L’àudio Digital
- 2. Naturalesa del so Intensitat Altura o to Timbre Digilització del so
- 3. Entenem per so la variació periòdica de pressió que genera un objecte vibrant i que es propaga per un medi determinat. Quan les vibracions es produeixen de forma arbitrària, sense cap seqüenciaciò rítmica, diem que es tracta d’un soroll.
- 4. -Les ones sonores són de naturalesa mecànica. Les característiques que defineixen les ones són: Amplitud: És la característica de les ones snores que percebem com a volum. Freqüència:És el nombre de cicles complets que es repeteixen en un segon. La freqüència es mesura en hertzs (Hz), i 1 Hz equival a un cicle per segon. Període: Ès el temps que tarda a produir-se un cicle. Ve donat per l’expressió T= 1/f Longitud d’ona: Ès la distància que recorre el so en un cicle complet.
- 5. Depèn de l’energia que transporta l’ona sonora i està en relació amb la seva amplitud. Quan més amplitud tingue la ona més fort ens arribara el soroll a l’orella. Per tan podem dir que quan més amplitud tingue més fort serà el soroll si te menys amplitud el soroll no serà tan fort.
- 6. Ès la característica que permet percebre un so com més greu o més agut que un altre. Les freqüències inferios a 20 Hz correspon als anomenats infrasons, i les superiors a 20 kHz correspon als ultrasons.
- 7. Ès la característica que ens ajuda a reconeixèr les persones per la veu o a distigir diferents tipos d’instruments musicals. La freqüència de vibració més greu és la que determina el peíode i el to i s’anomena freqüència base. La resta de freqüències són harmònics.
- 8. El procés mitjançant el qual es transformen dades analòguiques a un format digital s’anomena digitalització.Per exemple amb un escàner es pot convertir una fotografia en un fitxer, reduint la informació a un mapa de bits.