1. La Revolució francesa 1789-1799La Revolució francesa 1789-1799
Causa
profunda
1. INTRODUCCIÓ: causes de la revolució francesa
Difusió de les idees dels
il·lustrats (llibertat, igualtat,
sobirania Nacional,...)
Difusió de les idees dels
il·lustrats (llibertat, igualtat,
sobirania Nacional,...)
La bancarrota de les finances del rei.
D’on podia el rei obtenir nous impostos?
La bancarrota de les finances del rei.
D’on podia el rei obtenir nous impostos?
1
Porta a
Un canvi polític revolucionariUn canvi polític revolucionari
La burgesia a desitjar acabar amb
l’absolutisme i els privilegis de nobles
i eclesiàstics
La burgesia a desitjar acabar amb
l’absolutisme i els privilegis de nobles
i eclesiàstics
Successives males
collites
Successives males
collites
Porta a la Fam; la dificultat de pagar impostos al rei i
als nobles, i al descontent dels camperols.
Fam; la dificultat de pagar impostos al rei i
als nobles, i al descontent dels camperols.
Excessives despeses de l’Estat
en guerres i en la cort
Excessives despeses de l’Estat
en guerres i en la cort
Porta a
El rei es veu obligat a convocar les corts (Estats generals)
per sol·licitar a nobles i burgesos un canvi en el sistema d’impostos.
Per què?
Any 1788
Ingressos Despesses
472 milions de lliures 633 milions de lliures
Impostos camperols Exèrcit (25%)
i burgesia (85%) Cort (20%)
Altres (15%) Burocràcia (10%)
Obres públiques (2%)
Deute i interessos (41%)
Són la única institució capaç de modificar els privilegis i tradicions
Altres
causes
2. Què són
ELS ESTATS
GENERALS:
LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
2
1. Introducció: Els Estats Generals1. Introducció: Els Estats Generals
* Una institució d’origen medieval en desús en temps
de l’absolutisme.
* Cada estament disposava d’un sol vot.
* Cada estament es reunia i discutia per separat
Però, quina importància va tenir la convocatòria i reunió dels
Estats Generals el maig del 1789?
Va donar, per primera vegada en molts anys,
l’oportunitat a la burgesia il·lustrada d’organitzar-se,
i va precipitar l’esclat de la revolució francesa.
* El rei els convocava per sol·licitar canvis en els sistemes
d’impostos, o en els privilegis tradicionals, i suport a les seves decisions
però estava obligat a escoltar les queixes dels estaments.
i com funcionaven
ELS ESTATS
GENERALS:
* Una assemblea de representants dels estaments socials.
1r estament: esglèsia, 291 representants
2n estament: noblesa, 270 representants
3r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578
representants
2 vots
1 vot
Els privilegiats disposaven de majoria.
3. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
3
En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en
l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per
estament. Si l’aconseguien seria un canvi quasi revolucionari.
En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en
l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per
estament. Si l’aconseguien seria un canvi quasi revolucionari.
Van acceptar-ho el rei i els nobles? NO
ELS ESTATS GENERALS:
Maig del 1789. Versalles
1.- Introducció: La causa precipitant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels
Estats Generals
1.- Introducció: La causa precipitant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels
Estats Generals
Davant la negativa, com reaccionen els diputats burgesos del Tercer Estat?
Inicien la Revolució:
* Es proclamen representants de la nació
i es constitueixen en l’Assemblea Nacional.
* Juren no separar-se fins a elaborar una
Constitució que asseguri
la llibertat i la igualtat.
El jeu de Paume o Jurament de
la Sala de la Pilota
4. La revolució triomfa:
El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació.
2. El triomf de la revolució: la presa de la Bastilla2. El triomf de la revolució: la presa de la Bastilla
LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
4
Com reacciona el rei?Com reacciona el rei?
Com reacciona el Poble?Com reacciona el Poble?
Assalt a la presó i
arsenal militar de
La Bastilla
Assalt a la presó i
arsenal militar de
La Bastilla
Crida l’exèrcit a Versalles per
reprimir l’Assemblea Nacional
Crida l’exèrcit a Versalles per
reprimir l’Assemblea Nacional
5. La revolució triomfa:
Repàs cronologia: de les causes al triomf de la revolucióRepàs cronologia: de les causes al triomf de la revolució
LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
4
1750-17891750-1789 Difusió ideals il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...)Difusió ideals il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...)
1780-17891780-1789 Successives males collites (fam)Successives males collites (fam)
17881788 Bancarrota de les finances reialsBancarrota de les finances reials
Maig 1789Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats GeneralsConvocatòria i reunió dels Estats Generals
Juny 1789Juny 1789 Jeu de Paume, es constitueix l’Assemblea Nacional
S’inicia la revolució.
Jeu de Paume, es constitueix l’Assemblea Nacional
S’inicia la revolució.
Juliol1789Juliol1789 El rei crida l’exèrcit a Versalles.El rei crida l’exèrcit a Versalles.
Assalt a la Bastilla.Assalt a la Bastilla.
6. LA REVOLUCIÓ FRANCESALA REVOLUCIÓ FRANCESA
3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792)3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792)
5
Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituida ara pel conjunt de
diputats dels Estats Generals, burgesos i privilegiats)
Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituida ara pel conjunt de
diputats dels Estats Generals, burgesos i privilegiats)
Declaració de drets de l’home
Igualtat en dretsIgualtat en drets
L’assemblea Nacional Legisla: Constitució
Drets naturals:
- Llibertat individual
- Propietat sagrada i inviolable
- Seguretat
- Resistència davant l’opressió
Drets naturals:
- Llibertat individual
- Propietat sagrada i inviolable
- Seguretat
- Resistència davant l’opressió
Règim polític: Monarquia parlamentària i
limitada
Règim polític: Monarquia parlamentària i
limitada
Separació de poders:el parlament escollit legisla,
el rei governa, els tribunals escollits jutgen.
Separació de poders:el parlament escollit legisla,
el rei governa, els tribunals escollits jutgen.
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot
els propietaris que paguen impost (cens)
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot
els propietaris que paguen impost (cens)
Altres reformes Expropiació bens de l’esglésiaExpropiació bens de l’església
Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses,
de comerciar, de posar preus, etc...
Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses,
de comerciar, de posar preus, etc...
Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures?Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures?
Quins diversos grups creus que estarien descontents amb aquests canvis?Quins diversos grups creus que estarien descontents amb aquests canvis?
A qui afavoreixen?A qui afavoreixen?
Igualtat en dretsIgualtat en drets
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot
els propietaris que paguen impost (cens)
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot
els propietaris que paguen impost (cens)
burgesosburgesos
l’esglésial’església
MonarquiaMonarquia
i privilegiats)i privilegiats)
Els grups
populars
7. Preparen els seus exèrcits
prop de la frontera amb França
Preparen els seus exèrcits
prop de la frontera amb FrançaDeclaren la guerra a França. La invaeixen.
Arriben a les portes de París.
Declaren la guerra a França. La invaeixen.
Arriben a les portes de París.
LA REVOLUCIÓ FRANCESALA REVOLUCIÓ FRANCESA
4. La 1a Crisi del nou Estat: l’esclat d’una segona revolució (1792)4. La 1a Crisi del nou Estat: l’esclat d’una segona revolució (1792)
6
El poble de París i els jacobins (el grup polític més radical)
protagonitzen una segona revolució (1792):
Les monarquies absolutes d’Europa no
veuen amb bons ulls els canvis a França:
Les monarquies absolutes d’Europa no
veuen amb bons ulls els canvis a França:
El rei i els privilegiats no accepten de
bon grat les reformes:
El rei i els privilegiats no accepten de
bon grat les reformes:
El rei intenta fugir de FrançaEl rei intenta fugir de França
Provoca
- Assalten el palau reial de les
Tulleries i empressonen el Rei
- proclamen la República
El rei intenta fugir, però és decobert a
la frontera (Varennes) i retornat a París.
El poble desconfia del rei (del govern)
El rei intenta fugir, però és decobert a
la frontera (Varennes) i retornat a París.
El poble desconfia del rei (del govern)
8. LA REVOLUCIÓ FRANCESALA REVOLUCIÓ FRANCESA
7
Nova Constitució:
Estableix la república i el sufragi universal: la democràcia
Nova Constitució:
Estableix la república i el sufragi universal: la democràcia
Nou Exèrcit Nacional Obligatori:
els triomfs militars donen seguretat exterior a la República
Francesa
Nou Exèrcit Nacional Obligatori:
els triomfs militars donen seguretat exterior a la República
Francesa
Noves lleis econòmiques: Preus controlats, protecció als pobresNoves lleis econòmiques: Preus controlats, protecció als pobres
Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarevolucionaris:
apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000
ciutadans)
Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarevolucionaris:
apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000
ciutadans)
5. La 2a Fase de la revolució: la revolució radical (1792-1794)5. La 2a Fase de la revolució: la revolució radical (1792-1794)
La burgesia
conservadora tem
la radicalització
de la revolució
Nou govern radical:
ROBESPIERRE
i el partit jacobí.
Nou govern radical:
ROBESPIERRE
i el partit jacobí.
Com reacciona
quan s’aconsegueix
aturar l’amenaça
estrangera?
Revolució? Revolta?
Cop d’Estat?
Cop d’Estat
9. LA REVOLUCIÓ FRANCESALA REVOLUCIÓ FRANCESA
6. El final de la revolució: (1794-1799)6. El final de la revolució: (1794-1799)
8
La burgesia protagonitza un cop d’Estat:
Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats
La burgesia protagonitza un cop d’Estat:
Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats
S’estableix un
nou govern
conservador
S’estableix un
nou govern
conservador
Nova Constitució: restableix el sufragi
censatari
Nova Constitució: restableix el sufragi
censatari
Noves lleis econòmiques: restableix el lliure mercatNoves lleis econòmiques: restableix el lliure mercat
Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove,Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove,
Però, la guerra contra els estats europeus continuaPerò, la guerra contra els estats europeus continua
El 1799 Napoleó fa un nou cop d’Estat i pren el poder.
El 1804 es va fer anomenar Emperador.
El 1799 Napoleó fa un nou cop d’Estat i pren el poder.
El 1804 es va fer anomenar Emperador.
Però, els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen i es viu
una situació de guerra civil (defensors de l’antic règim, jacobinistes,...)
Però, els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen i es viu
una situació de guerra civil (defensors de l’antic règim, jacobinistes,...)
N
A
P
O
L
E
Ó
Tanmateix respectarà els principals canvis de la revolució:
- Supressió dels privilegis dels nobles i esglèsia,
- declaració de drets de l’home,
- establiment d’una Constitució escrita,
- creació d’una justicia independent,
- lliure mercat,...
Tanmateix respectarà els principals canvis de la revolució:
- Supressió dels privilegis dels nobles i esglèsia,
- declaració de drets de l’home,
- establiment d’una Constitució escrita,
- creació d’una justicia independent,
- lliure mercat,...
Napoleó va governar França des del 1799 fins el 1815.
Es considera que amb Napoleó acaba la revolució,
però no l’època de les revolucions.
Tanmateix, el més important del periode napoleònic
va ser l’intent de formació d’un gran imperi!
11. Les revolucions liberals donaran lloc
a dos moviments polítics liberals diferents
-Dret de sufragi restringit
als més rics
sufragi censatari
-Propietat privada i lliure mercat
-Governs i lleis defensores dels
interessos de l’alta burgesia
- Drets polítics amplis
sufragi universal
-Drets col·lectius més amplis
(associació lliure, manifestació,
etc...)
Governs i lleis que defensen els
interessos populars
Partits polítics conservadors
i liberals
Partits polítics progressistes
i demòcrates
12. Els grups polítics característics d’Europa a
la primera meitat del segle XIX (1800-1850)
ABSOLUTISTES I
TRADICIONALISTES
RADICALS
PROGRESSISTES
EXTREMA
DRETA
ESQUERRA
MODERATS I/O
CONSERVADORS
LIBERALS
DEMÒCRATES REPUBLICANS
TENDÈNCIA POLÍTICA
Dreta
LIBERAL
PER QUÈ AQUESTS NOMS? PERQUÈ AQUESTS COLORS?
