Programari lliure
- 1. Que és el programari lliure CONEXEMENTS PREVIS - Escriptura de codi amb un llenguatge de programació (c++) - Llenguatge maquina (instruccions, RISC o CISC) - Compilació - Programa binari - Dependències - Procediment invers no es possible
- 2. Que és el programari lliure El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation: a) La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). b) La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit. c) La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2) d) La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
- 3. Que és el programari lliure Avantatges: - Creació de coneixement afegit - Accés a les noves tecnologies per part de països en vies de desenvolupament - Manteniment de divises - Creació de nous llocs de treball en entorn local - Llicencia únicament valida per al desenvolupament de programari per a entorns públics - Moviment social(comunitat) - No cal que siga gratuït, venda del suport - Aportació distribuïda front a monopoli - Independència de proveïdors. Dependència actualitzacions. Les fons son meues - Adaptació del programari a les nostres necessitats - Llibertat respecte a l'idioma, traduccions de totes les llengües - Propietat del software, no llicencia d'ús - Seguretat, estem deixant la seguretat de elements crítics de l'estat en mans de una empresa estrangera i monopolista - Autonomia tecnològica, siguem desenvolupadors de programari - Argument democràtic: idioma, bretxa tecnològica, noves tecnologies ocupen lloc central en el futur que ja està ací
- 4. Llicencia GPL La Llicència Pública General (GPL, de l'anglès General Public License) és un tipus de llicència per a programari que permet la còpia, distribució (comercial o no) i modificació del codi, sempre que qualsevol modificació es continuï distribuint amb la mateixa llicència GPL. La llicència GPL no permet la distribució de programes executables sense el codi font corresponent o una oferta de com obtenir-lo gratuïtament. Aquesta llicència va ser dissenyada originalment per Richard Stallman i el grup GNU, principalment Eben Moglen, com a alternativa al model de programari propietari predominant. Actualment, Linux és el programa sota llicència GPL amb mes difusió.
- 5. Orígens - Richard Stallman 1984. Free Software Fundation 1985, 4 llibertats "Que las empresas tengan especial influencia en la política significa que la democracia está enferma. El propósito de la democracia es asegurarse de que los ricos no tengan una influencia proporcional a su riqueza. Y si tienen más influencia que tú o que yo, eso significa que la democracia está fallando. Las leyes que obtienen de esta forma no tienen autoridad moral, sino la capacidad de hacer daño." - Linus Torvalds, kernel del linux
- 6. GNU/Linux - GNU: és un acrònim recursiu de l'anglès "GNU's Not Unix" ("GNU no és Unix"). Va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu de crear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU (Eines GNU: compiladors, bash) UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè està basat amb una arquitectura que ha demostrat ser tècnicament estable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completament compatible amb UNIX. El fet de ser compatible amb l'arquitectura UNIX implicà que GNU està compost de petites peces individuals de programari, moltes de les quals ja estaven disponibles, com el sistema d'edició de texts Tex i el sistema gràfic X Window, que van poder ser adaptats i reutilitzats; altres, en canvi es van haver de tornar a escriure. - LINUX: nucli del sistema
- 7. Distribucions Una distribució de programari és el conjunt format pel nucli del sistema operatiu o kernel, un seguit de programari amb el qual l'usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten fer la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema informàtic. Aquestes últimes són aportades pels desenvolupadors d'aquella distribució i són els que la diferencien de les altres. Inicialment les distribucions es limitaven a recopilar programari, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l. Ara les grans distribucions són potents empreses que competeixen entre sí per incloure l'últim programari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts. Alguns exemples son: Ubuntu, Debian (Sense interesos empresarials) Red Hat, Mandriva, SUSE (amb una empresa darrere)
- 8. Sistema de paquets - RPM El sistema de paquets RPM (de l'anglès Red Hat Package Manager) fou creat per RedHat per a la seva distribució. Més tard però fou usat en altres distribucions com ara Mandriva, SuSE, Yoper, etc. - DEB és l'extensió dels paquets instal·ladors de programari. Igual que el terme Debian rep el nom del de la dona del fundador de Debian Ian Murdock, Debra Murdock. Els paquets de Debian són arxius estàndars d'Unix que inclouen dos arxius TAR comprimits en gzip: un d'ells que controla la informació i un l'altre conté les dades. El programa predeterminat per gestionar aquests paquets és el dpkg, generalment a través del sistema APT. Els paquets deb es poden convertir a d'altres formats usant l'aplicació Alien.
- 9. Estructura de directoris /root. Ací es on es guarden les coses de l'usuari root, l'usuari que pot fer qualsevol cosa amb la maquina /bin. Ací es guarden els programes del propi Linux. Si treballem amb consola i escrivim una comanda es busca a este directori per veure si el troba /etc. Conté entre altres coses la configuració del sistema, com per exemple la configuració dels discs durs a /etc/fstab /dev. Ací estan els dispositius i perifèrics (impressores, unitats extraibles,...) /home. On els usuaris guarden les seues dades, tant del propi com dels programes que ha utilitzat /tmp. Directori temporal. Moltes distribucions borren el seu contingut periòdicament a diferencia del windows /usr. Ací es troben les aplicacions que anem instal·lant amb el temps. Este directori està a la seua vegada dividit en altres (bin, share, lib) per mantindre ordenat el sistema. Els gestor de paquets s'encarreguen d'instal·lar les aplicacions en este directori)
- 10. Entorns d'escriptori Un entorn d'escriptori (Desktop Environment, en anglès) és un conjunt de programari per a oferir a l'usuari d'un ordinador una interfície gràfica. Així l'usuari té una manera de gestionar l'ordinador més còmode que amb la línia de comandes. Sobre la base de linux es poden muntar diferents entorns o treballar directament en consola el que garanteix treballar amb els mínims recursos possibles com pot caldre per a un servidor. Estan lligats en certa forma a les biblioteques amb les qual es desenvolupen - GNOME (GTK+) - KDE (QT) - Xfce (GTK+) (entorn lleuger) - .... Diferents solucions per als escriptoris propi de la filosofia del software lliure, llibertat d'elecció, encara que per als usuaris novells puga ser desconcertant.
- 11. Entorns d'escriptori Les aplicacions es desenvolupen amb alguna de les llibreries disponibles, si mesclem programes tindrem aparences diferents. Es poden tenir diferents entorns instal·lats.
- 12. Programari Per a l'usuari comú al rebost de programari existeixen tota mena d'aplicacions per a satisfer les necessitats bàsiques. Openoffice (GTK), Koffice (QT), The Gimp, Evolution, Thunderbird, Firefox, Chromium, Amarok, Mplayer, Exaile, Songbird etc Programari disponible amb un click i lliure de virus sense necessitat de piratejar-lo PER AQUESTES RAONS I PER ELS SISTEMA DE PERMISOS DEL SISTEMA S'ESTÀ LLIURE DE VIRUS A més a més en casos de problemes amb la seguretat del programari existeix la avantatge que qualsevol pot veure el codi i solucionar-lo. Tassa de reparació molt més alta que amb sistemes privatius (Milers d'ulls revisen les fonts cada dia)
- 13. Superusuari Es treballa habitualment com a usuari, el qual no te permisos per destruir el sistema, el que evita que s'instal·len amb este rang al sistema procedents per exemple d'internet. Per a realitzar tasques de manteniment cal entrar al sistema com a superusuari (administrador) o invocar-lo com usuari normal mitjançant les comandes su o sudo
- 14. Formats oberts - Importància de la estandardització de documents d'intercanvi - No es pot obligar a utilitzar formats privatius (cost de llicencies) - L'OpenDocument és un format de fitxer estàndard, creat per OASIS, i també és conegut com a Format de Document Obert per Aplicacions Ofimàtiques. El 30 de novembre de 2006 va ser aprovat com estàndard ISO 26300. - L'OASIS (Acrònim de l'ànglès Organization for the Advancement of Structured Information Standards, Organització per a l'Avanç dels Estàndards de la Informació Estructurada) és un consorci mundial que treballa per la normalització i l'estandardització dels formats de fitxers oberts basats sobretot en XML. - ODT front xdoc
- 15. Software lliure dia a dia Com començar? - Utilització de formats oberts - Aplicacions lliures en windows (The Gimp, Openoffice, Compressors lliures, Reproductors lliures, VLC, Gestor de correu, Navegador,... - Utilització de S.O lliures - Virtualització de S.O