de nous productes. no existia òbviament cap activitat. De la manera sostinguda, 67
- 66. nous avenços en la medicina crearan de forma sostinguda clau per aconseguir la viabilitat, en primera instància, i els be- noves oportunitats per als professionals sanitaris que esti- neficis, després, de les empreses de tecnologies mèdiques, guin atents a la detecció d’aquestes noves necessitats. és natural que per a aquestes companyies sigui prioritària la inversió en tot allò que pugui enfortir la relació amb el per- INfORmE BIOCAT 2009 sonal mèdic. Aquesta inversió se centra primordialment en b) Tendències demogràfiques tres àmbits: finançament de programes clínics en centres sanitaris, formació i potenciació de la força de vendes. La població és cada cop més gran i el percentatge de ciu- tadans majors de 50 anys està augmentant ràpidament. La rellevància d’aquest factor per al desenvolupament i el I no només hi ha més individus per sobre d’aquesta edat, creixement de qualsevol start-up del sector s’entén si pen- sinó que aquestes persones estan també més determina- sem que, un cop establerta la relació amb un determinat des a mantenir-se actius, en millor forma i amb molta més hospital o amb un professional mèdic, un seguit de nous mobilitat que les generacions anteriors. productes poden fluir a través d’aquests canals de comu- nicació i materialitzar-se en futures vendes. Per a una start- La població de més edat consumeix més quantitat de up, establir aquests canals de comunicació i distribució són productes mèdics que la gent jove i, a més, cada cop com pertànyer a un club privat: resulten cars, però un cop hi tenen majors desitjos de sentir-se en bona forma. La has accedit, la pertinença a aquest club pot garantir un flux convergència d’ambdues tendències és potencialment constant d’ingressos. Per això, una de les decisions estra- molt positiva per al disseny i la producció de millors dis- tègiques més importants per a les empreses del sector és positius mèdics. obrir els seus propis canals de distribució, i ignorar aquest fet pot ser la diferència entre l’èxit i el fracàs. c) Avenços tecnològics qualitatius e) La consolidació com a estímul La tecnologia avança a un ritme cada cop més accelerat. per a l’aparició de noves start-up Aquesta tecnologia permet una major seguretat i eficàcia i, en conseqüència, són cada cop més els metges i el per- L’existència de grans companyies competint en el sector i la sonal sanitari que empren dispositius mèdics per al seu tendència d’aquestes a comprar innovació, és a dir, a créixer exercici professional, per tal de millorar-ne els resultats. mitjançant l’adquisició de petites star-up innovadores, pot Això fa que molts cops siguin els mateixos professionals ser un bon incentiu per a l’aparició de noves empreses en els qui dissenyin i desenvolupin nous dispositius i, fins i el sector tec-med. És relativament freqüent que en algun tot, creïn empreses per produir-los i introduir la innovació moment de la trajectòria de la seva start-up, l’emprenedor en el sector. És un cercle virtuós que genera un gran estí- pugui llicenciar o vendre el seu nou dispositiu mèdic (i, fins i mul per al creixement. tot, la companyia que l’ha creat i patentat) a una d’aquestes grans empreses líders en el sector. Això pot suposar una opció de futur molt profitosa per a molts emprenedors —i d) Canals de comunicació i distribució per als inversors que els han donat el seu suport. D’altra cada cop més eficients banda, moltes d’aquestes gran companyies poden interes- sar-se per la idea en fase de patent i llicenciar-ne l’ús. Any rere any, es guanya eficiència en els canals per fer ar- ribar informació sobre innovacions en tecnologies mèdi- Per què una gran empresa hauria d’estar interessada en ques als professionals de la salut, que en són els naturals el nostre dispositiu? Amb un nou producte innovador les prescriptors, i als gerents hospitalaris, que en són els prin- grans companyies poden cobrir almenys tres necessitats. cipals compradors. Influeixen en aquesta millora, d’una banda, les noves tecnologies i, de l’altra, una major madu- En primer lloc tenim la necessitat de comprar creixement. resa del sector, que permet unes relacions més estables Les grans companyies necessiten créixer contínuament entre metges i empreses. per tal d’oferir millors retorns als seus inversors. L’adquisi- Atès que l’accés al col·lectiu de professionals sanitaris és ció de petites companyies amb productes innovadors els 68
- 67. Quadre 8. Impacte econòmic del sector da al sector que poden fer més rendibles amb la incorpo- de les tecnologies mèdiques ració de nous productes al seu catàleg. Si les grans com- panyies tenen les millors entrades per a la venda, amb TECNOLOGIES mÈDIQUES Mercat global freqüència són les start-up les que tenen els millors i més innovadors productes, pel que resulten evidents les possi- • Volum de negoci de 187 bilions € • 20.000 empreses arreu del món • Taxa de creixement anual del 5% bilitats de col·laboració. finalment, la gran empresa té necessitat d’ampliar Estats Units el seu àmbit d’actuació (scope) en diferents àmbits. • Predominança mercat nord- • Gran nombre d’empreses amb Aquesta ampliació es pot produir en tres dimensions: la americà (42% mercat global) ingressos menors a 3,3 milions € geogràfica (exportant a més països per exemple), la de • Alta concentració: 10 empreses • Inversió en R+D de l’11% producte (incorporant nous dispositius al seu catàleg) i controlen el 90% facturació • Ventes totals: 98 bilions € la de segment de clients (cobrint necessitats d’una part de la població a la qual fins aleshores no havia arribat). Europa Comprant o llicenciant el producte sanitari creat per una petita start-up pot estendre la seva presència en una o • 33% del mercat global • Despesa en R+D de fins diverses d’aquestes dimensions. (2n després dels EUA) a 3,8 bilions € • Vendes totals 63,6 bilions € • Exportadors majoritaris: • 435.000 llocs de treball Alemanya, Irlanda, França Els avantatges per a un emprenedor d’un acord amb una • 11.000 empreses (80% pimes) i Regne Unit gran empresa són evidents. Llicenciant un producte, o • 6,8% del total de la despesa simplement venent la seva start-up a una gran companyia sanitària (=0,55% del PIB) l’emprenedor, pot accedir a millors canals de distribució, ampliar l’àmbit geogràfic de la seva empresa i minimitzar els riscos que suposen els canvis en el mercat quan es té Espanya un únic producte al catàleg (com acostuma a succeir en el • 8,3% del mercat europeu • 1.500 milions € en exportacions i cas de moltes iniciatives emprenedores). • 1.700 empreses 3.700 milions € en importacions • 6.000 milions € de facturació • 30.000 llocs de treball El sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya té un potencial extraordinari, i no ser capaços de veure i explotar Catalunya aquest potencial pot resultar molt perjudicial per al desen- • 40% volupament del nostre país. Tots els agents que interve- del mercat espanyol • 90% del sector concentrat a • 200 empreses l’àrea metropolitana nen en el sector han de fer un esforç per reduir la distàn- • 5.000 llocs de treball de Barcelona cia que hi ha entre les idees i la seva execució, entre els • 1.200 milions € de volum • 70% demanda prové del sistema professionals sanitaris i els inversors, i entre la concepció de negoci sanitari públic fonamentalment assistencial que hi ha de la professió mè- • Presència d’empreses dica i una nova visió del metge com a líder de la innovació multinacionals en el sector de les tecnologies mèdiques. Font: elaboració pròpia Biocat a partir de An Introduction to Medical Technology En els propers anys sorgiran moltes oportunitats i convé Industry, EUCOMED, 2009 i Memoria Anual Fenin, FENIN, 2008. que tots ens esforcem a donar suport als metges i als in- vestigadors amb esperit emprenedor i, alhora, a defensar els seus drets en tot aquest procés. permet atènyer aquest objectiu, tot obrint mercats nous que no havien explorat abans. Per primera vegada, Catalunya gaudeix d’una posició inte- ressant en l’entorn de la biotecnologia i la innovació sani- Un altre motiu és la necessitat de rendibilitzar els seus tària. És feina de tots no desaprofitar aquesta oportunitat excel·lents canals de distribució. Amb el temps, les grans i contribuir a situar el nostre país com a referent europeu. empreses tec-med han desenvolupat bones vies d’entra- Per això ens cal l’impuls i el compromís de tots. 69
- 68. IB09
- 69. IB09 Anàlisi d’empreses i de centres de recerca
- 71. 5. Introducció als resultats INTRODUCCIÓ RESULTATS L’ objectiu d’aquesta anàlisi és obtenir, de la manera Taula 5. Classificació dels subsectors d’activitat més acurada possible, la visió de l’estat de l’art en el sector de la biomedicina, la biotecnologia i les tecnologies mèdiques a Catalunya, tenint en compte tota • Descobriment / la diversitat d’entitats i organitzacions que en formen part. desenvolupament de fàrmacs Biotecnologia • Diagnosi En aquest primer informe es posarà la bastida perquè en Vermella • Productes terapèutics successives edicions es puguin fer anàlisis evolutives i de • Fabricació fàrmacs tendències amb indicadors que permetin identificar man- • Salut animal cances i, per tant, definir estratègies per a solucionar-les. • Agroindustrial El sistema de recerca pública en els àmbits de la biotecno- Biotecnologia • Indústria alimentària Verda • Medi ambient logia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques a Catalu- • Aqüicultura nya és complex i d’ampli abast. El configuren un important nombre de centres, grups de recerca, hospitals i altres • Biomaterials entitats amb nombroses interrelacions. Donada aquesta • Bioprocessos Biotecnologia • Química fina complexitat, Biocat ha optat per fer una primera aproxi- Blanca mació al sistema públic d’R+D+i avaluant els centres de • Biocombustibles • Bioremediació recerca i fent esment de la resta d’entitats del sistema i el seu pes específic en el següent apartat, així com incloent una anàlisi agregada dels grups de recerca i de l’entorn • Diagnòstic in vitro Tecnologies • Diagnòstic per la imatge universitari en l’apartat 8. Mèdiques • Dispositius mèdics • Electromedicina Per aquest motiu, l’apartat de resultats s’ha dissenyat pre- veient una avaluació de les entitats integrants de la BioRe- gió esmentades, estructurat de la següent manera: • Tipus d’organitzacions de la BioRegió de Catalunya a la introducció sobre biotecnologia en colors. Aquests • Anàlisi de les empreses subsectors d’activitat s’han definit en base als criteris • Anàlisi dels centres de recerca agrupats desglossats a continuació (Taula 5). • Consideracions finals Per elaborar aquest apartat de resultats de l’Informe Un altre punt que cal detallar abans d’endinsar-se en l’anà- Biocat, s’ha partit de dues fonts principals de dades: lisi pròpiament dita, és la subdivisió que sovint es farà per els registres continguts en el propi Directori de Biocat subsectors d’activitat, diferenciant biotecnologia vermella i els resultats de l’enquesta enviada a un grup significatiu (aplicacions mèdiques i sanitàries), biotecnologia verda d’integrants de la BioRegió de Catalunya. En alguns punts, (agroalimentària i mediambiental), biotecnologia blanca o diverses entitats de l’Administració catalana han cedit da- industrial i tecnologies mèdiques, seguint el criteri definit des agregades, com s’indica explícitament quan és el cas. 73
- 72. L’enquesta base d’aquest estudi va ser enviada el juny de Aquests percentatges de participació impliquen que, en 2009, i es va convidar a participar 368 entitats (empreses, alguns casos, l’anàlisi que es pot realitzar és més qualitati- centres i instituts de recerca i centres tecnològics, princi- va que quantitativa. palment), amb un percentatge de respostes del 58,32%, INfORmE BIOCAT 2009 que es desglossa de la següent manera: En aquest punt es vol agrair, a totes les entitats que han participat, l’esforç dedicat per fer possible aquest informe • Empreses: i recordar el compromís adquirit de tractar totes les dades Enquestes enviades: 320 de manera agregada. Enquestes respostes: 108 Participació: 33% En properes edicions de l’informe, es preveu fer extensiva l’enquesta a la totalitat dels integrants de la BioRegió i fer- • Centres de recerca, instituts de recerca ho de manera coordinada amb altres entitats de l’Adminis- hospitalaris i centres tecnològics: tració catalana. Esperem també que el potencial analític Enquestes enviades: 48 d’aquest informe impulsi la col·laboració de totes les en- Enquestes respostes: 40 titats i que augmenti significativament el percentatge de Participació: 83% respostes, per tal d’obtenir indicadors fiables que perme- tin establir polítiques col·lectives sòlides. 74
- 73. 6. Tipus d’organitzacions ORGANITZACIONS BIOREGIÓ de la BioRegió E n aquest capítol es pretén obtenir el detall dels lògics, com en tasques de suport o relacionades amb el tipus d’organitzacions que conformen el que de sector. Entre les dedicades a recerca, es poden destacar manera col·loquial s’anomena sector a partir del els següents grups: Directori Biocat. És a dir, els representants de la triple hè- lix —empreses, entitats i institucions de recerca, i orga- • 65 empreses biotecnològiques nitzacions de suport i Administració— que conformen la • 70 empreses farmacèutiques BioRegió de Catalunya. • 60 empreses de tecnologies mèdiques • 27 empreses de química fina L’anàlisi del Directori Biocat posa de manifest (figura 5) una important representació d’empreses, en concret 358 (un En un nombre lleugerament superior, la proporció d’en- 41% dels registres del Directori), que treballen tant en re- titats públiques dedicades a l’R+D+i a Catalunya repre- cerca com en desenvolupament de productes biotecno- senta el 57% del total d’organitzacions del sector. Aquest Figura 5. Tipus d’organitzacions de la BioRegió Altres 5% 6% 22% 29% 41% 16% 22% 11% 46% 2% Altres Parcs científics i tecnològics Empreses Hospitals Organismes públics i entitats de suport Grans infraestructures i equipaments Centres i grups de recerca Oficines de transferència tecnològica Infraestructures tecnològiques i serveis científics Universitats Font: Directori Biocat. Tamany mostral: 874 registres del Directori Biocat (setembre 2009) 75
- 74. percentatge correspon a la suma dels centres i grups de tecnologia. A Catalunya hi ha set universitats públiques i tres recerca (399 registrats al Directori de la BioRegió, un 46% privades que realitzen aquestes tres activitats en l’àmbit de de les entitats), de les 47 infraestructures tecnològiques i ciències de la vida. La més antiga és la Universitat de Bar- de serveis científics, i d’una sèrie d’entitats, agrupades en celona, fundada al segle XV, amb sis campus associats amb INfORmE BIOCAT 2009 la figura 5 sota l’epígraf ‘altres’, que es detallen tot seguit: activitats de transferència de tecnologia. Aquestes es fan en col·laboració amb la fundació Bosch i Gimpera, la qual mane- • 17 parcs científics i tecnològics ja uns 15.000 projectes de recerca i contractes. La més nova • 12 hospitals d’aquestes institucions és la Universitat Pompeu fabra, cre- • 12 universitats ada el 1990. Com a exemple de la seva implicació en la recer- • 6 grans infraestructures ca europea d’alt nivell, en conjunt les universitats catalanes estan entre les entitats amb més participació al 7è Programa Cal assenyalar que el Directori Biocat només inclou aquells marc de la Unió Europea (UE), amb 13 projectes liderats du- hospitals que tenen activitat de recerca i no aquells que te- rant el primer any de funcionament d’aquest programa (Con- nen només activitat assistencial, la qual cosa explica que sell Interuniversitari de Catalunya, març 2008). No és objecte siguin pocs en nombres absoluts. d’aquest informe fer una explicació exhaustiva de les particu- laritats de cadascuna de les universitats, però sí s’analitza, en Les entitats amb activitat de suport no relacionada amb l’apartat 8.5, el nombre d’estudiants i titulats en els diferents empreses (oficines de transferència tecnològica [OTT] i or- graus, per tal de conèixer les futures generacions de profes- ganismes públics) suposen poc més del 2% de la mostra. sionals que faran créixer el sector. Val la pena recordar aquí, per comparar-les, les dimen- Pel que fa als hospitals catalans, la seva implicació en la re- sions d’alguns dels clústers madurs esmentats a la intro- cerca clínica en col·laboració amb la indústria és un factor ducció, com l’ERBI (Cambridge, Regne Unit), que agrupa clau a Catalunya. Segons dades del 2008 recollides en el 370 membres entre empreses farmacèutiques, biotec- Projecte BEST (farmaindustria, 2009), els hospitals cata- nològiques i de tecnologies mèdiques; la medicon Valley lans participen en més de 1.800 assaigs dels vora 7 .000 Association (Copenhaguen, Dinamarca), que inclou 473 fets en tot l’Estat espanyol. Aquests assaigs són majori- empreses, 10 universitats i 33 hospitals; i a Alemanya, la tàriament de fase III (58%), seguits de fase II (24%) i no- BioTec Region münchen (Biom), que inclou 160 empreses, més al voltant del 4% són de fase I. Segons l’esmentat 3 Instituts max Planch, 4 universitats i 2 hospitals, i el informe, la recerca clínica a Catalunya té un pes clarament BioTOP Berlin, que agrupa 300 empreses, 5 universitats superior al que li correspondria per població, amb una taxa i 20 centres de recerca. finalment, el GIP Genopole, que de reclutament de pacients superior, i amb un temps de té la major concentració d’empreses biotecnològiques reclutament i de tramitació de documentació menor que a de frança, agrupa 69 empreses, 20 laboratoris de recerca la resta de l’Estat. Tot això sense oblidar, l’interès creixent acadèmica i 19 infraestructures compartides, segons da- dels hospitals catalans en recerca bàsica i translacional, des extretes de les seves respectives pàgines web. reconegut per l’Instituto Carlos III el 2009, que ha acredi- tat, d’acord amb la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Cal ressaltar en aquest capítol que, les entitats que s’ano- Nacional de Salut (16/2003 del 28 maig), quatre centres menen ‘altres’ esmentades anteriorment, són crítiques per catalans (Institut de Recerca Hospital Universitari de la Vall a l’existència d’un sector basat en el coneixement i repre- d’Hebron, Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, senten un volum important de la recerca a la BioRegió pel Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Tri- que es comenta a continuació els aspectes més rellevants. as i Pujol i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer), d’un total de cinc a tot l’Estat, com a capda- Per a un bioclúster, tant les universitats com els hospitals vanters en aproximació de la recerca bàsica a la clínica. són agents crítics com a proveïdors de coneixement , pro- jectes de recerca i de capital humà preparat. Segons dades de l’Institut Català de la Salut (ICS) del 2007 (disponibles a la seva web), en l’activitat de recerca hi tre- Les universitats realitzen una triple funció: acadèmica, de re- balla una xarxa de centres que disposa d’un equip humà de cerca i d’innovació, entesa aquesta com a transferència de 2.372 professionals, que s’ha traduït en 1.793 publicacions 76
- 75. —amb un factor d’impacte global de 6,189 i un factor d’im- • mareNostrum pacte mitjà del 3,45—, en 696 projectes de recerca i en • Centre de Supercomputació de Catalunya un finançament de més de 56 milions d’euros. Les prin- • Centre Internacional de mètodes Numèrics ORGANITZACIONS BIOREGIÓ cipals àrees científiques en què destaquen els instituts de en Enginyeria (CImNE) recerca de l’ICS són neurociències, patologia infecciosa i • feix de Llum Bm16 (ESRf) trasplantament, malalties inflamatòries, cròniques i dege- • Laboratori de Llum Sincrotró Alba (CELLS) neratives, epigenètica, biologia del càncer, epidemiologia i • Laboratori de Ressonància magnètica Nuclear salut pública, entre d’altres. • Laboratori de Genètica molecular - Centre de Regulació Genòmica Un altre element clau en un bioclúster és l’existència de • Sala Blanca del Centre Nacional parcs científics i tecnològics. Aquest tipus d’entitat és vital de microelectrònica com a interfície entre les entitats generadores de conei- xement i les iniciatives empresarials de nova creació, tot Recentment, la World Intellectual Property Organization (WIPO) oferint serveis científics tècnics altament especialitzats i publicava una entrevista amb els responsables del CERN Large espais d’incubació d’empreses i oficines de transferència Hadron Collider (LHC) (CERN and Innovation, 2008), en la qual de tecnologia (OTT). s’avaluava l’impacte que ha tingut la seva construcció, al qual cal- drà sumar el que generarà en negoci i en nous coneixements. A Catalunya hi ha nou parcs científics i tecnològics amb ac- Així doncs, durant la seva construcció hi van participar 630 com- tivitats en ciències de la vida (figura 6), localitzats majorità- panyies, a les quals es va fer una enquesta sobre què els ha- riament a l’àrea metropolitana de Barcelona. El més antic, via aportat participar en el projecte: el 30% havia desenvolupat fundat el 1997 tot i que no va entrar en funcionament fins , nous productes, el 17% havia establert nous mercats i el 14% al 2001, és el Parc Científic de Barcelona (PCB), i després havia creat noves unitats de negoci. n’han anat sorgint de nous amb focus diferents: el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), més focalitzat en Ja a casa nostra, el mareNostrum ubicat en el Barcelona la recerca bàsica, i el Parc de Recerca de la UAB (PRUAB), Supercomputing Center (BSC), ha suposat la realització de fundat el 2005. Però també s’estan consolidant infraestruc- 1.200 projectes en 4 anys, el 26% dels quals han estat de tures d’aquest tipus al voltant de les universitats de Lleida ciències de la vida, entre ells el programa conjunt de recer- (Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, PCi- ca amb l’IRB (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona). TAL), de Girona (Parc Científic i Tecnològic de la Universitat Segons la seva memòria d’activitats, el BSC ha incrementat de Girona) i de Tarragona (Parc Científic i Tecnològic de Tar- el seu personal de 200 a 320 professionals durant el 2008, a ragona i Tecnoparc–Parc Tecnològic del Camp, a Reus) pel causa principalment de col·laboradors i investigadors estran- seu efecte tractor de centres de recerca aplicada i d’incuba- gers i de l’increment en projectes de recerca. El pressupost ció d’empreses. Aquests parcs estan associats a la XPCAT del 2008 va ser de 23,9 milions d’euros, dels quals 9,2 mili- (Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya). ons provenen de projectes competitius (23 projectes finan- çats per la UE, 30 amb la indústria i 30 de nacionals). Catalunya disposa de tots els tipus I per posar un exemple en construcció tenim el sincrotró d’organització necessaris per ser Alba, a l’entorn de la UAB, que ha d’entrar en funciona- capdavantera a Europa en biotecnologia, ment el 2010 i que ocuparà 22.870 m2. Al seu entorn hi ha reservat un milió de metres quadrats per al parc científic i biomedicina i tecnologies mèdiques de recerca, però al voltant també hi haurà espai per a usos productius, espais residencials i equipaments. finalment, hem de parlar de les grans infraestructures, que És a dir, en nombres absoluts de tipus d’organitzacions, que- són un pol d’atracció d’empreses, de grups científics d’alt da clar que Catalunya està ben posicionada en l’àmbit euro- nivell i de capital humà. A Catalunya, la Generalitat reconeix peu. Una altra qüestió és ja el grau de maduresa de la BioRe- nou grans infraestructures, de les quals vuit tenen activitat gió que es desprèn de l’anàlisi de la l’activitat de les organit- en aquest sector en major o menor grau. Aquestes són: zacions que la integren com anirem veient a continuació. 77
- 76. Figura 6. Distribució geogràfica de les universitats, els hospitals, els parcs científics i els parcs tecnològics de Catalunya *** INfORmE BIOCAT 2009 Girona Vic Lleida Universitats Cerdanyola del Vallès Barcelona - Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) - Universitat de Barcelona (UB) Barcelona - Universitat Internacional de Catalunya (UIC) - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) - Universitat Pompeu Fabra (UPF) Tarragona - Universitat Ramon Llull (URL) Girona - Universitat de Girona (UdG) Universitats Parcs científics i tecnològics Lleida - Universitat de Lleida (UdL) Hospitals Vic - Universitat de Vic (UVIC) Tarragona - Universitat Rovira i Virgili (URV) Parcs científics i tecnològics* Hospitals** Barcelona Lleida Lleida Barcelona - Parc Científic de Barcelona - Parc Científic i Tecnològic - Hospital Universitari Arnau de Vilanova (Província) - Parc de Recerca Biomèdica Agroalimentari de Lleida de Lleida - Hospital Sant Joan de Deu (Esplugues) de Barcelona (PCiTAL) - Hospital Universitari de Bellvitge - Parc Tecnològic de Barcelona Tarragona (Hospitalet) Nord Tarragona - Hospital Sant Joan de Reus - Hospital Universitari Germans Trias i - Parc de Recerca i Innovació - Parc Científic i Tecnològic - Hospital Universitari Joan XXIII Pujol de Badalona UPC de Tarragona de Tarragona - Corporació Sanitària Parc Taulí - Parc de Recerca UPF - Parc Tencnològic del Camp- - Hospital Verge de la Cinta de Tortosa - Biopol Tecnoparc (Ciutat) - 22@Barcelona Girona - Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Cerdanyola del Vallès - Hospital Universitari Doctor Josep Trueta - Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Girona - Parc Tecnològic del Vallès de Girona - Hospital Universitari de la Vall d’Hebrón - Parc Científic i Tecnològic de - Parc de Recerca UAB - Hospital del Mar la UdG * amb activitat en l’àmbit de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques ** hospitals amb destacada activitat de recerca 78
- 77. 7 Anàlisi d’empreses . ANàLISI EmPRESES L es dades reflectides en aquest capítol provenen del tració catalana i estatal que es va iniciar fa uns 10 anys i que qüestionari enviat a les empreses per Biocat (juny va permetre impulsar la recerca en centres i institucions, de 2009), excepte en casos concrets, en els quals s’in- les quals en part han sorgit les empreses més joves. dica la procedència. S’ha de subratllar el pes relatiu de la bioinformàtica (13%), Nombre d’empreses que s’ha convidat a participar: 320 quasi equivalent a les biotecnologies verda i la blanca. Enquestes contestades: 108 L’impacte de la bioinformàtica es deu fonamentalment a Participació: 33% les tècniques de simulació, de predicció de gens, de mo- delització estructural de proteïnes, a la creació de grans Aquest percentatge de participació obliga a ser curosos bases de dades per a l’emmagatzematge i al tractament a l’hora de fer algunes conclusions, però permet una pri- de seqüències genòmiques, etc. Com ja s’ha esmentat al mera anàlisi molt valuosa del que s’està fent a la BioRegió capítol 1 i, per ser competitius, la bioinformàtica ha de ser de Catalunya. un dels nínxols creixents d’activitat. En relació amb el pes de la biotecnologia blanca o industrial a Catalunya que ens dóna l’estudi (18%), s’ha de reconèixer 7 Visió general .1 Com a punt de partida de l’anàlisi, es dóna una visió dels subsectors d’activitat (colors de la biotecnologia) en què Figura 7. Subsectors d’activitat de les empreses es distribueixen les empreses, la seva antiguitat, el seu ori- gen i distribució geogràfica i qui les promou; a més s’exa- mina també l’existència i el tipus d’empreses de suport. 36,1% 17,6% 16,7% Un tret que cal tenir en compte a l’hora d’interpretar els re- sultats, és que moltes empreses es dediquen a més d’una activitat, fet característic del sector, la qual cosa dóna lloc a 63,9% 82,4% 83,3% respostes múltiples. Biotecnologia Vermella Biotecnologia Blanca Biotecnologia Verda Subsectors d’activitat 31,5% 12,0% Segons els subsectors d’activitat s’observa (figura 7) que la gran majoria de les empreses catalanes examinades té ac- tivitats relacionades amb el sector de la salut, entès com el 68,5% 88,0% conjunt de biotecnologia vermella (64%) i tecnologies mè- Tecnologies Mèdiques Bioinformàtica diques (32%). Aquest elevat nombre és deu, entre d’altres, a la potent aposta feta per la biomedicina des de l’ dminis- A Sí No 79
- 78. que és un resultat que subestima la realitat del territori i Les empreses de la mostra que s’inclouen sota l’epígraf que es deu al biaix de la mostra de l’enquesta adreçada de biotecnologia verda es dediquen majoritàriament a a empreses que conformen la BioRegió. Entre aquestes l‘agrobiotecnologia. Es tracta d’empreses dedicades prin- no s’inclouen companyies que formen part de molts altres cipalment a la millora genètica de plantes i llavors i al con- INfORmE BIOCAT 2009 sectors industrials i que, tanmateix, com indica l’article in- trol de plagues, tot i que aquelles que treballen en millora troductori del Dr. Castells, empren la biotecnologia en els genètica sovint també tenen activitat en àmbits biomèdics. seus processos o productes biotecnològics com a matèria primera. Tot i així, si es té en compte el pes d’algunes acti- vitats (bioprocessos, kits, fabricació d’algunes API...) entre les empreses que sí estan incloses en l’enquesta, resulta clar que la biotecnologia industrial és un subsector amb un Les empreses de la BioRegió fan gran potencial econòmic, com es comenta a l’apartat 7 .2. majoritàriament recerca en biomedicina Figura 8. Distribució geogràfica de les empreses de la BioRegió per subsectors d’activitat Montcada Palau Solità Girona i Reixac i Plegamans Sant Cugat del Vallès Castellgalí Lliçà de Munt Lliçà Terrassa de Vall Mataró Sant Quintí de Mediona Badalona Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Cerdanyola Castelldefels del Vallès Reus Constantí Barcelona Cornellà de Llobregat Biotecnologia vermella Biotecnologia blanca Biotecnologia verda Tecnologies mèdiques Bioinformàtica Altres 80
- 79. Pel que fa a la distribució geogràfica (figura 8), la majoria Però no és fins als anys 50 que esdevé el boom de les quí- de les empreses, independentment de quin subsector miques farmacèutiques d’origen català i de les primeres d’activitat s’analitzi, es concentra a l’àrea metropolitana obertures de seus comercials i de recerca clínica de les de Barcelona, la qual cosa confirma que la ciutat és un multinacionals del sector a Catalunya. ANàLISI EmPRESES pol d’atracció de progrés i negocis, com reconeix l’estudi European Cities Monitor (Cushman and Wakefield, 2008). Quant a les empreses de tecnologies mèdiques, la seva acti- vitat comença també fa 40-50 anys, mentre que alguna em- presa de les quals ara es considera de biotecnologia industri- Any de fundació de l’empresa al o blanca va començar la seva activitat en els anys 80. D’acord amb l’evolució industrial a Catalunya, les prime- A partir de l’any 2000 (figura 10), hi va haver un esclat res empreses apareixen a les acaballes del segle XIX, amb de creació d’empreses en el sector, majoritàriament de un pes rellevant de les dedicades a la química (figura 9). biotecnologia vermella. més del 50% de les empreses d’aquest subsector ha nascut en aquests darrers nou anys i, especialment, a partir del 2005, amb un pic important de les de biotecnologia blanca i un nombre significatiu de Figura 9. Any de fundació de les empreses noves empreses de tecnologies mèdiques. de la BioRegió de Catalunya El perquè d’aquest impuls a partir del 2000 es pot atribuir 80 principalment a tres factors. En els anys 2002-2004, va ser clau l’activitat del CIDEm (actual ACC1Ó), amb la posada 70 en marxa d’ajuts específics a la creació d’empreses o la 60 dinamització de trampolins tecnològics i la Xarxa IT. D’altra Freqüència 50 40 30 Figura 10. Fundació de les empreses segons 20 els subsectors d’activitat 10 0 9 1850 1900 1950 2000 8 Any fundació 7 6 Freqüència 5 12 4 10 3 8 2 Freqüència 6 1 4 0 2 1995 1997 2000 2002 2005 2007 2008 0 Any fundació 2000 2002 2004 2006 2008 Biotecnologia verda Tecnologies mèdiques Any fundació Biotecnologia vermella Biotecnologia blanca 81
- 80. banda, l’entrada en funcionament del Parc Científic de Barce- Figura 11. Origen de l’empresa per tipus d’entitat impulsora lona, el 2001, amb la seva incubadora empresarial, va oferir un entorn favorable per al naixement i creixement de noves 8% 9% companyies biotecnològiques, tal com reflecteix l’increment INfORmE BIOCAT 2009 6% que es veu en els anys 2004-2008. I, finalment, va arribar l’onada d’impuls al sector, que s’havia iniciat uns anys abans a Europa, amb la creació de diferents parcs científics, que 25% Sector Privat 18% a molts llocs van funcionar com a pols creadors del clúster, Sector Públic com el parc de Heidelberg (1985), el Cambridge Science Park (1970) que és el més antic del Regne Unit o el de Bioparc de 6% 3% Genopole (1998) a frança com a exemple més recent. 5% Aquest creixement continua en els anys 2006 i 2007 Ca- . 9% 17% 2% talunya va ser la comunitat autònoma més dinàmica d’Es- panya en creació de noves empreses en l’àmbit biotec- Empresa biotecnològica Hospital / Institut de recerca nològic, amb una mitjana de creació de 10 noves empre- Empresa farmacèutica Centre de recerca ses per any, segons els corresponents informes d’Asebio. Empresa de tecnologies mèdiques Universitat Empresa d’altres sectors Altres Centre tecnològic Ns/Nc Origen de l’empresa Parc científic o tecnològic Pel que fa a l’origen d’aquestes empreses, s’observa que aproximadament la meitat (54%) sorgeix de la iniciativa empresarial, com a spin-out d’una empresa farmacèutica, principalment (figura 11). Figura 12. Origen de l’empresa per subsectors L’altra meitat d’empreses té el seu origen en l’àmbit de 100 la recerca pública, majoritàriament a la universitat (18%). Quan es combina la variable origen de l’empresa amb l’any 80 Percentatge d’empreses de fundació, s’observa que un 25% d’aquestes darreres s’ha creat al voltant del 2004. Això reflecteix l’efecte de 60 les polítiques que va començar la universitat en aquesta direcció, mitjançant la creació d’infraestructures de suport 40 (oficines de transferència tecnològica), programes de pro- moció de la creació d’empreses i foment de la innovació. 20 Cal destacar la presència encara minoritària d’empreses que neixen de l’entorn hospitalari o d’instituts de recerca 0 en l’àrea mèdica (5%), moviment que s’inicia el 2005. Les a b c d e Subsectors d’activitat barreres de tipus legal (normativa d’incompatibilitats en base a la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic), Empresa biotecnològica Universitat la manca de marc regulador de la innovació, les incompa- Empresa farmacèutica Altres tibilitats de la doble activitat acadèmica i assistencial de Empresa de tecnologies mèdiques Ns/Nc Empresa d’altres sectors Centre tecnològic a. Biotecnologia vermella El 54% de les empreses Parc científic o tecnològic b. Biotecnologia blanca c. Biotecnologia verda de nova creació sorgeix com a Hospital / Institut de recerca d. Tecnologies mèdiques spin-off empresarials Centre de recerca e. Bioinformàtica 82
- 81. molts professionals i una manca d’impacte en la carrera pro- Nombre de promotors fessional del nombre de patents i llicències són algunes de les possibles causes d’aquest reduït percentatge. Una característica comuna de totes aquestes empreses és que tenen un baix nombre de promotors (figura 13). ANàLISI EmPRESES Les empreses provinents de centres tecnològics (2%) també són molts escasses i fundades el 2003, sense que majoritàriament sorgeixen per iniciativa d’entre 1 a 4 per- hi hagi hagut aparició de noves empreses en l’àmbit bio- sones. La formació i posició dins l’empresa d’aquest equip mèdic en els darrers anys, segons la mostra avaluada. inicial es descriurà a l’apartat 7.5. Si es creua la informació sobre l’origen de les empre- ses amb el subsector d’activitat (figura 12), es compro- Empreses de suport o relacionades va que la majoria d’empreses de biotecnologia vermella han estat creades per una empresa farmacèutica o per En el teixit de la BioRegió, a més de les empreses analitza- una universitat, la qual cosa reafirma la reduïda aporta- des fins ara, hi ha també un conjunt d’empreses de suport ció que generen encara els hospitals. D’altra banda, les a les quals no s’ha adreçat específicament l’enquesta o empreses de tecnologies mèdiques provenen també de de les quals l’enquesta captura només l’activitat principal, la iniciativa empresarial, però la majoria de companyies sense entrar en els serveis de proveïdor que ofereixen. d’altres sectors industrials tradicionals que han vist en el Aquestes activitats són realitzades per prop del 50% de sector biomèdic un potencial de negoci, com s’esmenta les empreses registrades al Directori Biocat. en el capítol 4. Aquestes companyies són principalment proveïdors tècnics En canvi, són majoritàriament d’origen públic les em- i consultories (figura 14). L’anàlisi posa de manifest també preses de biotecnologia blanca, promogudes des de la universitat i amb un fort focus en els temes de bioproces- sos, i les de bioinformàtica, provinents majoritàriament dels parcs científics. Figura 14. Empreses de suport al sector Freqüència 140 120 Nombre d’empreses Figura 13. Nombre de promotors de les empreses 100 de la BioRegió 80 60 40 20 40 0 a b c d e f 30 Consultories Freqüència 20 23% 23% Consultoria legal i IP Consultoria gestió i negoci 10 Consultoria qualitat i regulatori Enginyeries 0 26% 28% 0 3 6 9 12 15 18 a. Proveïdores biotecnològiques i/o de serveis d. Capital risc i financeres Nombre promotors b. Consultories e. Formació c. Recerca per contracte (CRO) f. Desenvolupament de negoci 83
- 82. el reduït nombre d’empreses de capital risc que invertei- 7 àrea principal d’activitat .2 xen en el món biomèdic i també les poques companyies de desenvolupament de negoci que hi treballen, la qual cosa Per tal de tenir definit el model comercial del sector, pel reafirma les tendències esmentades a la introducció i la que fa a les empreses objecte de l’anàlisi, s’ha avaluat INfORmE BIOCAT 2009 necessitat d’augmentar el nombre de professionals de la a quina activitat dins el sector es dediquen majoritària- gestió de la biomedicina i d’analistes especialitzats. ment, en quina part de la cadena de valor es focalitzen, si aquesta activitat la realitzen internament o l’externalitzen Sota aquestes línies, s’annexa un gràfic on es representen i quin model de negoci tenen per dur-la a terme i les prio- algunes de les empreses de capital risc que inverteixen ritats futures. en aquest sector a Catalunya, posicionades segons la fase d’inversió a què estan orientades. Activitat principal Segons els gràfics annexos (figures 15 i 16), es torna a vi- Quadre 9. Any de fundació de les empreses. sualitzar la preponderància que s’ha vist anteriorment de Selecció de gestores de capital risc de les activitats considerades com a biotecnologia vermella. la BioRegió que operen en el sector Dins d’aquesta, el 41% d’empreses té activitat en recerca i desenvolupament de fàrmacs. En tecnologies mèdiques, Finançament per operació (en €) l’activitat més destacada entre les empreses enquesta- des és la de fabricació de dispositius mèdics (17%). + En biotecnologia blanca, la generació i optimització de e bioprocessos suposa un 8% de l’activitat, que realitzen sobretot les petites biotecnològiques. S’ha d’assenyalar - que per a l’aplicació d’aquests bioprocessos en el de- Etapes d’inversió senvolupament de fàrmacs manca capacitat de produc- BBAA Llavor Sèrie 1/A Sèrie 2/B Sèrie 3/C ció a escala semiindustrial sota l’estàndard GmP (Good Manufacturing Practices), imprescindible per arribar a la a. BBAA*: de 50.000 € a 400.000 € d. Sèrie 2/B: de 10.000.000 € a 20.000.000 € fase clínica. b. Llavor: 300.00 € - 700.000 € e. Sèrie 3/C: Aprox. 30.000.000 € c. Sèrie 1/A: de 1.500.000 € a 4.000.000 € La química fina és un teixit industrial clau a Catalunya, però Font: Metasbio i elaboració pròpia *Business Angels només representa un 7% de la BioRegió quan considerem la seva activitat de fabricació d’API (Active Pharmaceutical Ingredient) recollida per l’enquesta. Tanmateix, estimem que la seva incidència està subestimada, perquè moltes En resum empreses han contestat des del vessant farmacèutic i no considerant la producció d’API. En el seu conjunt, el sector S’observa una preponderància d’empreses dedicades de la química fina a Catalunya està format per 27 empre- a la biomedicina (biotecnològiques, farmacèutiques i de ses, que representen el 80% del sector a l’Estat, i inclou tecnologies mèdiques), la majoria de creació molt recent i organitzacions patronals com Afaquim, fedequim i feique. impulsades per un nombre petit de promotors, provinents La seva importància la demostra l’organització cada dos principalment d’entorns empresarials i universitaris i loca- anys de la fira Expoquimia. moltes d’aquestes companyi- litzades preferentment a l’àrea metropolitana de Barcelo- es pertanyen a grups farmacèutics, i es localitzen al vol- na. Existeix un teixit empresarial de suport en el qual són tant de Barcelona, amb alguna destacada excepció (me- encara escasses les empreses altament especialitzades dichem, a Girona). Aquest grup d’empreses factura uns de capital risc i desenvolupament de negoci, en conso- 900 milions d’euros a l’any, el 75% dels quals és resultat nància amb la joventut del sector. De manera destacable, de l’exportació, tot i que en els darrers anys, a causa de la es detecta un interès creixent per la bioinformàtica. competència de països amb menors costos de producció, 84
- 83. Figura 15. Activitats principals de les empreses de la BioRegió 50 a. Descobriment i desenvolupament de fàrmacs ANàLISI EmPRESES b. Productes terapèutics 40 c. Diagnosi d. Fabricació de fàrmacs Nombre d’empreses e. Salut animal f. Indústria alimentària 30 g. Agroindustrial h. Medi ambient i. Aqüicultura 20 j. Bioprocessos k. Química fina l. Biomaterials m. Biocombustibles 10 n. Bioremediació o. Dispositius mèdics p. Diagnòstic in vitro 0 q. Diagnòstic per la imatge r. Electromedicina a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t s. Bioinformàtica t. Altres Figura 16. Distribució geogràfica de les empreses segons les àrees principals Girona Santa Perpètua de la Mogoda Palau Solità i Plegamans Lliçà de Munt Terrassa Lliçà de Vall Sant Cugat Mataró del Vallès Montcada i Reixac Sant Quintí Sant Joan 1 2 3 de Mediona Despí Castelldefels Badalona Descobriment i desenvolupament de fàrmacs Esplugues de Llobregat Terapèutics Constantí Barcelona Reus Diagnosi Cornellà Dispositius mèdics de Llobregat Cerdanyola del Vallès Fabricació de medicaments Bioinformàtica Diagnòstic in vitro Animal 85
- 84. es calcula que la facturació per exportació s’ha reduït un Figura 17. Cadena de valor de l’activitat principal 6% (El clúster català de la química de la salut, Catalunya de les empreses Internacional 44, 2007). INfORmE BIOCAT 2009 finalment, en biotecnologia verda, l’activitat principal en el conjunt de Catalunya és la producció alimentària (9%), 90 no destinada primordialment al gran consum, sinó als 80 àmbits de la recerca i les aproximacions terapèutiques 70 Nombre d’empreses (aliments funcionals, nutracèutics), amb una concentra- 60 ció important a Tarragona. 50 A Girona hi ha una presència moderada d’empreses dedi- 40 cades als descobriment i desenvolupament de fàrmacs i 30 també de diagnòstic in vitro i salut animal. 20 Cal esmentar que la sota representació en nombre d’em- 10 preses de la zona de Lleida és deguda principalment a la 0 joventut de les seves estructures com el PCiTAL o l’IRB- a b c d e f g h Lleida amb recerca d’alt nivell en oncologia i biologia de Cadena de valor sistemes. S’hi troba també un centre de l’IRTA amb ex- perts internacionals en agrobiologia, o el primer grau en a. R+D c. Producció e. Consultoria g. Formació b. Comercial d. Serveis f. Distribució h. Altres biomedicina impartit a la UdL. Cadena de valor de l’activitat principal Figura 18. Activitats acumulades de la cadena de valor En les empreses de la BioRegió es troben represen- de les empreses tades totes les fases de la cadena de valor, des de la concepció de la idea fins la sortida al mercat. És més, moltes de les empreses treballen en diverses activitats de la cadena, la qual cosa ens torna a donar un resultat 40 multiresposta a l’enquesta. Nombre d’empreses Les dades ens mostren (figura 17) que l’R+D i la comerci- 30 alització són les dues etapes de la cadena de valor en que treballen més empreses del sector, a les quals s’hi dedi- 20 quen el 81% (R+D) i el 42% (comercialització) de les com- panyies enquestades. Només un 7% de les empreses treballa en distribució, un petit grup en el qual es troben 10 dues tipologies d’empresa: les poques que abasten tota la cadena de valor i algunes petites distribuïdores molt fo- 0 calitzades en un tipus concret de producte. a b c d e f L’anàlisi de les activitats successives dins la cadena de va- lor (figura 18) ens dóna alguns resultats següents: a. R+D e. R+D+Altres b. R+D+ Producció f. No fan R+D • El 15% de les empreses enquestades treballen ex- c. R+D+ Prod+Comercial d. R+D+ Prod+Comercial+Distribució clusivament en R+D. 86
- 85. • El 37% de les empreses combina el treball en R+D En el cas concret de la fabricació de dispositius mèdics, i amb activitats com serveis tècnics i consultoria (agru- segons estudis realitzats per Biocat sobre el contract ma- pades com ‘altres’ en els gràfics), un model de negoci nufacturing en aquest sector, la tendència a la subcontrac- mixt que es tracta específicament més endavant en tació està molt focalitzada en determinades etapes de la ANàLISI EmPRESES aquest mateix capítol. cadena de valor. Hi ha externalització en totes les fases • Només un 12% d’empreses combina el treball d’R+D que van de la producció de prototips fins a l’emmagatze- amb producció. matge. En canvi, es manté dins la pròpia empresa l’R+D • El 18% de les companyies abasta R+D, producció i i el disseny, que com a màxim es fa en col·laboració amb comercialització del producte. altres centres d’R+D però que no se subcontracta, a dife- • Només són un 5% les empreses que cobreixen tota rència de les biotecnològiques o farmacèutiques, que sí la cadena de valor. subcontracten recerca. Les empreses de dispositius mè- dics també gestionen internament la distribució de sèries Les companyies que no fan R+D són de tipologies molt petites o de productes focalitzats a nínxols específics, així heterogènies: empreses de tecnologies mèdiques, algu- com la comunicació. nes empreses de diagnòstic i alguna multinacional que no fa recerca a Catalunya, sinó només comercialització. El 42% de les empreses que declaren fer comercialització empra diferents canals. El 51% de les empreses té distribu- El 5% d’empreses que abasten tota la cadena de valor ïdor propi, encara que no sigui exclusiu. Aquest alt percen- treballa, primordialment, en els àmbits de descobriment tatge es deu al pes de les grans farmacèutiques i de les em- i desenvolupament de fàrmacs, diagnosi i diagnòstic in vitro, dispositius mèdics, productes terapèutics i salut animal. En general, es tracta de companyies farmacèu- tiques/veterinàries —les anomenades fIPCO (Fully In- Figura 19. Activitats externalitzades per les empreses tegrated Pharmaceutical Companies)— i d’empreses de la BioRegió de tecnologies mèdiques més consolidades. Encara no hi ha a Catalunya empreses VIPCO (Virtually Integrated Pharma Company), tot i ser una tendència global, com 30,5% 30,5% 10,2% s’ha esmentat al capítol 1. Si se centra l’anàlisi en quines activitats de la cadena de valor se subcontracten a tercers (figura 19), s’observa 69,5% 69,5% 89,8% que l’R+D no crítica o d’assaigs rutinaris, la producció i la R+D Producció Disseny consultoria estratègica són els serveis més externalitzats (31%, 31% i 26% respectivament). Segons l’enquesta del Projecte BEST (farmaindustria, juny 2009), dels 1.001 mili- 10,2% 25,9% 16,7% ons d’euros invertits en R+D per la indústria farmacèutica el 2008, el 39,2% van ser despeses per activitats exter- nalitzades, subcontractades a hospitals, universitats i cen- tres públics de recerca. 89,8% 74,1% 83,3% Comercialització Consultoria Distribució La demanda declarada de consultories externes expli- ca l’elevat nombre d‘empreses de suport que ofereixen 4,6% aquest servei (apartat 7 .1), així com el creixent nombre de CRO/CmO amb activitat a la BioRegió. A això cal afegir un nombre important d’empreses que també fan alguns serveis de consultoria tècnica sense que aquesta en si- 95,4% gui l’activitat principal, entre les quals destaquen les de- Sí dicades a la bioinformàtica i al diagnòstic per la imatge. No Postvenda 87
- 86. preses de tecnologies mèdiques, que com s’ha comentat Figura 20. Model de negoci de les empreses externalitzen poc aquesta activitat. El 44% de les empreses de la BioRegió enquestades té acords comercials i un 17% n’externalitza la distribució i en aquestes dues modalitats sí s’inclouen les INfORmE BIOCAT 2009 poques biotecnològiques que distribueixen. 1,8% A més, les empreses declaren majoritàriament actuar en el mercat català (44%), espanyol (51%) i europeu (43%) 32,4% i, ja a certa distància, a Sud-Amèrica (19%). En canvi són 44,4% molt poques les que tenen presència a Nord-Amèrica (11%), tot i ser el mercat biomèdic més gran del món. S’estima que el mercat farmacèutic nord-americà mou un volum anual de 300.000 milions de dòlars, amb crei- xements del 1,4% (IMS Market Prognosis International 21,3% 2009-2013, ImS Health, 2009), mentre que el mercat bi- ològic va moure uns 60.000 milions de dòlars el 2008, amb un creixement interanual esperat del 20% (Bioge- Empresa basada en producte Empresa basada en model mixt nerics, Generic Pharmaceutical Association, 2009) i el Empresa de plataforma tecnològica Ns/Nc de tecnologies mèdiques mou 98.000 milions d’euros en front dels 73.000 milions d’euros d’Europa (An In- troduction to Medical Technology Industry, Eucomed, 2009). Estats Units és també el mercat preferent per a la inversió en biotecnologia, amb prop de 1.400 milions model mixt en el qual es combina el desenvolupament de de dòlars, i de tecnologies mèdiques, que s’acostava als producte (farmacològic o de tecnologies mèdiques) amb 900 milions de dòlars anuals segons dades de 2008, en l’oferta de serveis a tercers emprant plataformes científi- un mercat global de 7.000 milions de dòlars (PriceWater- co-tecnològiques pròpies molt especialitzades. house US Report 2008). Aquesta preferència pel model mixt permet a l’empresa disposar, gràcies a la venda de tecnologia o serveis, d’un flux d’ingressos per cobrir part de les despeses de desen- Les empreses de la BioRegió actuen volupament de nous productes. Tanmateix, aquest model principalment al mercat català i espanyol pot ser un factor de dissuasió per a l’entrada de capital risc (44% i 51% respectivament), a l’europeu especialitzat, ja que la presència d’actius necessaris per a (43%) i de forma molt minoritària als la part tecnològica del negoci determina una sobrevalora- Estats Units (11%) ció de l’empresa. Com s’ha comentat al capítol 1, aquest model mixt es troba freqüentment en entorns on el sector és encara immadur. àsia (11%) i àfrica (3%) són també mercats minoritaris per a les empreses catalanes, on hi operen principalment les mul- tinacionals farmacèutiques o empreses molt consolidades Previsions i prioritats i és anecdòtic el nombre de pimes que hi entren. Només el 20% de les empreses declara tenir presència global. S’ha preguntat també a les empreses sobre quines són les activitats a què volen donar prioritat en el futur (figura 21). Les respostes són coherents amb el que ja s’ha vist sobre model de negoci els seus eixos d’actuació actuals. La majoria de les com- panyies consultades (68%) declara que prioritzaran l’R+D, Quant al model de negoci (figura 20), l’estudi mostra que mentre que un nombre significatiu (55%) posa la comercia- quasi bé la meitat de les empreses (44%) es basa en un lització entre les principals activitats que volen impulsar. 88
- 87. Figura 21. Prioritats previstes per les empreses El 34% de les companyies vol incrementar la seva pre- de la BioRegió sència en l’àmbit internacional. El factor menys conside- rat és l’establiment d’aliances (25% dels enquestats ho considera prioritari) i es tracta, en la majoria dels casos, de ANàLISI EmPRESES 80 petites empreses creades recentment; en canvi les grans 70 empreses ja tenen establertes moltes aliances estratègi- Nombre d’empreses 60 ques, com es mostra en l’apartat següent. 50 40 30 20 10 0 a b c d e Les prioritats de futur de les empreses de Prioritats previstes la BioRegió són l’impuls a l’R+D (68%), la a. R+D d. Vendes comercialització (55%) i en menor mesura b. Llançament productes e. Aliances la internacionalització (34%) c. Internacionalització En resum La gran majoria de les empreses catalanes del sec- majoritàriament, les empreses empren un model de tor estan involucrades en activitats de descobriment negoci mixt, menys freqüent en bioclústers més con- i desenvolupament de fàrmacs i en activitats de co- solidats. La penetració comercial es concentra en els mercialització. Només un conjunt reduït d’empreses mercats espanyol i europeu i és molt escassa als EUA, és capaç d’abastar tota la cadena de valor, des de la mercat per excel·lència d’aquest tipus d’empreses. recerca inicial fins a la comercialització d’un producte. L’impuls de l’R+D i de la comercialització de productes Hi ha parts de la cadena de valor que se subcontrac- i serveis són les activitats prioritàries actuals i en les ten a proveïdors externs, sobretot parts no crítiques previsions de les companyies, però agafa força com a de la recerca. prioritat la internacionalització, que es planteja un terç de les empreses enquestades. 89
- 88. 7 Activitats de recerca .3 Aquesta secció de l’informe es focalitza en les empreses s’ha creuat les àrees terapèutiques amb les fases d’R+D dedicades a la biomedicina, és a dir, a la salut humana: far- i de mercat. INfORmE BIOCAT 2009 macèutiques, biotecnològiques i, en menor mesura, de tecnologies mèdiques, poc representades en la mostra, Quan s’analitza la informació de les cinc primeres àrees, com s’ha explicat anteriorment. En concret, s’analitza en s’observa que en oncologia, sistema nerviós, cardiologia i quines àrees terapèutiques es concentren la recerca, el metabolisme es troben representades totes les fases de desenvolupament i la comercialització de productes que la cadena de valor, amb un pes important de la recerca en duen a terme aquestes empreses. Igualment, es mostra fases primerenques. en quines fases del procés d’R+D+i es focalitzen, i quins resultats n’obtenen, mesurats en nombre de sol·licituds de En canvi, en el cas de la dermatologia, que la selecciona el patents. finalment s’avaluen les tecnologies innovadores 31% de les empreses enquestades, es detecta una dualitza- emprades i s’avalua en quina mesura aquestes companyi- ció bastant important entre les fases inicials de recerca i la fase es col·laboren amb altres empreses o entitats públiques de mercat. És conegut que a Catalunya, hi ha diverses empre- d’R+D per dur endavant els seus projectes. ses farmacèutiques (ferrer Grupo, ISDIN, Almirall) i algunes de biotecnològiques (Advancell, Palau Pharma) que tenen pro- grames de recerca —majoritàriament encara en les fases de àrees terapèutiques descobriment i desenvolupament preclínic— en dermatitis, psoriasi i altres patologies dermatològiques. A més, en l’àmbit Les empreses catalanes es focalitzen principalment en on- comercial, moltes empreses farmacèutiques tenen acords so- cologia, sistema nerviós, dermatologia, metabolisme i car- bre llicències per a aquest tipus de productes o línies OTC (over diologia segons es desprèn de la figura annexa (figura 22). the counter), raons que expliquen aquesta dicotomia. Entre les empreses associades a Asebio (Informe Asebio 2008), la der- Atès que aquesta classificació no diferencia productes matologia representa enguany el 5% dels desenvolupaments que estan en fase de desenvolupament d’aquells que ja preclínics i clínics, en part degut a que no hi són representades s’estan comercialitzant, en el gràfic següent (figura 23) algunes de les empreses farmacèutiques que hi investiguen. Figura 22. Àrees terapèutiques de les empreses 50 a. Oncologia b. Sistema nerviós c. Dermatologia d. Metabolisme 40 e. Cardiologia f. M. Infeccioses Nombre d’empreses g. Inflamatori 30 h. Gineto urinari i. Digestiu j. Immunologia 20 k. Pneumologia l. Hematologia m. Endocrinologia n. Cirurgia 10 o. Traumatologia p. Reumatologia q. Altres teràpies 0 a b c d e f g h i j k l m n o p q Àrees terapèutiques 90
- 89. Figura 23. Àrees terapèutiques de les empreses segons les fases d’R+D 50 ANàLISI EmPRESES a. Oncologia j. Immunologia 40 b. Sistema nerviós k. Pneumologia c. Dermatologia l. Hematologia d. Metabolisme m. Endocrinologia Nombre d’empreses e. Cardiologia n. Cirurgia 30 f. M. Infeccioses o. Traumatologia g. Inflamatori p. Reumatologia h. Gineto urinari q. Altres i. Digestiu 20 Només descobriment Des de fase I Desc + preclínic Des de fase II 10 Desc + preclínic + fase I Des de fase III Fins fase II Només mercat Clínica Tot Ns/Nc 0 a b c d e f g h i j k l m n o p q Àrees terapèutiques La dermatologia és un mercat creixent en els països indus- mercats reconeguts de la indústria farmacèutica. Per exem- trialitzats. Per exemple, la psoriasi és considera la patologia ple, l’informe Beyond Borders (Ernst & Young, 2009) cita immune dermatològica més prevalent en adults (Pathoge- l’oncologia (21%), el sistema nerviós (15%), el metabolisme nesis and therapy of psoriasis, Nature 2007), que genera (11%), les malalties inflamatòries (11%), les malalties infecci- unes despeses anuals directes de 1.800 milions de dòlars, oses (9%), la dermatologia (7%) i el sistema cardiovascular mentre que la dermatitis atòpica suposa un cost superior (6%) com les àrees terapèutiques en què es concentren ma- als 1.000 milions de dòlars a l’any, amb importants pèrdues joritàriament els estudis de fase III que es fan a Europa. econòmiques associades a la pèrdua de productivitat que ambdues patologies produeixen, segons diferents informes Si es compara amb les àrees terapèutiques on més recer- de l’American Academy of Dermatology. ca clínica es fa a Catalunya (Projecte BEST, farmaindus- tria 2009), es comprova que les àrees de major activitat es presenten en un ordre diferent, que és, de major a menor: Catalunya és la primera comunitat oncologia (25%), sistema cardiovascular (20%), malalties de l’Estat en inversió en R+D de la indústria infeccioses (10%), sistema nerviós (8%) i sistema respi- farmacèutica: 381 milions d’euros el 2008 ratori (4%). En canvi, la recerca en metabolisme només representa el 2,3% i en dermatologia el 0,7%. Pel que fa a les empreses de tecnologies mèdiques en- questades, que concentren la seva activitat en diagnòstic Com a exemple comparatiu, podem citar les prioritats de in vitro i molecular i dispositius mèdics, les àrees terapèu- la indústria farmacèutica i biotecnològica de Califòrnia (Si- tiques prioritàries són, oncologia, sistema nerviós, derma- licon Valley i Bay Area), que també es concentren en onco- tologia i malalties infeccioses (figura 24). logia i sistema nerviós (amb 282 i 131 productes en fase de desenvolupament, respectivament), seguides per les Aquesta atenció prioritària per l’oncologia i el sistema nerviós malalties infeccioses (115), les inflamatòries i del sistema està alineada amb les tendències del sector (l’Organització immunitari (92) i el sistema cardiovascular i hematològic mundial de la Salut assenyala el càncer com la primera causa (88) (California Biomedical Industry 2009 Report, Califor- de mortalitat mundial en els propers anys) i amb els grans nia Healthcare Institute i PricewaterhouseCoopers, 2009). 91
- 90. Figura 24. Àrees terapèutiques d’empreses de tecnologies mèdiques de la BioRegió 50 INfORmE BIOCAT 2009 40 Nombre d’empreses Sí 30 No a. Oncologia j. Immunologia 20 b. Sistema nerviós k. Pneumologia c. Dermatologia l. Hematologia d. Metabolisme m. Endocrinologia e. Cardiologia n. Cirurgia 10 f. M. Infeccioses o. Traumatologia g. Inflamatori p. Reumatologia h. Gineco urinari q. Altres i. Digestiu 0 a b c d e f g h i j k l m n o p q Àrees terapèutiques fases de l’R+D Figura 25. Empreses que desenvolupen fàrmacs en cadascuna de les fases d’R+D La indústria farmacèutica espanyola va invertir uns 1.000 mi- lions d’euros en R+D el 2008, dels quals la major part es va 50 dedicar a assaigs clínics, 111 milions a recerca de producte acabat, 87 a recerca preclínica i 162 milions d’euros a recerca Nombre d’empreses 40 bàsica. La despesa interna en R+D representa 614 milions 30 d’euros i la subcontractada 396. Catalunya concentra la ma- jor proporció de l’Estat espanyol, amb un 47 ,6% de la despe- 20 sa interna i el 22,5% de la recerca subcontractada (I+D en la 10 Industria Farmacéutica 2008, farmaindustria, 2009). 0 a b c d e f De les empreses catalanes enquestades, només el 56% declara treballar en descobriment i desenvolupament a. Descobriment d. Fase II b. Preclínica e. Fase III de fàrmacs, que es distribueixen segons el gràfic annex c. Fase I f . Mercat (figura 25). Ara bé, entre les empreses que en l’enquesta van marcar l’opció ‘altres’ hi ha 10 companyies que perta- nyen a model de negoci mixt i que no han marcat cap fase d’R+D, cosa que suggereix que són empreses molt joves, que tot just estan posant en marxa la seva plataforma i que S’observa que el nombre d’empreses disminueix a mesu- en el futur voldran desenvolupar producte. ra que avança la cadena de valor des del descobriment fins a arribar a la fase II (figura 26). En el teixit català, moltes Ja s’ha comentat al capítol 1 que només les farmacèutiques empreses fan recerca només en la fase de descobriment. i algunes grans biotecnològiques internacionals es poden Són molt poques les que fan estudis preclínics i són un considerar fIPCO i cobreixen totes les fases de la recerca. nombre testimonial les que han arribat a la recerca clínica, Per tant, resulta interessant analitzar el nombre d’empreses en concret AB-Biotics, Advancell i Archivel farma en fase I, que treballen en cadascuna de les fases de l’R+D (figura 26). i Palau Pharma en fase II. 92
- 91. Figura 26. Empreses que realitzen fases successives del desenvolupament de fàrmacs a ANàLISI EmPRESES a. Només descobriment f. Des de Fase I b. Descobriment i preclínica g. Des de Fase II b c. Descobriment, preclínica i Fase I h. Des de Fase III Fases de desenvolupament de fàrmacs d. Descobriment fins a Fase II i. Només mercat c e. Clínica* j. Tot d * Alguna de les fases (Fase I i/o Fase II i/o Fase III). e f g h i j 0 2 4 6 8 10 12 14 Nombre d’empreses En canvi, les farmacèutiques catalanes abasten tota la ca- majoria d’empreses té un pipeline o portafoli de pro- dena de valor, encara que rarament la fan tota amb un ma- ductes reduït: la meitat en té només 1, el 25% en té teix producte, sinó que combinen processos de licensing entre 1 i 6, i l’altre 25% en té entre 6 i 30. Aquesta in & out per anar nodrint-la i, sovint, la desenvolupen en divisió reflecteix molt bé les diferents etapes de ma- diferents àrees terapèutiques. duresa de les empreses biomèdiques, i reafirma la immaduresa del sector —que ja es posava de mani- finalment, hi ha un conjunt d’empreses que només treballen fest en l’anàlisi de les fases d’R+D i del model de ne- a partir d’una determinada fase clínica, o es dediquen exclu- goci—, ja que la meitat de les companyies té un sol sivament a aquesta activitat. Es tracta de les CRO clíniques o producte o encara cap. Només les farmacèutiques o les grans empreses farmacèutiques multinacionals, que fan les empreses de diagnòstic in vitro tenen més de 6 la major part de la recerca preclínica en el seu país d’origen i productes en desenvolupament. tenen a Catalunya només activitat clínica i comercial. Tecnologies o plataformes tecnològiques Nombre de productes en desenvolupament en utilitzades les diferents fases Les empreses enquestades empren una sèrie d’ei- En aquest primer Informe Biocat no es donen dades detalla- nes tecnològiques pioneres, com són, per ordre de des per empresa del nombre de productes en cadascuna de freqüència d’ús, els bioprocessos (15%), la genòmica les fases d’R+D, sinó que es tracten de manera agregada. (14%), la nanotecnologia i tècniques in silico (9%), les Segons el gràfic adjunt (figura 27), queda palès que la tècniques i processos d’anàlisi de mostres biològiques 93
- 92. Figura 27. Productes per empresa per a cada fase del desenvolupament de fàrmacs 100 INfORmE BIOCAT 2009 Descobriment Preclínica Fase I 75 50 Freqüència relativa d’empreses 25 0 1 4 8 12 16 20 24 28 1 4 8 12 16 20 24 28 1 4 8 12 16 20 24 28 100 Fase II Fase III Mercat 75 50 25 0 1 4 8 12 16 20 24 28 1 4 8 12 16 20 24 28 1 20 40 60 80 100 120 Nombre de productes en desenvolupament anomenades plataformes de serveis biològics o PBS (6%) Patents i models de protecció i, finalment, la cristal·lografia (4%). Pel que fa a la protecció de la propietat intel·lectual, mol- Ara bé, els usos d’aquestes tècniques varien clarament tes de les empreses enquestades s’han mostrat reticents segons els diferents subsectors d’activitats, com s’ob- a donar informació (el 46% va deixar aquest apartat en serva la figura 28. blanc). D’altra banda, les respostes obtingudes són molt dispars, raons per les quals l’anàlisi presentada en aques- Algunes són molt específiques de la biomedicina (biotec- ta secció és essencialment qualitativa. nologia vermella i tecnologies mèdiques), com la proteò- mica, la genòmica i les plataformes de serveis biològics. Del 54% d’empreses que han contestat (figura 29), un En canvi, la cristal·lografia només s’utilitza en la biotecno- 41% afirma utilitzar altres models de protecció que no logia vermella, ja que encara s’aplica quasi exclusivament son patents, com registre de marques, el secret industrial a l’anàlisi de noves entitats químiques (NCE: new chemical o el dipòsit davant notari. El 20% dels entrevistats decla- entities). Les altres tecnologies són més transversals: els ra utilitzar la patent. La mitjana de sol·licituds de patents bioprocessos, propis de la biotecnologia industrial, tenen per empresa és de 5, però la gran majoria d’empreses rellevància per a tots els sectors, així com les tecnologies que utilitzen el sistema de patents en tenen només una in silico i la nanotecnologia. o dues, i només un nombre molt reduït d’empreses —les 94
- 93. Figura 28.Tipus de tecnologia / plataforma tecnològica emprada per les empreses de cada subsector Biotecnologia Vermella Tecnologies Mèdiques 100 100 ANàLISI EmPRESES Nombre d’empreses Nombre d’empreses 80 80 60 60 40 40 20 20 0 0 a b c d e f g a b c d e f g Biotecnologia Blanca Biotecnologia Verda 100 100 Nombre d’empreses Nombre d’empreses 80 80 60 60 40 40 20 20 0 0 a b c d e f g a b c d e f g e. In silico Sí a. Proteòmica b. Genòmica f. Bioprocessos No c. Nanotecnologia g. PSB d. Cristal·lografia biotecnològiques més antigues i les farmacèutiques— té Figura 29. Tipus i nombre de patents per empresa més de 10 sol·licituds. de la BioRegió Segons l’Informe Asebio 2008, 33 de les empreses bio- tecnològiques associades van generar 117 invencions Sol·licituds en tràmit Sol·licituds llicenciades biotecnològiques, principalment en l’àmbit de salut hu- 100 mana. D’aquestes invencions, el 79% són sol·licituds 75 Nombre d’empreses de patents, la qual cosa suposa un increment del 40% 50 respecte al 2007. De les empreses catalanes recollides 25 a l’informe, Grífols és la companyia amb un major nom- 0 Sol·licituds adquirides 1 10 20 30 40 bre de sol·licituds de patents espanyoles presentades 100 (11) i Palau Pharma la companyia amb més sol·licituds 75 europees (7). Per als Estats Units han presentat sol- 50 25 licituds de patents Biokit (6), Palau Pharma (4), Grífols 0 (3) i Oryzon Genomics (2). Un 11% dels entrevistats 1 10 20 30 40 declara tenir patents llicenciades i un 22% ha adquirit drets d’explotació. Nombre de sol·licituds de patents 95
- 94. En general, hi ha la tendència a subcontractar la protecció Figura 30. Relació del pressupost d’R+D i la participació de la propietat intel·lectual a una consultoria externa (56%), en consorcis público-privats al servei d’una universitat o d’un hospital (6%), ja que no- més el 38% de les empreses té un departament propi per a INfORmE BIOCAT 2009 la gestió de la propietat intel·lectual, que un altre cop torna a correspondre majoritàriament a empreses farmacèutiques i 100 Percentatge pressupost R+D grans companyies de tecnologies mèdiques. 80 60 Col·laboracions i consorcis 40 En aquest punt s’avaluen dos tipus de col·laboracions, 20 les realitzades amb altres empreses, i la participació en consorcis público-privats juntament amb universitats, 0 centres tecnològics o instituts de recerca, encara que No Sí com vèiem en l’apartat 7 en parlar de les previsions .2, Participació en consorcis público-privats d’activitat, només un 25% de les empreses considera una prioritat de futur aquest tipus d’aliances. Pel que fa a col·laboracions amb d’altres empreses, un 58% de les enquestades declara tenir algun projecte d’ali- d’Innovació (ACC1Ó), en què ha participat un 12% de les ança empresarial. D’altra banda, el 36% participa en un enquestades; el Cenit (17%) del CDTI (ministerio de Ci- consorci público-privats, amb centres de recerca o hospi- encia e Innovación, mICINN) i, en l’àmbit europeu, els tals (27%), universitats (27%), centres tecnològics (19%) successius programes marc (15% de les empreses cata- o d’altres entitats (5%). lanes participen al 7è Programa marc). Ara bé, quan s’analitza la tipologia dels socis en col- Les empreses que participen en laboracions i consorcis, quasi la meitat de les empreses consorcis destinen el 60% del seu analitzades (49%) treballa amb socis catalans; un 25% pressupost a R+D en front del 20% col·labora dins de l’àmbit estatal, mentre que el 19% ho de les que no hi participen fa amb socis europeus. El 6% té col·laboracions amb en- titats de fora d’Europa, i Estats Units, malgrat la seva im- portància en la recerca i com a mercat, segueix sent un S’observa clarament una relació entre el pressupost des- país al qual no s’apropen pràcticawwment les empreses tinat a R+D i la participació en consorcis público-privats. catalanes, excepte en casos puntuals de farmacèutiques Com es pot observar en els diagrames de caixa (figura 30), o empreses de diagnòstic. la mediana del percentatge del pressupost destinat a R+D és prop del 60% en les empreses que participen en consorcis, en front d’una mediana del 22% en aquelles companyies que no estan en cap consorci. És més, pràcti- cament cap de les empreses que participen en consorcis En resum destina a R+D una quantitat inferior al 20% del seu pres- supost, tal com es desprèn en observar el valor del límit Les empreses catalanes de la mostra es focalitzen inferior del diagrama de caixa corresponent. en oncologia, sistema nerviós, dermatologia, meta- bolisme i cardiologia, principalment. Dins d’aquestes En l’impuls de la creació de consorcis es posa de ma- àrees terapèutiques, la majoria de les empreses tre- nifest la incidència de les polítiques de subvencions de balla sobretot en les fases inicials de descobriment. les administracions públiques, com el programa Nuclis 96
- 95. Poques companyies fan recerca clínica, i pràcticament informàtica, que necessiten una inversió inicial menor i que, només les que treballen totes les fases, i la fan cen- en conseqüència, poden mantenir la titularitat jurídica i de trada en oncologia, sistema cardiovascular, malalties capital sota control dels fundadors. infeccioses i sistema nerviós. El pipeline és en ge- ANàLISI EmPRESES neral de només un o dos productes en fase de de- El capital aliè que s’inverteix en aquest sector prové tant senvolupament i en molt poques empreses supera de fons públics com privats, però en el cas de les empre- els cinc productes. Part d’aquesta recerca es fa en ses enquestades només un 7% declara estar participada col·laboració amb d’altres companyies i en consorcis per la universitat. públic-privats, dels quals s’obté un finançament que impacta positivament en un sensible creixement del Segons l’Informe RedOtri 2008 (RedOTRI Universidades, pressupost d’investigació. majoritàriament, els socis 2008), en tot l’Estat les participacions de les universitats en escollits per a aquestes aliances són propers (cata- empreses són testimonials i se situen per sota del 0,09% lans, estatals i europeus), amb una molt baixa relació de les fons de finançament de la xarxa. Per la seva banda, amb Estats Units. l’Informe RedOtri 2008 (RedOTRI Universidades, 2008) subratlla que encara fa falta molt d’esforç en transferència de tecnologia per afavorir la creació i la participació de les universitats en spin-off. Aquesta col·laboració universitat– empresa, tot i els esforços i iniciatives dels darrers anys, 7 Estructura jurídica .4 encara és molt lluny de la situació que es viu en grans uni- versitats internacionals. Un exemple notori és Harvard, i del capital que des del 2006 participa en 32 empreses start-up que s’han creat partint de tecnologia desenvolupada a la uni- En aquest apartat, s’avaluen les estructures empresarials. versitat mateixa; un altre cas seria el de la Universitat de Es vol obtenir una visió de les formes jurídiques, de les Cambridge, que participa en 68 empreses i que ha rebut ja fonts de finançament, la facturació i els beneficis, i també 1,7 milions de lliures esterlines en concepte de retorns informació sobre el pressupost dedicat a recerca. Amb les per la participació en cinc d’aquestes empreses (Cambrid- dades recollides s’intenta fer una estimació de les previsi- ge Enterprise Annual Review, 1st August 2007 - 31st July ons de creixement del sector. 2008, University of Cambridge, 2009). En el capítol d’inversions privades, l’estudi contempla qua- Estructura jurídica tre tipologies bàsiques de fons: inversions directes d’altres empreses, aportacions d’inversors privats tipus business La majoria de les empreses (59%) té la forma jurídica de angels, el capital risc i la borsa. societat limitada, mentre que un 36% són societats anòni- mes, i un 5% declara altres formes societàries. Percentualment, destaquen les inversions directes d’al- tres empreses (14%), en coherència amb l’elevat nom- La majoria té consell d’administració (76%), i la meitat de bre de col·laboracions establertes entre companyies que les empreses (51%) declara tenir un consell assessor. s’han analitzat en el capítol anterior. Aquesta fórmula de finançament, que es coneix com corporate venture capi- tal, permet estratègies simbiòtiques entre empreses con- Estructura del capital solidades i les noves biotec, estratègies que sovint perse- gueixen resultats tècnics i no només financers, i va en línia Entre les empreses analitzades, el 85% té capital propi, amb la convergència biotec-farma esmentada al capítol 1. entès com a capital aportat pels fundadors o l’accionariat. D’aquestes, un 23% només disposa d’aquest capital pro- En l’àmbit internacional trobem alguns exemples d’aquest pi, cosa que succeeix sobretot en dos tipus d’empresa: en tipus d’acords, tot i que basats en models una mica dife- les de molt recent creació, que encara disposen només rents. Seria el cas de GSK o Astra-Zeneca, que tenen ali- del capital dels fundadors, i en algunes companyies de bio- ances amb diverses biotecnològiques que treballen en fa- 97
- 96. ses inicials de descobriment (Cellzome i Biocompatibles, • Oryzon Genomics. Inversors: Corsabe/Laboratorios respectivament); per la seva banda, Englight Biosciences Ordesa (9 milions d’euros) ha signat acords anomenats pre-competitus (acords per • Era Biotech. Inversors: Highgrowth, BCN empren, col·laborar en les fases primerenques de creació de pla- Uninvest i inversors privats (4,60 milions d’euros) INfORmE BIOCAT 2009 taformes o tecnologies) amb Lilly, J&J, merck&Co i Pfizer; • Archivel Farma. Inversors: fonsinnocat i Archivel Amgen té opcions en diferents companyies (Cytokinetics Technologies (1,7 milions d’euros) i Cephalon), a les quals deixa actuar de manera indepen- • Palau Pharma. Inversor: Najeti Capital (1,7 milions dent; i podem esmentar finalment Pfizer, que negocia so- d’euros) bre la propietat intel·lectual en fases molt inicials (Beyond • Neurotec Pharma. Inversors: privats i fons d’admi- Borders, Ernst & Young, 2009). nistracions (CDTI i ACC1Ó) (1,1 milions d’euros) • Aleria Biodevices. Inversors: Caixa Capital Llavor i Alguns exemples a Catalunya de l’interès creixent de les administracions (1 milió d’euros) farmacèutiques pel món biotecnològic són la participació • AB-Biotics. Inversors: business angels (1 milió d’euros) de ferrer Grupo a Oryzon Genomics i Gendiag; o la partici- • Activery. Inversors: Sodena (0,75 milions d’euros) pació del 8% de la societat patrimonial Plafin de la família • Agrasys. Inversors: Uninvest (0,36 milions d’euros) Gallardo (propietària d’Almirall) a la suïssa Lonza. Grífols • Neurosciences Technologies. Inversors: socis (0,13 s’ha sumat també a la tendència i actualment té un 1,5% milions d’euros) de la biotecnològica belga Cardio 3 Biosciences, especia- • Advancell. Inversors: Talde (quantitat no disponible) litzada en el desenvolupament de tractaments per pato- logies cardiovasculars i també participada per a la Clínica D’algunes altres empreses catalanes s’especifica que han mayo de Rochester (EUA). rebut fons procedents majoritàriament del CDTI però no es detallen quantitats. Pel que fa al capital risc, un 10% d’empreses decla- ra tenir capital risc de la primera ronda (entre 1,5 fins Només un 9% d’empreses declara tenir finançament pri- 4 milions d’euros), mentre un 5% declara tenir capital vat procedent de business angels i un 5% indica que té provinent de segona ronda de finançament (4 i 10 mili- altres fons privats diversos. Recentment, la Generalitat ons d’euros a ronda 2A). Aquest discret 15% d’empreses de Catalunya ha anunciat que estimularà les inversions participades per capital risc en el conjunt de la mostra és privades en empreses noves i emprenedores tot incloent un clar indicador de la reduïda presència en el sector de diversos incentius en forma de llei de mesures fiscals que capital professional aliè a l’empresa, una carència que és acompanyaran els pròxims pressupostos. Així, les inversi- alhora causa i efecte del baix nombre d’entitats de capi- ons en aquest tipus d’empresa que es realitzin durant el tal risc que actuen a Catalunya —que ja s’ha identificat 2010 permetran realitzar una deducció de fins al 20% en la anteriorment com una de les grans febleses del sector quota autonòmica de l’IRPf Les inversions desgravables . i molt indicativa de la seva immaduresa. Les causes de podran fer-se mitjançant la compra d’accions d’empre- la poca participació de capital risc a les biotecnològiques ses innovadores que cotitzen al mercat alternatiu borsari catalanes són múltiples i no és objecte d’aquest informe (mAB), fins a un màxim de 10.000 euros. L ’altra opció són fer-ne una anàlisi extensiva. Cal subratllar, però, que la les inversions directes en empreses noves, amb una anti- biotecnologia només representa el 12% de les inversi- guitat màxima de tres anys. ons de capital risc a l’Estat (webcapitalriesgo, novembre 2009) i que la crisi econòmica global ha determinat un en- La presència en el mercat de valors de les empreses en- torn poc favorable, amb una caiguda, el 2008, del 20% en questades es redueix a un 6% de la mostra, que corres- inversions de capital risc a tot Europa (Beyond Borders, pon principalment a les farmacèutiques multinacionals Ernst & Young, 2009). enquestades ja que les úniques companyies catalanes del sector que cotitzen en borsa són Almirall i Grup Grífols. Tot i les limitacions assenyalades, durant 2008, algunes empreses catalanes van obtenir finançament de diversos Per les seves reduïdes dimensions, la majoria d’empreses fons de capital risc i altres fons privats. Segons l’Informe biotecnològiques tenen dificultats per recórrer al mercat Asebio 2008, algunes d’aquestes empreses van ser: borsari convencional com a font de finançament. L ’apari- 98
- 97. ció del mAB, creat específicament per permetre la sorti- clara tenir capital risc de 2a ronda, totes les companyi- da al mercat d’empreses de reduïda capitalització, com es que han declarat tenir més d’aquest pressupost són les considerades de tipus A, és a dir, que tenen entre 9 i quasi únicament les grans empreses. 50 treballadors i un volum de negoci o balanç superior a ANàLISI EmPRESES 10 milions d’euros, ha estat un revolsiu en d’altres entorns Si s’examina l’estructura de capital de l’empresa en fun- (AIm a Londres; Alternext a Paris). Tanmateix, l’estudi pu- ció de l’any de fundació, es troba que entre el 40% (any blicat per CataloniaBio el 2007 i cofinançat per Biocat i el 2000) i 50% (any 2001) de les empreses nascudes abans Departament d’Economia i finances, La Borsa i els seus del 2002 disposa de més de dos milions d’euros, tot i que mercats alternatius com a dinamitzadors del sector biotec- també es troben en aquest rang algunes empreses joves nològic, assenyala diverses limitacions perquè les empre- aparegudes el 2006 (25%) o el 2007 (10%). ses puguin recórrer al mAB com a font de finançament, al- hora que proposa mesures per superar les dificultats, entre Una de les dades que sobresurt d’aquesta anàlisi de ca- elles la deducció fiscal per inversions fetes al mAB. pital respecte a l’any de fundació de l’empresa és que el 30% les empreses més joves, fundades el 2007 i Amb independència d’on provingui el capital de què dis- 2008, té un capital inferior a 10.000 euros, per la qual posen, s’observa una concentració d’un major nombre cosa presumiblement o tot just s’acaben de crear o, tot d’empreses en tres pics concrets (figura 31). i haver-se constituït jurídicament fa dos anys, encara no han començat realment la seva activitat. Un altre 25% • menys de 10.000 euros (15%), es pot aventurar que corres- d’aquestes empreses joves té un capital que oscil·la en- pon a un grup d’empreses joves amb capital fundacional. tre els 200.000 i els 500.000 euros, que es correspon • Entre 200.000 i 500.000 euros, on s’agrupen empreses generalment a aportacions de capital llavor. Si es com- que han accedit a capital llavor. para amb d’altres mercats més madurs europeus o, es- • més de 2 milions d’euros, que correspon a les empreses pecialment, amb el nord-americà, es veu que el cicle de de la BioRegió grans i consolidades o a les poques que capitalització de les nostres empreses biotecnològiques han accedit a capital risc. és molt més lent, ja que en dos anys les companyies internacionals solen disposar d’esquemes i fons de fi- En no segmentar rangs superiors als 2 milions d’euros nançament molt més amplis. a l’enquesta, i atès que només un 5% d’empreses de- En relació amb això, un 17% de les empreses ha declarat haver rebut subvencions de capital llavor, un 18% de capi- tal gènesis provinents de l’Administració catalana i un 22% dels ajuts Neotec del Centro de Desarrollo Tecnológico In- Figura 31. Rangs de capital de les empreses dustrial (CDTI, mICINN). de la BioRegió 25 facturació Nombre d’empreses 20 15 En aquesta variable el grup majoritari d’empreses (25%) manifesta facturar per sota dels 200.000 euros anuals 10 (figura 32). Aquests rangs de facturació es corresponen 5 amb empreses tot just constituïdes amb independència 0 a b c d e f g h i del seu model de negoci o amb aquelles empreses que Capital (€) tenen model de negoci basat en producte. a. < 10.000 f. 500.000-1.000.000 En el rang de 200.000–500.000 euros, on trobem el 10% b. 10.000-50.000 g. 1.000.000-2.000.000 c. 50.000-100.000 h. > 2.000.000 d’empreses enquestades, es concentren companyies cre- d. 100.000-200.000 i. Ns/Nc ades a partir del 2000, que són majoritàriament de model e. 200.000-500.000 mixt. Un altre 10% de les empreses factura per sobre dels 99
- 98. Figura 32. Rangs de facturació de les empreses Figura 33. Models de negoci i beneficis de les empreses de la BioRegió de biotecnologia vermella de la BioRegió INfORmE BIOCAT 2009 25 20 20 Nombre d’empreses Nombre d’empreses 15 15 10 10 5 5 0 0 a b c d e f g h i j a b c d e f g Facturació (€) Beneficis (€) a. <0 e. 1.000.000-3.000.000 b. <25.000 f. 3.000.000-10.000.000 c. 25.000-100.000 g. >10.000.000 a. 0-200.000 f. 5.000.000-10.000.000 d. 100.000-1.000.000 b. 200.000-500.000 g. > 10.000.000 c. 500.000-1.000.000 h. > 50.000.000 d. 1.000.000-2.000.000 i. > 100.000.000 Empresa basada en producte Empresa basada en model mixt e. 2.000.000-5.000.000 j. Ns/Nc Empresa de plataforma tecnològica Ns/Nc 10 milions d’euros, la majoria de les quals van ser creades Quan s’analitza la informació sobre beneficis de les em- en els anys 80 o amb anterioritat. Cal consignar aquí que un preses de biotecnologia vermella conjuntament amb les 11% de les empreses no va donar cap informació sobre la dades sobre el model de negoci (figura 33), s’aprecia que seva facturació. una gran part de les empreses basades en model mixt, les que tenen plataformes per vendre serveis, no té be- neficis, la qual cosa indica que la majoria d’empreses de El 35% de els empreses de la BioRegió la mostra avaluada són companyies molt joves que factu- facturen menys de 500.000€ l’any ren però que encara no generen beneficis. i un 30% no tenen beneficis En els rangs que van de 25.000 fins a un milió d’euros, hi ha sobretot empreses basades en tecnologia —que tenen un temps d’arribada al mercat més curt que les Beneficis basades en producte— i una representació important d’empreses amb model mixt. Les empreses basades Un 30% de les empreses del sector, la major part dedica- en producte (bàsicament farmacèutiques i algunes des a la biotecnologia vermella, no tenen beneficis i s’han companyies de diagnòstic in vitro) tenen un pes impor- creat en els darrers 10 anys, cosa que resulta coherent tant, tot i ser poques en nombre, en els rangs a partir amb el model de negoci que impera en el sector. de 3 milions d’euros. 100
- 99. Figura 34. Percentatge de pressupost total de les empreses Figura 35. Model de negoci i percentatge de pressupost dedicat a l’R+D d’R+D ANàLISI EmPRESES 16 100 14 Percentatge pressupost R+D 80 12 10 Freqüència 60 8 6 40 4 2 20 0 0 20 40 60 80 100 0 a b c Percentatge pressupost R+D Model Negoci a. Empresa basada en producte c. Empresa basada en model mixt b. Empresa de plataforma tecnològica d. Ns / Nc Pressupost d’R+D major. Veiem com, segons dades de les respectives pàgi- nes webs i de fonts periodístiques, Almirall fa una inversió Un 84% de les empreses enquestades manifesta pressupost en R+D del 15,4% de les seves vendes, mentre que Es- per a la recerca i el desenvolupament, fet coherent amb les ne- teve inverteix entre el 10% i el 12% de les seves vendes cessitats d’un sector que es basa en els resultats de la investi- en la recerca de medicaments i ferrer Grupo va invertir el gació. En aquesta variable es parla sempre del percentatge del 2008 un 14% de la facturació en R+D. pressupost total de l’empresa que es dedica a R+D. En l’apartat 10.7 s’aprofundeix en l’anàlisi del pressupost L’anàlisi mostra un model polaritzat en dos extrems en R+D posant-lo en relació amb factors com el tipus d’or- (figura 34). En una banda, hi ha empreses que arriben a ganització i la seva antiguitat. dedicar fins al 80-100% del pressupost total a R+D, mo- del típic de petites companyies que inicien el seu projecte L’estudi del pressupost d’R+D en aquest capítol es tanca amb amb poca estructura i quasi sense despeses no relaciona- la revisió de la seva relació amb el model de negoci de l’empre- des amb la recerca. A l’altre costat, s’hi troben empreses sa. En el diagrama de caixa annex (figura 35) es posa de mani- que inverteixen en R+D al voltant d’un 10% del seu pres- fest que les empreses amb model mixt poden dedicar una ma- supost, esquema que correspon a les grans companyies, jor inversió a R+D (la mediana és d’un 50% del pressupost), en les quals el departament de màrqueting, la xarxa de que va tant a desenvolupar la tecnologia de la plataforma com vendes, i les àrees de desenvolupament del negoci atra- futurs productes, depenent del grau de maduresa de l’empre- uen pressuposts considerables, orientats a la comercialit- sa. En l’altre extrem, les empreses basades en tecnologia o zació. En aquest context, l’impacte del pressupost d’R+D plataforma tecnològica són les que presenten menors inver- es dilueix, encara que la inversió en xifres absolutes sigui sions en R+D (la mediana és del 15%). finalment, les empre- 101
- 100. ses basades en producte presenten una mediana d’inversió en Figura 36. Expectatives d’increment de facturació R+D del 25%, encara que és el model amb més desviació de de les empreses dades, ja que la inversió varia entre el 10% i el 80%, segons la maduresa de l’empresa. Aquestes dades són coherents amb INfORmE BIOCAT 2009 els requeriments de cada tipus de model de negoci, que tenen 200 Increment facturació esperat (%) temps d’arribada al mercat, necessitats d’inversions en R+D i retorns econòmics clarament diferenciats. 150 Previsions de creixement 100 S’ha demanat a les empreses una estimació de l’incre- 50 ment de facturació i si preveuen fer ampliació de capital o posar en marxa altres estratègies de creixement. 0 La majoria de les empreses (70%) espera incrementar la a b c d e f g h i facturació, mentre que un 20% no preveu incrementar-la i Facturació actual (€) el 10% no s’atreveix a fer cap previsió. Altre cop, sorprèn que les expectatives d’increment de facturació no varien a. 0 - 200.000 f. 5.000.000 - 10.000.000 gaire entre els diferents models de negoci, quan es podria b. 200.000 - 500.000 g. > 10.000.000 c. 500.000 - 1.000.000 h. > 50.000.000 esperar que les empreses joves de model mixt tinguessin d. 1.000.000 - 2.000.000 i. > 100.000.000 unes previsions més positives respecte a les empreses e. 2.000.000 - 5.000.000 amb els altres models de negoci. Quan es creua el rang de facturació amb les expectatives d’in- crement (figura 36), s’observa que el 100% de les empreses ses que sí té previst ampliar capital ho farà recorrent de amb rangs entre 5 i 10 milions d’euros tenen previst augmen- manera equitativa al capital risc, a les aportacions d’inver- tar la seva facturació (la mediana de l’expectativa d’increment sors públics, a les aportacions d’inversors privats i a apor- està en el 10%, tot i que algunes empreses esperen que el tacions de l‘actual accionariat. Cap empresa fa referència seu augment de facturació sigui de fins a un 58%). En con- a la possibilitat d’una sortida a borsa. trast, només espera augmentar els seus ingressos el 60% de les empreses amb una facturació de dos milions d’euros finalment, el 26% de les empreses opta per altres estratè- i el 50% de les que facturen més de 10 milions; i aquestes gies de creixement, com són la fusió amb altres empreses últimes esperen augmentar la facturació només en un 6% de (7%), l’adquisició (11%) i, fins i tot, la creació d’una nova em- mitjana. Atès que en nombres absoluts la mostra d’empreses presa (10%), que és una opció que es plantegen sobretot les és reduïda, els resultats s’han de prendre amb precaució. empreses més antigues, creades abans del 2000. La majoria d’empreses se situa, però, en els rangs menors (per sota dels 200.000 euros), on el 70% de companyies té expectatives d’increment de facturació, però amb una dis- persió total de previsions de creixement. Les expectatives En resum més positives les tenen les empreses situades en el rang de facturació de 500.000–1.000.000 d’euros, on algunes em- La tipologia de les empreses de la BioRegió en- preses declaren previsions de creixement de fins al 150%. questades és, la d’una societat limitada quant a estructura jurídica, amb participació de capital aliè Pel que fa a les expectatives de creixement de capital, el provinent majoritàriament d’altres empreses, i amb 62% de les empreses enquestades no preveu cap ampli- una escassa inversió de capital risc. De tota mane- ació i el 9% no en dóna cap informació. El 28% d’empre- ra, més de la meitat assenyala que no té prevista 102
- 101. Figura 37. Rangs de nombre de treballadors de cap ampliació de capital durant l’any vinent, cap es les empreses planteja la sortida a borsa, i poques preveuen futu- res fusions o adquisicions d’altres companyies. Una 25 ANàLISI EmPRESES quarta part de les empreses —majoritàriament les que es dediquen a desenvolupament de producte— 20 factura menys de 200.000 euros a l’any, i prop d’un Nombre d’empreses terç —quasi totes del subsector de biotecnologia vermella— no té beneficis. Quant a expectatives de 15 futur, la majoria de les empreses té previst augmen- tar facturació, però només un quart opta per altres 10 estratègies de creixement. 5 0 1 2-5 5-10 10-20 20-30 30-50 50-100 >100 Ns/Nc Nombre de treballadors 7 Capital humà .5 En aquest apartat s’avalua el nombre i la qualificació en re- Per poder avaluar el nombre de treballadors dedicats a R+D lació amb l’activitat d’R+D, així com l’estructura directiva de en relació a la plantilla total, s’ha establert una ràtio amb l’empresa i l’evolució del fundador en l’estructura de l’em- base 1 que permet mesurar el pes del personal dedicat presa. També s’analitza si les empreses tenen plans de for- a la recerca dins de cada rang de treballadors (figura 38). mació interna i plans de carrera per al seu equip. Nombre de treballadors Figura 38. Proporció de treballadors en R+D sobre el total de treballadors El nombre de treballadors no s’ha recollit en xifres ab- solutes, sinó per rangs, la qual cosa condiciona els di- 40 ferents càlculs comparatius, que, en alguns gràfics, es fa per ràtios i no per percentatges. El nombre de res- postes rebudes en aquesta secció de l’enquesta és de 30 Nombre d’empreses quasi el 100%. Les petites empreses, amb menys de 50 treballadors, 20 representen més del 70% de la mostra (figura 37). Les empreses mitjanes, que tenen entre 50 i 100 treballadors, 10 són només 6 empreses del total. Hi ha un pic amb 26 em- preses amb més de 100 treballadors, de les quals el 75% té més de 30 anys d’existència. El 60% es poden classifi- 0 car com a microempreses, ja que tenen menys de 10 tre- < 0,1 0,1-0,5 0,5-0,95 > 0,95 Ns/Nc balladors. D’aquest grup, la meitat de companyies tenen Proporció de treballadors d’R+D sobre menys de cinc persones contractades i en la seva majoria el total de treballadors van fundar-se després de l’any 2000, la qual cosa denota altre cop la joventut i immaduresa del sector. > 100 20 - 100 5 - 20 <5 Ns/Nc 103
- 102. Així es constata que les empreses amb menys de cinc marie Curie (UE), probablement perquè el teixit empresarial treballadors, tenen una ràtio de 0,95 sobre 1 en personal català és desconegut per als estudiants europeus. dedicat a recerca, és a dir, que dediquen quasi la totalitat del seus empleats a activitats d‘R+D. En l’altre extrem, la Pel que fa als plans de formació interna, aproximadament INfORmE BIOCAT 2009 majoria de companyies amb més de 100 treballadors pre- la meitat de les empreses (50%) declara tenir-ne, princi- senten una ràtio de 0,5 sobre 1 en treballadors dedicats palment centrats en temes de biotecnologia vermella, a R+D. La major variabilitat la presenten les companyies mentre que un 20% d’empreses no en té i un 30% no en d’entre 20 i 100 treballadors, que es mouen en ràtios que dóna cap informació. van del 0,5 al 0,95 en treballadors destinats a R+D. Els plans de carrera es contemplen en el 44% de les em- preses, generalment en les companyies multinacionals i formació dels treballadors alguna petita empresa, mentre que el 23% no en té i un 33% no respon. Aquestes empreses, basades en coneixement, incorpo- ren, com era d’esperar, un nombre molt elevat de titulats superiors de segon cicle (88%), amb màsters i mBA com- Direcció de l’empresa plementaris (55%) (figura 39). També és destacable l’ele- vat nombre de doctorats o titulats de tercer cicle (83%), El 87% de les empreses enquestades declara tenir direc- que difícilment es pot trobar en empreses que no es dedi- tor general, que en un 38% dels casos ve del món de les ci- quin intensivament a la recerca. ències de la vida i en un altre 38% procedeix de l’àmbit de la gestió i l’administració d’empreses. Un 30% d’aquests De totes les empreses que fan R+D, el 48% ha demanat directius té titulació múltiple, un 26% ve d’enginyeries o subvencions del Programa Torres Quevedo (mICINN) per a química i la resta d’altres formacions. contractar doctors i tecnòlegs, un 16% ha sol·licitat beques Beatriu de Pinós (AGAUR) i només un 0,01% de les em- El 85% de les empreses enquestades té un director cien- preses té estudiants procedents del programa de beques tífic i el 54% té president, que en alguns casos és també el director general o CEO. El 65% de les companyies té un director financer, i les que no el tenen són totes em- preses amb any de fundació posterior al 1998 i la majoria tenen menys de 20 treballadors. Només un 56% té direc- Figura 39. Nivell formatiu dels treballadors tor comercial, tot i que la fase comercial és la segona acti- vitat principal de les empreses; en les empreses creades 100 després del 2000, només el 40% incorpora aquesta figura del director comercial, en funció del grau de desenvolupa- 80 ment del negoci, ja que en les grans empreses aquestes funcions solen estar separades. Freqüència 60 40 I el fundador? 20 El fundador de l’empresa té normalment un paper impor- tant en la gestió, ja que en el 62% dels casos segueix ocu- 0 pant la posició de CEO o director general. Aquest és el cas a b c d e f en 46 de les empreses de la mostra, fundades totes des- Nivell formatiu prés de l’any 2000, i en 7 empreses amb més de 30 anys. a. Doctors d. Diplomats / C.G. Formació Mitjana b. Llicenciats e. Becaris Només en una minoria de casos el fundador ha deixat la c. MBA Màsters f. Formació Bàsica gestió gerencial per ocupar altres posicions, preferent- 104
- 103. ment de direcció científico-tècnica (35%), tal com es de- 7 Entorn de .6 dueix del gràfic adjunt (figura 40). Un 6,5% es queda al consell d’administració. desenvolupament ANàLISI EmPRESES De les empreses enquestades, un 42% desenvolupa la seva activitat en un parc científic/tecnològic i un 39% es localitza en un complex industrial (figura 41). Hi ha una re- Figura 40. Posicions del fundador de l’empresa lació entre l’entorn d’origen i l’entorn de desenvolupament de l’activitat: el 59% de les empreses d’origen industrial es queda en un complex industrial–empresarial, mentre que el 35,2% 13,0% 90% de les empreses originades en entorns d’investigació es queda en un parc científic/tecnològic o en una incubado- ra, la qual cosa podria reflectir també una certa diferència de cultura i de mentalitat del personal, per un costat, i les 64,8% 87,0% necessitats de serveis de recerca intensiva, per l’altre. Director Científico-tècnica Director Financer La majoria de les empreses (59%) lloga les seves instal- lacions, mentre que el 37% té laboratoris o plantes de pro- pietat. La majoria de les que tenen instal·lacions en propi- 8,3% 8,3% etat són empreses grans, el 59% té més de 100 treballa- dors i el 41% prové d’una empresa farmacèutica. Així i tot, un 71% usa també instal·lacions externes, de les quals un 91,7% 91,7% 52% són serveis científics i tecnològics i un 17% té neces- sitat d’usar grans equipaments (large infrastructures). Director Comercial President Sí No Figura 41. Entorn de desenvolupament de l’activitat de les empreses 2% 8% En resum 9% 39% Les companyies de la BioRegió són majoritàriament 4% microempreses i petites empreses, amb tot o quasi tot l’equip humà dedicat a l’R+D. Aquesta concen- tració del personal en tasques de recerca disminueix proporcionalment en funció del nombre de treballa- dors i de l’antiguitat de la companyia. Com a empre- 4% 42% ses del coneixement que són les empreses d’aquest sector, el seu personal és altament qualificat, amb un elevat nombre de doctors i llicenciats. El fundador Parc científic/tecnològic ocupa majoritàriament la posició de CEO o director Universitat Hospital general i en pocs casos passa a altres posicions, pre- Complex industrial–empresarial Incubadora ferentment a la direcció científico-tècnica. Altres Ns/Nc 105
- 104. Pel que fa a l’ocupació d’espai, hi ha un 31% d’empreses 7 Tendències observades .7 que disposa d’instal·lacions de menys de 100 m2, prin- cipalment a bioincubadores (17 empreses amb menys En aquest últim apartat de l’anàlisi de les empreses de la de 5 treballadors i 5 amb menys de 20, totes fundades a BioRegió s’ha volgut interrelacionar diversos vectors revisats INfORmE BIOCAT 2009 l’última dècada). Un altre 31%, compost per empreses anteriorment de manera individualitzada per tal de disposar diverses, generalment amb 20, però amb alguna de 100, d’una visió de conjunt del sector empresarial biotecnològic, i majoritàriament creades també en la darrera dècada, biomèdic i de tecnologies mèdiques. Aquest tipus d’anàlisi ocupa espais de fins a 500 m2. El tercer segment (31%) o mapes del sector es pretén ampliar en edicions futures de ocupa espais de superfície superior als 1.000 m2 (empre- l’Informe Biocat. L’objectiu és generar indicadors que perme- ses d‘entre 20 i 100 treballadors) i queda un petit grup tin diferenciar les tipologies d’empreses que conformen la d’empreses amb més de 100 treballadors, que ocupen BioRegió i les característiques pròpies de cada tipus. espais de més de 10.000m2 i creades als anys 80 o en èpoques anteriors. El primer d’aquests gràfics relaciona l’any de fundació amb l’origen (d’on prové) l’entitat i el seu pressupost d’R+D (fi- Un 36% d’empreses declara no saber quines necessitats gura 42). Es demostra com fins als anys 80, el sector esta- d’espai tindrà en els propers dos anys, un 16% preveu ne- va integrat quasi exclusivament per empreses farmacèuti- cessitar uns 200 m2 i un altre 16% preveu ocupar espais ques, i com la major part dels agents s’incorporen a partir d’entre 1.000 i 5.000m2. de l’any 2000. El gràfic posa en evidència que, com s’ha dit anteriorment, les farmacèutiques (concentrades majorità- riament dins l’el·lipse vermell) destinen menys d’un 20% del seu pressupost a l’R+D, un percentatge sensiblement Figura 42. Relació entre l’any de fundació, l’origen En resum i el pressupost d’R+D de l’empresa Hi ha una tendència de les empreses a quedar-se en un entorn relacionat amb el seu àmbit d’origen: 2010 un complex industrial, si sorgeixen d’una altra em- presa, i un parc científic/tecnològic o una incubadora, 2000 si neixen en un entorn acadèmic. Els espais ocupats 1990 són preferentment de lloguer en les empreses més Any Fundació recents, i hi ha tres grans grups d’empreses consi- 1980 derant la superfície de treball que ocupen (menor de 1970 100m2; fins a 1.000m2 i superior a 1.000m2), la qual està condicionada pel nombre de treballadors. La ma- 1960 joria fa també un ús intensiu d’instal·lacions científic– 1950 tècniques externes. 1940 1930 0 20 40 60 80 100 Percentatge pressupost R+D Origen Altres Empresa d’altres sectors Empresa farmacèutica Centre Recerca Empresa Biotec Hospital / Institut Recerca Centre Tecnològic Empresa tecnologies Parc científic o tecnològic mèdiques Universitat 106
- 105. menor (tot i que sovint en xifres absolutes) al que destinen finalment, si es relacionen el pressupost destinat a a investigació les empreses provinents de parcs científics R+D, la proporció de doctors i les dades de facturació i universitats, principalment biotecnològiques i de tecno- (figura 44), s’observa una concentració d’empreses logies mèdiques (concentrades majoritàriament dins l’el·- amb elevada facturació (més de 10 milions d’euros i, ANàLISI EmPRESES lipse verd), més joves i intensives en recerca. en algun cas, més de 100 milions) que es correspo- nen amb percentatges de pressupost per a recerca També s’ha relacionat l’any de fundació amb el pressu- baixos i una menor proporció de doctors. D’altra ban- post i les fases d’R+D que fan les empreses (figura 43). da, s’observa l’existència d’un grup d’empreses de S’observa que les empreses que només fan descobri- baixa facturació (entre 0 i 200.000 euros) que està ment, o descobriment i preclínica, es troben a la part de dispers en els valors més alts dels percentatges de dalt de la gràfica: són joves i amb un percentatge relatiu pressupost destinats a recerca (en general, més d’R+D superior al 60%, que es correspon clarament amb del 50% del pressupost total) i una composició de la definició d’empreses biotecnològiques suggerit per la plantilla amb elevada proporció de doctors. Altre Bioworld International i comentat al capítol 1 (empreses cop, la diferenciació de les empreses biotecnològi- petites, dinàmiques i intensives en recerca). Altre cop les ques per estratègia científica i cultural respecte a les fIPCO són les més antigues i les que, en proporció –però farmacèutiques es reafirma entre el sector industrial no en nombres absoluts–, inverteixen menys en recerca. de la BioRegió de Catalunya. Figura 43. Relació entre l’any de fundació, el pressupost Figura 44. Relació de doctors, pressupost en R+D i les fases d’R+D en empreses de desenvolupa- i capital ment de fàrmacs 2010 100 Percentatge de pressupost R+D 2000 80 1990 Any Fundació 60 1980 1970 40 1960 20 1950 1940 0 0 20 40 60 80 100 0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 Pressupost R+D Proporció Doctors Cadena Pipeline Rangs de capital < 500.000 Nomes descobriment Fins Fase II Des de Fase II Tota la 500.000-5.000.000 Desc+preclínic Clínica Des de Fase III cadena de > 5.000.000 Desc+Preclínic+Fase I Des de Fase I Només Mercat valor 107
- 106. En resum Aquesta anàlisi de les empreses proporciona una foto- inicial públic o a subvencions, però poc a capital risc i INfORmE BIOCAT 2009 grafia del que és el sector biotecnològic a Catalunya: moltes utilitzen un model mixt de negoci, combinant un conjunt d’empreses joves i intensives en recerca, producte amb plataforma tecnològica. Hi ha una gran encara amb molt poc capital però amb expectatives proporció d’empreses dedicades a la biomedicina, amb de facturació creixents, que es diferencia d’empreses una presència molt menor de la biotecnologia industrial més consolidades com les farmacèutiques, tant cientí- (blanca) o de la verda. Dins la biomedicina, són àrees te- ficament com culturalment. La majoria prové d’un en- rapèutiques prioritàries l’oncologia, el sistema nerviós, torn empresarial o universitari, algunes d’hospitals i es la dermatologia, les malalties metabòliques i el sistema mantenen en entorns afins. A més, aquestes empreses, cardiovascular, variant una mica la proporció segons la immadures encara, tenen majoritàriament el fundador fase d’R+D o de mercat que s’analitzi, però globalment en posicions de direcció general, accedeixen a capital congruent amb les prioritats internacionals. 108
- 107. 8. Anàlisi dels centres ANÀLISI CENTRES RECERCA de recerca E l sistema de recerca pública en els àmbits de la De manera complementària, també s’ha incorporat la infor- biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mè- mació dels Centres Tecnològics inclosos a la recentment diques a Catalunya és complex i d’ampli abast. El creada xarxa TECNIO d’ACC1Ó. Aquests centres, creats a configuren un important nombre de centres, hospitals, partir de la demanda empresarial com a suport tecnològic universitats i entitats de recerca amb nombroses interre- per facilitar la transferència tecnològica entre la universitat lacions. El seu anàlisi global requereix un estudi exhaustiu i l’empresa, desenvolupen un paper rellevant en el sistema i rigorós. En aquest primer informe i tal com s’ha avançat com a agents d’innovació a partir dels projectes de recerca en el capítol 5, Biocat ha avaluat els centres de recerca i desenvolupats. De nou, s’ha convidat a participar els que unes primeres dades dels grups de recerca. Així, les consi- tenen activitat en els àmbits d’interès d’aquest informe. deracions que s’extreuen en aquest capítol sobre les àrees En concret, hi han participat 6 centres tecnològics, 4 d’ells de recerca i els sectors d’activitat s’han de matisar tenint considerats centres tecnològics avançats. en compte que els centres de recerca representen només una part de la recerca pública a Catalunya. S’han inclòs unes primeres dades agregades dels grups de recerca cedides per l’ gència de gestió d’Ajuts Universitaris A Les dades per dur a terme l’anàlisi d’aquest capítol s’han i de Recerca (AGAUR) i també s’han integrat dades de la obtingut a partir de diverses fonts, d’una banda, l’enques- població acadèmica cedides pel Comissionat per a Universi- ta enviada als responsables del conjunt de centres de la tats i Recerca, a fi d’anar construint la imatge global de la re- BioRegió. També s’ha obtingut informació del Directori cerca en els àmbits de la biotecnologia, la biomedicina i les Biocat i algunes dades han estat cedides per entitats de tecnologies mèdiques. En aquest primer informe no s’han l’Administració catalana. S’especifica en cada cas la seva inclòs centres que tenen com a titulars entitats diferents de procedència. les esmentades, com ara els centres dels que són titulars diverses universitats. Així mateix, universitats i hospitals no Sota aquest paraigües de centres de recerca, s’han recollit estan representats en la mostra enquestada, excepte pels entitats de titularitat majoritàriament pública que formen IRH esmentats anteriorment. part del Sistema Català de Ciència i Tecnologia: centres de recerca del CERCA, centres de recerca del CSIC i insti- Per tal de poder comparar les dades sobre centres amb tuts de recerca hospitalaris, segons les dades del Comissi- l’anàlisi d’empreses del capítol anterior, hem emprat aquí onat per a Universitats i Recerca (febrer 2009): també la divisió de subsectors pels colors de la biotecnologia —biotecnologia vermella, verda i blanca, i tecnologies mèdi- • 38 centres de recerca inclosos en el programa CER- ques—, (veure pàgina XX) tenint en compte l’àmbit d’aplica- CA, participats per la Generalitat, 20 dels quals tenen ció del coneixement i la investigació desenvolupada per les activitat en els àmbits d’interès de l’Informe Biocat i, entitats estudiades. Aquesta homogeneïtzació permetrà fer d’aquests, 19 han respost l’enquesta. una anàlisi comparativa més potent dels àmbits en els que la • 11 instituts de recerca hospitalaris (IRH) participats per recerca incideix en futures edicions de l’Informe Biocat. la Generalitat, 6 dels quals han contestat l’enquesta. • 24 centres de recerca del CSIC, 11 dels quals tenen ac- La participació en l’enquesta ha estat del 83%, han contes- tivitat en els àmbits d’interès esmentats i, d’aquests, tat 40 centres dels 48 convidats a participar (veure relació 9 han participat en l’informe. de centres participats a l’apartat de bibliografia i taules). 109
- 108. 8.1. Visió general En aquest apartat es fa una anàlisi del pes específic dels del CSIC, el 15% són IRH, i el 15% restant correspon als tipus de centre de recerca que s’han inclòs a l’enquesta, centres tecnològics (figura 45). INfORmE BIOCAT 2009 els subsectors en els quals realitzen les seves activitats, la seva distribució en el territori i l’antiguitat. La rellevància dels centres de recerca com a integrants clau dels clústers biomèdics en l’àmbit internacional De nou, s’ha de tenir en compte que molts dels centres re- és clara. Així, i recordant el que s’ha comentat en el alitzen activitats a més d’un sector, per la qual cosa s’obté capítol 6, a Cambridge (Regne Unit) hi ha 30 centres multiresposta en moltes de les variables analitzades. de recerca; a Alemanya, al BioTOP de Berlín hi ha 20 centres i a la Biotech Region münchen es troben Analitzant el pes específic dels centres de recerca inclosos tres instituts max Planck i un centre de recerca sobre en la mostra d’aquest informe, es constata que el 47 ,5% medi ambient i salut; a frança, al GIP Genopole hi ha 22 són centres del CERCA, el 22,5% són centres de recerca centres de recerca. Figura 45: Distribució geogràfica per tipus de centre Girona Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l’Heura Manresa Cerdanyola del Vallès Terrassa Mataró Badalona Hospitalet de Llobregat Castelldefels Reus Tarragona 1 2 3 C-Tecnològic CR-CERCA Barcelona CR-CSIC Institut Recerca 110
- 109. Subsectors d’activitat Els centres de recerca de la mostra avaluada realitzen Figura 46. Subsectors d’activitat dels centres de recerca ANÀLISI CENTRES RECERCA majoritàriament investigació en biomedicina —que des- prés tindrà la seva principal aplicació en els àmbits de la biotecnologia vermella (60%) i les tecnologies mèdiques 60,0% 27,5% 32,5% (40%)—, tot i que hi ha un volum important de recerca que té aplicacions en la biotecnologia blanca i un altre terç dels centres realitza activitats de recerca que es podent associ- ar amb aplicacions en biotecnologia verda (figura 46). 40,0% 72,5% 67,5% Biotecnologia vermella Biotecnologia blanca Biotecnologia verda Els centres de recerca de Catalunya 40,0% 42,5% investiguen majoritàriament en biomedicina i nanotecnologia. Nous biomaterials i medi ambient són àmbits creixents d’interès. 60,0% 57,5% Tecnologies mèdiques Bioinformàtica/Bioestadística El 83% dels centres tecnològics i un nombre important de centres de recerca té línies d’investigació amb aplicació en Sí No biotecnologia blanca, amb activitat rellevant en els àmbits de la nanotecnologia, els nous materials i el sector químic. Pel que fa a la biotecnologia verda, a banda del conjunt de centres de recerca que treballen en els àmbits agroalimen- tari i mediambiental, també fa recerca en aquest àmbit un Figura 48. Any de fundació dels centres de recerca 66% de centres tecnològics i cal destacar dos IRH que tre- ballen en l’àmbit de medi ambient, participant en estudis d’epidemiologia ocupacional, salut ambiental, salut respira- 5 tòria, contaminació i toxicologia ambiental, entre d’altres. 4 Quant a la distribució geogràfica (figura 47), a l’àrea me- Freqüència tropolitana de Barcelona es troben representats tots els 3 subsectors, com també passa a la comarca del Vallès Oc- 2 cidental. Hi ha presència de biomedicina i d’activitats de re- cerca vinculables a biotecnologia industrial al maresme, i de 1 tecnologies mèdiques i biotecnologia industrial a manresa 0 (Bages). Per la seva banda, a la zona de Tarragona hi ha força 2000 2002 2004 2006 2008 presència de biotecnologia verda i industrial, amb exem- ples de recerca aplicable a la biotecnologia vermella a Reus, Any de fundació mentre que els centres de Girona s’orienten preferentment a tecnologies mèdiques segons la mostra avaluada. Any de fundació dels centres de recerca des de mitjan anys 80 i durant els 90, són majoritàriament els centres del CSIC, algun centre del CERCA i la majoria Els centres de recerca de Catalunya han estat creats en d’IRH (figura 48). El segon bloc, sorgit durant la darrera dos marcs temporals diferents. Els més antics, sorgits dècada amb un pic al voltant de l’any 2003 i un altre el 111
- 110. Figura 47. Distribució geogràfica per subsectors d’activitat dels centres de la BioRegió INfORmE BIOCAT 2009 Girona Cerdanyola del Vallès Manresa Terrassa Mataró Badalona Hospitalet de Llobregat Reus Tarragona 1 2 3 Barcelona Biotecnologia vermella Biotecnologia blanca Biotecnologia verda Tecnologies mèdiques Bioinformàtica / Bioestadística 2005, és el bloc en què s’agrupen els centres tecnolò- gics i els del CERCA, respectivament. Pertanyen també En resum a aquest segon bloc, la resta d’IRH, nascuts a recer de la política d’investigació impulsada per l’Administració cata- En aquest primer informe s’han avaluat centres del lana i recollida en el tercer Pla de Recerca de Catalunya CSIC, del CERCA, IRH i centres tecnològics que fan (2001-2004), que es va orientar sobretot a consolidar el recerca a la BioRegió de Catalunya. Els centres del sistema de recerca, focalitzant-se en l’impuls dels cen- CSIC varen ser fundats als anys 80 mentre que la res- tres i les grans infraestructures, així com el suport a grans ta de centres de recerca són de la dècada del 2000 i projectes d’investigació. 112
- 111. (figura 49). La recerca aplicable a biotecnologia vermella i a estan localitzats majoritàriament a l’àrea metropoli- tecnologies mèdiques és l’àmbit de treball majoritari i està tana de Barcelona. Respecte al subsector d’activitat, focalitzada en el descobriment de productes, el diagnòstic ANÀLISI CENTRES RECERCA la majoria fan recerca en biomedicina, encara que hi (in vitro, per imatge) i els dispositius mèdics, la qual cosa es ha percentatges significatius de recerca que es po- correspon als resultats de l’anàlisi d’empreses (capítol 7 .2). den associar a aplicacions en biotecnologia blanca Ara bé, la diferència lògica respecte a les empreses és un i verda i prop de la meitat dels centres enquestats menor percentatge de dedicació a la fabricació de fàrmacs destaquen la bioinformàtica i/o la bioestadística com (3% centres vs 15% empreses), ja que en els centres a eina transversal i objecte de recerca. aquesta activitat sòl estar relacionada amb el desenvolu- pament de nous processos i tecnologies analítiques i no tant amb la fabricació de nous principis actius. La bioinformàtica és també una activitat que es dóna en 8.2. Àrees d’activitat una proporció major que en les empreses (33% vs 13%. respectivament) i la bioestadística, que en les empreses En aquest apartat es fa la descripció dels tipus d’activitat no es va considerar perquè era molt minoritària, sí té un o sector de coneixement en el qual incideixen els centres pes important en els centres (23%), associada a les no- de recerca. Atès que, a més de recerca, els centres rea- ves tecnologies de mineria de dades i prediccions in silico litzen altres activitats relacionades amb els coneixements vinculades a les ciències òmiques. tècnics que desenvolupen, també s’avalua quines altres funcions duen a terme. Quant a la recerca associable a la biotecnologia blanca, els per- centatges de les activitats de bioprocessos i química fina gi- ren al voltant del 6%-8%, equivalents als de les empreses. En Activitats principals canvi, hi ha molta més dedicació dels centres als biomaterials (20% centres vs 4% empreses). La bioremediació (8% cen- Tenint en compte que la recerca és el motiu d’existència tres vs 3% empreses) és una àrea emergent, tal i com s’indica dels centres, s’ha analitzat a quins àmbits d’activitat s’aplica en l’article del Dr. Castells al capítol 3 d’aquest informe. Figura 49. Àmbits d’aplicació de la recerca dels centres 25 a. Diagnosi b. Descobriment de fàrmacs c. Productes terapèutics Nombre de centres de recerca 20 d. Salut animal e. Fabricació de fàrmacs f. Medi ambient g. Indústria alimentària 15 h. Agroindustrial i. Aqüicultura j. Biomaterials 10 k. Bioprocessos l. Biocombustible m. Bioremediació n. Química fina 5 o. Dispositius mèdics p. Diagnòstic in vitro q. Diagnòstic per imatge 0 r. Electromedicina s. Bioinformàtica a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u t. Bioestadística u. Altres Activitats principals 113
- 112. Figura 50. Distribució geogràfica per activitats principals dels centres INfORmE BIOCAT 2009 Girona Manresa Cerdanyola del Vallès Terrassa Mataró Badalona Hospitalet de Llobregat 1 2 3 Reus Diagnosi Tarragona Bioinformàtica Descobriment i desenvolupament de fàrmacs Barcelona Dispositius mèdics Productes terapèutics Medi Ambient Bioestadística En la recerca que es pot vincular amb la biotecnologia ver- preponderància d’activitats relacionades amb medi am- da també hi ha diferències remarcables entre centres i bient, bioestadística i productes terapèutics. empreses pel que fa a activitats relacionades amb el medi ambient (25% vs 4%, respectivament), mentre que el pes de l’agrobiologia i la recerca alimentària és similar entre Altres activitats ambdós tipus d’entitat. Els centres de recerca desenvolupen un nombre variable Per distribució geogràfica (figura 50), s’observa que Giro- d’activitats i funcions, a més de la investigació mateixa na, on s’ha identificat presència del subsector de tecnolo- (figura 51). Així, la meitat dels centres enquestats declara gies mèdiques, se centra en activitats relacionades amb en les seves respostes activitats de transferència tecno- dispositius mèdics, tot i que també s’hi duen a terme ac- lògica i de coneixement, tema al qual s’ha dedicat un ca- tivitats vinculades a la biotecnologia vermella, com és el pítol en aquest informe (apartat 8.6) en el que es recullen descobriment de fàrmacs. A l’àrea de Tarragona hi trobem indicadors de col·laboracions i nombre d’spin-off creades, 114
- 113. Figura 51. Altres activitats dels centres de recerca Figura 52. Activitats realitzades per tipus de centre ANÀLISI CENTRES RECERCA 40 40 30 30 Nombre de centres Nombre de centres 20 20 10 10 0 0 a b c d e f g a b c d e f g Activitats centres de recerca Activitats centres de recerca IRH a. Recerca a. Recerca b. Formació CR-CSIC b. Formació c. Transferència c. Transferència CR-CERCA d. Serveis d. Serveis e. Consultoria C-Tecnològic e. Consultoria f. Comercialització f. Comercialització g. Altres g. Altres mentre que en l’apartat 8.3 es recullen alguns indicadors tres— i en l’activitat comercial, molt minoritària, que pràcti- sobre llicències de patents. cament només realitzen els centres tecnològics. Cal destacar, entre les altres funcions que realitzen els cen- tres de recerca, la formació, que duu a terme el 52% del enquestats i la prestació de serveis (50%). Lògicament, tenen un pes molt menor les activitats més empresarials, com la consultoria i la comercialització. En resum Quan s’analitza la distribució d’aquestes altres activitats se- Els centres de recerca de la mostra es dediquen ma- gons la tipologia de centre de la mostra (figura 52), i deixant joritàriament a la biomedicina i, en menor mesura, a de banda la recerca, que és prioritària per a tots, s’observen la recerca sobre biomaterials i medi ambient, àrees petites variacions en la prioritat que es dóna a la resta d’ac- relacionables amb la biotecnologia blanca i verda, tivitats. La transferència de tecnologia, encara que, segons respectivament. Rere la recerca, la seva activitat les respostes rebudes, és rellevant per a tots, té més pes missional, destaquen com a activitats dels centres relatiu en els centres tecnològics, cosa que és inherent al la transferència tecnològica i la formació (que té un seu model. Les principals diferències s’observen en forma- pes important en els centres del CERCA), i en menor ció —que declaren realitzar el 42% dels centres del CERCA proporció la prestació de serveis. enquestats i un percentatge menor dels altres tipus de cen- 115
- 114. 8.3. Activitats de recerca La recerca és un concepte molt ampli i pot tenir moltes pen en projectes de desenvolupament, es pretén esbrinar finalitats i enfocaments diversos. Així, un 77% dels cen- en quines etapes del procés de recerca incideixen. INfORmE BIOCAT 2009 tres enquestats manifesta fer recerca bàsica, activitat de la qual s’exclouen en les seves respostes els centres tec- De tots ells s’avaluen també els resultats de la recerca nològics. Alhora, prop d’un 90% de centres ha manifestat obtinguts, entesos com a producció científica i com a també que fa recerca aplicada, això és, orientada a l’ob- sol·licituds de patents. També s’avaluen les tecnologies in- tenció de nous productes, processos i serveis. Tanmateix, novadores emprades majoritàriament. el disseny de l’enquesta no permet avaluar quin pes es- pecífic correspon a la recerca aplicada en comparació de la recerca bàsica, un indicador que s’inclourà en properes La recerca biomèdica pública edicions de l’Informe Biocat. de Catalunya és potent en oncologia, i en D’altra banda, aquest apartat se centra bàsicament en la sistema nerviós i cardiovascular recerca biomèdica —ja que és de la qual es disposa d’un volum de dades suficient per analitzar-la—, i només es fa algun esment puntual a la recerca relacionada amb aplica- Àrees terapèutiques cions en biotecnologia industrial o verda. Com s’ha esmentat en apartats anteriors, la quasi totalitat Així doncs, a continuació es detallen les àrees terapèuti- dels centres de recerca desenvolupa activitats en l’àmbit ques en les quals es fa la recerca en el conjunt de centres de la salut humana (60% biotecnologia vermella i 40% tec- enquestats i s’analitza també en quins processos de de- nologies mèdiques), i per tant s’analitza en quines àrees senvolupament participen. En aquells centres que partici- terapèutiques fan la recerca. Figura 53. Àrees terapèutiques dels centres de recerca 25 a. Oncologia 20 b. Sistema nerviós c. Cardiologia d. Metabolisme Nombre de centres e. M. Infeccioses 15 f. Pneumologia g. Hematologia h. Dermatologia i. Traumatologia 10 j. Immunologia k. Digestiu l. Endocrinologia m. Cirurgia 5 n. Inflamatori o. Nefrologia / Urinari p. Reumatologia 0 q. Andrologia / a b c d e f g h i j k l m n o p q r Ginecologia r. Altres Àrees terapèutiques 116
- 115. Cal destacar el domini de l’oncologia (60%), del sistema Quan s’han analitzat quines són les àrees terapèutiques nerviós central (42%) i la cardiologia (40%). Amb el mateix són les majoritàries en els centres que fan tecnologies mè- percentatge, s’investiga sobre malalties infeccioses, me- diques, s’ha obtingut que el 89% de les entitats enquesta- tabolisme, hematologia i pneumologia (25% cada àrea). des fan traumatologia, un 80% reumatologia i el 63% dels ANÀLISI CENTRES RECERCA En el cas de les malalties infeccioses, hi ha un esforç im- centres fan cardiologia i també cirurgia. Aquest resultat és portant en tuberculosi i malària. La dermatologia també té coherent amb la importància que té el desenvolupament un pes considerable per als centres de recerca (22,5%). de pròtesis, implants, stents (endopròtesis), vàlvules etc., i amb l’esforç en nous biomaterials i en bioenginyeria que Comparant les dades obtingudes dels centres enquestats es duu a terme a Catalunya. amb les dades disponibles sobre recerca clínica que es desenvolupa a Catalunya (Projecte BEST, farmaindustria, Pel que fa a la distribució geogràfica, a Terrassa i a manresa 2009), es confirma el pes de l’oncologia i de la cardiologia. hi ha certa activitat en les àrees d’oncologia i recerca car- En canvi, la recerca en sistema nerviós central, prioritària en diovascular, respectivament, per la presència de centres empreses i centres, té una menor representativitat en les tecnològics establerts en zones industrials tradicionals i dades clíniques, per la qual cosa es dedueix que en les en- que fan part d’aquesta investigació en laboratoris situats titats enquestades es fa majoritàriament recerca no clínica dins d’altres estructures intensives en recerca. A Girona, (recerca bàsica i també de descobriment de nous fàrmacs). en l’Hospital Dr. Josep Trueta, es treballa en les quatre àrees terapèutiques majoritàries, i ha esdevingut una refe- rència internacional en l’àrea cardiovascular en la recerca Catalunya és la comunitat autònoma que relacionada amb la mort sobtada. realitza un major nombre d’assaigs clínics (52,4%) de l’Estat finalment, d’aquells centres que fan recerca aplicada i participen en processos de desenvolupament de fàrmacs s’analitza en quines fases del procés incideixen. Si comparem el resultats amb el que fan els centres in- ternacionals, les àrees prioritàries són gairebé equiva- Així, segons s’observa en la figura 54, hi ha una activitat lents a les dels centres enquestats. Com a exemple eu- important en recerca de descobriment i preclínica, en els ropeu, es pot destacar l’Inserm (Institute National de centres del CERCA i del CSIC. Ara bé, també aquestes ac- la Santé et de la Recherche médicale), a frança, que té tivitats alguns IRH, tant internament com en col·laboració com a prioritàries les àrees de neurociències, càncer, amb d’altres centres, com a part de l’esforç per incremen- malalties infeccioses, sistema circulatori, metabolisme i nutrició; l’Edinburgh BioQuarter (que inclou la University of Edinburgh’s College of medicine i la Queen’s medical Research Institute) assenyala neurociències, oncologia, Figura 54. Tipus de recerca dels centres cardiovascular, les malalties infeccioses i la inflamació com àrees prioritàries amb important esforç en medi- cina translacional segons les dades publicades a la web 40 Nombre de centres de l’Scottish Enterprise. finalment, als Estats Units, el 30 National Institute of Health (NIH), format per 27 centres de recerca, en té tres completament dedicats a diferents 20 vessants de la investigació del càncer i dos centres dedi- cats a salut mental; en l’àrea cardiovascular duu a terme 10 10.011 assaigs clínics tal com s’ha esmentat al capítol 1; 0 en el camp de les malalties infeccioses també assenya- a b c d e la com a prioritàries les vacunes contra la tuberculosi, la Fases desenvolupament de fàrmacs malària i la sida; les malalties autoimmunes i la recerca aplicada en tècniques no invasives i d’imatge, per la qual a. Descobriment de fàrmacs d. Fase II b. Preclínica e. Fase III disposa d’un centre de bioenginyeria, són algunes altres c. Fase I de les prioritats d’aquesta entitat nord-americana. 117
- 116. tar una recerca translacional que uneixi les dades clíniques bits de coneixement dels quals es deriven aplicacions per dels pacients amb el descobriment dels mecanismes pa- a biotecnologia vermella i també per a biotecnologia verda, tològics de les malalties o amb nous mecanismes d’acció com, per exemple, millores de llavors i varietats (figura 55). per a fàrmacs. INfORmE BIOCAT 2009 La nanotecnologia, que és una eina transversal, s’aplica La recerca clínica aplicada es realitza en totes les fases en el 30% dels centres i, al capítol 1 ja s’ha fet esment d’assaigs clínics regulatoris i es deu principalment a l’ac- de la seva rellevància en considerar-la una de les cinc tec- tivitat dels IRH. Com ja s’ha avançat al capítol 6, Catalu- nologies de futur. Catalunya ha estat pionera dins del’Es- nya és la comunitat autònoma que proporcionalment rea- tat i ha creat centres específics d’aquesta disciplina que litza un major nombre d’assaigs clínics de tot l’Estat, més actualment són referents internacionals: l’Institut Català de la meitat (52,4%), amb 2.309 assaigs aprovats el 2007 de Nanotecnologia (ICN), l’Institut de BioEnginyeria de (Informe Anual del Sistema Nacional de Salud 2007-Cata- Catalunya (IBEC), el Centre d’Investigació en Nanocièn- luña, ministerio de Sanidad y Política Social – Generalitat cia i Nanotecnologia (CIN2) o el Centre d’investigacions de Catalunya, 2008). en Bioquímica i Biologia molecular (CIBBIm), especialit- zat en nanomedicina. Actualment a Catalunya, hi ha 37 Quant s’analitzen les fases d’assaigs clínics que els IRH grups registrats repartits en diferents centres i universi- duen a terme segons els resultats de l’enquesta, es de- tats catalanes (Nanotecnologia: què és i com ens afec- tecta certa preponderància d’estudis de fase III i fase II i tarà?, fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, menys de fase I. Aquesta dada és coherent amb allò que 2009). És més, segons publica la Biblioteca Nacional de assenyala l’estudi del Projecte BEST (farmaindustria, medicina dels Estats Units que pertany a l’NIH, Barcelo- 2009), segons el qual els estudis de fase III representen na és la segona ciutat del món d’origen de publicacions el 58% dels assaigs finançats per la indústria. En canvi, hi científiques sobre nanomedicina després de Bóston i ha una discrepància relativa als estudis de fase I, segons per davant de Londres, Los Angeles o Houston, fet que el mateix informe, que representen el 4% per la indús- queda recollit al Pla de Recerca i Innovació de Catalunya tria farmacèutica mentre que les dades extretes de les 2005-2008 que identifica la nanotecnologia com un dels enquestes del present informe indiquen que pels centres seus set sectors estratègics. constitueixen el 23% dels assaigs. Aquesta diferència es pot atribuir als estudis no patrocinats per la indústria farma- cèutica —a Catalunya es van sol·licitar 203 assaigs clínics Barcelona és la segona ciutat del món independents i se’n va aprovar 71 el 2007 i una petita part en producció de publicacions científiques dels primers estudis de les empreses biotecnològiques que no es comptabilitzen a l’estudi de farmaindustria. sobre nanomedicina Tecnologies i plataformes tecnològiques Els bioprocessos (10%) s’empren majoritàriament als subsectors de la biotecnologia blanca i verda, amb al- Seguint l’estructura del capítol 7 en els centres també s’ha , gunes aplicacions en biotecnologia vermella. Tal com fet una anàlisi de l’ús d’un ventall de tecnologies innovado- s’indica en l’article del Dr.Castells al capítol 3 d’aquest res. Com a consideració global, l’ús d’aquestes tecnologies informe, els bioprocessos tracten d’utilitzar material és molt superior en els centres de recerca que en les em- viu (agents biològics, enzims, microorganismes...) per preses, que en cap cas superaven el 15% en la utilització de substituir processos que abans es realitzaven amb pro- cap de les tecnologies avaluades (vegeu apartat 7 .3). cessos químics o per crear-ne de nous que siguin més eficients i sostenibles, tant pel que fa al medi ambient Cal destacar el domini de la genòmica i la proteòmica, que com al seu impacte econòmic. empren el 53% i el 43% dels centres respectivament, que en alguns dels casos no és de fet una eina, sinó la seva Ja s’ha comentat anteriorment l’impacte creixent de la recerca principal. També són importants les tecnologies in bioinformàtica i bioestadística (20%), que, com les ciències silico (25%) que estan associades majoritàriament a àm- òmiques, és tant un servei com un àmbit de recerca prin- 118
- 117. Figura 55.Tecnologies i plataformes tecnològiques dels centres per subsectors d’activitat ANÀLISI CENTRES RECERCA Biotecnologia vermella Biotecnologia blanca Nombre de centres 20 20 Nombre de centres 15 15 10 10 5 5 0 0 a b c d e f g h a b c d e f g h Diferents tecnologies i plataformes Diferents tecnologies i plataformes Biotecnologia verda Tecnologies mèdiques 20 20 Nombre de centres Nombre de centres 15 15 10 10 5 5 0 0 a b c d e f g h a b c d e f g h Diferents tecnologies i plataformes Diferents tecnologies i plataformes a. Genòmica d. In silico g. Bioprocessos Sí b. Proteòmica e. Altres h. Plataforma de No c. Nanotecnologia f. Cristal·lografia serveis biològics cipal d’alguns centres. La cristal·lografia (15%) i les PSB Quant als models de protecció que s’utilitzen, un 75% (plataformes de serveis biològics, amb un 10%) són també dels centres enquestats manifesta fer servir la patent i tecnologies emprades habitualment. un 27,5% declara que empra altres models de protecció. Només un 5% dels centres enquestats no ha facilitat aquesta informació. Patents i altres models de protecció Si s’avaluen les patents, s’observa que la mediana de Pel que fa a la protecció del coneixement generat pels cen- sol·licituds de patents se situa en 7 per centre. Però hi ha tres, s’han obtingut dades del tipus d’instruments emprats i alguns centres que en poden arribar a tenir entre 35 i 40 de quines estructures de suport fan servir per gestionar-la. (figura 56), que corresponen a grans institucions consoli- 119
- 118. Figura 56. Nombre de sol·licituds de patents per centre Quadre 10. Producció científica de Catalunya respecte la resta de l’Estat, Europa i el món INfORmE BIOCAT 2009 10 Participació catalana 8 25,54% 21,15% 22,86% 22,88% 22,74% Freqüència 6 23,46% 2,50% 4 1,46% 1,69% 1,79% 1,95% 2 2,11% 0,87% 0,52% 0,63% 0,67% 0,71% 0 0,75% 0 6 12 18 30 42 55 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Sol·licituds de patents Any de publicació EU15 Estat Món dades i amb molta participació d’investigadors internacio- Font: Caracterització bibliomètrica de la producció científica a nals. Tot i que la pregunta es va incloure al qüestionari, no Catalunya1996-2006, CIRIT, 2008 es poden donar dades concretes sobre el nombre de sol- licituds presentades a Espanya i a Europa, ja que la disper- sió de dades obtingudes en fa desaconsellable l’anàlisi. Quadre 11. Producció de les universitats catalanes en l’àmbit de la biomedicina Quan s’analitza el nombre de sol·licituds de patents pre- sentades segons els tipus de recerca vinculable als di- ferents subsectors d’activitat, s’observa que els centres En aquest sector i per volum de producció (nombre de més actius són els que fan recerca aplicable a la biotecno- documents), les disciplines amb major activitat són: logia blanca i a la verda, amb una mediana de 9 sol·licituds • Bioquímica i biologia molecular (2.363) per centre, una xifra similar a la de sol·licituds de patents • Neurociències (1.311) a bioinformàtica. El que menys patenten són tecnologies • Farmacologia (1.095) mèdiques, amb una mediana de 5 sol·licituds per centre, • Microbiologia (1.057) ja que sovint per a aquestes tecnologies s’utilitzen altres models de protecció. Segons la mitjana de cites per document, les disciplines amb major visibilitat són: • Grastroenterologia i hepatologia (18,93) Els centres també llicencien patents, amb una mitjana de • Malaltia vascular perifèrica (17,76) 1,5 llicències per centre, i molt pocs adquireixen patents • Hematologia (17 ,54) (amb una mitjana de 0,4 patents per centre). • Genètica (17,07) • Oncologia (15,99) Els altres models de protecció del coneixement, que com • Medicina forense (17 ,43) s’ha dit empren més d’una quarta part dels centres (27 ,5%), • Bioquímica i biologia molecular (15,40) són el copyright, els models d’utilitat, les marques, el regis- tre de varietats, el registre de la propietat intel·lectual i el Font: Caracterització bibliomètrica de la producció científica secret industrial. a Catalunya1996-2006, CIRIT, juny 2008 120
- 119. finalment, s’avalua quin tipus de servei utilitzen els cen- Figura 57. Producció científica per tipus de centre tres enquestats per dur a terme la protecció del coneixe- ment. S’observa que un 58% dels centres disposa de de- ANÀLISI CENTRES RECERCA 800 partament propi, però així i tot hi ha un 43% dels centres Nombre de publicacions científiques 700 * que empra serveis d’altres entitats públiques (universitats o hospitals) a les quals pot estar associat, i un 60% dels 600 centres contracta serveis externs d’agents privats. 500 * 400 Producció científica 300 * 200 En termes absoluts, la producció científica de Catalunya ha anat creixent significativament en la darrera dècada fins ar- 100 ribar a ser el 25,54% de la producció de l’Estat (quadre 10). 0 Aquesta producció científica procedeix majoritàriament C-Tecnològic C-CERCA CR-CSIC IRH del sector universitari (64,2%), seguit pel sector sanitari, que n’aporta prop d’una tercera part (28,0%). Els centres Tipus de centre públics de recerca, per la seva part, signen el 14,4% de la producció. molt per sota trobem el sector d’empreses i altres agents (Caracterització bibliomètrica de la producció científica a Catalunya 1996-2006, CIRIT, 2008). Els quadres 10 i 11 donen informació complementària sobre la produc- ció científica en biomedicina a Catalunya. Figura 58. Producció científica per nombre de doctors i per tipus de centre Quan s’analitza la producció científica dels centres enques- tats, es posa de manifest una elevada variabilitat segons el tipus de centre, per la qual cosa s’ha optat per avaluar-los 800 per separat (figura 57). Els centres del CERCA i del CSIC Nombre de publicacions científiques tenen una mediana per centre d’unes 99 i 72 publicacions 700 indexades respectivament, mentre que els IRH presenten 600 una mediana de 398 publicacions per centre. 500 Així, la tasca investigadora dels IRH l’any 2007 s’ha traduït 400 en 1.793 publicacions, amb un factor d’impacte global de 6.189 i un factor d’impacte mitjà del 3,45 (Caracterització 300 bibliomètrica de la producció científica a Catalunya1996- 200 2006, CIRIT, 2008). 100 Quan s’analitza la relació entre aquestes diferències en 0 el nombre de publicacions i l’estructura quant a nombre 0 100 200 300 400 d’investigadors dels diferents tipus de centre, es posa de manifest que els IRH i els centres del CSIC mantenen Nombre de doctors un nombre estable de publicacions amb independèn- cia del nombre de doctors de què disposen, però no és així als centres del CERCA (figura 58). En aquests últims Tipus de centres s’ha detectat un factor de creixement proporcional entre C-Tecnològic CR-CERCA el nombre de publicacions i el nombre de doctors que té CR-CSIC cada centre, com més doctors més publicacions. Aquesta Institut de Recerca 121
- 120. proporcionalitat té dues excepcions, que són els centres grups més ben avaluats, també estableix el mapa de grups CERCA vinculats a hospitals —que encara que pertanyen de recerca de Catalunya en tots els àmbits científics. al programa CERCA a nivell administratiu, funcionalment és comporten com a IRH, i que, per tant, tenen un per- A la darrera convocatòria SGR 2009-2013 es van presentar INfORmE BIOCAT 2009 centatge molt alt de publicacions. La raó d’aquesta di- 1.518 grups de recerca, que apleguen 22.120 investiga- ferència en nombre de publicacions cal buscar-la en el dors/es, una xifra prou representativa, –si es té en compte tipus de dades manejades: els IRH i els centres CERCA que a Catalunya es calcula que n’hi ha uns 25.000–. En vinculats a hospitals publiquen resultats de recerca mè- aquesta convocatòria s’ha repartit quasi 36 milions d’eu- dica, que no es pot fer en la gran majoria dels centres del ros (Estadístiques resolució SGR 2009, AGAUR , 2009). CERCA o del CSIC. Aquestes dades estan en línia amb el que estableix l’es- El 42% del pressupost de la convocatòria tudi Evolución de la productividad científica de España en de SGR 2009-2013 (AGAUR) es destina biomedicina 1981-2006 REDES, 2008, segons el qual el 56,9% del total de publicacions de Catalunya pertanyen a grups de recerca relacionats a l’àmbit biomèdic, amb una activitat del sector sanitari amb biomedicina i biotecnologia. (hospitalari) sovint igual o major a la del sector. Aquest sector sanitari també presenta un increment de la visibi- litat (proporció de cites per document) i una progressiva La tipologia dels grups i el seu pes específic, segons la internacionalització de les publicacions: així, un 10,9% del classificació de la convocatòria 2009-2013, és: total de documents els signen investigadors provinents de 5-6 entitats de diferents països de mitjana. • Els GRE (grups de recerca emergents) representen el 24%. Són els grups amb una breu trajectòria conjunta finalment, els centres tecnològics pràcticament no publi- de treball (des de o posteriorment a 2005 i fins a la data quen. Aquest és un fet inherent a la seva estructura i al seu d’aquesta convocatòria), però que tinguin com a objec- sistema de finançament, en part privat, per al qual aquest tiu consolidar el grup en el marc d’aquesta convocatòria. indicador de nombre i impacte de publicacions no és crític. Han d’estar formats per un mínim de tres membres (dos La seva és una recerca fonamentalment aplicada i propera doctors) i un màxim de deu. al mercat, per la qual cosa actuen en aquest sentit més aviat com una indústria que com un centre públic. • Els GRC (grups de recerca consolidats) representen el 71%. Són grups en els quals la majoria de membres del grup mostren una trajectòria conjunta de treball durant Grups de recerca els darrers quatre anys, així com cohesió i convergència de les seves línies de recerca amb publicacions científi- Atès que per a aquest primer Informe Biocat no s’ha enques- ques conjuntes, projectes comuns, activitats de trans- tat directament els grups de recerca, una estructura clau dins ferència de tecnologia o divulgació del coneixement a de l’àmbit de la recerca pública, s’ha col·laborat amb l’ gència A la societat. Han d’estar formats per un mínim de cinc de Gestió d’ juts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Aques- A membres (tres doctors). ta entitat ha cedit les dades agregades dels àmbits de co- neixement o disciplines seleccionats prèviament per Biocat i • Els GRS (grups de recerca singulars) són el 5% dels que es corresponen al sector objecte d’aquest informe (bio- grups, aquells que no compleixen els requisits mínims tecnologia, biomedicina i tecnologies mèdiques) del sistema per a que es considerin grups de recerca consolidats, català de recerca i innovació. però que compten amb una trajectòria de treball conjunt, coherent i destacat entre els seus membres, desenvolu- LAGAUR gestiona la principal línia d’ajuts finançada pel ’ pada durant els darrers anys. govern de la Generalitat de Catalunya per donar suport als grups de recerca, que és la convocatòria SGR. Aquesta El creixement de la convocatòria 2009-2013 respecte a convocatòria, a més de possibilitar el finançament basal als la convocatòria 2005-2009 és significatiu, tant pel pres- 122
- 121. supost global dels ajuts atorgats (amb un increment de Figura 59. Evolució de les sol·licituds d’ajuts a més del 50%) com pel nombre de sol·licituds rebudes la convocatòria de suport als grups de cerca (gairebé un 40% més). L ’àmbit on el creixement en nom- per àmbits de coneixement ANÀLISI CENTRES RECERCA bre de sol·licituds ha estat més important és el de cièn- cies mèdiques i de la salut, per a qual s’ha rebut un 68% 600 més de sol·licituds que en edicions anteriors, encara que ciències continua essent l’àmbit majoritari en nombre 500 Nombre de sol·licituts d’ajuts total de sol·licituds. 400 El 84% del total de les 1.518 sol·licituds de la convocatò- ria 2009 han rebut una resolució favorable: el 33% dels 300 equips han obtingut el reconeixement oficial com a Grup de Recerca de la Generalitat de Catalunya i el 51% en 200 rep finançament. 100 Per disciplines, ciències és la que més èxit ha tingut en aquesta convocatòria 2009-2013, amb més del 59% de 0 a b c d e les sol·licituds finançades, mentre que els altres àmbits Àmbits de coneixement només han rebut finançament per al 44%-47% de les sol- licituds (figura 59). a. Humanitats b. Ciències socials c. Ciències Sol·licituds 2009 Ara bé, atès que les 1.518 sol·licituds corresponen a cinc d. C. Mèdiques i salut Finançats 2009 àmbits de coneixement, dels quals dos clarament cauen e. Enginyeria i arquitectura Sol·licituds 2005 fora d’interès de l’estudi (humanitats i socials) i en els altres tres (ciències, ciències mèdiques i de la salut, enginyeri- es) no totes les disciplines estarien incloses en l’àmbit de l’Informe Biocat, només un 38% de les sol·licituds presen- tades a la convocatòria estarien incloses en l’avaluació, de Figura 60. Finançament de grups de recerca en els àmbits les quals es presenta el percentatge finançat en la figura 60 d’interès de l’Informe Biocat i que representarien un total de 15 milions d’euros dels 36 milions assignats a la convocatòria.. 16.000.000 Per tipologia de grups, aquest 38% de sol·licituds es 14.000.000 distribueixen en un 40% de Grups Consolidats (del total Finançament en € 12.000.000 del 71% classificats com a tals), un 34% de Grups Emer- 10.000.000 gents (versus 24% totals) i un 34% de Grups Singulars 66% 8.000.000 (del 5% totals). S’observa que els grups emergents i con- 6.000.000 solidats estan agafant una representativitat important 4.000.000 dins de l’àmbit d’aquest informe. 68% 2.000.000 0 17% També cal esmentar que un nombre significatiu d’aquests a b c grups de recerca formen part de diferents programes de xarxes estatals, com els CIBER (Consorcios de Investiga- Àmbits de coneixement ción Biomédica en Red) i les RETICS (Redes Temáticas de Investigación Cooperativa Sanitaria). a. Ciències Els CIBER apleguen grups de recerca que pertanyen a di- b. C. Mèdiques i salut Finançament total c. Enginyeria i arquitectura Àmbits d’interès Informe Biocat ferents entitats públiques o privades i que tenen línies i 123
- 122. Figura 61. Participació de grups de recerca de Catalunya als diferents Ciber Grups de recerca inclosos als Ciber 2007 INfORmE BIOCAT 2009 Ciber 01 Ciber 03 Ciber 04 Ciber 05 Ciber 06 Ciber 07 Ciber 08 Ciber 09 Cibe 02 Total Catalunya 12 18 8 7 8 8 11 9 6 87 Total Ciber 35 41 23 31 34 22 36 17 18 257 Ciber 01: bioenginyeria, biomaterials i nanomedicina Ciber 04: malalties hepàtiques i digestives Ciber 07: malalties rares; Ciber 02: epidemiologia i salut pública Ciber 05: malalties neurodegeneratives Ciber 08: diabetis i malalties metabòliques Ciber 03: fisiopatologia de l’obesitat i nutrició Ciber 06: malalties respiratòries Ciber 09: salut mental *CIBER: Consorcios de Investigación Biomédica en Red Font: Informe Anual del Sistema Nacional de Salud 2007 - Cataluña, Ministerio de Sanidad y Política Social- Generalitat de Catalunya, 2008. objectius de recerca focalitzats en una àrea comuna es- fa als nou CIBER existents (Informe Anual del Sistema Naci- pecífica de l’àmbit de la salut. L’objectiu del CIBER és fer onal de Salud 2007, ministerio de Sanidad y Consumo). recerca d’alt nivell, integrant tot el coneixement estatal i impulsant la transferència de tecnologia. Per la seva part, les RETICS són estructures organitzatives formades per centres o grups de recerca en biomedicina Catalunya, amb el 33,85%, és la comunitat autònoma que pertanyents com a mínim a quatre comunitats autònomes aporta un major nombre de grups (figura 61), en total 87 i ho diferents i associats a l’Instituto de Salud Carlos III. L’objec- En resum Les cinc àrees terapèutiques on se centra el treball En canvi, hi ha un volum important de producció cien- dels centres de recerca són, per ordre de major a me- tífica, amb un alt índex d’impacte, en els centres del nor, l’oncologia, el sistema nerviós, el sistema cardi- CERCA i del CSIC i, sobretot, en els IRH. ovascular, les malalties infeccioses i el metabolisme. En tots els centres es duu a terme recerca bàsica i Les tecnologies pioneres més emprades són les un 90% declara fer recerca aplicada. Quant a aquesta òmiques, en recerques relacionades amb la biotec- recerca aplicada, avaluada per activitats de desenvo- nologia vermella i la verda, i la nanotecnologia, que lupament de fàrmacs, en els centres del CSIC i CER- és una eina transversal per a tots els subsectors, i CA tenen preponderància les fases de descobriment que disposa de centres de referència internacional, i preclínica, que son menys importants en els IRH; on constitueixen el nucli de la seva recerca. aquests es focalitzen en recerca clínica aplicada, amb esforç creixent en recerca translacional. finalment, els àmbits de biotecnologia, la biomedici- na i les tecnologies mèdiques representen més d’un La protecció del coneixement que es genera en terç de la recerca que actualment es duu a terme en aquesta recerca es fa majoritàriament mitjançant pa- els grups reconeguts per la Generalitat de Catalunya. tents, però encara es generen molt poques llicències. 124
- 123. tiu és la transferència de tecnologia i es financen a través Figura 62. Pressupost dels centres de recerca d’un acord entre el ministerio de Sanidad y Consumo y far- maindustria (Ordre SCO/709/2002, de 22 de març, Boletín ANÀLISI CENTRES RECERCA Oficial del Estado del 3 de abril de 2002). A la convocatòria 12 de 2007 per a quatre anys, el pressupost per a RETICS va , 10 ser de 8 milions d’euros (Ingenio 2010). En total a Catalunya Nombre de centres es comptabilitzen hi ha 63 xarxes amb una inversió de prop 8 de 19 milions d’euros. 6 8.4. Recursos 4 2 En aquest apartat s’han estudiat els recursos que neces- siten els centres enquestats per dur a terme la seva activi- 0 a b c d e f tat. Com a recursos s’han avaluat els financers —(el pres- supost de recerca dels centres—) i els estructurals —(es- Pressupost (en €) pais disponibles—), així com l’estructura jurídica que els suporta. No s’hi ha inclòs el capital humà, ja que té prou a. 100.000€ - 200.000€ d. 2.000.000€ - 5.000.000€ rellevància per ell mateix i se li ha dedicat un capítol apart. b. 500.000€ - 1.000.000€ e. 5.000.000€ - 10.000.000€ c. 1.000.000€ - 2.000.000€ f. > 10.000.000€ Estructura jurídica Quant al tipus de personalitat jurídica, la fundació priva- com Banc Santander, o de l’obra social de diferents caixes da és la fórmula majoritària emprada per les entitats en- que tenen programes de beques o de subvencions a pro- questades (78% de centres del CERCA; 83% dels IRH i jectes de recerca, com IRSI-Caixa, etc.). el 100% dels centres tecnològics). De manera més pun- tual, es troben centres que tenen estructura de consorci, En aquest apartat és important aclarir que tot el pres- compostos per universitats, hospitals i entitats públiques supost assignat és considera pressupost de recerca, i o privades, o la jurídica d’una empresa pública. La distri- per això no s’ha considerat, com en l’anàlisi de les em- bució en els centres del CSIC és lleugerament diferent: preses, el percentatge de pressupost de recerca res- hi ha una tercera part de consorcis i el 66% restant és de pecte al pressupost total. Així, segons els resultats de titularitat pròpia dels CSIC, és a dir que són organismes l’enquesta realitzada, d’acord amb el pressupost de què públics d’investigació (OPI). disposen els centres es distribueixen en tres grups prin- cipalment (figura 62). Pressupost de recerca En el rang 500.000-1.000.000 d’euros, que representa el 20% del total i correspon fonamentalment els centres L’estructura de finançament dels centres de recerca és tecnològics; en el de 2 a 5 milions d’euros, que represen- complexa, ja que sovint els fons provenen de diferents ta un 28% de la mostra i que correspon a una gran part entitats. Aquestes entitats són majoritàriament públiques, dels centres del CERCA (prop del 65%) i del CSIC; i en el com administracions locals o autonòmiques, diferents mi- rang de més de 10 milions d’euros, que aplega el 28% nisteris del govern central i diversos organismes europeus. del total de centres, majoritàriament els IRH i la resta de També hi ha fons d’origen privat provinents del mecenatge centres del CERCA. (fundació Vall d’Hebron d’Investigació Oncològica, Centre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz, etc.), de do- Segons dades del Comissionat per a Universitats i Recerca nacions (fons recollits i gestionats per la fundació marató (DIUE) del 2009, el pressupost de funcionament per 2008 de TV3, per exemple), i de patrocinis (d’entitats financeres dels centres del programa CERCA en els àmbits d’interès 125
- 124. objecte d’aquest Informe Biocat va ser de quelcom més de 221 milions d’euros. Aquest pressupost es distribueix en En resum fons competitius (33,5% de públics i 5,3% de privats) i fons no competitius (51,1% de públics i 10.1% de privats). Els centres de la mostra avaluada són majoritàriament INfORmE BIOCAT 2009 fundacions privades que es financen en gran part de El Departament de Salut va destinar el 2008 aproximada- fons públics i en menor mesura de privats. El pres- ment 16,2 milions d’euros com a despesa directa per a supost dedicat a recerca és bastant variable, el me- programes de suport a la recerca i a centres i infraestruc- nor és el dels centres tecnològics, a l’entorn d’1 milió tures de recerca i 132 milions d’euros en despeses indi- d’euros anual per centre i, en canvi, prop d’un terç de rectes. Al 2009 inverteix quasi 209 milions d’euros (24.6 la mostra —majoritàriament IRH— té pressupostos milions en suport a la recerca i infraestructures i 184 mili- superiors als 10 milions anuals per centre. L’espai mig ons en despesa indirecte) el que suposa un increment del ocupat per centre és entre 1.000 i 5.000 m2. 28% en el pressupost destinat a recerca. Espais ocupats 8.5. Capital humà Quant a l’ocupació d’espai, vora la meitat dels centres (48%) disposa de entre 1.000 i 5.000 m2 i un 28% dels En aquest apartat s’avalua el nombre de treballadors i la centres ocupa més de 5.000 m2 (figura 63). Un 18% dels qualificació dels mateixos en relació amb l’activitat de re- centres disposa de menys de 1.000 m2. Per tipologia, cerca. Igual que amb el pressupost, en els centres es con- pràcticament dos terços dels centres tecnològics ocupen sidera que tot el personal està dedicat a recerca, a diferèn- menys de 1.000 m2, mentre que en els altres tipus de cen- cia del que s’ha vist en l’anàlisi d’empreses, sobretot en el tre la distribució és molt aleatòria. cas de les més consolidades, que tenen una part important de l’equip dedicada a tasques com producció o comercialit- zació, i no directament implicada en recerca. En aquest capítol també s’ha volgut incloure el futur del sec- tor, és a dir els estudiants que s’estan formant en aquestes Figura 63. Espais ocupats pels centres de recerca disciplines i en les noves titulacions que en facilitaran la in- tegració al món laboral. La visió que es dóna aquí de l’entorn 20 acadèmic català s’ha elaborat a partir de les dades agrega- des cedides pel Comissionat per a Universitats i Recerca. 15 Nombre de centres Nombre de treballadors 10 La distribució del nombre de treballadors és bastant hetero- gènia, amb rangs molt variables. No s’ha trobat relació entre 5 el nombre de treballadors i l’any de fundació del centre, però si que hi ha correlació amb el tipus de centre (figura 64). 0 a b c d e f Així, els centres amb més treballadors són en general els Espai ocupat (en m2) IRH, que com s’ha vist concentren el major pressupost. Aquests instituts tenen una mediana de 496 treballadors, a. 500 - 1.000 d. > 10.000 poden arribar a tenir-ne més de 650 en alguns casos i molt b. 1.000 - 5.000 e. > 20.000 rarament tenen menys de 230 treballadors, com demostra c. > 5.000 g. > 50.000 el límit inferior de la caixa (box-plot). 126
- 125. Figura 64. Nombre de treballadors per tipus de centre Figura 65. Nivell de formació dels professionals dels centres de recerca ANÀLISI CENTRES RECERCA 900 5,0% 10,0% Nombre total de treballadors 800 700 600 95,0% 90,0% 500 Doctors Llicenciats 400 300 45,0% 12,5% 200 100 0 55% 87,5% C-Tecnològic C-CERCA CR-CSIC IRH Màsters / MBA Diplomats Tipus de centre 27,5% 12,5% 72,5% 87,5% Quant als centre de recerca del CERCA i del CSIC, la di- mensió de les seves plantilles és bastant més petita que Becaris Altres la dels instituts; la mediana de treballadors és de 101 i 138, respectivament, amb alguna excepció. Sí No Els centres tecnològics tenen majoritàriament una me- diana de 25 treballadors. Val a dir que el nombre total de treballadors d’aquests centres tecnològics és, en tots els casos, molt més gran, però l’efecte de la seva participació en l’Informe Biocat 2009 se’ls va demanar que només tin- En aquest apartat s’han tingut encompte els becaris guessin en compte aquella part de l’equip que treballa en (73%), tot i ser més una qualificació d’estatus professional recerca vinculada als àmbits de biotecnologia, biomedici- que no pas relativa a la titulació acadèmica, atès que solen na i tecnologies mèdiques. ser estudiants pre- i post-doctorats que encara no tenen un càrrec titular dins de la plantilla dels centres. Nivell de formació professional Quan s’han avaluat les proporcions relatives d’aquestes titu- lacions en les plantilles, el més habitual és que hi hagi més Per les característiques inherents als centres de recerca, d’un terç de treballadors amb formació de doctorat i de lli- el nivell formatiu dels professionals que hi treballen és cenciatura i aproximadament un 10% del total de diplomats majoritàriament de tercer cicle (95% de doctors) i segon i becaris. cicle (90%) (figura 65). A diferència del que s’ha vist a les empreses, hi ha una presència significativa de diplomats Així i tot, hi ha diferències segons el tipus de centre i el ti- (88%). A més, hi ha un 45% d’aquests professionals que pus de formació que s’analitzi. Els centres tecnològics són han estudiat amb màsters/mBA. els que menor proporció de doctors tenen, mentre que no 127
- 126. hi ha diferències entre als altres tres tipus de centres. En Quadre 12: L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) canvi, els IRH incorporen un major nombre de llicenciats, diplomats i becaris respecte els altres tres tipus de cen- tres, fet que es relaciona amb el major nombre total de La construcció de l’espai europeu d’educació superior INfORmE BIOCAT 2009 treballadors que tenen. (EEES) permet potenciar la qualitat i la competitivitat inter- nacional de l’educació superior a Europa, possibilitant un augment de la mobilitat i de l’ocupació dels titulats univer- sitaris europeus. Aquest sistema està basat en una estruc- Estudiants del sector tura comparable de titulacions i a la llarga ha de permetre a a les universitats catalanes Europa fomentar el seu creixement econòmic i social. La Declaració de Bolonya de 1999 és el document de referèn- En aquest capítol es presenta la situació actual de l’entorn cia inicial de tot aquest procés. Els estudis existents ante- acadèmic català, a partir de les dades agregades cedides riors a l’espai europeu d’educació superior s’estructuraven i/o publicades pel Comissionat per a Universitats i Recerca en cicles (1r cicle, 1r i 2n cicle, 2n cicle i 3r cicle) i prenen (DIUE). En primer lloc, es fa una avaluació dels estudis que com a mesura de la càrrega lectiva el crèdit; el nou sistema encaixen amb el sector i després s’analitza la proporció estableix tres tipus d’estudis: grau, màster i doctorat. d’estudiants, titulats i professorat que hi correspon. Actualment, el sistema universitari català està constituït per 12 universitats (7 públiques i 5 privades). Per nombre d’alumnes, les privades representen el 10% dels estu- diants, la no presencial el 19% i les públiques acullen la majoria d’estudiants, amb un 71% del total. Aquestes uni- Figura 66. Oferta d’ensenyaments universitaris a versitats públiques apleguen més de 17 .000 professors/ Catalunya en l’àmbit de la biotecnologia, res, prop de 220.000 estudiants i 881 estudis, dels quals el la biomedicina, i les tecnologies mèdiques 88% ja estan dissenyats d’acord amb els criteris de l’espai europeu d’educació superior (EEES). 45 Aproximadament el 18% d’aquests estudis, que equival a 155 titulacions de l’EEES, està relacionat amb els àm- 40 bits d’interès d’aquest informe (biotecnologia, biome- dicina i tecnologies mèdiques) (figura 66). Els estudis 35 s’imparteixen en 10 universitats, tot i que la Universitat Nombre de titulacions 30 de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya concentren gairebé 25 el 60% del ensenyaments. 20 15 Enginyeria biomèdica i ciències biomèdiques són els nous 10 ensenyaments amb major nombre de 5 sol·licituds de matrícula 0 UB UAB UPC URV UdL UdG URL UPF UIC UVic D’aquest 18% de titulacions que corresponen a l’àmbit Universitat d’interès, el 48% són en ciències, 28% en ciències de la salut, 21% en enginyeria i arquitectura i 3% en ciències socials i jurídiques. Aquesta última àrea s’inclou atès el creixent nombre en titulacions en gestió de la innova- Ciències de la salut Ciències Enginyeria i arquitectura 128
- 127. ció tecnològica que ofereixen, de les que ja hi ha una titulació enfocada a la creació d’empreses innovadores En resum (màster de “Creació i gestió d’empreses innovadores i ANÀLISI CENTRES RECERCA de base tecnològica “ de la UB). La Biotecnologia s’im- El nombre de treballadors és molt diferent segons parteix en 6 de les 10 universitats. el tipus de centre de la mostra. Els IRH són els que tenen més personal: gairebé el triple de treballadors A més, dins d’aquest 18% d’estudis relacionats, enguany per centre que en la resta d’entitats analitzades. La s’han inaugurat 26 ensenyaments completament nous. qualificació d’aquest personal és majoritàriament de D’aquests, els que han tingut més sol·licituds de matrícu- doctorat i llicenciatura però també hi ha una proporció les són principalment: els graus en enginyeria biomèdica significativa de diplomats i becaris. de la UPC, en ciències biomèdiques de la UB, en biotecno- logia de la UB, en biologia ambiental de la UAB, en cièn- Quant als estudiants, s’observa un interès majoritari cies biomèdiques de la UAB i en genètica de la UAB (Co- per les disciplines relacionades amb ciències, ciènci- mença el curs 2009-2010, Nota de premsa del Departa- es de la salut i enginyeria respecte al total de titula- ment d’Innovació, Universitats i Empresa, 2009). cions impartides. Respecte al nombre d’estudiants i de PDI (professors do- cents investigadors) amb grau de doctor, les dades que s’utilitzen corresponen al curs 2007-2008. Ja que en aquest període es va dur a terme la transformació del sistema edu- catiu existent fins llavors, pot haver-hi un cert biaix en els resultats obtinguts respecte la situació actual. ha experimentat un creixement anual ponderat del 2,8%, que ha suposat passar de 15 alumnes per professor el Quan s’avalua el nombre d’estudiants es té en compte els 2001 als 11 actuals, fet que ens acosta a Harvard (ràtio 9,5) de nou ingrés, els que conformen la població acadèmica i i fins i tot millora a Cambridge (ràtio 15,5) i la Sorbone (ràtio els titulats: 17 (segons dades 2007-2008 extretes de les respecti- ,9) ves webs d’aquestes universitats). • Estudiants de nou ingrés (4.800 alumnes en els àm- bits d’interès de l’informe): el 54% correspon als de ciències, el 31% amb les ciències de la salut i el 15% amb enginyeria i arquitectura. 8.6. Transferència • Estudiants matriculats (226.000 alumnes de po- blació acadèmica dels quals 11% corresponen als de tecnologia àmbits d’interès de l’informe), les proporcions són: ciències de la salut (40%) és majoritari per davant En aquesta anàlisi dels centres de recerca de Catalunya s’ha les ciències (38%) i sempre seguit per enginyeria i volgut començar a recollir indicadors de com els resultats de arquitectura (22%). la investigació es transfereixen a realitats que poden supo- • Nous titulats (4.600 alumnes en els àmbits d’inte- sar una millora de la qualitat de vida de la societat. En aquest rès de l’informe): 40% correspon en a les ciències, primer informe s’ha avaluat la generació de patents i de les el 42% ciències de la salut i el 18% en enginyeria i llicències corresponents (veure apartat 7 els projectes col- .3), arquitectura. laboratius amb empreses i la creació de noves empreses. El nombre de PDI que es dediquen a assignatures de l’àm- bit d’interès d’aquest informe representa a un terç del total Creació de consorcis públic-privats (29%). El més important ha estat l’esforç de la universitat dels darrers anys en reduir la ràtio d’alumnes per professor De la mostra de centres de recerca enquestats, un 78% en totes les titulacions, no només les d’àmbit d’interès de declara que participa en consorcis públic-privats i un 18% l’informe. Així el nombre de personal docent i investigador diu que no participa en cap. 129
- 128. Figura 67. Participació dels centres de recerca Aquests consorcis es formen majoritàriament amb socis en consorcis estatals i, en segon lloc, catalans. menys de la meitat té socis europeus i molt pocs en tenen de la resta del món (figura 67). Respecte al tipus de soci que forma part del INfORmE BIOCAT 2009 consorci, la proporció d’entitats de recerca pública és cla- 5,1% 5,1% 21,6% rament superior a la proporció d’empreses, que només representen un terç dels socis. En l’informe VII Programa Resultados Provisionales de la 51,0% 43,9% 68,8% segunda convocatoria del tema “Salud” (Centro para el , Procedència del soci Catalunya Espanya Desarrollo Tecnológico Industrial, 2008), i que analitza els resultats de la convocatòria 7fP-2007-HEALTH-B, Catalu- nya és la segona comunitat autònoma amb més retorn, amb un 37% dels 32,3 milions d’euros obtinguts pel con- 28,7% 24,8% 26,1% 62,4% junt de l’Estat espanyol. En aquest informe elaborat pel CDTI destaquen els resul- tats obtinguts pels centres públics d’investigació, que su- 46,5% 11,5% posen el 29,7% del retorn sobre el global estatal. Europa Resta del món Els hospitals representen el 19% d’entitats finançades i, quan s’analitza el llistat publicat, s’observa que 9 dels 14 de finançats són catalans. Al marge dels hospitals/IRH, el CSIC és l’entitat amb més projectes aprovats (9) en el conjunt de l’Estat. Per àrees temàtiques, el 8,3% dels projectes finançats són 5,0% 5,0% 30,0% 47,5% biotecnològics i el 76,7% són de recerca translacional, cons- tatació que resulta congruent amb les dades obtingudes sobre les prioritats de recerca en els centres enquestats. 65,0% 47,5% Universitat Centre tecnològic Catalunya és la comunitat de l’Estat amb un Tipus de soci major retorn del 7è Programa Marc (40%) Dos terços dels hospitals espanyols finançats 5,0% 32,5% 5,0% pel 7PM són catalans 62,5% 32,5% Creació d’empreses Centre de recerca Empresa Prop de la meitat (45%) dels 40 centres que han respost l’enquesta manifesten haver creat alguna spin-off. Ara bé, per tipus de centre, han creat empreses: 8 centres dels 19 del CERCA, 2 dels 6 IRH, 3 dels 5 centres tecnològics, Sí i 4 dels 9 centres del CSIC. No hi ha cap correlació entre la No creació d’empreses i l’antiguitat del centre. Ns / Nc 130
- 129. Quant a les previsions de futur (figura 68), un 50% del Figura 68. Previsió de creació d’empreses per tipus centres tecnològics preveu crear noves empreses, fet que de centres resulta coherent amb la seva orientació cap a la recerca -i ANÀLISI CENTRES RECERCA un 44% també declara aquesta intenció dels centres del 20 CSIC-. En canvi només un 33% dels IRH preveuen crear 18 noves empreses, en línia amb els resultats obtinguts del encara baix nombre de companyies sorgides d’entorns 16 Nombre d’empreses creades hospitalaris. Un 42% dels centres del CERCA preveuen 14 crear una nova empresa però si tenim en compte que 12 aquests centres han sorgit quasi tots el 2005, resulta co- herent que tot just ara comencin a tenir resultats aplica- 10 bles que justifiquin la creació d’spin-off. 8 Hi ha una relació positiva entre els centres que ja han creat 6 empreses i els que tenen previst crear-ne de noves en un 4 futur proper: un 61% de les que ja han creat alguna em- 2 presa té voluntat de tornar-ho a fer, en canvi un 65% dels centres que no han creat cap empresa no tenen previsió 0 a b c d de crear-ne de noves. Tipus de centres a. Centre Tecnològic c. CR-CSIC b. CR-CERCA d. Institut Recerca Sí No Ns / Nc En resum Respecte a la transferència de tecnologia, i emprant majoritàriament estatals i catalans, i que provenen com a indicadors el nombre de llicències de patents, sobretot d’entorns públics i només un terç prové del el nombre de consorcis públic-privats en què parti- món empresarial. Quant a la creació d’empreses, cipen i la creació de noves empreses, cal dir que els prop de la meitat dels centres declara haver posat centres enquestats tenen encara poques llicències, en marxa una spin-off i un nombre significatiu, so- però que més de dos terços de les entitats estudi- bretot entre els centres tecnològics espera crear-ne ades participen en consorcis. Aquests tenen socis més en el futur. 131
- 130. IB09
- 131. 9. Consideracions finals CONSIDERACIONS FINALS L’ objectiu d’aquest informe ha estat obtenir una pri- lificats i el seu caràcter de força tractora de la recerca bàsica mera radiografia dels components de la BioRegió de qualitat, el sector biotecnològic aplega tots els elements de Catalunya considerant de manera conjunta i, necessaris per impulsar un model de creixement econòmic per primer cop en un informe d’aquest sector, de l’actua- sòlid. Per explotar tot el seu potencial, un clúster biotecnolò- ció de les entitats del sector públic dedicades a la recerca i gic ha d’incloure hospitals, universitats, centres de recerca i del teixit empresarial. empreses, però també bones infraestructures, plataformes tecnològiques i, sobretot, accés a capital especialitzat que Per fer aquesta radiografia s’ha dut a terme una anàlisi entengui i cobreixi els llargs cicles de desenvolupament que estadística estrictament descriptiva basada en les dades són propis del sector, i professionals amb experiència que li- recollides a l’enquesta realitzada sobre una mostra de 108 derin el procés. Molts d’aquests elements són presents a la empreses i 40 centres de recerca —d’un total de 368 enti- BioRegió de Catalunya en major o menor mesura. Quant al tats convidades a participar— i en l’explotació de la infor- nombre d’equipaments, Catalunya es pot equiparar a altres mació recollida al Directori Biocat —que contenia 874 re- bioclústers europeus consolidats, com els ja esmentats a gistres en el moment de l’avaluació. L ’estudi té, en conse- Cambridge (Regne Unit) i a Berlín (Alemanya). Tanmateix, al qüència, les limitacions pròpies d’haver treballat sobre una costat d’importants fortaleses, es detecten molts elements mostra que només representa una part dels integrants del d’immaduresa del sector que es comenten a continuació i sector i fa palesa la necessitat d’impulsar la participació que serà important adreçar en els propers anys. en properes edicions de l’informe, per tal de garantir que el sector disposa d’indicadors sòlids per dissenyar políti- A Catalunya s’ha fet una important aposta per la recerca pú- ques i estratègies de futur. Una altra limitació a què s’ha blica amb la creació d’un nombre significatiu de centres de enfrontat l’elaboració de l’informe és la manca de referèn- recerca en la dècada dels 2000, i és una comunitat pionera cies públiques específiques del sector biotecnològic rela- en el model de fundacions i d’instituts de recerca vinculats tives a paràmetres econòmics, impacte de les mesures a hospitals. En línia amb aquesta aposta, el 2008 es va des- d’R+D+i i personal ocupat. Sovint les dades sobre el sec- tinar un pressupost superior als 160 milions d’euros a re- tor s’han d’extrapolar a partir d’estudis més globals. En tot cerca biotecnològica (més de 220 milions per centres del cas, aquestes dades s’han incorporat al text, sempre que CERCA, segons dades del Comissionat per a Universitats ha estat possible trobar-ne, per a poder contextualitzar i i Recerca, i 148 milions d’euros invertits pel Departament contrastar la informació recollida. de Salut en programes de suport a la recerca i en centres i infraestructures d’investigació [vegeu apartat 8.4.]). El re- Malgrat tot, d’aquesta primera radiografia se’n poden ex- sultat d’aquesta política continuada de suport ha estat un treure algunes consideracions interessants sobre l’estat conjunt de centres i d’IRH, amb personal investigador molt de la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdi- qualificat, altament competitius en l’àmbit internacional per ques a Catalunya. nombre i qualitat de publicacions, però que encara mostren resultats molt millorables en transferència de tecnologia, La biotecnologia té el potencial per ser un sector estratègic mesurada en nombre de sol·licituds de patents (que mos- en l’economia d’un territori. Amb un nombre creixent d’apli- tra una mediana de 7 per centre) i en nombre de llicències cacions, noves oportunitats laborals per a professionals qua- (amb una mediana d’1,5 llicències per any i centre). 133
- 132. Aquests centres —sovint vinculats a parcs científics— Les companyies creades recentment a la BioRegió són també han funcionat en molts casos com a pol d’atracció majoritàriament microempreses, amb personal altament d’empreses joves, ja que la proximitat de recerca bàsica i qualificat (el 83% són doctors) i que sovint dediquen al vol- aplicada i de serveis científico-tècnics d’alt nivell resulta tant del 80% del seu pressupost a R+D. Opten per un mo- INFORME BIOCAT 2009 clau per a un model de negoci intensiu en recerca i amb del de negoci mixt (44%), en el qual es combina la recerca la necessitat d’emprar tecnologies molt innovadores que, de producte amb la creació de plataformes tecnològiques com hem vist en l’anàlisi de centres, estan disponibles en innovadores que s’ofereixen com a servei a tercers. En la les entitats de la BioRegió. majoria d’aquestes empreses, el fundador sol mantenir la posició directiva i hi ha poc personal qualificat en temes de La taxa de creació de noves empreses biotec a Catalunya gestió i pocs professionals de desenvolupament de nego- —que va ser del 25%, el 2008, i del 27%, el 2007 segons , ci, tots ells trets característics de sectors immadurs. Pel els informes d’Asebio— supera la de moltes bioregions que fa a la seva capitalització, hi ha una clara prevalença europees i la del conjunt de l’Estat espanyol (21,8% entre de capital concepte públic i una manca de finançament 2006 i 2007 i 24,5% entre 2005 i 2006, segons es recull en de capital risc especialitzat, que encara nomes inverteix els esmentats informes). En qualsevol cas, l’impuls em- en seed (llavor) i en les primeres rondes de finançament prenedor és encara insuficient pel que pertocaria a un país (a penes un 5% de les empreses arriba a segona ronda). que és l’octava potència econòmica mundial, ja que se- Com s’ha comentat, s’estableix un cercle causa–efecte gons l’estudi Global Entrepreneurship Monitor (GEM) de entre la immaduresa de l’empresa i l’accés a capital risc 2008, Espanya té un índex HAE (Highgrowth Expectation especialitzat, per la qual cosa cal instrumentar mesures de Entrepeneurial Activity) per sota del 0,5%, juntament amb millora estratègica de les empreses i d’accés a finança- França, Bèlgica, Finlàndia, Grècia i Japó, clarament inferi- ment que trenquin aquesta tendència. or al d’economies basades amb la innovació, com la dels EUA, Canadà, Islàndia o Nova Zelanda, que tenen índex Afortunadament en els darrers anys, en línia amb la ten- fins a 15 vegades superiors. dència mundial de convergència biotec–farma, es comen- cen a establir unes primeres interaccions entre aquestes Com assenyala l’estudi, les empreses creades provenen petites empreses biotecnològiques i companyies locals en un 50% aproximadament de la iniciativa empresarial més madures, tal com demostra la col·laboració de Fer- i l’altra meitat de la iniciativa dels centres de recerca pú- rer Grupo amb Oryzon Genomics i la d’altres empreses blica. Tot i així, encara hi ha poca creació d’spin-off des farmacèutiques familiars catalanes amb biotecnològi- del sector públic, que és un dels indicadors emprats per ques internacionals. Iniciatives que cal ampliar, ja que el avaluar el nivell de transferència tecnològica en aquest sector farmacèutic de Catalunya ocupa la primera posició informe. Aquesta escassa transferència no s’adiu ni amb de l’Estat espanyol en inversió en R+D intramurs (47 ,6%) l’esforç inversor realitzat en recerca per l’Administració i extramurs (22,5%) (Farmaindustria, 2009), i és també el catalana i espanyola ni amb l’alt nivell d’investigació que major productor de química fina de l’Estat (80%). Cal es- mostra el nombre de publicacions generades pels centres mentar també la primera fusió per absorció entre Oryzon i el seu índex d’impacte. La reduïda creació d’spin-off re- Genomics i Crystax, duta a terme en els primers mesos sulta especialment notòria en el cas dels IRH, responsa- de 2009, com a estratègia per augmentar massa crítica bles de la posada en marxa de només un 5% de les noves i guanyar complementarietats, indicador que el sector va empreses biotec, quan dins de la mostra avaluada són les assolint un estadi de major maduresa. entitats amb més investigadors, més pressupost i més publicacions. En aquest sentit, els IRH catalans es troben Tant les empreses com els centres participen en consor- lluny de referents internacionals com pot ser l’Hospital cis de col·laboració, una política fortament impulsada per Universitari Hadassah, a Israel, que explota més de 250 les administracions públiques en els darrers anys (Nuclis patents a través de la seva companyia de transferència d’Innovació, CENITS, 7è Programa Marc) per propiciar tecnològica Hadasit, la qual cotitza a la borsa de Tel Aviv. la consolidació del sector a través de projectes de més Afortunadament, aquesta situació comença a canviar i envergadura. Tanmateix, aquests consorcis s’estableixen prop de la meitat dels centres enquestats declara tenir majoritàriament amb socis locals i manquen estratègies prevista la creació d’empreses en el futur. d’internacionalització: les poques activitats que es decla- 134
- 133. ren en aquest àmbit es desenvolupen amb socis euro- abast en ciències de la vida, i investigadors de referència peus (19% de les empreses i 25% dels centres) i encara internacional, la qual cosa ha generat un nombre creixent hi ha poca aproximació als Estats Units (menys del 6% de d’spin-off en aquest camp. CONSIDERACIONS FINALS les empreses i menys de l’11% dels centres), que és la referència internacional en molts àmbits de recerca i en el Tot i la posició preeminent a Catalunya de la biotecnolo- mercat biotecnològic. gia vermella i la biomedicina (focus d’activitat del 64% de les empreses i de l’aplicació de la recerca del 60% dels El que es posa en evidència en aquest primer informe és centres analitzats), cal fer esment, pel seu potencial, de que, en l’àmbit de la biomedicina, Catalunya és forta en les la biotecnologia verda, en la qual treballen només el 17% àrees terapèutiques d’oncologia i sistema nerviós, en les de les empreses enquestades, però sobre la qual és apli- quals es troben tots els elements integrants de la cadena cable la recerca que realitzen un 32,5% dels centres ana- de valor, des de la recerca més bàsica generadora d’ide- litzats. L’activitat en aquest àmbit se centra sobre la millo- es i publicacions a les revistes més prestigioses, fins als ra genètica de plantes, per aconseguir millores en volum hospitals amb recerca translacional i les empreses que en i resistència de la producció, el biocontrol i la producció desenvolupen productes — tot i que el pipeline encara no d’animals. Crida l’atenció la importància que té la recerca sigui massa nombrós donada la joventut de moltes de les vinculada amb medi ambient i el poc pes que té encara en empreses. Cal també ressaltar la potència en recerca car- l’activitat empresarial, la qual cosa ens pot fer pensar en diovascular (majoritàriament en centres) i en dermatologia un potencial camp de creixement futur. (en empreses), així com en malalties infeccioses, un nínxol de mercat sovint oblidat per les grans multinacionals, en el La biotecnologia industrial, amb el que aporta a la millora qual hi ha una oportunitat per petites empreses i centres de bioprocessos industrials, d’una banda, i amb la gene- que treballin conjuntament. Totes les esmentades són àre- ració de biomaterials innovadors que s’està produint en es de coneixement alineades amb les grans tendències els centres de recerca, de l’altra, representa una oportu- mundials, on Catalunya pot competir internacionalment nitat de futur per a Catalunya, si som capaços d’incorporar pel nivell de la qualitat de la recerca i on té possibilitats aquestes tecnologies en el teixit industrial tradicional per d’atraure professionals rellevants, fons competitius en optimitzar-ne l’eficiència i els costos i obrir-lo a nous mer- programes europeus i capital risc per a les empreses; àre- cats. L’impacte econòmic mundial de la producció de com- es on podem potenciar la creació de xarxes temàtiques postos químics derivats de la biotecnologia (10% de la pro- per generar noves sinergies i augmentar-ne el potencial. ducció total) s’estima que serà de 80.000 milions d’euros el 2010 i en la producció d’enzims Europa és líder mundial, En línia amb les tendències esmentades al capítol 1 sobre amb el 80% de la producció total. Catalunya disposa d’una les eines de futur, cal destacar, com a fortaleses de Cata- indústria creixent en ambdós àmbits. lunya, la recerca en nanotecnologia i un creixement impor- tant en la bioinformàtica. S’ha donat compte en l’apartat En definitiva, el clúster català de biotecnologia, biomedici- 8, de la posició que ocupa la recerca catalana en nano- na i tecnologies mèdiques és una realitat amb importants tecnologia, amb centres reconeguts internacionalment i fortaleses científiques i un creixent teixit empresarial que una posició pionera en publicació científica sobre aques- té tot el potencial per a ser motor econòmic i estratègic ta disciplina. Quant a la bioinformàtica, Catalunya disposa de país, si s’estableixen mesures polítiques a llarg termini de grans infraestructures (com el supercomputador Ma- que afavoreixin la consolidació d’una economia catalana reNostrum), que impulsen projectes de recerca d’ampli basada en el coneixement. 135
- 134. IB09
- 135. IB09 Bibliografia i taules
- 137. Bibliografia BIBLIOGRAFIA − Accions finançades per la generalitat de Catalunya en matèria de recerca, desenvolupament i innovació, Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), juny 2008. (http:// www.gencat.cat/diue/doc/doc_73736539_1.pdf) − Activitats de recerca, desenvolupament i innovació Finançades pels departaments de la Generalitat de Catalunya - any 2004, Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), juliol 2005. (http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_16937622_1.pdf) − An Introduction to Medical Technology Industry, J. Wilkinson, Eucomed, mars 2009. (http://www.eucomed.org/~/media/7804F449C2154F8E9207E8E57B19DD4B.ashx) − Avaluació del III Pla de Recerca de Catalunya 2001-2004, Institut de Govern i Polítiques Públiques Universitat Autònoma de Barcelona (IGOP UAB). (http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_28729180_1.pdf) − Beyond Borders: Global Biotechnology Report 2009, Ernst & Young, 2009. (http://www.ey.com/ Publication/vwLUAssets/Beyond_borders_2009/$FILE/Beyond_borders_2009.pdf) − Biofuels Report: Economics of a Driven Market, BioWorld®, 2008. − Biogenerics, B. Billings, Generic Pharmaceutical Association (GPhA), Agost 2009. http://meetings.nacds.org/rxconference/2009/pdfs/edsessions/Billings_Biogenerics.pdf) − Biología Sintética, Informe de Vigilancia Tecnológica, Genoma España/CIBT-FGUAM, 2006. (http:// www.gen-es.org/12_publ/docs/BIOLOGIA_SINTETICA.pdf) − Biotech 2008 Life Sciences: A 20/20 Vision to 2020, Burrill & Company, 2008.Biotech 2009: Life Sciences, Navigating the Sea Change, Burrill & Company, 2009. − Biotech set to dominate drug industry growth, EP Vantage, 17 juny 2009. (http://www.evaluatepharma. com/Universal/View.aspx?type=Story&id=188700§ionID=&isEPVantage=yes) − Biotechnology Products on the Market Since 1982, BioWorld® Snapshots, 2008. − California Biomedical Industry 2009 Report, California Healthcare Institute i PricewaterhouseCoopers, 2009. (http://www.pwc.com/en_GX/gx/pharma-life-sciences/pdf/chi-ca-biomed-report.pdf) − Cambridge Enterprise Annual Review, 1st August 2007 - 31st July 2008, University of Cambridge, 2009. (http://www.enterprise.cam.ac.uk/uploads/File/AnnualReviews/CE_Annual_Review_2007_08.pdf) − Cambridge University Reporter, University of Cambridge, 23 gener 2008, p. 431. (http://www.admin. cam.ac.uk/reporter/2007-08/weekly/6099/table1.pdf) − Caracterització bibliomètrica de la producció científica a Catalunya, 1996-2006, Rovira L, Méndez- Vásquez RI, Suñén-Pinyol E, Camí J., Informe AGAUR-PRBB, 2007 (http://www.gencat.cat/diue/doc/ . doc_47835775_1.pdf) − CERN and Innovation – The Heart of the Matter, World Intellectual Property Organization (WIPO), decembre 2008. (http://www.wipo.int/wipo_magazine/en/2008/06/article_0005.html) − Comença el curs 2009-2010, Nota de premsa del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE), 22 setembre 2009. (http://www.gencat.cat/diue/noticies/80216476.html) 139
- 138. − Convergence: the Biotechnology Industry Report Millennium Edition, Ernst&Young, 2000. − Convocatòria d’ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca de Catalunya - Estadístiques resolució SGR 2009, Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). (http://www10. gencat.cat/agaur_web/generados/catala/home/recurs/doc/dades_sgr_2009_web2.ppt) INFORME BIOCAT 2009 − Découvrir l’université Paris-Sorbonne, Guide de l’étudiant 2009-2010. (http://www.paris-sorbonne.fr/ fr/IMG/pdf/L_universite_en_chiffres.pdf) − Directori Biocat - Directory of Biotechnology & Biomedicine in Catalonia-, BIOCAT, setembre 2009. (http://www.biocat.cat/directory/index.php?i=en) − El clúster català de la química de la salut, Catalunya Internacional 44, COPCA©, novembre 2006 - abril 2007. (http://tinyurl.com/ygqyn7z) − El sistema català de Ciència i tecnologia, Comissionat per a Universitats i Recerca, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE), febrer 2009. − Els instituts de recerca dels hospitals Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Clínic reben l’acreditació de l’Instituto Carlos III, Nota de premsa del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 5 de mars 2009. (http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/premsa/doc30045.html) − España es el 4º país europeo en atracción de excelencia investigadora. Nota de premsa del Ministerio de Ciencia e Innovación, 16 de setembre 2009. (http://web.micinn.es/01_Portada/01- Ministerio/031Prensa/00@Prensa/160909.pdf) − Estadística sobre Actividades en I+D Año 2007, Instituto Nacional de Estadística (INE), Nota de premsa 2 decembre 2008. (http://www.ine.es/prensa/np527 .pdf) − Estadística sobre Actividades en I+D Año 2008 – Resultados provisionales, Instituto Nacional de Estadística (INE), Nota de premsa 18 novembre 2009. (http://www.ine.es/prensa/np575.pdf) − Estructura funcional, esquemes retributius i oportunitats professionals del sector biotecnològic Català, Adecco Medical & Science i CataloniaBio, 2009. (http://www.cataloniabio.org/downloads/% 5BCataloniaBIO%5DInforme_Adecco_cat.pdf) − European Cities Monitor 2008, Cushman & Wakefield, octobre 2008. (http://tinyurl.com/ygsldmn) − Evolución de la productividad científica de España en Biomedicina (1981-2006), Camí J., Méndez-Vásquez R.I., Suñén-Pinyol E., Redes 2008;10: 24-9. (http://www.prbb.org/bac/publicacions/Redes.pdf) − Eurostat (European Commission). Regions and cities – Main Tables. (http://epp.eurostat.ec.europa. eu/portal/page/portal/region_cities/regional_statistics/data/main_tables) − Gasto en investigación y desarrollo por países, periodo y sector - Estadística de I+D (Datos Europeos), Instituto Nacional de Estadística (EUROSTAT), 2009. (http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis& path=%2Ft14%2Fp057%2Fe01%2F&file=pcaxis&N=&L=0) − Genopole® the leading French biopark dedicated to biotech and biotherapies, GIP Genopole. (http:// www.genopole.fr/IMG/pdf/plaquette_Genopole_UK_2009.pdf) − Guía de Evaluación de Institutos de Investigación Sanitaria, Instituto de Salud Carlos III, novembre 2008. (http://www.isciii.es/htdocs/pdf/guiaevaluacion.pdf) − Harvard at a Glance, Harvard University, 2009. (http://www.harvard.edu/about/glance.php) − Harvard Productivity Highlights - Performance Metrics 2006-2009, Harvard University - Office of Technology Development. (http://www.techtransfer.harvard.edu/mediacenter/annuals/stats) − I+D en la Industria Farmacéutica 2008 - Resultados de la encuesta sobre actividades de I+D en 2008, Farmaindustria, juny 2009. (http://www.medicamentos-innovadores.org/documentos// Resultados%20Encuesta%20I+D%202008-v03.pdf) 140
- 139. − III Pla de Recerca de Catalunya 2001-2004, Generalitat de Catalunya - Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). (http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_34992411_1.pdf) − IMS Market Prognosis International 2009-2013, IMS Health, mars 2009. (http://www.imshealth.com/ deployedfiles/imshealth/Global/Content/StaticFile/Top_Line_Data/Global_Pharm_Market_by_Region.pdf) − Informe anual del Sistema Nacional de Salud 2007 – Cataluña, Ministerio de Sanidad y Política BIBLIOGRAFIA Social - Generalitat de Catalunya Departament de Salut. (http://www.msps.es/organizacion/sns/ planCalidadSNS/pdf/equidad/informeAnual2007/CatalunyaSNS2007 .pdf) − Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2008, Generalitat de Catalunya - Departament d’Innovació, Universitats i Empresa - Secretaria d’Indústria i Empresa - Observatori de Prospectiva Industrial, juny 2009. (http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_49509384_1.pdf) − Informe Asebio 2006, Asebio, 2006. (http://www.asebio.com/docs/pub_31_e.pdf) − Informe Asebio 2007, Asebio, 2007 (http://www.asebio.com/docs/pub_32_e.pdf) . − Informe Asebio 2008, Asebio, 2008. (http://www.asebio.com/docs/pub_45_e.pdf) − Informe CYD 2008, Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), 2008. (http://www.fundacioncyd. org/wps/portal/WebPublica/General?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/WebCorporativa_es/webfcyd_es/ InformeCYD/InformeCYD2008/indexFoto) − Informe de impacto de capital riesgo en España 2009, Asociación Española de Entidades de Capital Riesgo (ASCRI), 2009. (http://www.ascri.org:8080/info/pdf/Informe%20de%20Impacto%202009.pdf) − Informe RedOtri 2008, RedOTRI Universidades (CRUE), 2008. (http://www.redotriuniversidades.net/ index.php?option=com_docman&task=doc_download&gid=784&Itemid=33&mode=view) − Innovation clusters: A statistical analysis and overview of current policy support, European Commission - Enterprise and Industry, octubre 2007 (http://ec.europa.eu/enterprise/newsroom/cf/ . itemlongdetail.cfm?item_id=1072) − IV Pla de recerca i innovació de Catalunya 2005-2008, Generalitat de Catalunya - Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). (http://www10.gencat.net/ pricatalunya/cat/index.htm) − La Borsa i els seus mercats alternatius com a dinamitzadors del sector biotecnològic, CataloniaBio, juny 2007 (http://tinyurl.com/yl5hjq3) . − La Relevancia de la Biotecnología en España 2009, Genoma España, 2009. − La situació de la innovació a Catalunya, ACC1Ó, 2009. (http://www.anella.cat/c/document_library/ get_file?folderId=587505&name=DLFE-18334.pdf) − Ley 53/1984, de 26 de diciembre, de Incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones Públicas, Jefatura del Estado, BOE 4, gener 1985. (http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/ doc.php?coleccion=iberlex&id=1985/00151) − LEY 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medicamentos y productos sanitarios, Jefatura del Estado, BOE 178, juliol 2006. (http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.ph p?coleccion=iberlex&id=2006/13554) − LLEI 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut. (http://www.boe. es/boe_catalan/dias/2003/06/16/pdfs/A02595-02616.pdf) − LLEI 21/1987 de 26 de novembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de l’ dministració de la , A Generalitat, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) 923, decembre 1987 (http://www20.gencat. cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Normativa/Incompatibilitats/Arxius/lle21-87 .pdf) − Medtrack, actualitzades l’octubre 2008. 141
- 140. − Memoria 2008, Farmaindustria, 2009. (http://www.farmaindustria.es/idc/groups/public/documents/ publicaciones/farma_097155.pdf) − Memoria Anual Fenin 2008, Fenin, 2008. (http://www.fenin.es/pdf/memoria_anual_2008.pdf) INFORME BIOCAT 2009 − Money Tree Report™ - Q4 2008/Full-year 2008, PricewaterhouseCoopers i National Venture Capital Association. (https://www.pwcmoneytree.com/MTPublic/ns/moneytree/filesource/exhibits/National_ MoneyTree_full_year_Q4_2008_Final.pdf) − Nanotecnologia: què és i com ens afectarà?, Informes científics per a la presa de decisions (ICPDE) nº 02, Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), juny 2009. (http://www.fcri.es/ descarregues/2009_9_16_informe_nanotech_catala.pdf) − Pathogenesis and therapy of psoriasis, Lowes, M.A., A.M. Bowcock, and J.G. Krueger, Nature 445, 2007 p.866–873. , − Paul Ehrlich, The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1908, The Nobel Foundation, (http://nobelprize. org/nobel_prizes/medicine/laureates/1908/ehrlich-bio.html) − Pitfalls Undermine Promise of Theranostics, Kenneth P Krul, Genetic Engineering & Biotechnology . News, 15 setembre 2008, Vol. 28- 16. (http://www.genengnews.com/articles/chitem.aspx? aid=2602&pn=2) − Presentació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009, Generalitat de Catalunya, 2009 (http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres09/pdf/PRE_L_CAT.pdf) − Presupuesto 2010, Ministerio de Ciencia e Innovación, octubre 2009. (http://web.micinn.es/01_ Portada/01-Ministerio/031Prensa/00@Prensa/061009p.pdf) − Profile, Pharmaceutical Research and Manufacturers of America (PhRMA), abril 2009. (http://www. phrma.org/files/PhRMA%202009%20Profile%20FINAL.pdf) − Projecte BEST, BDMetrics Datos y Análisis: 6ª publicación Mayo 2009, , Plataforma Española de Medicamentos Innovadores – FarmaIndustria, juliol 2009. (http://www.medicamentosinnovadores. org/documentos/_Resultados%20BDMetrics%206ª%20PUBLICACIÓN.pdf) − Statistical definition of Biotechnology (updated in 2005), Organisation for Economic Co-operation and Development (OCDE). − The 2009 EU industrial R&D investment SCOREBOARD, Joint Research Center – Directorate General Research, EU, Sevilla, 2009. (http://iri.jrc.ec.europa.eu/research/docs/2009/JRC54920.pdf) − The Billion-Plus Blockbusters: The Top 25 Biotech Drugs, BioWorld® Today, 27 agost 2009. (http://www.bioworld.com/servlet/com.accumedia.web.Dispatcher?next=bioWorldHeadlines_ article&forceid=51907) − The Future of Biotech: The 2010 Guide to Emerging Markets and Technology, BioWorld®, 2009. − The Global Competitiveness Report 2009-2010, World Economic Forum, 2009. (http://www.weforum. org/pdf/GCR09/GCR20092010fullreport.pdf) − The next big thing, Winter, P The Burrill Report, maig 2009. (http://www.burrillreport.com/article-1406.html) ., − VII Programa Marco de I+D de la UE, Alimentación, Agricultura y Pesca, y Biotecnología, Balance provisional 2008, Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), juliol 2009. (http://www. cdti.es/recursos/doc/Programas/Cooperacion_internacional/P .Marco_I%20D_de_la_UE/Alimentació n/28846_307307200983752.pdf) − VII Programa Marco de I+D - Salud, Balance PROVISIONAL 2008. Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), juliol 2009. (http://www.cdti.es/recursos/doc/Programas/Cooperacion_ internacional/P.Marco_I%20D_de_la_UE/Salud/43460_217217200910526.pdf) 142
- 141. Pàgines web consultades PÀGINES WEB CONSULTADES − ACC1Ó (www.acc10.cat) − Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/ aatrm/html/ca/Du8/index.html) − Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) (http://www10.gencat.cat/agaur_web/ AppJava/catala/index.jsp) − Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (http://www.aqu.cat/) − American Academy of Dermatology (www.aad.org) − Barcelona Supercomputing Center (BSC) (http://www.bsc.es/) − Biotech-Region München (BioM) (http://www.bio-m.org/) − BioTOP Berlin-Brandenburg (http://www.biotop.de/index+M52087573ab0.html) − Centre d’Investigacio en Nanociencia i Nanotecnologia (CIN2) (http://www.nanowerk.com/ nanotechnology/labs/Centre_d_Investigacio_en_Nanociencia_i_Nanotecnologia_CIN2.html) − Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) (http://www.isciii.es/htdocs/redes/ciber.jsp) − Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) (http://www.cdti.es/) − ClinicalTrials.gov (http://www.clinicaltrial.gov/) − Comissionat per a a Universitats i Recerca, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE) (http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/recerca/index.html) − Departament de Salut – Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/ Du51/index.html) − Eastern Region Biotechnology Initiative (ERBI) (http://www.erbi.co.uk/default.asp) − Empreses: pàgines webs de les empreses farmacèutiques, biotecnològiques i de tecnologies mèdiques de Catalunya − Fundació Bosch I Gimpera (http://www.fbg.ub.es) − Fundacio Institut de Recerca de l’hospital Universitari Vall d’Hebron (http://www.ir.vhebron.net/ easyweb_irvh/default.aspx?language=ca) − GIP Genopole (http://www.genopole.fr) − Institut Català de la Salut (ICS) - Recerca (http://www.gencat.cat/ics/infocorp/recerca.htm) − Institut Català de Nanotecnologia (ICN) (http://www.nanocat.org/) − Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) (http://www.ibecbarcelona.eu/) − Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale (INSERM) (http://www.inserm.fr/index.php) − Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) (http://www.isciii.es/htdocs/index.jsp) 143
- 142. − Instituto Nacional de Estadística (INE) ( http://www.ine.es/) − Medicon Valley Association (http://www.mediconvalley.com) − Ministerio de Ciencia e Innovación (MCINN) (http://web.micinn.es/) INFORME BIOCAT 2009 − National Institutes of Health (NIH) (http://www.nih.gov/about/NIHoverview.html) − Scottish Enterprise (http://www.scottish-enterprise.com/lifesciences-initiatives-bioquarter) − TECNIO (http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/innovacio-tecnologica/tecnio/) − Universitats catalanes: pàgines webs del conjunt d’universitats catalanes − Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) (http://www.vhio.net/en/) − Webcapitalriesgo (www.webcapitalriesgo.com) − Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) (http://test8.gna.es/xpcat2/) 144
- 143. Relació de figures i taules TAULES I FIGURES Quadre I Evolució de la despesa en R+D i Innovació a Catalunya (pàg. 17) Quadre II Dades macroeconòmiques d’inversió en R+D (pàg. 22) Quadre III Inversió pública en R+D sectorial (pàg. 23) Quadre IV Esforç empresarial i impacte (pàg. 24) Quadre V Transferència de tecnologia (pàg. 26) Quadre 1 Genentech, (pàg. 33) Quadre 2 Teràpia dirigida gènica: la llarga marxa (pàg. 35) Quadre 3 Teranòstic i teràpia dirigida (pàg. 36) Quadre 4 RNA de transferència (RNAi) (pàg. 36) Quadre 5 Craig Venter a la frontera (pàg. 37) Quadre 6 Marcadors i teràpies associades (pàg. 44) Quadre 7 Classificació d’empreses en l’àmbit de la biotecnologia industrial (BI) (pàg. 60) Quadre 8 Impacte econòmic del sector de les tecnologies mèdiques (pàg. 69) Quadre 9 Selecció de gestores de capital risc de la BioRegió que operen en el sector (pàg. 84) Quadre 10 Producció científica de Catalunya respecte la resta de l’Estat, Europa i el món (pàg. 120) Quadre 11 Producció de les universitats catalanes en l’àmbit de la biomedicina (pàg. 120) Taula 1 Els productes biotecnològics més venuts (pàg. 38) Taula 2 Algunes dades macroeconòmiques de la biotecnologia vermella el 2008 (pàg. 38) Taula 3 Les 4 biotecnològiques amb beneficis més importants (pàg. 39) Taula 4 Principals cultius transgènics aprovats per a la comercialització al món el 2008 (pàg. 49) Taula 5 Classificació dels subsectors d’activitat (pàg. 73) Figura 1 Productes biotecnològics aprovats entre el 1982 i el 2007 (pàg. 35) Figura 2 Fases de desenvolupament d’un fàrmac (pàg. 37) 145 Figura 3 Models de negoci (pàg. 40)
- 144. Figura 1 Productes biotecnològics aprovats entre el 1982 i el 2007 (pàg. 37) Figura 2 Fases de desenvolupament d’un fàrmac (pàg. 39) Figura 3 Models de negoci (pàg. 42) INFORME BIOCAT 2009 Figura 4 Indústria emergent de les biorefineries (pàg. 51) Figura 5 Tipus d’organitzacions de la BioRegió (pàg. 75) Figura 6 Distribució geogràfica de les universitats, els hospitals i els parcs científics i tecnològics de Catalunya (pàg. 78) Figura 7 Subsectors d’activitat de les empreses (pàg. 79) Figura 8 Distribució geogràfica de les empreses de la BioRegió per subsectors d’activitat (pàg. 80) Figura 9 Any de fundació de les empreses de la BioRegió de Catalunya (pàg. 81) Figura 10 Fundació de les empreses segons els subsectors d’activitat (pàg. 81) Figura 11 Origen de les empreses per tipus d’entitat impulsora (pàg. 82) Figura 12 Origen de l’empresa per subsectors (pàg. 82) Figura 13 Nombre de promotors de les empeses de la BioRegió (pàg. 83) Figura 14 Empreses de suport al sector (pàg. 83) Figura 15 Activitats principals de les empreses de la BioRegió (pàg. 85) Figura 16 Distribució geogràfica de les empreses segons les àrees principals (pàg. 85) Figura 17 Cadena de valor de l’activitat principal de les empreses (pàg. 86) Figura 18 Activitats acumulades de la cadena de valor de les empreses (pàg. 86) Figura 19 Activitats externalitzades per les empreses de la BioRegió (pàg. 87) Figura 20 Model de negoci de les empreses de la Bioregió (pàg. 87) Figura 21 Prioritats previstes per les empreses de la BioRegió (pàg. 89) Figura 22 Àrees terapèutiques de les empreses (pàg. 90) Figura 23 Àrees terapèutiques de les empreses segons les fases d’R+D (pàg. 91) Figura 24 Àrees terapèutiques de les empreses de tecnologies mèdiques de la BioRegió (pàg. 92) Figura 25 Empreses que desenvolupen fàrmacs en cadascuna de les fases d’R+D (pàg. 93) Figura 26 Empreses que realitzen fases successives del desenvolupament de fàrmacs (pàg. 93) Figura 27 Productes per empresa per a cada fase del desenvolupament de fàrmacs (pàg. 94) Figura 28 Tipus de tecnologia / plataforma tecnològica emprada per les empreses de cada subsector (pàg. 95) Figura 29 Tipus i nombre de patents per empresa de la BioRegió (pàg. 95) Figura 30 Relació del pressupost d’R+D i la participació en consorcis público-privats (pàg. 96) Figura 31 Rangs de capital de les empreses de la BioRegió (pàg. 99) Figura 32 Rangs de facturació de les empreses de la BioRegió (pàg. 100) Figura 33 Models de negoci i beneficis de les empreses de biotecnologia vermella de la BioRegió (pàg. 100) Figura 34 Percentatge de pressupost total de les empreses dedicat a l’R+D (pàg. 101) Figura 35 Model de negoci i percentatge de pressupost d’R+D (pàg. 101) 146
- 145. Figura 36 Expectatives d’increment de facturació de les empreses (pàg. 102) Figura 37 Rangs de nombre de treballadors de les empreses (pàg. 103) Figura 38 Proporció de treballadors en R+D sobre el total de treballadors (pàg. 103) TAULES I FIGURES Figura 39 Nivell formatiu dels treballadors (pàg. 104) Figura 40 Posicions del fundador de l’empresa (pàg. 105) Figura 41 Entorn de desenvolupament de l’activitat de les empreses (pàg. 105) Figura 42 Relació entre l’any de fundació, l’origen i el pressupost d’R+D de l’empresa (pàg. 106) Figura 43 Relació entre l’any de fundació, el pressupost i les fases d’R+D en empreses de desenvolupament de fàrmacs (pàg. 107) Figura 44 Relació de doctors, pressupost en R+D i capital (pàg. 107) Figura 45 Distribució geogràfica per tipus de centre (pàg. 110) Figura 46 Subsectors d’activitat dels centres de recerca (pàg. 111) Figura 47 Distribució geogràfica per subsectors d’activitat dels centres de la BioRegió (pàg. 112) Figura 48 Any de fundació dels centres de recerca (pàg. 111) Figura 49 Àmbits d’aplicació de la recerca dels centres (pàg. 113) Figura 50 Distribució geogràfica per activitats principals dels centres (pàg. 114) Figura 51 Altres activitats dels centres de recerca (pàg. 115) Figura 52 Activitats realitzades per tipus de centre (pàg. 115) Figura 53 Àrees terapèutiques dels centres de recerca (pàg. 116) Figura 54 Tipus de recerca dels centres (pàg. 117) Figura 55 Tecnologies i plataformes tecnològiques dels centres per subsectors d’activitat (pàg. 119) Figura 56 Nombre de sol·licituds de patent per centre (pàg. 120) Figura 57 Producció científica per tipus de centre (pàg. 121) Figura 58 Producció científica per nombre de doctors i per tipus de centre (pàg. 121) Figura 59 Evolució de les sol·licituds d’ajuts a la convocatòria de suport als grups de cerca per àmbits de coneixement (pàg. 123) Figura 60 Finançament de grups de recerca en els àmbits d’interès de l’Informe Biocat (pàg. 123) Figura 61 Participació de grups de recerca de Catalunya als diferents Ciber (pàg. 124) Figura 62 Pressupost dels centres de recerca (pàg. 125) Figura 63 Espais ocupats pels centres de recerca (pàg. 126) Figura 64 Nombre de treballadors per tipus de centre (pàg. 127) Figura 65 Nivell de formació dels professionals dels centres de recerca (pàg. 127) Figura 66 Oferta d’ensenyaments a Catalunya en l’àmbit del a biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques (pàg. 128) Figura 67 Participació dels centres de recerca en consorcis (pàg. 130) Figura 68 Previsió de creació d’empreses per tipus de centres (pàg. 131) 147
- 146. IB09
- 147. Glossari GLOSSARI Assaig clínic Estudi experimental d’un producte, substància, medicament o tècnica de diagnosi o terapèutica per avaluar l’eficàcia i seguretat de la seva aplicació en humans. Biocombustible Combustible que s’elabora a partir de matèria primera d’origen biològic o renovable, principalment vegetals o industrials biodegradables. També s’anomena biocarburant. Bioenginyeria Conjunt de tècniques d’enginyeria aplicades al camp de la biomedicina pel desen- volupament de productes i tecnologies sanitàries (equipaments i dispositius mè- dics de diagnòstic, terapèutics..) Biofàrmac Producte farmacèutic obtingut a partir de materials d’origen biològic (microorganis- o fàrmac biològic mes, substrats vegetals o animals, fragments cel·lulars, fluids humans o animals), a diferència dels fàrmacs “convencionals” d’origen químic. , Bioinformàtica Aplicació d’un conjunt de tecnologies computacionals per la gestió, l’anàlisi, la si- mulació o la predicció de dades d’origen biològic. Biomarcador Substància de la qual se’n mesura els nivells en l’organisme com a indicador d’una malaltia o alteració del seu estat. Bioremediació Conjunt de tècniques de descontaminació que utilitza processos naturals per a eli- minar substàncies químiques perjudicials pel medi ambient. Biosimilar Còpia d’un medicament biotecnològic. Té el mateix mecanismes d’acció i tracta la mateixa patologia, però no és idèntic al seu medicament de referència, ja que es produeix a partir d’una línia cel·lular nova i en processos d’escalat no totalment idèntics respecte els del biotecnològic de referència. Business angel Persona individual que exerceix d’inversor, aportant capital a una empresa de re- cent creació a canvi de participacions. Capital risc Activitat financera que proporciona temporalment capital a empreses “d’alt risc” -amb dificultats per a obtenir altres fons de finançament -a mig i llarg termini. En anglès és venture capital. 149
- 148. CEO De l’anglès Chief Executive Officer. màxim responsable de la gestió i direcció d’una empresa. En català sovint correspon a la figura de director general. Clúster Conjunt d’empreses, entitats de recerca i organitzacions i infraestructures de su- InfORmE BIOCAT 2009 port interconnectades, que pertanyen a un àmbit determinat i presents en una àrea geogràfica. Comparteixen una estratègia comuna, l’esperit d’innovació i l’ob- jectiu d’augmentar la competitivitat dels seus actors. CRO Contract research organization (empresa de recerca per contracte). Empresa de serveis especialitzada en desenvolupar una o més activitats de recerca, principal- ment assaigs clínics. Diagnòstic in vitro Conjunt de tècniques realitzades sobre mostres de teixits o líquids biològics humans o animals amb la finalitat de diagnosticar malalties o alteracions de l’estat de l’organisme. Estudi preclínic Estudi experiemental d’un fàrmac en el qual s’utilitzen animals per avaluar-ne l’efi- càcia i la seguretat. Fase I fase de la recerca clínica en la qual s’administra el fàrmac estudiat en voluntaris sans, per a avaluar-ne la seguretat. Fase II fase de la recerca clínica en la qual s’administra el fàrmac estudiat a un nombre reduït de pacients voluntaris per avaluar-ne l’eficàcia Fase III fase de la recerca clínica que comprèn els anomenats assaigs clínics comparatius, amb els quals es demostra l’eficàcia del fàrmac en una mostra poblacional repre- sentativa de pacients. Els resultats d’aquests estudis permeten l’aprovació del fàr- mac i la seva introducció en el mercat. Fase IV Estudis realitzats un cop el fàrmac és comercialitzat, amb l’objectiu d’avaluar noves indicacions terapèutiques, establir la seguretat del fàrmac en condicions clíniques habituals i en poblacions especials. Genèric Especialitat farmacèutica amb la mateixa formulació i composició química qualita- tiva i quantitativa en els principis actius que l’especialitat de referència. Genòmica Conjunt de tècniques emprades en l’estudi del funcionament, l’evolució, l’origen i la seqüenciació dels genomes. Utilitza coneixements relacionats amb àmbits inter- disciplinars com són la biologia i bioquímica molecular, la informàtica i l’estadística, les matemàtiques, la física i la química. Incubadora Espai que té com a objectiu la creació i el desenvolupament d’empreses en les seves primeres etapes de vida, tot oferint’els-hi suport en la gestió i accés a infra- estructures científico-tecnològiques. Nanomedicina Disciplina mèdica basada en l’aplicació de coneixements de nanotecnologia a les ciències i procediments mèdics per curar malalties o reparar teixits danyats com ara ossos, músculs o nervis. 150
- 149. Nanotecnologia Conjunt de disciplines de les ciències aplicades dedicat a l’estudi i desenvolupa- ment de la matèria a una escala menor a 100nm (nanòmetres), a nivell d’àtoms i molècules. Oficina de transferència Estructura d’interfície encarregades de dinamitzar i promoure la relació entre en tecnològica món científic i el món empresarial, per a que aquest es beneficiï de les capacitats i GLOSSARI els resultats de la recerca. OMG Un organisme modificat genèticament és aquell que ha sofert una transferència de gens, a través de la manipulació humana i emprant eines d’enginyeria genètica, a resultes de la qual obté propietats noves. Pipeline A les empreses biotecnològiques i farmacèutiques, es refereix al conjunt de tots els compostos (farmacèutics) en R+D. Proteòmica Àmbit de coneixement que relaciona les proteïnes amb gens que les codifiquen, que estudia el conjunt de proteïnes que es poden obtenir d’un genoma, i que desenvolu- pa les tecnologies necessàries per analitzar qualsevol proteïna d’una cèl·lula. Recerca aplicada Recerca que utilitza els coneixements científics per al desenvolupament de nous productes i tecnologies o serveis en benefici de la societat. Recerca bàsica Anomenada també fonamental o pura, és la recerca realitzada per ampliar el conei- xement científic de principis fonamentals, donant lloc a la creació de noves teories o modificant les ja existents. Recerca clínica Recerca en el desenvolupament de nous fàrmacs en la qual s’avalua la seguretat i eficàcia en humans. Comprèn diferents fases o etapes successives (fase I, fase II, fase III i fase IV). Spin-off Empresa que es crea en el si d’una entitat de recerca pública (universitat, centre o institut de recerca) per la iniciativa emprenedora d’un o més promotors (investi- gadors, doctors). Spin-out Iniciativa empresarial que sorgeix com a divisió o filial d’una companyia existent i que s’acaba convertint en un negoci independent. Sovint la companyia d’origen pot conservar-hi alguna participació. Star-up Empresa que, en llenguatge del capital risc, es troba en un fase o estadi inicial, sovint inferior als dos primers anys d’existència. TIC Tecnologies de la informació i la comunicació. Conjunt de tècniques i eines avança- des que permeten l’emmagatzematge, processament i transmissió de dades. Trampolí tecnològic Estructures de suport que impulsen la valorització tecnològica en l’entorn de les universitats catalanes, a través de la creació de noves empreses de base tecnolò- gica, o bé la incorporació de coneixement a empreses ja existents, a través de la innovació en productes i/o serveis. 151
- 150. IB09
- 151. Relació d’empreses i centres participants a l’Informe Biocat PARTICIPANTS 2009 Relació d’empreses participants* AB-Biotics Esteve Omnia Molecular Advancell Eyytoo Bioscience OrigoGen Agrasys Ferrer Incode Oryzon Genomics Aleria Biodevices Flowlab Palau Pharma Alma IT Fresenius Biotech Panrico Almirall Gem-med Pierre Fabre Althia Gendiag Prous Institute for Biomedical Amgen GP Pharm Research AMPbiotech Hartmann Q-Genomics Anapharm Hartington Pharmaceutical RAL Anaxomics Hexascreen Recerca Clínica AntibodyBcn IHT Reprogenetics Antonio Matachana Infinitec Activos Sabirmedical Archivel Farma Infociencia Salupharma biosimilars Aromics Intelligent Pharma Salvat Biotech Arquebio Isdin Sanofi Aventis Avinent Janus Developmentss Semillas Fitó BCNPeptides Kymos Pharma Sepmag Technologies BCNInnova La Morella Nuts Sevibe Cells Biocontrol Technologies Laboratorios de análisis Dr. Echevarne Síbel Bioglane Laboratorios Gebro Pharma Starlab BioIngenium Laboratorios Leti SVS Biokit Laboratorios Menarini Takeda Pharmaceutical Bionanomics Laboratorios Reig Jofré Telstar Bionatur technologies Lasem Thrombotargets BioSystems Merck Topping Biovet Micologia Forestal Aplicada Tpro Brudy Technology Microart Transbiomed Catfosc Microbial Trial Form Support Centre d’Imatge Molecular Nedken Solutions Trifermed Crystax Neos Surgery Uquifa D'Enginy Biorem Neuroscience Technologies Vecmedical Enantia Neurotec pharma X-Ray Imatek Endor Nanotechnologies Ninsar Agrosciences Zambon *que han manifestat el seu consentiment a constar en aquesta relació 153
- 152. Relació de centres participants INfoRme BIoCAT 2009 ASCAMM Centre Tecnològic Barcelona Digital Centre Tecnològic Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris (CENTA) Centre de Recerca Agrigenòmica (CRAG) Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) Centre de Recerca en Sanitat Animal (CRESA) Centre de Regulació Genòmica (CRG) Centre de Visió per Computador CVC) Centre d'Investigació Cardiovascular Centre d'Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2) Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) Cetemmsa Technological Center CTM Centre Tecnològic Institut Català de Nanotecnologia (ICN) Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) Institut Català d'Oncologia (ICO) Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) Institut de Biologia Evolutiva (IBE) Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IMBM) Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB) Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d'Hebron Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Institut d'Investigació Biomèdica Girona Dr. Josep Trueta (IdibGi) Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) Institut d'Investigacions Biomèdiques Albert Pi i Sunyer (IDIBAPS) Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques (IMIM) Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM) Leitat Technological Center Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) 154
- 153. Enquesta distribuïda a les empreses i centres participants ENQUESTA EMPRESES Enquesta a empreses 1. Activitat de l’empresa 1.1 Quines són les àrees d’activitat principals de la vostra empresa? Drug discovery/develop Bioinformàtica Agroindustrial Bioremediació Diagnosi Bioestadística Aqüicultura Diagnòstic in vitro Fabricació fàrmacs Biomaterials Biocombustibles Diagnòstic per imatge Terapèutics Bioprocessos (altres ind) Indústria alimentària Dispositius mèdics Salut animal Química fina (no fàrmacs) Medi ambient Electromedicina 1.2.1 Quines són les activitats principals de l’empresa? R+D Serveis Consultoria Formació Producció Comercialització Distribució Altres (especificar) 1.2.2. Activitats que teniu externalitzades (total i/o parcialment) R+D Disseny Consultoria Postvenda Producció Comercialització Distribució Altres (especificar): 1.3 Quin és el vostre model de negoci? Empresa basada en producte Empresa basada en tecnologia Empresa basada en model mixte (plataforma tecnològica i/o serveis) (producte + plataforma tecnològica) 1.3.1 Si es tracta d’una empresa de producte o model mixt, quin és el nombre de productes en desenvolupament en cada fase (pipeline)? Discovery Fase II Mercat Altres (especificar) Fase I Fase III Preclínica 1.3.2 Si es tracta d’una empresa de tecnologia o model mixt, quin és el tipus de tecnologia? Proteòmica Nanotecnologia In silico Altres (especificar) Genòmica Cristal·lografia Bioprocessos 1.4 Quines són les principals àrees terapèutiques a les quals s’orienten els vostres productes i/o serveis? Oncologia Infeccioses Inflamatori Sistema Nerviós Dermatologia Cardiologia Hematologia Immunologia Digestiu Pneumologia Endocrinologia Gineto-urinari Metabolisme Reumatologia Traumatologia Cirurgia Altres 155
- 154. 2. Informació general 2.1 Quina forma jurídica té l’empresa? INfoRME BIocAT 2009 Societat anònima Societat limitada Altres (especificar) 2.2 Quants promotors/fundadors té l’empresa? 2.3 L’empresa disposa d’un Consell d’Administració? Sí No 2.4 L’empresa disposa de consell assessor (estratègic) Sí No 2.5 Quin és l’origen de l’empresa? Universitat Empresa biotec Centre Recerca Hospital/Inst. Recerca Parc científic/ tecnològic Empresa farma Centre Tecnològic Empresa altre sector 2.6 En quin entorn desenvolupeu les vostres activitats principals? Universitat Incubadora Zona/complex empresarial-industrial Parc Científic/Tecnològic Hospital Altres (especificar): 2.7 Disposeu de laboratoris i/o plantes de producció, d’ús propi? Majoritàriament de lloguer Majoritàriament de propietat Altres (especificar): 2.8 Teniu necessitat d’ús d’instal·lacions, equips científics-tecnològics externs i/o complimentaris? Sí Grans equipaments No Serveis CT Altres: 3. Recursos humans 3.1 Quants treballadors té en total l’empresa (any 2009)? 1 5-10 20-30 50-100 2-5 10-20 30-50 >100 3.2 Quants treballadors en R+D? 1 5-10 20-30 50-100 2-5 10-20 30-50 >100 3.3 Compteu amb un/a director/a general - CEO ? Sí No 156
- 155. 3.4 Formació del director general: Ciències vida/salut Enginyeria Altres (especificar) Gestió d’empresa Química /ambientals ENQUESTA EMPRESES 3.5 El/s fundador/s ocupa/en la posició de: CEO Director Financer Altres (especificar) Director Científic Director Comercial 3.6 Compteu amb un/a director/a científic/a? Sí No 3.7 Compteu amb un/a director/a financer/a? Sí No 3.8 Compteu amb un/a director/a comercial? Sí No 3.9 Compteu amb un/a president/a ? Sí No 3.10 Formació Professional. Quants treballadors/res hi ha de cada grau? (aproximadament) Doctors MBA-Màsters Mig Altres (especificar) Llicenciats Diplomats / C. De Formatiu Becaris 3.11 Disposeu d’un pla de formació interna? Sí No 3.12 Oferiu un pla de carrera intern? Sí No 4. Informació econòmica-financera 4.1 Capital <10.000€ 50.000€ - 100.000€ 200.000-500.000€ 1.000.000€-2.000.000€ 10.000-50.000€ 100.000€ - 200.000€ 500.000€-1.000.000€ >2.000.000€ 4.2 Facturació anual (ventes) 0€ - 200.000€ 1.000.000€ - 2.000.000€ 5.000.000€-10.000.000€ >50.000.000€ 200.000€ - 500.000€ 2.000.000-5.000.000€ >10.000.000€ >100.000.000€ 500.000€ - 1.000.000€ 157
- 156. 4.3 Beneficis <0€ 25.000€ - 100.000€ 1.000.000€ - 3.000.000€ >10.000.000€ <25.000€ 100.000€ - 1.000.000€ 3.000.000€ - 10.000.000€ INfoRME BIocAT 2009 4.4 Compteu amb capital propi del/s fundador/s: Sí No % (opcional)? 4.5 Compteu amb capital aliè? Capital risc (1a. ronda) Capital risc (2a. ronda i Universitat (altres fons Altres fons privats Business Angels successives) públics) (especificar) Empresa/grup empresarial 4.6 Teniu pressupost per a R+D? Sí No Percentatge aproximat? 4.7 Us han concedit subvencions i ajuts públics (vigents)? Catalunya (autonòmic) Espanya (estatal) Europa Concepte Nuclis innovació PROFIT 7FP Gènesi Beatriu de Pinós Neotec Marie Curie Innoempresa Altres): Torres Quevedo Altres (especificar) Internacionalització (ACC1Ó) CENIT Altres (especificar): 4.8 Teniu activitat en el mercat bursàtil? Sí No 5. Desenvolupament de negoci 5.1 Quin nombre de patents teniu de cada tipus? Cap PCT: Altres (especificar) Nacional Ampliació països: 5.2 Quantes patents teniu en tràmit de sol·licitud? 5.3 Quantes patents teniu llicenciades a altres? 158
- 157. 5.4 Quantes patents teniu adquirides/explotades en llicència? ENQUESTA EMPRESES 5.5 Teniu altres models de protecció? Sí No Quina (especificar)? 5.6 De quins recursos disposeu per a la gestió de la vostra IP? Departament propi Serveis institució Agent extern (consultoria) Altres (especificar) (Universitat – Hospital) 5.7 Participeu en algun projecte d’R+D col·laboratiu amb alguna/es altra/es empresa/es? Sí No Quins? 5.8. Participeu en algun consorci públic-privat d’R+D? Sí No 5.9. De quin àmbit són fonamentalment els socis? Catalunya Espanya Europa Altres (especificar) 5.10. Quina és la tipologia de soci? Universitat Centre tecnològic I. de Recerca / Hospital Altres (especificar) 6. Desenvolupament comercial 6.1 Quins canals de comercialització teniu? Cap PCT Altres (especificar) Nacional Ampliació països 6.2 Presència en mercats Catalunya Europa Amèrica del Sud Tot el món Espanya Amèrica del Nord Àsia Altres (especificar) 6.3 A quins congressos, fires i trobades internacionals participeu (els que considereu més efectius/estratègics)? 159
- 158. 7. Previsió de creixement 7.1 Teniu previst un increment de facturació respecte el 2008? INfoRME BIocAT 2009 Sí % increment No 7.2 Teniu prevista una ampliació de capital? Sí Sí, amb inversors públics Sí, amb aportacions de l’actual Altres (especificar): No (universitats, neotec..) accionariat Sí, amb altres inversors privats (NO CR) 7.3 Teniu prevista una possible fusió amb una altra empresa? Sí No 7.4 Teniu prevista una possible adquisició d’una altra empresa? Sí No 7.4 Teniu prevista una possible adquisició d’una altra empresa? Sí No 7.5 Teniu prevista la creació d’una altra empresa (spin-out)? Sí No 7.6 Quines són les vostres prioritats per al 2009? R+D Internacionalització Aliances/Consorcis Llançament nou/s producte/s Ventes i màrqueting Altres (especificar) 7.4 Quines són les vostres necessitats de sòl i/o espais de treball? Espais ocupats actualment 500-1000 m2 Espais necessaris previstos a 2 anys vista? (en m2): 1000-5000 m2 50-100 m2 500-1000 m2 <50 m2 >5000 m2 100-200 m2 1000-5000 m2 50-100 m2 >10.000 m2 200-500 m 2 100-200 m2 200-500 m2 Autoritzeu a que Biocat faci pública la vostra participació a l’informe anual, fent constar únicament el nom de la vostra empresa en una relació “d’empreses participants”? Sí No 160
- 159. Enquesta a centres 1. Activitat del centre ENQUESTA CENTRES 1.1 Quines són les àrees d’activitat principals del centre? Recerca Bàsica Bioinformàtica Aqüicultura Diagnòstic per imatge Drug discovery/develop Bioestadística Biocombustibles Dispositius mèdics Diagnosi Biomaterials Indústria alimentària Electromedicina Fabricació fàrmacs Bioprocessos (altres ind) Medi ambient Altres (especificar): Terapèutics Química fina (no fàrmacs) Bioremediació Salut animal Agroindustrial Diagnòstic in vitro Altres (especificar): 1.2. Quines són les activitats principals del centre? R+D Comercialització Formació Altres (especificar): Serveis Transferència Tecnològica Consultoria 1.3 Quin tipus de recerca realitzeu? Recerca bàsica Preclínica Fase II Mercat Recerca aplicada Fase I Fase III Altres (especificar): 1.4 Quin/s tipus de tecnologia/es – servei/s? Proteòmica Nanotecnologia In silico Altres (especificar): Genòmica Cristal·lografia Bioprocessos 1.6 Quines són les principals àrees terapèutiques a les quals s’orienten els vostres productes i/o serveis? Oncologia Cardiologia Endocrinologia Cirurgia Dermatologia Pneumologia Traumatologia Andro-ginecologia Digestiu Reumatologia Sistema Nerviós Altres (especificar): Metabolisme Inflamatori Immunologia Infeccioses Hematologia Nefro-urinari 2. Informació general 2.1. Quants treballadors té en total el centre (any 2009)? 2.2. Quants treballadors en R+D? 10 -25 200-300 10 -25 200-300 25 -50 >300 25 -50 >300 50-100 >500 50-100 >500 100-200 100-200 2.3. Quants treballadors/res hi ha de cada grau? (aproximadament) Doctors: MBA-Màsters: Becaris: Llicenciats: Diplomats / C. De Formatiu Mig: Altres (especificar) 161
- 160. 2.4 Pressupost 500.000€ - 1.000.000€ 2.000.000€ - 5.000.000€ > 10.000.000€ 1.000.000€-2.000.000€ 5.000.000€ - 10.000.000€ INfoRmE BIoCAT 2009 3. Producció científica i gestió de la IP 3.1 Indiqueu el nombre de publicacions científiques del darrer any 2008 (amb factor d’impacte). 3.2. Indiqueu quin nombre de patents teniu de cada tipus? Cap Nacional PCT Ampliació països 3.3. Quantes patents teniu en tràmit de sol·licitud? 3.4. Quantes patents teniu llicenciades a altres? 3.5. Quantes patents teniu adquirides/explotades en llicència? 3.6. Teniu altres models de protecció? Quin (especificar)? Sí No 3.7. De quins recursos disposeu per a la gestió de la vostra IP? Personal propi Serveis pròpia institució Agent extern (consultoria) Altres (especificar): 4. Projectes R+D col·laboratius 4.1. Participeu en algun consorci públic-privat d’R+D? Sí No Quin? 4.2. De quin àmbit són fonamentalment els socis? Catalunya Espanya Europa Altres (especificar): 4.3. Quina és la tipologia de soci? Universitat Centre tecnològic I. de Recerca / Hospital Altres (especificar): 162
- 161. 5. Previsió de creixement 5.1. S’ha creat alguna empresa (spin-off) des del vostre centre? ENQUESTA CENTRES Sí No Quina/es? 5.2. Teniu prevista la creació d’una altra empresa (spin-off)? Sí No 5.3 Quin espai de treball ocupeu actualment (m2)? 500-1000 m2 >5000 m2 >20.000 m2 1000-5000 m2 >10.000 m2 >50.000 m2 Autoritzeu a que Biocat faci pública la vostra participació a l’informe anual, fent constar únicament el nom de la vostra entitat en una relació “de centres participants” ? Sí No 163
- 162. IB09
- 163. Agraïments AGRAÏMENTS Biocat agraeix l’interès i la col·laboració del conjunt d’empreses i centres de recerca que amb la seva participació han fet possible la realització de l’Informe Biocat 2009, facilitant-nos les dades relatives a la seva organització. Volem agrair també la col·laboració i professionalitat de l’equip del Departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Politècnica de Catalunya (Dra. Karina Gibert, Juan Carlos Martín i Víctor Penya) pel treball d’explotació estadística de les dades recollides de l’enquesta. També volem agrair el suport de Pol Merino, estudiant de Bioctecnologia de la UAB i becari en pràctiques a Biocat. Volem fer també una menció especial a tot l’equip Biocat que ha fet possible la realització de l’Informe. Entitats col·laboradores • ACC1Ó • AGAUR • Caixa Capital Risc • Comissionat per a Universitats i Recerca (DIUE) • Consell Interdepartamental de Investigació i Innovació Tecnològica (CIRIT) • Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) • Farmaindustria • Genoma España • Institut Catatà de Finances Holding (ICFH) • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat de Barcelona • Universitat de Girona • Universitat de Lleida • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat Pompeu Fabra • Universitat Rovira i Virgili • Ysios Capital Partners • Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) 165