L A G U I N E U
Descargar como PPT, PDF0 recomendaciones4,485 vistas
La guineu es un mamífer carnívor de la família dels cànids. Habita zones boscoses, de camp i muntanyoses d'Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord. S'adapta a diferents hàbitats i s'alimenta de petits mamífers, peixos, invertebrats, fruits i carronya.
L A G U I N E U
- 1. LA GUINEU
- 3. IDENTIFICACIÓ ANIMAL VERTEBRAT: GUINEU, GUILLA O RABOSA ORDRE : ESPÈCIES: FAMÍLIA: CARNÍVOR CÀNIDS LA GUINEU COMUNA LA GUINEU ÀRTICA O BLAVA LA GUINEU ROJA VULPES vulpes VULPES fulva ALOPEX laopus CLASSE: MAMÍFERS Carnívora Cannidae Mammalia
- 5. MAPA CONCEPTUAL DE LA GUINEU QUÈ ÉS ? COM ÉS? ON VIU? REPRODUCCIÓ EL CAP HÀBITAT ZEL GENER- FEBRER MAMÍFER EL COS ESVELT LES POTES CAP TRIANGULAR BONA VISTA OÏDA FINA ORELLES CURTES PUPIL·LA OVAL MIDA MITJANA LA CUA 4 POTES PELATGE SUAU COLOR VERMELLÓS LLARGA POBLADA COM NEIX? PANXA MARE 50 DIES GESTACIÓ SENSE PÈL 3 A 7 NADISSOS GRANGES CAMP BOSC MUNTANYA CÀNID ALLETA 1 MES I MIG INDEPENDÈNCIA A LA TARDOR PROP RIU NUCLI HABITAT MITJÀ LLARG PUNTA BLANCA OLFACTE FI NEGRA
- 6. GUINEU CURIOSITATS QUÈ MENJA? MAMÍFERS PETITS I MITJANS PEIXOS QUÈ FA? INVERTEBRATS CARNÍVOR CONILLS TALPS FRUITS DEIXALLES CARRONYA REACCIONA POSTURA CACERA CACEN SOROLL CANVI MORRO TERRA ORELLES ORIENTADES SOLITARI GRUP FAMILIAR VIU 3 ANYS NOCTURNES AUS GALLINES OCELLS VIU 12 ANYS SALVATGE CAPTIVITAT SURTEN AL VESPRE DIURNES DIES PLUJA FEMELLA SI HI HA MENJAR
- 7. QUÈ ÉS?
- 9. COM ÉS?
- 10. CÀNID MITJÀ QUE MEDEIX DE 25 A 50 CM D’ALÇADA I PESA ENTRE 5 I 7 KG.
- 11. EL COS
- 12. ÉS ÀGIL I LLEUGER. COS ESVELT I ALLARGAT. MIDA D‘ UN GOS MITJÀ.
- 13. EL CAP
- 14. EL CAP ÉS TRIANGULAR. LES ORELLES SÓN CURTES I PUNXEGUDES. EL NAS ÉS NEGRE O MARRÓ. TENEN LES DENTS MOLARS FORTES
- 15. TÉ EL CRANI ALLARGAT. LA VISTA ÉS RELATIVAMENT BONA. L’ OÏDA ÉS MOLT FINA. L’ OLFACTE ÉS MOLT FI, COSA QUE ELS PERMET COMUNICAR-SE PER MITJÀ DE SENYALS OLFACTIUS (ORINA, EXCREMENTS I SECRECIONS DE DIVERSES GLÀNDULES). EL MUSELL PUNXEGUT LA PUPIL·LA DELS ULLS ÉS OVAL O EL·LÍPTICA.
- 16. LES POTES
- 17. TÉ 4 POTES . S’ ASSEU FLEXIONANT LES POTES DEL DARRERA. LA PART ANTERIOR DE POTES I PEUS ÉS NEGRA. LES POTES DE DAVANT TENEN 5 DITS I LES DE DARRERA 4 DITS. LES UNGLES NO SÓN RETRÀCTILS.
- 18. PETJADA DE GUINEU PROP DE PICAMOIXONS (PONT DE GOI)
- 19. LA PELL
- 20. EL PÈL EL PELATGE ÉS SUAU, LLARG I BRILLANT
- 21. EL COLOR LA COLORACIÓ DEL PÈL PRESENTA GRAN VARIABILITAT INDIVIDUAL I POT ANAR DES DEL GROC-ROGENC FINS AL MARRÓ-ROGENC EN LES PARTS SUPERIORS, MENTRE QUE EN LES INFERIORS EL PÈL ES DE COLOR BLANC. EL VENTRE I L’ EXTREM DE LA CUA SOLEN SER BLANCS. HI HA VARIACIÓ DE COLOR. PODEN SER TAMBÉ MÉS FOSCOS. EL COLOR MÉS EXTÉS ÉS EL COLOR VERMELLÓS.
- 22. LA CUA ÉS LLARGA I POBLADA. POT ACABAR AMB LA PUNTA BLANCA O TAMBÉ NEGRA.
- 23. CAMUFLATGE
- 24. LA REPRODUCCIÓ
- 25. COM NEIX? DE LA PANXA DE LA MARE. NEIX DESPRÉS DE 50 DIES DE GESTACIÓ SENSE PÈL NEIXEN DE TRES A VUIT NADISSOS. OBREN ELS ULLS A LES DUES SETMANES DE VIDA L’ ALLETAMENT DURA MES I MIG S’ INDEPENDITZEN A LA TARDOR .
- 26. 4 SETMANES ADULT 10 SETMANES 6 SETMANES EVOLUCIÓ DEL CADELL O NADÍS
- 27. TRES GERMANS DINS EL CAU
- 29. HÀBITAT
- 31. HÀBITAT HUMIT
- 32. HÀBITAT BOSCÓS
- 34. HÀBITAT DE CAMP
- 35. HÀBITAT ÀRTIC
- 36. DISTRIBUCIÓ
- 37. Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord. Va ser introduïda a Austràlia el segle XIX per controlar la plaga de conills GUINEU NUCLIS MUNDIALS ON TROBEM POBLACIONS DE GUINEUS
- 38. ELS PRINCIPALS RIUS I TORRENTS DE L’ALT CAMP RIU FRANCOLÍ RIU GAIÀ
- 39. MAPA DE L’ALT CAMP AMB AVISTAMENTS O OIDA DE GUINEU PROP DE PICAMOIXONS VALLS VALLMOLL ALCOVER MONT-RAL EL PLA LA MASÓ
- 40. QUÈ MENJA?
- 41. PERÒ ADAPTABLE: MAMÍFERS PETITS I MITJANS (TALPS, CONILLS, GALLINES, RATOLINS...), PEIXOS, INVERTEBRATS I FRUITS , I NO REBUTJA LA CARRONYA I LES DEIXALLES. ÉS CARNÍVOR
- 43. POSICIÓ QUE OCUPA EN LA CADENA TRÒFICA, DE QUI S‘ ALIMENTA I A QUI ALIMENTA DINS L‘ ECOSISTEMA NIVELL TRÒFIC DEL NOSTRE ECOSISTEMA:
- 44. SÓN CARNÍVORS CAPAÇOS DE MOURE‘ S SILENCIOSAMENT I SORPRENDRE LES SEVES VÍCTIMES. FAN VIDA SOLITÀRIA I ACTUEN INDIVIDUALMENT. L‘ EFICÀCIA DEL CAÇADOR ÉS LA FRONTERA ENTRE LA SUPERVIVÈNCIA I LA MORT.
- 45. QUÈ FA?
- 46. REACCIONA RÀPIDAMENT DAVANT D’UN PETIT CANVI .
- 47. PER LOCALITZAR LES PRESES ADOPTA UNA POSTURA CARACTERÍSTICA: MORRO A TERRA I ORELLES ORIENTADES AL SOROLL.
- 49. CURIOSITATS
- 50. ESSENCIALMENT SÓN CREPUSCULARS I NOCTURNES, PERÒ NO ÉS RAR VEURE-LES DE DIA, ESPECIALMENT SI PLOVISQUEJA O SI EL CEL ÉS COBERT.
- 51. Classe de les Guineus: 1r i 2n CI - 1r i 2n CM Mestra: Cèlia Marcos, 2006-2007 SORT TOT ESPERANT QUE LES GALLINES CAIGUESSIN DEL PAL, LA GUINEU ES VA MORIR DE FAM. Proverbi de Grècia