1. TRASTORN DE LA PERSONALITAT PER DEPÈNDENCIA 2n Batxillerat Elisabet Mas Marina Martínez
2. ÍNDEX 1. Característiques 2. Frases més comuns 3. Epidemiologia 4. Comorbilitat i altres problemes associats 5. Gènesi i manteniment 6. Criteris de diagnòstic 7. Tractament 8. Anàlisi d’un cas
3. 1. Característiques No expressen les seves emocions. Autoestima baixa i reprimida. Alta inseguretat personal. Falta de voluntat i iniciativa. Reprimeixen la seva pròpia voluntat. Es deixen portar pels desitjos dels altres. Viuen la vida segons les normes del demés. Se senten inferiors i no tenen en consideració les decisions pròpies. Són pessimistes Grans dificultats per prendre decisions quotidianes.
4. 1. Característiques Dificultat per assumir les responsabilitats importants. Dificultat per expressar desacord per por a la pèrdua. Dificultat per iniciar projectes. Solen presentar-se voluntaris per fer les tasques desagradables. Se senten incòmodes o desemparats quan estan sols. Quan finalitzen una relació busquen ràpidament un altre. Disposats a qualsevol cosa, fins i tot a patir abusos, per tal de mantenir una relació.
5. 2. Frases comunes "No puc funcionar sense el recolzament d’altres". "No puc viure sense el recolzament i consells dels altres” "Es probable que me equivoqui si faig les coses sol” "Treballar amb altres és millor que treballar sol" “ Estic acabat si els altres m’abandonen". "Necessito tenir gent a prop". "Si estic sol puc patir danys".
6. 3. Epidemiologia Un dels trastorns de personalitat més comuns Més comú en dones Més risc entre els primers anys de l’edat adulta Hi ha factors de risc que accentuen l'aparició: Pèrdua paterna/materna en edat infantil Abús infantil Malaltia crònica durant la infantesa Trastorns de pànic
7. 4. Comorbilitat Depressió : esperen molt suport i cures dels demés, i aquests no poden respondre sempre a les demandes. Un 54% de les persones depressives pateixen TPD. Ansietat: Són propensos a patir angoixa davant una separació o patir crisis d’angoixa davant noves responsabilitats. Fòbies: Un 40% de les persones amb fòbia ho pateixen. Queixes somàtiques : des d’hipocondria fins a trastorns de somatització per captar atenció. Alcoholisme i substàncies : consumeixen per abordar i fugir dels seus problemes Estrès posttraumàtic:
8. 5. Gènesi i manteniment CAUSES Les causes no estan determinades però s’atribueixen a una combinació de factors genètics (heretats) i una reacció a les experiències personals traumàtiques. MANTENIMENT No té cura definitiva, però podem veure millorats els símptomes amb teràpies a llarg termini i altres tractaments (explicats en l’apartat de tractaments).
9. 6. Criteris de diagnòstic Segons el DSM-IV-TR el diagnòstic de trastorn de la personalitat han de complir els següents criteris generals: Un patró permanent. Aquest patró es manifesta en dues (o més) de les següents àrees: Cognició Afectivitat Control dels impulsos B. S’estén a una àmplia gamma de situacions personals i socials. C. Aquest patró persistent provoca malestar i deteriorament. D. El patró és estable i llarg. S’inicia l’adolescència. E. El patró persistent no és atribuïble a una manifestació o conseqüència d'un altre trastorn mental. F. El patró persistent no és degut als efectes fisiològics directes d'una substància o un trastorn mèdic genera.
10. 7. Tractament En el tractament es planteja com a objectiu arribar a la teràpia amb l’assertivitat adequada i no ha d’impedir el manteniment de relacions intimes. Aquest objectiu s’anirà aconseguint a mesura que vagi incrementant la seva confiança. No s’ha de treure gaire aviat el tema de la dependència perquè s’espanten. Aquest trastorn com qualsevol altre és millor treballar en les queixes que planteja el pacient i centrar el tractament sobre aquestes.
11. 7. Tractament És útil també ensenyar-li tècniques d’autocontrol per tractaments de depressió resumits a continuació: - Autoobservació: registrant les conductes específiques que vol modificar i anotant: freqüències, intensitat, duració, antecedents i conseqüències. - Autoevaluació: comparant la seva execució amb les normes desitjades. Aquí se l’ha d’ajudar a mentalitzar-lo de que aquestes normes siguin sanes, realistes i triades per ell. - Autoesforç: amb algun material, activitats agradables i sobre tot, tirar-se “piropos” per pujar la seva autoestima.
12. 7. Tractament Passos a seguir: Guanyar-nos la confiança amb el pacient Té un pensament dicotòmic. Se li ha de fer veure que un fallo no vol dir que la resta estigui malament. Té un pensament dicotòmic amb el qual dubta de quina opció és la més adequada i se li ha d’aclarir una idea fixa.
13. 7. Tractament No hi ha un tractament específic per aquest trastorn. La psicoteràpia pot ajudarà les persones a que gradualment facin eleccions més independents en la vida. Igualment, els medicaments també poden ser útils per tractar qualsevol altre afecte que hi és però que no es manifesta.
14. 7. Tractament El millorament sol veure’s només en teràpia a llarg termini. S’ha de consultar amb el metge la millor opció per seguir tractament. Les opcions de tractament inclouen: - Assessorament professional - Medicaments (com antidepressius o inhibidors) encara que l'alleujament dels símptomes és mínim.
15. 7. Tractament Altres tractaments, com la teràpia de grup i la capacitació en habilitats socials, poden ajudar a controlar els símptomes. Teràpia de grup Aquest tipus de teràpia pot ajudar a disminuir la dependència respecte al terapeuta, així com els possibles vincles emocionals. Finalització de la teràpia: Pot resultar molt amenaçadora per la seva creença que sense el terapeuta no podran mantenir els progressos. Plantejant com un experiment i fer-ho gradualment, espaiant les sessions i recordant que poden tenir alguna sessió de reforç si és necessari.
16. Casos de dependència En la cultura musulmana el trastorn de la personalitat per dependència està molt present entre les dones. Ja no per trastorn, sinó per cultura, les dones són ensenyades a estar submises a la figura masculina (pare/marit) des de petites. Alguns símptomes de la seva irrellevància són: No treballen No tenen autoritat ni decisió en la família (no iniciativa) Segueixen,sense cap queixa, les normes del marit La seva vida es basa en la cura de la casa, nens, marit.. sense assumir responsabilitats. No lluiten per canviar les seves expectatives...
