6. Anàlisi de l’obra : Fruit del ràpid creixement demogràfic de Xicago, arrasada per un incendi el 1871. Els grans edificis comercials ofereixen un continu d’espai inter/extern a través dels vestíbuls, oficines i escales. Als magatzems Carson s’adopta l’estructura d’esquelet i un model de construcció cel·lular (repetició d’un mateix mòdul), tant en amplada com en alçada. Els edificis són funcionals gràcies a la incorporació dels ascensors. Utilitza el formigó armat, de major compressió, més plasticitat i més resistència al foc. Aporta la finestra horitzontal (apaïsada), alliberant el mur de les càrregues. Les bandes horitzontals que es repeteixen a l’edifici, atenuen la sensació de verticalitat. Només s’ornamenten els dos pisos inferiors amb motius vegetals en ferro fos. El conjunt és d’una gran senzillesa i simplicitat, evitant així l’eclecticisme, netejant la façana de motius que no s’adiuen amb l’interior. S’elimina l’historicisme. “ La forma segueix la funció” afirmava Sullivan. La bellesa plàstica del conjunt prové de les seves necessitats i funcions i de la seva interrelació amb l’entorn.
