Magatzems Carson
Download as PPTX, PDF1 like1,110 views
Comentari PAU dels Magatzems Carson de Sullivan.
Magatzems Carson
- 1. Louis Sullivan: Magatzems Carson, Pirie i Scott .
- 2. Fitxa tècnica Edifici: Magatzems Carson, Pirie i Scott. Autor: Louis Sullivan (Boston, 1856 – Chicago, 1924). Cronologia: 1899-1901 (ampliat entre 1903 i 1904). Tipologia: civil. Materials: formigó, ferro, i vidre. Estil: Escola de Chicago. Localització: Chicago (EUA).
- 3. Obres del mateix autor: Auditorium de Chicago(1889)
- 4. Guarantie Building (1895). Buffalo.
- 5. Biografia de l’autor Louis Sullivan va ser l’arquitecte més rellevant de l’anomenada escola de Chicago. Inicià els estudis d’arquitectura a l’Institut Tecnològic de Massachusetts i, posteriorment, anà a l’Ècole des Beaux Arts de París, on va rebre la influència del decorativisme modernista. L’activitat professional de Louis Sullivan va començar a Boston i després a Chicago, on s’associà amb l’arquitecte d’origen alemany Dankmar Adler. Aquesta col·laboració, en la qual Adler aportava els aspectes tècnics i administratius i Sullivan els formals i artístics, li fou molt profitosa en la seva trajectòria posterior.
- 6. Els seus treballs amb estructures metàl·liques li van permetre descobrir-ne les possibilitats per a la construcció de grans arquitectures urbanes, especialment en edificis comercials. L’aplicació d’aquests coneixements el va dur a la construcció dels primers gratacels a la ciutat de Chicago. Tot i d'interès per l’estructura, l’arquitectura de Sullivan manté elements decoratius que l’entronquen amb el modernisme. Entre els seus deixebles destaca l’arquitecte Frank Lloyd Wright.
- 7. Descripció formal En alçat, la façana dels magatzems Carson, Pirie i Scott presenta dues parts ben diferenciades. La base de l’edifici l’ocupen l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana. En aquest cos inferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos. Té caràcter naturalista, és feta amb de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen els grans aparadors. La resta de plantes que s’aixequen sobre aquest primer cos homogeni segueixen una construcció cel·lular, consistent en la repetició d’un mateix mòdul seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals, que a la part superior són més baixes, separades per una geomètrica estructura de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana.
- 8. En el pla horitzontal, Sullivan resol el trencant de la cantonada, aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del cos inferior de l’edifici, si bé gaudeix d’una decoració molt més exagerada en la seva part baixa. En els vitralls que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de l’edifici, s’hi poden veure els noms dels magatzems. En el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables, especialment la de deixar entrar la llum. Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades en sentit horitzontal i estudiades per tal que coincideixin amb l’estructura de muntants i jàsseres. Així mateix, aquesta horitzontalitat fa que l’edifici doni poca sensació d’alçada, tot i els deu pisos que té i permet una major adaptació visual al seu entorn.
- 9. Finalment, cal ressaltar que els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular permeten una perfecte interrelació de l’interior amb l’exterior, de tal manera que existeix una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems.
- 10. Entorn i integració urbanística La proposta urbanística en la que es construeixen els magatzems Carson, Pirie i Scott, en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins l’històric districte comercial de la ciutat de Chicago, inclòs en el registre Nacional de llocs històrics dels EUA l’any 1998, no s’entendria sense la necessitat de reconstruir la ciutat arran del gran incendi que devastà el centre de la ciutat l’any 1871. La reconstrucció també va suposar un canvi d’usos i la centralització de les activitats econòmiques i administratives en la City, l’emplaçament dels negocis en el centre de la ciutat Aquesta part de la ciutat es troba associada tradicionalment als grans magatzems i al comerç, per la qual cosa cal tenir present la importància d’estar en una cantonada, on, gràcies a la seva monumentalitat, es pot dominar molt més el camp visual.
- 11. Funció, contingut i significat Aquest edifici va funcionar, fins el 2007, com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa entre d’altres. Aquests magatzems estan considerats, no només una de les construccions més rellevants del Louis Sullivan, sinó també un dels edificis més significatius de l’Escola de Chicago. Suposa un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan, segons el qual cada part havia de reflectir clarament la funció per a la qual havia estat dissenyada. Una teoria que es resumeix en una frase atribuïda a ell mateix: “la forma segueix a la funció”.
- 12. Models i influències Si bé Sullivan manté el decorativisme ornamental hereu de l’arquitectura modernista, que pogué estudiar durant la seva estada a París, els Magatzems Carson, Pirie i Scott recullen l’essència de les innovacions constructives de l’escola de Chicago, desenvolupada entre 1875 i 1905. Recollint les possibilitats de nous materials com el formigó (experimentat des del 1880 a França), el ferro i el vidre, planteja una estructura interna de ferro que permet fer edificis molt més alts, poder obrir grans finestres i poder dissenyar els interiors de l’edifici lliurement, sense dependre de murs de càrrega. Aquesta major alçada promou i és possible gràcies a l’ús de l’ascensor elèctric, construït per Siemens l’any 1887. A banda d’aquestes innovacions, el plantejament arquitectònic de Sullivan segons el qual la forma dels elements està condicionada a la seva funció i no a l’inversa, constitueix l’arrel del moviment funcionalista europeu, en el que destaquen Adolf Loos i Le Corbusier. Loos: Casa Michaelerplatz (1911) Adolf