7. Lenta recuperació de les comunitats vegetals desprès de l’extinció pèrmica
‘Coal gap’: durant els primers 15 milions d’anys no hi ha indicis de formació de
dipòsits de carbó—ecosistemes desballestats.
‘Disaster taxa’: espècies oportunistes que a falta de competidors acaben
distribuint-se al llarg de la majoria de continents (ex Lystrosaurus).
8. Pic de fongs→comunitats herbàcies de licopodis i falgueres
→licopodis arbustius i tàxons Llàtzer com coníferes; recuperació de
l’estratificació de la vegetació → comunitats vegetals complexes
formades per coníferes i altres gimnospermes.
Radiació de les coníferes i aparició de les famílies actuals: pins, teixos,
xiprers, podocarps, araucàries.
11. 250 ma
SUD D’EUROPA
145 ma
65 ma
Triàsic (225 ma) Juràssic Inferior (200 ma) Juràssic Superior (150 ma)
Cretaci Inferior (125 ma) Cretaci Mitjà (100 ma) Cretaci Superior (75 ma)
12. El domini de les terres àrides (Triàsic-Juràssic inferior: 251-180 ma)
Supercontinent Pangea
•Relleu generalment pla i erosionat; absència de grans serralades
•Zones interiors allunyades de la influència oceànica: aridesa i grans contrastos de temperatura
•Zones de tropicals i temperades properes al mar: pluges estacionals
EVOLUCIÓ CLIMÀTICA
13. La recolonització de les terres humides (Juràssic mitjà-Cretaci superior: 180-70 ma)
Obertura de l’oceà ProtoAtlàntic
•Menys continentalitat
•Augment del nivell del mar
•Deserts localitzats a les regions tropicals
•Climes humits a les zones equatorials i
temperades
14. Els biomes de finals del Mesozoic (Maastrichtià: 70-65 ma)
Tropical humit Tropical estacional Desert Hivern humit Temperat humit
Temperat fresc
15. Evolució de la temperatura mitjana global des del Cretaci
16. JURÀSSIC CRETACI SUPERIORCRETACI INFERIOR
Estrat arbori: coníferes de 15 o més mts d’alçada,
alguns ginkgos i altres plantes.
Sotabosc: falgueres, cues de cavall, cicadals i altres
plantes.
Estrat arbori: Angiospermes
coníferes
alguns ginkgos
altres
Sotabosc: Angiospermes
falgueres,
cues de cavall,
cicadals
altres
EVOLUCIÓ DE LES FLORES
17. Vegetació dominant en el Mesozoic
Coníferes Ginkgos
Cícades
Bennettitales Falgueres
Pteridòfts
Gimnospermes
18. Criptògames vasculars
Licòfits
Rizomes
Microfil·les
Cues de cavall
Rizomes
Tiges aèries articulades(estèrils i fèrtils)
Fulles i branques organizades en verticils
Fulles no fotosintètiques
Silicats
Falgueres
Rizomes
Megafil·les
Esporangis organitzats en
sorus
Plantes que tenen teixits vasculars però que no produeixen llavors
19. Ginkgophyta (=Ginkgos)
Fulles amb un patró de venació
dicotòmic.
Estomes sovint enfonsats i
envoltats per cèl·lules
epidèrmiques amb papil·les
semblants a pèls.
“Gimnospermes”
22. Pinophyta (=coníferes)
Plantes llenyoses.
Producció de resina com a protecció contra infeccions produïdes per insectes o fongs.
Fulles en forma d’agulla o esquama.
Les llavors es desenvolupen en cons (estròbils) o estructures carnoses en forma de
cúpula (arils).
Araucariaceae Cupressaceae
Pinaceae
Taxaceae
25. Magnoliophyta (=plantes amb flors) INTRODUCTION
Fulles
Habilitat màxima per intercanviar CO2 per aigua
Major eficiència fotosintètica
Major eficiència reproductiva i fisiològica
Flors
Adaptacions cap a sistemes de
polinització especialitzats.
Modificacions per prevenir
l’autofertilització.
Gametòfits reduïts.
Fruits
Sistema eficient de dispersió de llavors
27. Escenari de la invasió de les angiospermes a Europa
30-40 ma
29. Vegetació global durant el Juràssic Inferior
Temperat fresc (CT): Baixa diversitat
Alta proporció de tàxons de fulla caduca
Ginkgos; coníferes megafil·les; falgueres; cues de
cavall
Temperat càlid (WT): Diversitat alta;
Alta productivitat
Falgueres; cues de cavall; ciques megafil·les,
bennettitals i coníferes; ginkgos
Winterwet (Ww): “Mediterrani”
Increment de plantes microfil·les i amb característiques
xerofítiques
Ciques microfil·les; bennettitals i coníferes; falgueres;
cues de cavall
Summerwet (Sw):
Bennettitals microfil·les i coníferes; falgueres; cues de
cavall; ciques microfil·les
Desert subtropical (Sd) : Absència de plantes.
CT
WT
Ww
Sw
Sd
30. Vegetació global del Cretaci Superior
Temperat fresc (CT): Boscos polars de fulla caduca
Coníferes de fulla caduca i perenne; ginkgos; falgueres;
dicots de fulla caduca
Temperat càlid (WT): Diversitat alta; Alta productivitat
Dicots i monocots; coníferes perennes i de fulla caduca;
falgueres; ciques
Winterwet (Ww): “Mediterrani”, Diversitat menor
Dicots de fulla caduca; coníferes perennes i de fulla
caduca; monocots; ciques
Summerwet (Sw): Càlid, subhumit a semi-àrid
Dicots semi-caduques; monocots (palmeres);
falgueres, coníferes perennes i de fulla caduca; ciques
Desert subtropical (Sd) : Absència de plantes
Desert de latitud mitjana (Md): Absència de plantes
Tropical plujós (TE): Boscos plujosos tropicals
Monocots (palmeres); dicots; falgueres; falgueres
arborescents; ciques.
CT
CT
CT
WT
Ww
WT
Sd
Sd
Md
SwSw
TETE
31. Evidències de decadència en els ecosistemes de finals del Cretaci
LA FI DE L’EDÈN MESOZOIC
Volcanisme intens a l’Índia
Colades basàltiques que van cobrir una extensió
d’uns 1,5x10 km amb gruixos de fins a 2000
mts.
6 2
