1. La Revolució francesa 1789-1799 Causa profunda 1. INTRODUCCIÓ: causes de la revolució francesa Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat, sobirania Nacional,...) La bancarrota de les finances del rei. D’on podia el rei obtenir nous impostos? 1 Porta a Un canvi polític revolucionari La burgesia a desitjar acabar amb l’absolutisme i els privilegis de nobles i eclesiàstics Successives males collites Porta a la Fam; la dificultat de pagar impostos al rei i als nobles, i al descontent dels camperols. Excessives despeses de l’Estat en guerres i en la cort Porta a El rei es veu obligat a convocar les corts (Estats generals) per sol·licitar a nobles i burgesos un canvi en el sistema d’impostos. Per què? Any 1788 Ingressos Despesses 472 milions de lliures 633 milions de lliures Impostos camperols Exèrcit ( 25%) i burgesia (85%) Cort ( 20%) Altres (15%) Burocràcia (10%) Obres públiques (2%) Deute i interessos ( 41%) Són la única institució capaç de modificar els privilegis i tradicions Altres causes
2. Què són ELS ESTATS GENERALS: LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 2 1. Introducció: Els Estats Generals * Una institució d’origen medieval en desús en temps de l’absolutisme. * Cada estament disposava d’un sol vot. * Cada estament es reunia i discutia per separat Però, quina importància va tenir la convocatòria i reunió dels Estats Generals el maig del 1789? Va donar, per primera vegada en molts anys, l’oportunitat a la burgesia il·lustrada d’organitzar-se, i va precipitar l’esclat de la revolució francesa. * El rei els convocava per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o en els privilegis tradicionals, i suport a les seves decisions, però estava obligat a escoltar les queixes dels estaments. i com funcionaven ELS ESTATS GENERALS: * Una assemblea de representants dels estaments socials. 1r estament: esglèsia, 291 representants 2n estament: noblesa, 270 representants 3r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578 representants 2 vots 1 vot Els privilegiats disposaven de majoria.
3. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 3 En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per estament. Si l’aconseguien seria un canvi quasi revolucionari. Van acceptar-ho el rei i els nobles? NO ELS ESTATS GENERALS: Maig del 1789. Versalles 1.- Introducció: La causa precipitant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels Estats Generals Davant la negativa, com reaccionen els diputats burgesos del Tercer Estat? Inicien la Revolució: * Es proclamen representants de la nació i es constitueixen en l’Assemblea Nacional. * Juren no separar-se fins a elaborar una Constitució que asseguri la llibertat i la igualtat. El jeu de Paume o Jurament de la Sala de la Pilota
4. La revolució triomfa: El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació. 2. El triomf de la revolució: la presa de la Bastilla LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 4 Com reacciona el rei? Com reacciona el Poble? Assalt a la presó i arsenal militar de La Bastilla Crida l’exèrcit a Versalles per reprimir l’Assemblea Nacional
5. La revolució triomfa: Repàs cronologia: de les causes al triomf de la revolució LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 4 1750-1789 Difusió ideals il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...) 1780-1789 Successives males collites (fam) 1788 Bancarrota de les finances reials Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals Juny 1789 Jeu de Paume, es constitueix l’Assemblea Nacional S’inicia la revolució. Juliol1789 El rei crida l’exèrcit a Versalles. Assalt a la Bastilla.
6. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792) 5 Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituida ara pel conjunt de diputats dels Estats Generals, burgesos i privilegiats) Declaració de drets de l’home Igualtat en drets L’assemblea Nacional Legisla: Constitució Drets naturals: - Llibertat individual - Propietat sagrada i inviolable - Seguretat - Resistència davant l’opressió Règim polític: Monarquia parlamentària i limitada Separació de poders:el parlament escollit legisla, el rei governa, els tribunals escollits jutgen. Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens) Altres reformes Expropiació bens de l’església Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses, de comerciar, de posar preus, etc... Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures? Quins diversos grups creus que estarien descontents amb aquests canvis? A qui afavoreixen? Igualtat en drets Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens) burgesos l’església Monarquia i privilegiats) Els grups populars
7. Preparen els seus exèrcits prop de la frontera amb França Declaren la guerra a França. La invaeixen. Arriben a les portes de París. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4. La 1a Crisi del nou Estat: l’esclat d’una segona revolució (1792) 6 El poble de París i els jacobins (el grup polític més radical) protagonitzen una segona revolució (1792): Les monarquies absolutes d’Europa no veuen amb bons ulls els canvis a França: El rei i els privilegiats no accepten de bon grat les reformes: El rei intenta fugir de França Provoca - Assalten el palau reial de les Tulleries i empressonen el Rei - proclamen la República El rei intenta fugir, però és decobert a la frontera (Varennes) i retornat a París. El poble desconfia del rei (del govern)
8. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 7 Nova Constitució : Estableix la república i el sufragi universal: la democràcia Nou Exèrcit Nacional Obligatori : els triomfs militars donen seguretat exterior a la República Francesa Noves lleis econòmiques: Preus controlats, protecció als pobres Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarevolucionaris: apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000 ciutadans) 5. La 2a Fase de la revolució: la revolució radical (1792-1794) La burgesia conservadora tem la radicalització de la revolució Nou govern radical: ROBESPIERRE i el partit jacobí. Com reacciona quan s’aconsegueix aturar l’amenaça estrangera? Revolució? Revolta? Cop d’Estat? Cop d’Estat
9. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 6. El final de la revolució: (1794-1799) 8 La burgesia protagonitza un cop d’Estat: Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats S’estableix un nou govern conservador Nova Constitució: restableix el sufragi censatari Noves lleis econòmiques: restableix el lliure mercat Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove, Però, la guerra contra els estats europeus continua El 1799 Napoleó fa un nou cop d’Estat i pren el poder. El 1804 es va fer anomenar Emperador. Però, els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen i es viu una situació de guerra civil (defensors de l’antic règim, jacobinistes,...) N A P O L E Ó Tanmateix respectarà els principals canvis de la revolució: - Supressió dels privilegis dels nobles i esglèsia, - declaració de drets de l’home, - establiment d’una Constitució escrita, - creació d’una justicia independent, - lliure mercat,... Napoleó va governar França des del 1799 fins el 1815. Es considera que amb Napoleó acaba la revolució, però no l’època de les revolucions. Tanmateix, el més important del periode napoleònic va ser l’intent de formació d’un gran imperi!
10. Revoltes antifranceses L’Imperi Napoleònic 1812 França 1812 Satel·lits dominats Enemics de França el 1812 Expansióde Napoleó Derrotes importants de Napoleó després del 1812
11. Les revolucions liberals donaran lloc a dos moviments polítics liberals diferents -Dret de sufragi restringit als més rics sufragi censatari -Propietat privada i lliure mercat -Governs i lleis defensores dels interessos de l’alta burgesia - Drets polítics amplis sufragi universal -Drets col·lectius més amplis (associació lliure, manifestació, etc...) Governs i lleis que defensen els interessos populars Partits polítics conservadors i liberals Partits polítics progressistes i demòcrates
12. Els grups polítics característics d’Europa a la primera meitat del segle XIX (1800-1850) ABSOLUTISTES I TRADICIONALISTES RADICALS PROGRESSISTES EXTREMA DRETA ESQUERRA MODERATS I/O CONSERVADORS LIBERALS DEMÒCRATES REPUBLICANS TENDÈNCIA POLÍTICA Dreta LIBERAL PER QUÈ AQUESTS NOMS? PERQUÈ AQUESTS COLORS?
