![Crítica literària,
història, ...
• La poesia catalana
fins a la Renaixença • Heretgies, revoltes i
• La poesia catalana sermons: tres assaigs
• El món literari de sor d'història cultural.
Isabel de Villena • Contra el
• Literatura catalana noucentisme
contemporània. • Llibres i problemes
• Misògins i del Renaixement
enamorats [reedició • Punts de meditació:
de les lectures de dubtes de la
clàssics del XV]. "transición".
• ……. • Estudis d'història
cultural](https://image.slidesharecdn.com/lassaigifuster3-120305024952-phpapp02/85/L-assaig-i-fuster-3-10-320.jpg)
L’assaig i fuster 3
- 1. Joan Fuster
- 2. L’assaig gènere literari escrit en prosa, àgil, generalment poc extens, exposa una interpretació personal i subjectiva de qualsevol tema, sense aprofundir en ell, amb una finalitat divulgativa. Hi ha assajos històrics, filosòfics, científics, literaris, estètics...,
- 3. Per la força del seu pensament, per la punzant i apassionada energia del seu estil, els abundantíssims escrits publicats per Joan Fuster han marcat, en la història valenciana dels darrers trenta anys, una empremta innegable i fecunda. http://nti.uji.es/fuster/PresentacioEHC.html
- 4. Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) De procedència pagesa, estudià i exercí d’advocat una anys, que combinà amb l’escriptura d’articles de premsa. En 1944 publica a l'almanac Las Provincias el primer article escrit en català: "Vint-i-cinc anys de poesia valenciana". Fou un “professional” de l’escriptura.
- 5. Obra Estudis Poesia Assaig d’història i crítica literària. Humanístic Sociopolític
- 6. Producció poètica Els seus primers llibres són de poemes: Sobre Narcís (1949), CRIATURA DOLCÍSSIMA Ales o mans (1949), Criatura dolcíssima - que fores Terra en la boca (1953) la sola riba forta, un deix d'idea, i Escrit per al silenci (1954). la mà que entre les meues perdurava! Criatura dolcíssima o miracle total o prosperada llum – que fores grat de llavis pertot i branca exempta! És una poesia existencialista i Criatura dolcíssima i fondària reflecteix les i visitació de mots atònits preocupacions del i pietat complida i cim - que fores ... moment històric
- 7. L’assaig humanístic • L'home, mesura Temàtica de totes les • Variada : història, vida coses. 1967 quotidiana, cultura, música. • Diccionari per a • Llibres monogràfics , però ociosos. 1964 també escrits més breus. • Combustible per a • Temes d’interés universal, falles. 1967 amb posicionament de • Examen de consciència. 1968. lliurepensador. • Consells, • Desmiticació de les grans proverbis i veritats. insolències. 1968 • Gèneres: diari, aforismes, monografies, ...
- 8. DINERS No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar! TEMPS Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps. ZERO ¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea de zero? I dic imaginar una idea. Evidentment cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho fan els matemàtics. ¿El zero —la nul·litat—, el no-res? Ens burlem dels filòsofs, però mira que els matemàtics!
- 9. Assaig sociopolític Reflexions sobre la identitat col.lectiva, la història i la cultura dels valencians (la qual cosa li va valdre alguns problemes). Escrits que naixen de la posició moral i política, compromesa, de Fuster amb la seua terra i amb el seu temps. També de més generals, com els Pamflets polítics, Contra el nacionalisme espanyol, Contra el nacionalisme i altres textos.
- 10. Crítica literària, història, ... • La poesia catalana fins a la Renaixença • Heretgies, revoltes i • La poesia catalana sermons: tres assaigs • El món literari de sor d'història cultural. Isabel de Villena • Contra el • Literatura catalana noucentisme contemporània. • Llibres i problemes • Misògins i del Renaixement enamorats [reedició • Punts de meditació: de les lectures de dubtes de la clàssics del XV]. "transición". • ……. • Estudis d'història cultural
- 11. • Altres produccions: dietaris, correspondència, articles, antologies....
- 12. Ètica per a un desconegut. Els En el fons de tot enamorament hi ha un error: sense cap motiu havíem aforismes pensat que la persona que estimàvem era una altra. És bo de creure que els altres ens estimen; això ens ajuda a estimar-los. Pensa -sobre tu mateix, sobre el món, sobre qualsevol cosa-, i et sentiràs distint dels altres: la reflexió aïlla. No desertis: rebel.la't -si pots, clar.
- 13. “I, finalment, potser haurem d'assenyalar els FRANCESC MICHAVILA I PITARCH profunds lligams de l'obra fusteriana amb tota una línia de pensament que té les arrels en la millor filosofia clàssica i que s'ha desenvolupat durant segles a Europa, precisament a Europa -malgrat els contratemps i els conflictes de tota mena, malgrat les intoleràncies. És la línia dels pensadors no dogmàtics, defensors de la llibertat de pensament i d'expressió, de la llibertat per a examinar els problemes i per a opinar sobre ells, sense més límits acceptats que els que imposa, en cada circumstància, la recerca d'una o altra parcel la de veritat. Aquest enllaç entre la nostra cultura i el pensament europeu és una altra de les grans aportacions fusterianes a la nostra vida col lectiva recent i, per a l'esdevenidor, una altra de les lliçons que li devem i que per sempre més haurem de recordar.”
- 14. Humanista, irònic, compromés, escèptic... Joan Fuster fou ben bé allò que se'n diu un humanista, un home instruït d'una gran curiositat. No creia gens en veritats absolutes. Tot amb tot, l'escepticisme no li va pas impedir de mantenir una actitud cívica, de compromís indefugible amb el país.