Introducció a GNu
- 2. Què farem? Coneixerem què és el programari lliure Parlarem dels seus avantatges i inconvenients Què és una distribució GNU/Linux. Lliurex i Ubuntu. Treballarem amb una distribució GNU/Linux Introducció a GNU/Linux
- 3. Programari Lliure Introducció a GNU/Linux
- 4. Què és el programari lliure? Un programa és lliure quan compleix les quatre llibertats: Tothom és lliure de fer servir el programa lliure per a qualsevol propòsit Tothom és lliure d'accedir al seu codi font i estudiar-lo Tothom és lliure de copiar-lo i distribuir-lo Tothom és lliure de modificar-lo o adaptar-lo i distribuir el programa modificat La única obligació és que si es distribueix, siga sota la mateixa llicència. Introducció a GNU/Linux
- 5. Introducció a GNU/Linux Una mica d'història Als anys 70 les empreses només venien grans màquines i el programari es regalava i no havia cap restricció sobre ell. A principis dels 80 les màquines es van fer més barates i el programari va començar a comercialitzar-se. Llavors, els desenvolupadors de programari que fins aquell moment havien fet el que volien amb el programari de les màquines, van veure privada la seua llibertat de modificar el programa i adaptar-lo a les seues necessitats (inclús de millorar-lo).
- 6. Una mica d'història Richard Stallman Entre els anys 1984 i 1985, es va iniciar el projecte GNU i es va fundar la FSF (Free Software Fundation). En pocs anys es va redactar la GPL. Programes lliures Un nou sistema operatiu Introducció a GNU/Linux
- 7. Una mica d'història Linus Torvalds A l'any 1991 Linus va presentar el nucli d'un sistema operatiu. Aquest nucli s'anomenà LINUX i és la base a la qual es recolza el projecte GNU Projecte GNU (programes lliures) Nucli Linux (base on funcionen) Introducció a GNU/Linux
- 8. Projecte GNU Programes, eines, compiladors, jocs, etc. Introducció a GNU/Linux
- 9. Nucli LINUX Comunica els programes amb el maquinari, inclou drivers i tecnologies bàsiques de funcionament Introducció a GNU/Linux
- 10. Qui fa servir el Programari Lliure? Introducció a GNU/Linux
- 11. Tothom!! Introducció a GNU/Linux
- 13. Qui més? Introducció a GNU/Linux
- 16. Per què? Introducció a GNU/Linux
- 17. Per què hem de fer servir GNU/LINUX? Deixem Windows? Funcionaran els programes igual que a Windows? Què pot aportar-nos com a usuaris normals? Què pot aportar-nos com a mestres? Es fàcil treballar amb ell? Introducció a GNU/Linux
- 18. Per què hem de fer servir GNU/LINUX? Deixem Windows? No. Passar a GNU/Linux no significa que s'haja d'esborrar Windows per sempre. Tots dos sistemes poden coexistir còmodament. Però, estem segurs de voler continuar amb Windows? Introducció a GNU/Linux
- 19. Per què hem de fer servir GNU/LINUX? Introducció a GNU/Linux
- 20. Per què hem de fer servir GNU/LINUX? Funcionen a GNU/Linux els programes de Windows? Com que el nucli Linux és diferent al nucli de Windows, els sistemes són diferents i els programes que funcionen en un, no poden funcionar directament sobre l'altre. Introducció a GNU/Linux
- 21. Per què hem de fer servir GNU/LINUX? Què pot aportar-nos com a usuaris? Seguretat Estabilitat Economia Control i personalització Programes en la nostra llengua Igualtat Introducció a GNU/Linux
- 22. Per què hem de fer servir GNU/LINUX? 14% Introducció a GNU/Linux
- 23. Què problemes ens trobarem? Ens hem d'acostumar a un nou sistema, tot i que no és molt diferent per a usuaris normals. S'han de trobar els programes anàlegs a Windows que normalment fem servir Un major control suposa una corba més lenta d'aprenentatge. Introducció a GNU/Linux
- 24. Què ens aporta com a mestres? Una quantitat molt gran de programes educatius gratuïts Possibilitat de participar en diversos projectes, compartir els nostres coneixements i aprofitar els de altres Tots els programes, educatius o no, es poden traduir a la nostra llengua -en cas de que no ho estiguen ja- Manteniment senzill Innovació, renovació personal. Introducció a GNU/Linux
- 25. Distribucions Introducció a GNU/Linux
- 26. Distribucions GNU/Linux El nucli per sí mateix no és útil Les aplicacions GNU treballen sota diferents nuclis Hi ha milers d'aplicacions GNU Qui combina el nucli amb les diferents aplicacions? Companyies que creen les anomenades “distribucions” Una distribució GNU/Linux és simplement un recull dels programes que ens interessen i que fem funcionar sobre el nucli linux. Introducció a GNU/Linux
- 27. Paquets Documentació Suport Actualitzacions Introducció a GNU/Linux
- 28. Distribucions GNU/Linux (generals) Introducció a GNU/Linux
- 29. Distribucions GNU/Linux (regionals) Introducció a GNU/Linux
- 30. Distribucions GNU/Linux És a dir, diferents companyies o grups d'usuaris agafen diferents aplicacions GNU, que són les que necessiten per a la seua finalitat, i creen la seua distribució. Per exemple, existeix Red Hat, una companyia que ven la seua distribució (amb suport) a diferents companyies d'internet i empreses que necessiten entorns segurs. Existeix un xicotet problema, i és que com que cada distribució fa modificacions, no tots els programes que funcionen directament a una distribució, funcionen directament en altra. Introducció a GNU/Linux
- 31. Distribucions GNU/Linux La primera distribució va eixir al 1991 i des d'allà començà una evolució contínua a la qual unes distribucions es basaven en altres, es milloraven, naixien i morien. La més popular fou i és Debian, a la qual es basen la gran majoria de les distribucions regionals (la linkat no) i una de les distribucions que en poc temps s'ha fet la més famosa: Ubuntu. Introducció a GNU/Linux
- 32. Quina distribució triar? Hi ha distribucions de tots tipus: enfocades a l'educació, a la seguretat, a l'estabilitat, a l'ús senzill d'escriptori, a ús avançat, per a gent gran, per a gent baixeta, per als guapos, per als llejos... Actualment ja és possible utilitzar GNU/Linux com a sistema operatiu d'escriptori a nivell general. Les distribucions que compleixen aquesta finalitat poden ser OpenSUSE, Ubuntu, Mandriva, Fedora... Introducció a GNU/Linux
- 33. Què és Lliurex? Lliurex és una distribució GNU/Linux, com qualsevol altra. Els desenvolupadors de Lliurex, en lloc de fer tot el treball, van agafar una distribució ja feta: Debian i la van modificar per tal d'enfocar-la a entorns eduactius. Introducció a GNU/Linux Fen això, els desenvolupadors de Lliurex s'asseguraven de que la seua distribució fora el més compatible possible amb altres distribucions ja que la gran majoria estan basades en Debian.
- 34. Introducció a GNU/Linux Una ullada al Lliurex
- 35. Inconvenients de Lliurex Problema general de les distribucions regionals: el nombre d'usuaris no és gran i per tant hi ha poc desenvolupament propi Manca de programari i versions de programari antigues Suport de maquinari insuficient Politització? Introducció a GNU/Linux
- 36. Propers canvis a Lliurex El 25 de juny es va anunciar que la propera versió de Lliurex es basarà en Ubuntu (cosa que ja fan gnuLinex, GuadaLinex i Molinux) Això suposarà més compatibilitat, més programes, més suport, més facilitat d'ús... Introducció a GNU/Linux Qüestió: Si Lliurex és igual a ubuntu, per què no fer servir Ubuntu directament? Què diferència hi haurà amb ubuntu?
- 37. UBUNTU Distribució nascuda al 2004 i subvencionada pel multimilionari africà Mark Shuttleworth En tres anys s'ha fet líder perquè ha aconseguit facilitar en gran mesura l'ús com a distribució d'escriptori Està basada en Debian, però molt més modificada que Lliurex Introducció a GNU/Linux
- 38. UBUNTU Gran base de programari Comunitat d'usuaris molt gran, present arreu del món Suport per a tots els idiomes. El català és una de les principals llengües de desenvolupament i pràcticament tots els programes els podem trobar en la nostra llengua. Introducció a GNU/Linux
- 39. TREBALLEM AMB GNU/LINUX Introducció a GNU/Linux
Editor's Notes
- #2: Theme created by Sakari Koivunen and Henrik Omma Released under the LGPL license.