Plàstics eso2 2014 2015

UNITAT 2: ELS PLÀSTICS
GRUP 5
TECNOLOGIA ESO2

ELS PLÀSTICS
Tecnología
ESO2
Mariona
Claramunt
Victor Valmisa
Míriam de las
Heras
Miquel Mateos

•Els plàstics són uns materials molt nous. Els
primers descobriments són de finals del s XIX i els
primers usos industrials i comercials de principis
del s XX.
•Els plàstics, en pocs anys han substituït a altres
materials com els metalls, la fusta, el vidre, fibres
naturals com el cotó o la llana, etc.
•Plàstic és el nom popular, però el nom tècnic és
polímer.
Els plàstics

•Els polímers són uns materials d'origen orgànic,
alguns es poden obtenir de materials naturals com
la cel·lulosa, però la majoria s'obtenen del petroli.
•Una molècula és la unitat més petita d'un material,
les molècules a la vegada estan compostes per
àtoms. En el cas dels plàstics al ser materials
orgànics un dels àtoms és de carboni.

●Un dels productes obtinguts del petroli és un gas
anomenat etilè. Una molècula d'etilè està
formada per dos àtoms de carboni i quatre de
hidrogen. Quan es trenca el doble enllaç de la
molècula d'etilè s'obté un monòmer d'etilè. La
unió de diversos monòmers dona lloc a una
molècula més gran anomenada polímer.

•Els polímers són macromolècules o molècules gegants,
constituïdes per una unitat fonamental anomenada
monòmer, que es repeteix diverses vagades formant
llargues cadenes.
•En funció del seu origen, els polímers poden ser:
•Naturals són els que ja existeixen a la natura: cel·lulosa,
cautxú, caseïna de la llet...
•Artificials Obtenció industrial per modificació de polímers
naturals com el cas del cel·luloide .
•Sintètics Obtenció industrial a partir dels seus elements
orgànics. Polietilè, PVC, poliestirè...
•En definitiva els plàstics són polímers orgànics, ja que tots
són macromolècules formades per àtoms de carboni,
hidrogen i oxigen, tot i que en algunes ocasions també
contenen altres elements com el clor, fluor o nitrogen .

Propietats fisico-quimiques
Les propietats fisico-quimíques són:
El color, la densitat, la viscositat, la solidificació (punt de
congelació) i pressió del vapor.
Hi ha tres tipus de propietats fisico-quimiques:
- Conductivitat elèctrica.
-Conductivitat tèrmica
-Combustibilitat

- Conductivitat elèctrica:
Els plàstics condueixen molt malament l'electricitat,
ja que els plàstics no disposen d'electronslliures
mòbils.
Tenen un bon comportament com aïllants, es
freqüent utilitzar-los en la indústria elèctrica I
electrònica, per exemple, per carcassa, aillants;
endolls, recobriment de cable I filferro, entre
d'altres.

- Conductivitat tèrimca:
Els plàstics tenen una conductivitat tèrmica baixa. Solen ser materials aïllants
perquè transmeten la calor molt lentament.

- Combustibilitat:
La major part dels
plàstics cremen amb
facilitat, ja que les
molècules són de carboni
i hidrogen.
El color de la flama i
l'olor del fum que
desprenen sol ser
característic de cada
tipus de plàstic, un
exemple son les bosses
d'escombreries

Propietats mecàniques
Indiquen el comportament dels plàstics
quan estan sotmesos a esforços que
intenten estirar-los o deformar-los amb
impactes d'altres materials. La principal
propietat és la resistència i la plasticitat.

- Resistència mecànica:
És la capacitat que té un
material de suportar un esforç
sense trencar-se o deformar-se.

- Plasticitat:
És la capacitat que tenen alguns materials de
deformar-se permenentment sense trencar-se.
Hi ha 2 tipus de plàstics amb aquesta capacitat
(maleables, dúctils).

Altres propietats dels plàstics
A part de les propietats anteriors, també tenim unes altres:
- Economia: El plàstic és un material molt ecònomic, amb algunes
exepcions. Competeix amb alguns metalls en condicions
d'igualtats i amb preus més baixos.
- Facilitat de processament i versatilitat: La plasticitat fa que les
tècniques industrials de fabricació siguin senzilles, això permet
fabricar materials plàstics segons les necessitats del dissenyador.
- Facilitat per convinar-se amb altres materials: Fa possible la
creació de materials compostos amb propietats cada cop més
bones, per exemple el polièster reforçat amb fibra dd vidre.

EMMOTLLAMENT PER INJECCIÓ
Imagina't que has d'elaborar bombons de xocolata. Com t'ho
faries? Una solució pot ser injectar xocolata fosa dins un motlle.
Si ho fas així, hauràs utilitzat la tècnica dinjecció.
A la indústria, el procediment és molt semblant.
Aquest mètode es fa servir per fabricar peces com
ara cubs, plats, carcasses d'objectes i peces més complexes.

EXTRUSSIÓ
Pel que fa al procediment d'exturció, un cargol sense fi
pressiona i fa sortir la massa pel broc. S'obté una peça
contínua, de força llargària i poca secció, que es refreda
mitjançant un raig d'aire o d'aigua freda.

EMMOTLLAMENT PER BUFATGE
A la indústria dels plàstics, la tècnica d'emmotllament per
bufatge es fa servir per fabricar ampolles, recipients i peces
buides.
Es parteix d'una peça de plàstic tubular que s'anomena
preforma.

EMMOTLLAMENT PER COMPRESSIÓ
Es col.loca la peça de plàstic (generalment termostable) a la
màquina ,que pren la forma . L'efecte combinat
de la pressió i la calor uneix
les partícules de plàstic i dóna lloc a un entrellaçat de les
cadenes del polímer o
reacció de tractament, que permet formar un sòlid uniforme,
rígid i homogeni. Després,
la peça s'expulsa mecànicament del
motlle.

FILATURA
Aquest és el procés habitual per obtenir els fils de les fibres
tèxtils sintètiques amb les quals s'elaboren tota mena de
peces de vestir.

LAMINATGE
Quan es tracta d'aconseguir làmines fines, s'utilitza el procés
de laminatge per extrusió amb bufatge o el calandratge

ESCUMEIG
Les escumes plàstiques presenten igualment aire clos en
forma de bombolles a l'interior. I això proporciona molta
lleugeresa al material.
L'aire és introduït al material mitjançant l'agitació, la
insuflació o afegint-hi un producte escumant. Després, se li
pot donar forma amb els sistemes ja tradicionals d'injecció,
extrusió o calandratge.

EMMOTLLAMENT AL BUIT
La tècnica és apropiada per modelar peces de no gaire gruix.
Es parteix d'una planxa molt fina de material plàstic, que
s'introdueix i se super posa sobre el motlle.

Termoplàstics
•Temperatura ambient rígids
•Temperatures altes tous
•Encara que hagin estat escalfats mantenen
les seves propietats
•No es cremen
•Massa mol.lecular elevada

Exemples
• polietilè(PE)
• poliestirè(PS)
• polimetil metacrilats(PMMA)
• clorur de polivinil(PVC)
• politetrafluoroetilè(PTFE)
• polipropilè(PP)

Termoestables
-Material format per uns components
químics.
-Es fa servir per clauers o altres més
coses.Tambè s'utilitza per armament nuclear.
-El 90% està fet de petroli.

Exemples
• sistemes de fibra de vidre de polièster
• goma vulcanitzada
• baquelita
• duroplast

ELASTOMERS
-Les seves macromolècules formen una
xarxa elàstica .
- No suporten la calor i es degraden a la
seva temperatura mitjana i això fa que no
sigui reciclable.

Exemples
•Cautxús(CA)
•Neoprens (PCP)

Marcar
Abans de tallar o plegar alguna planxa de
plàstic l’hem de marcar amb un llapis tou o
amb un retolador permanent.
La millor manera de marcar un objecte com
un tub o un cilindre es amb cinta adhesiva.

Subjectar
-Per subjectar s'utilitza el serjant o el cargol
de banc.
-Com que els plàstics són trencadissos els
hem de protegir amb unes peces
anomenades mordaces.

Tallar
Segons el plàstic amb el que treballem ho hem de fer
d'una manera o una altra...
•Plàstics tous i prims: podem tallar-los de la mateixa
manera que el cartró i el paper, amb unes tisores o un
cúter.Aquest procés té dos passos:
•1. Tot i que tallem el plàstic com si fos cartró hem de
vigilar a on posem els dits per no tallar-nos.i
•2. Com que en alguns casos les làmines de plàsticsón
molt fines, només amb que ratllem amb el cúter i
després apliquem una mica de pressió ja es talla.

Tallar
• Planxes gruixudes: utilitzem la serra d’arc per a
metalls.
• Plàstics trencadissos: els tallem amb eines per a
metall, i per facilitar la tasca posem oli per la fulla.
• Plàstic expandit: els tallem amb ganiveta, amb serra
per a metalls o amb un fil metàl·lic calent.

Foradar
 Per a planxes fines el filabrequí.
 Per a planxes groixudes el trepant.
Subjectem el plàstic a una fusta, i el
protegim amb un cartró.

Desbastar
Per acabar correctament el procés es molt
important aquest pas, ja que si no el fem
correctament podem danyar el plàstic.
•Llimes
•Llimes de paper de carbur

Doblegar i corbar
• Per doblegar planxes primes o tubs hi ha
un procediment molt útil. Consisteix a
aplicar calor a la zona per la qual volem
doblegar-los. S'utilitza un escalfador
elèctric o un assecador d'aire calent.

GRUP 4
TECNOLOGIA ESO2

Júlia Pastor, Berta Huguet, Javier
Castelar i Daniel Bosch
ELS
PLÀSTICS

Què és un plàstic?
Els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular. Són
molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb altres
d'hidrogen, oxígen principalment. Els plàstics són:
-Polímer: és un conjunt de monòmers units.
-Monòmers: molècula unida a altres monòmers formant un polímer.

Tipus de plàstics
SEGONS EL MONÓMEN BÁSIC. En aquesta classificació es considera l'origen del
monòmer del qual part la producció del polímer.
Naturals: són derivats de productes d'origen natural amb certes característiques com,
per exemple, la cel·lulosa, la caseïna i el cautxú. D'aquí a dos d'aquests exemples hi
ha altres plastics dels quals provenen: Els derivats de la cel·lulosa, són: el cel·luloide,
el cel·lofana i elCellon. Els derivats del cautxú són: la goma i la ebonita.
Sintètics: Són aquells que tenen origen en productes elaborats per l'home, principal-
ment derivats del petroli com ho són les bosses de polietile

-Termoplàstics: Un termoplàstic és un plàstic que, a temperatura ambient es converteix en
un líquid quan s'escalfa i s'endureix en un estat vitri quan es refreda suficient. La majoria dels
termoplàstics són polímers d'alt pes molecular, els que tenen cadenes associades per mitjà de febles
forces van de Polietilè; fortes interaccions dipol-dipol i enllaç d'hidrogen, o fins i tot anells aromàtics
apilats (poliestirè). Els polímers termoplàstics difereixen dels polímers termostables en què després
d'escalfar i modelar, aquests poden reescalfar i formar altres objectes, ja que en el cas dels
termostables, la seva forma després de refredar no canvia i aquest prefereix incendiar ... Les seves
propietats físiques canvien gradualment si es fonen i es modelen diverses vegades. Els principals
són:
-Resines cel·lulòsiques: obtingudes a partir de la cel·lulosa, el material constituent de la part llenyosa
de les plantes. Pertany a aquest grup el raió.
-Polietilens i derivats: té com a matèria primera l'etilè obtingut del craqueig del petroli que, tractat
posteriorment, permet obtenir diferents monòmers com acetat de vinil, alcohol vinílic, clorur de vinil,
etc.
-Pertanyen a aquest grup el PVC, el poliestirè, el metacrilat, etc.
- Derivats de les proteïnes: Pertanyen a aquest grup el niló i el perló, obtinguts a partir de les diam.
-Derivats del cautxú: Són exemple d'aquest grup els anomenats comercialment pliofilmes, clorhidrat
de cautxú obtinguts addicionant àcid clorhídric als polímers de cautxú.
-Termostables: Els plàstics termostables són materials que una vegada han patit el
procés d'escalfament-fusió i formació-solidificació, es converteixen en materials rígids que no
tornen a fondre's. Generalment per a la seva obtenció es parteix d'un aldehid.

Propietats dels plàstics
-Propietats fisicoquímiques: els plàstics tenen
tres tipus de propietats fisicoquímiques:
•La conductivitat elètrica  els plàstics són aïllants de l'electricitat ja que no
disposen d'electrons lliures mòbils.
•La conductivitat tèrmica  al igual que els plàstics són bons aïllants de la
electricitat , ho són per la calor.
•La combustibilitat  facilitat amb que es crema un plàstic.

-Propietats mecàniques: indiquen el comportament
dels plàstics quan estan sotmesos a esforços que intenten estirar-los o
deformar-los amb impactes d'altres materials.
La principal propietat és la resistència i la plasticitat:
• Resistència mecànica: capacitat que té un material de suportar un esforç
sense trencar-se o deformar-se
• Plasticitat: és la capacitat que tenen alguns materials de deformar-se
permenentment sense trencar-se. Plàstics amb aquesta capacitat (maleables,
dúctils).

Altres
-L’economia: Els plàstics són materials, que trobem a molts llocs, aixó
passa perquè el plàstic és un material fàcil d’elaborar, reciclar, i a més és molt
econòmic per el que molts fabricants el prefereixen a l’hora de fabricar objectes.
-La combinació del plàstics amb altres
materials: Els plàstics són molt versàtils i combinables, per aixó
molts fabricats els utilitzen per crear nous materials, derivat d’ aquest,
combinant-los amb altres materials el que respon també a que realment
és molt fàcil combinar-los.

Processament dels plàstics
Emmotllament per injecció
A continuació, seguirem el procés de fabricació d'un
bolígraf: observa la il·lustració. Aquest mètode es fa servir
per fabricar peces com ara cubs, plats, carcasses
d'objectes i peces més complexes.
1 Entrada dels grànuls al cilindre calefactor.
2 Els grànuls avancen pel moviment giratori del cargol i es
fonen per l'efecte de la calor.
3 Motlle d'acer de dos semimatrius.
4 Bandes calefactores
5 Un moviment ràpid del pistó injecta el plàstic fos al
motlle, on se solidifica i pren la forma.
6 S'obre el motlle i s'expulsa la peça.
Extrusió
•Una mànega de pastisseria per decorar els pastissos és una màquina d'extrusió senzilla. Segons com
sigui el broc de la mànega, la nata sortirà amb una forma i un gruix determinats. A la indústria, però,
seguint amb l'exemple de la fabricació d'un bolígraf, necessitarem dos tubs: un d'hexagonal per a la
carcassa i un altre de rodó per a la tinta.
•Pel que fa al procediment d’extrusió, un cargol sense fi pressiona i fa sortir la massa pel broc. S'obté
una peça contínua, de força llargària i poca secció, que es refreda mitjançant un raig d'aire o d'aigua
freda.
1 El plàstic es fon dins el cilindre calefactor.
2 Bandes calefactores.
3 El broc extrusor modela el material.
4 Refrigeració.
5 El contorn de l'orifici de la màquina d'extrusió dóna la forma al tub.
A partir dels grànuls o les boletes de plàstic se segueixen diferents tècniques diferents però totes tenen un
element en comú: cal escalfar el plàstic i introduir-lo en un motlle. Tot seguit explicarem els progressos:

Emmotllament per bufatge
A la indústria dels plàstics, la tècnica d’emmotllament per bufatge es fa servir per fabricar
ampolles, recipients i peces buides.
Es parteix d'una peça de plàstic tubular que s'anomena preforma.
1 El motlle s'obre per la meitat, s'hi introdueix la preforma i es tanca.
2 La preforma plàstica s'escalfa primer i després s'introdueix al motlle de la màquina de bufatge.
3 Després, s'insufla aire a pressió i es modela el plàstic amb la forma interior del motlle.
4 S'obre el motlle i s'expulsa la peça.
Que és una preforma?
L'ampolla de refresc s'obté, a partir d'una preforma plàstica,
amb la tècnica d'emmotllament per bufatge.
Emmotllament per compressió
El sistema permet fabricar peces molt grans, tot i que no gaire complicades, com
ara el davantal dels automòbils.
La peça de plàstic (generalment termostable) pren la forma quan s'aplica pressió a
una preforma de material plàstic compactat. L'efecte combinat de la pressió i la
calor uneix les partícules de plàstic i dóna lloc a un entrellaçat de les cadenes del
polímer o reacció de tractament, que permet formar un sòlid uniforme, rígid i
homogeni. Després, la peça s'expulsa mecànicament del motlle.
•1- Preforma compacta.
•2- En aplicar pressió i calor a la preforma, es produeix el procés de tractament i s'obté
la forma definitiva.
•3- Un ressort (o molla) empeny la peça i l'extreu del motlle.

Filatura
Aquest és el procés habitual per obtenir fils de les fibres tèxtils sintètiques amb les
quals s'elaboren tota mena de peces de vestir.
Escumeig
Una esponja és un plàstic que conté una gran quantitat d'aire, cosa
que també fa que sigui molt més lleuger. L' escuma del sabó és un
cúmul de bombolles d'aire atrapades dins una pel·lícula d'aigua i
detergent. Les escumes plàstiques presenten igualment aire clos en
forma de bombolles a l'interior. I això proporciona molta lleugeresa al
material.
En l’escumeig l’aire és introduït al material mitjançant l'agitació, la
insuflació o afegint-hi un producte escumant. Després, se li pot donar
forma amb els sistemes ja tradicionals d'injecció, extrusió o
calandratge.
Emmotllament al buit
La tècnica és apropiada per modelar peces de no gaire gruix. Es parteix
d'una planxa molt fina de material plàstic, que s'introdueix i se super
posa sobre el motlle.
•1- Unes làmpades infraroges escalfen la planxa plàstica a la paret superior,
mentre que per la part inferior s'aplica el buit.
•2- La pressió atmosfèrica empeny el plàstic, de manera que s'enganxa a les
parets i acaba agafant la forma del motlle.

Treball dels plàstics al taller
Quan treballem amb materials plàstics al taller, hem de
tenir en compte les propietats del plàstic que farem
servir, perquè les eines que després necessitarem en
dependran. En general, el material plàstic se sol
subministrar en forma de planxes, làmines o tubs.
1-MARCAR:
Els talls i els plecs de les planxes es poden marcar amb un llapis tou o amb un
retolador de tinta indeleble. Quan haguem de fer talls sobre peces tridimensionals,
serà necessari d'enganxar-hi cinta que no traurem fins que haguem completat el tall
i, també, l'acabat. Per marcar un tall perpendicular en un cilindre, s'ha d'envoltar
amb una tira de paper de vores rectes, perquè ens serveixi de guia quan tracem
amb el llapis o el retolador.

2-SUBJECTAR:
Per subjectar el material s'utilitzen
les eines tradicionals: el serjant o el
cargol de banc. Els plàstics es
ratllen fàcilment i, per tant, els hem
de protegir de les mordasses del
cargol de banc, perquè no hi
quedin marques. Una solució pot
ser posar cartró vell entre el plàstic
i el metall.
3-TALLAR:
La manera de dur a terme
aquesta tasca depèn del
tipus de plàstic que
treballem i de la forma de
presentació.
4-FORADAR:
Si la planxa és prima, s'utilitza el filaberquí. Si és gruixuda, cal
subjectar el plàstic a una fusta. Entre la fusta i el plàstic hi
posem un cartró, per protegir-lo, i llavors fem el forat amb el
trepant. Sempre, però, amb broca per a metalls. En el cas
concret del metacrilat, cal lubrificar amb oli. És molt
important fer un senyal al lloc on hem de foradar amb el
filaberquí o el trepant, i subjectar-los amb fermesa per evitar
desplaçaments.

5-DESBASTAR:
Per aconseguir un bon acabat és molt
important la fase de desbast. Els plàstics
són molt tous i s'hi fan rascades amb
facilitat. Per tant, hem de ser curosos
durant aquest procés si no volem convertir
un plàstic transparent en translúcid.
6-DOBLEGAR I CORBAiR:
Per doblegar planxes primes o tubs hi ha un procediment molt
útil. Consisteix a aplicar calor a la zona per la qual volem
doblegar-los. S'utilitza un escalfador elèctric o un assecador
d'aire calent. S'embolica la planxa de plàstic amb papemr
d'alumini (la part brillant cap a fora) i s'aplica l'escalfor a la part
per on es vol doblegar. L'ús d'una forma (un tros de fusta)
permet doblegar amb més precisió.
7-ACABAR:
Si volem pintar polietilè o
propilè, hem d'aplicar abans
una capa de cola blanca
diluïda perquè la pintura agafi.
8-UNIR:
La forma més freqüent d'unir els plàstics és per mitjà
d'adhesius. Has de fer servir l'adequat per a cada
mena d'unió, perquè en alguns casos l'adhesiu pot ser
incompatible amb el tipus de plàstic. La superfície ha
d'estar ben seca i neta; la pols, el greix i la brutícia
dificulten la unió. Si cal eliminar restes de productes o
de brutícia incrustats, es pot llimar la superfície. La
taula següent mostra un resum dels adhesius que es
recomanen segons el tipus de plàstic utilitzat.

GRUP 7
TECNOLOGIA ESO2

1. EL PLÀSTIC
2. PROPIETATS DELS PLÀSTICS
3. TIPUS DE PLÀSTICS
4. EL PROCESSAMENT DELS PLÀSTICS
5. TREBALL AMB EL PLÀSTIC AL TALLER
ÍNDEX

1.2 MONÒMER
Un monòmer és una molècula amb poca massa que unida a
altres monòmers,mitjançant enllaços químics, forma els
polímers.

1.3. ELS POLÍMERS
Els polímers són
macromolècules
(generalment
orgàniques) formades
per la unió de
molècules més
petites anomenades
monòmers. Es poden
classificar segons:
- El procés d'obtenció: - La seva estructura o
propietats:
-Polímers naturals -Plàstics
-Polímers semisintètics -Elastòmers
-Polímers sintètics

PUNT 2: PROPIETATS
DELS PLÀSTICS

2.1.1. Conductivitat elèctrica
Els plàstics condueixen molt
malament l’electricitat. Ja que els
plàstics no disposen d’electrons
lliures mòbils, tenen un bon
comportament com a aïllants.
2.1. PROPIETATS FISICO-QUÍMIQUES
2. PROPIETATS DELS PLÀSTICS

2.1.2. CONDUCTIVITAT
TÈRMICA
Els plàstics tenen una
conductivitat tèrmica
baixa. Solen ser aïllants
perquè transmeten el
calor molt lentament.

2.1.3. COMBUSTIBILITAT
La major part dels plàstics es cremen amb
facilitat, ja que les molècules es componen de
carboni i hidrogen. Els plàstics es cremen i
alliberen energia.

2.2.1. LA RESISTÈNCIA MECÀNICA
La resistència mecànica es la capacitat
que té un cos de suportar les forces
aplicades sense trencar-se. La
resistència mecànica d’un cos depèn de
la seva geometria i el seu material. Els
plàstics són un material molt
resistents, encara que és un material
molt lleuger.
2.2 PROPIETATS MECÀNIQUES

2.2.2. La plasticitat
La plasticitat es la capacitat que tenen alguns material de
deformar-se sense trencar-se. Molts plàstics s’estoven amb la calor
i , sense que s’arribin a fondre es poden modelar fàcilment. Hi ha
de 2 tipus:
- Mal·leables: quan es deformen ho fan en forma de làmina.
- Dúctils: es poden deformar en forma de fils prims.

2.3.2. Facilitat de processament dels
plàstics
Els objectes de plàstic es
fan a partir de boletes de
plàstic que s’escalfen i s’els
hi dóna la forma amb un
motlle. La gran plasticitat
dels plàstics fa que les
tècniques industrials de
fabricació siguin senzilles.

2.3.3. Facilitat de combinació amb
altres materials
Aquesta qualitat fa
posible que es puguin
fer materials
compostos.
Decantador de polièster amb
fibra de vidre

3. Tipus de plàstics
3.1 TERMOPLÀSTICS
3.1.1 Característiques 3.1.2 Propietats
Un termoplàstic és un plàstic rigid, que en
augmentar la temperatura es torna tou i
mal.leables. Quan es refreda torna a un
estat sòlid.
Les seves propietats físiques canvien
gradualment si es fonen i es modelen
diverses vegades. Els termoplàstics es
deformen per la calor, se solidifiquen en
refredar-se i es poden processar uns quants
cops sense que perdin les propiatats, es a dir,
són reciclables.

3.1.3 Exemples de termoplàstics
Politetrafluoretirè Policarbonat Metacrilat

3.2 Termoestables
3.2.1. Caracteristiques 3.2.2. Propietats
Els plàstics termostables són materials que una
vegada que han patit el procés d'escalfament-
fusió i formació-solidificació, es converteixen
en
un material rígid que no torna a fondre's, es a
dir, no son reciclables.
Els plàstics termostables generalment són
més forts que els termoplàstics i també
són més adequats per a aplicacions a altes
temperatures. També són més fràgils.

3.2.3. Exemples de
termoestables
Fenols
Amines
Resines de polièster Resines epoxi

3.3 Elastomer
3.3.1 Característiques 3.3.2 Propietats
Les macromolècules dels plàstics
elastòmers formen una xarxa que es pot
contraure i estirar quan aquests materials
són comprimits o estirats.
Els elastomers no supoten bé la calor i es
degraden a temperatures mitjanes. Són
molt flexibles i resistents. Tenes unes
propietats elèctriques bones.

3.3.3. Exemples
de elastòmers
Cautxú
Neoprè
Poliuretà
Silicona

PUNT 4 :
EL PROCESSAMENT DELS
PLÀSTICS

4. EL PROCESSAMENT DELS PLÀSTICS
Totes les tècniques per fabricar plàstics tenen un element en comú:
cal escalfar el plàstic i introduir-lo en un motlle. La diferència entre les
diverses tècniques de processament dels plàstics, és la manera de
donar forma al polímer. A partir dels grànus o les boletes de material
plàstic, per fabricar un objecte es poden seguir diferents tècniques:
4.1 Injecció

4.7 Escumeig
Per fabricar les escumes
plàstiques hem
d'introduir aire,
mitjançant l'agitació, la
insuflació o afegint un
producte escumat.

PUNT 5:
TREBALL AMB EL PLÀSTIC
AL TALLER

5. EL TREBALL AMB EL
PLÀSTIC AL TALLER
5.1. MARCAR
Els talls i els plecs de les planxes
plàstiques es poden marcar amb un
llapis tou o amb un retolador.

Per subjectar el material s'utilitzen les eines tradicionals: el
serjant o el cargol de banc.

5.3. TALLAR
La manera de tallar un plàstic depèn del tipus de plàstic Fotografies
-Plàstics tous i prims: es poden tallar amb tisores o cúter.
-Planxes gruixudes: cal fer servir la serra d'arc per a metalls.
-Plàstics trencadissos: hem de fer servir eines per a metall.
-Plàstic expandit: es tallen bé una serra de metalls. El poliestirè expandit
gruixut es talla amb un fil metàl·lic calent (nicrom).

Si la planxa és prima, s'utilitza el filaberquí. Si és
gruixuda, cal subjectar el plàstic a una fusta. Entre la
fusta i el plàstic hi posem un cartró, per protegir-lo, i
llavors fem el forat amb el trepant.

5.5. DESBASTAR
Per aconseguir un
bon acabat és molt
important la fase de
desbast.

5.6. Doblegar i corvar
Per doblegar planxes primes o
tubs , apliquem calor a la zona
per la qual volem doblegar-los.
S'utilitza un escalfador elèctric o
un assecador d'aire calent.

5.7. Acabar
Si volem pintar polietilè
o propilè, hem d'aplicar
abans una capa de cola
blanca diluïda perquè la
pintura agafi.

Plàstics eso2 2014 2015

More Related Content

What's hot (13)

Viewers also liked (20)

Similar to Plàstics eso2 2014 2015 (20)

More from tecoreig (6)

Plàstics eso2 2014 2015

Editor's Notes